dimecres, 30 de març de 2011

Galàxia Learning: Avatars nascuts per aprendre

Bon dia a totes i tots.

A Vancouver tot i que comença a aparèixer tímidament la primavera continua plovent cada dia. Ara mateix plou com si fes mesos que no ha caigut una gota d'aigua. Que hi farem! no tot pot ser perfecte.

Al darrer post abordava la importància del paper dels pares i de la família. També havíem parlat de la importància de l'educació als primers anys. Si, allò que ha de ser una base sòlida per a poder edificar la persona que hem de formar. 

Bé, si estem d'acord que la base és sòlida, que ho ha de ser, ara hem de procurar generar contextos i processos que ens permetin formar als ciutadans i ciutadanes del demà.

Dit així sona molt bé però, per on comencem?.

Sembla que tot està en crisi, que no hi ha diners, que res funciona, que la societat està entre atemorida i desmotivada, que passarà? per on haurem de continuar?, ...

Penseu que nosaltres, els formadors de les properes generacions, som els qui tenim la clau del futur i la resposta a totes aquestes preguntes. Com ha de ser aquest ciutadà del segle XXI?. Jo diria que ha de ser una persona integral. 

Analitzem, avui, la fase prèvia a parlar de les programacions didàctiques, dels continguts, dels mitjans i recursos, de les activitats de l'avaluació. Tot això és fonamental però abans hem de prendre algunes decisions.

Que entenem per persona?, que entenem per estudiant?, que entenem per ciutadà?, que entenem per treballador? [poseu-hi una (a) a cada pregunta].

Per a poder respondre a totes les preguntes en una ho faré d'una manera gràfica. Els meus companys de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV m'ajudaran. Si teniu algun conegut proper que estudia o ha estudiat medicina els haurem sentit parlar de l'anatomia, de la farmacologia, de la cirurgia, ... Durant tota la història de la medicina que aquestes matèries s'explicaven per separat i sense massa relació entre unes i les altres. Un dia a la URV, van arribar a la conclusió de què el cos humà és un tot. És una màquina perfecta que té uns engranatges complexos que funcionen amb una precisió que difícilment es pot imitar. Tots depenen de tots. No n'hi ha quasi cap que, per ell mateix, pugui funcionar de manera autònoma.

Com han traduït tot això en termes docents?. Parteixen del cos humà, com un tot, i cada professor/a intervé en aquest procés aportant tots aquells coneixements i eines necessàries per entendre aquella part del cos humà sense deslligar-la mai de tota la resta. Això que pareix tan evident els ha costat anys i anys de treball conjunt i discussions per a poder trencar amb les inèrcies de la història, dels continguts i de la percepció aquella de què el més important i fonamental és la meva matèria.

Per tant, primera conclusió. L'estudiant és un tot i la nostra feina com a educadors, és poder aportar la part que ens correspon en la seva construcció. Un tot, d'altra banda, que està a un sistema solar, i que és un estel o un planeta diferent a tots els altres. Això no ho hem de perdre de vista. A més, que ha nascut per aprendre de manera constant i permanent [gràcies Mar @marett] per compartir aquest enllaç. 




Per què penseu que hi ha més del 30% de persones del sistema escolar que les perdem pel camí?. Recordeu un xiquet de mesos. Des de que obre els ulls que té ànsia de saber és com una esponja. Si això es perd pel camí és necessari saber on i per què. Si no és així no podrem avançar en termes de millora. Segurament perquè ens hem oblidat de la persona que hem d'ajudar a créixer i, el que és pitjor, que hem aconseguit que perdi les ganes d'aprendre. Dos problemes perfectament detectats per als que haurem de trobar una solució.

Una solució possible, en contra del que els detractors solen dir, és usar les TIC com a elements motivadors i com a eina per ajudar a construir uns altres espais d'aprenentatge més flexibles i adaptables. En aquests entorns els estudiants, des de molt menuts poden trobar el seu espai. La nostra capacitat d'integrar aquest potencial al procés de formació serà un dels principals reptes.




Per últim, prenent com a exemple la pel·lícula Avatar, procurem no facilitar el què els nostres estudiants des de la seva educació primària tinguin que crear un món paral·lel a l'escola per a poder ser ells/es mateixos/es. Mirem d'integrar tots els àmbits del procés de formació on l'escola és un d'ells. En alguns moments el més important però en alguns altres no tant.  Si resulta evident l'anacronisme d'aquesta no usem més vegades aquest terme només  reconduïm-la. Una altra vegada les TIC ens poden ajudar a fer un salt quantitatiu i qualitatiu molt important. Preparats/des per a saltar?.


Em despedeixo amb una cita: Arriscar-se és perdre l'equilibri momentàniament. No arriscar-se és perdre's un mateix. S. Kierkegaard. Crec que no tenim cap més opció.


Bona nit.

dilluns, 28 de març de 2011

Galàxia Learning: l'art d'educar o la lluita contra els clons

Hola, bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un molt bon cap de setmana de primavera.

Amb el darrer post començàvem una sèrie de que vaig anomenar Galàxia Learning. Vaig aprofitar per explicar una mica l'argument i per presentar als protagonistes de la història.

Avui, com en totes les històries, haurem de començar pel principi i el principi és a qui hem de formar i per a què. Aquesta és una pregunta que en hem de fer tots/es. Pares/mares, sistema educatiu i societat en general. Aquesta és una responsabilitat compartida.

Si ho recordeu a l'entrevista que Punset li va fer a Robinson parlen d'anacronisme de l'escola. Uns altres parlen, directament, de presó escolar. Sigui com sigui, l'educació infantil i primària que ara tenim no respon a les necessitats de la societat en la que vivim i pot ser tampoc a les necessitats dels estudiants d'aquests nivells.

Aquesta setmana tornava a aparèixer a la premsa la notícia de què el fracàs escolar continua pujant de manera alarmant. Per què li diuen fracàs escolar?, per què no dir-li millor fracàs del sistema sòcio-educatiu, en general. Per què els xiquets i xiquetes no aprenen el que deurien?. Per què no formem al professorat com és necessari?, per què els pares/mares (no tots per fortuna) fan d'inquisidors del sistema escolar en lloc de ser-ne uns aliats?. Tot en conjunt fa que la situació de l'educació sigui cada vegada més crítica. 

Però bé, mirem de fer-hi alguna cosa.

1. Canviar els principis que inspiren l'educació primària. Estem a l'era del coneixement ja no a la de la revolució industrial.



2. Siguem conscients del món en el que vivim. Cada dia evoluciona i nosaltres ho hem de fer amb ell. Les TIC són l'eix que hauria d'articular tot el discurs. Aquesta evolució influeix en el desenvolupament de grans i menuts.

3. Que cadascú assumeixi el paper que li toca a aquesta sèrie. Comencem pels pares i mares. Ells han de ser uns observadors permanents del procés de creixement i aprenentatge dels seus fills/es. Les escoles només són un suport tècnic continuat. Sense una base familiar tot allò que construeixen cada dia a l'escola cau només sortir de l'edifici d'aquesta. Com si d'una batalla diària es tractés.


4. No ens oblidem, ningú, de tots els responsables, que cada xiquet i xiqueta és únic i irrepetible. Pensem que és com una obra d'art (escultura, música, dansa, ...) no n'hi ha cap d'idèntica. No els convertim en un patró.

5. No oblidem, tampoc, que la major responsabilitat és ajudar a construir persones. No especialistes en continguts. Això vindrà molt després. El més important és que sàpiguen, des del principi, qui són, cap on han d'anar i el que serà fonamental és que aprenguin a escoltar-se i a descobrir-se a elles/es mateixos/es mentre van recorrent aquest camí. Han de ser feliços mentre ho fan i, el que és més important, han de voler anar a l'escola cada dia més que cap altra cosa (Aquest és un vídeo de l'any 1990. Quina visió de futur!!).


Les galàxies, si alguna cosa les caracterítza,  és que són "un sistema masivo de estrellas, nubes de gas, planetas, polvo, y quizá materia oscura, y energía oscura, unidos gravitacionalmente" (Wikipedia) per aquesta quantitat d'elements és pel que em serveix l'exemple. Penseu que nosaltres hem de formar als estels i als planetes i haurem d'ensenyar a interpretar i a evitar, si cal la matèria i l'energia obscura. Cada estel i cada planeta és diferent a tots els demés. Oblidem-nos de "clonar" als nostres estudiants. Intentem que cadascú sigui ell/a mateix/a.



Preparats i preparades per assumir el repte?. Els pares i mares són els primers que tenen la paraula. Si no assumeixen bé el seu paper els clons i les forces del mal s'apoderen de la realitat. No ho podem permetre!!.

Avui em despedeixo sonant George Gershwin  "Rhapsody in Blue". Si no l'heu sentida mai us convido a fer-ho. Una meravella.

Bona nit!!

dissabte, 26 de març de 2011

Curtmetratge: Stars Learning

Bon dia de dissabte a totes i tots.

Si l'altre dia abordàvem el tema de l'educació infantil fent el símil de l'iceberg avui li toca el torn a l'educació primària. Aquesta continua formant part de la massa de gel que no es veu quan observem la glacera.

Donada la complexitat d'aquesta etapa educativa i la quantitat de temes diferents dels que hauríem de parlar, avui, em permeto la llicència de fer un curmetratge per a explicar la meva visió del tema. 


La durada és de 13:17 espero que uns agradi el guió i que les imatges us ajudin a reflexionar perquè ens servirà d'introducció per abordar diferents aspectes en els propers dies. El contingut del curt és l'educació i la tecnologia.

Son a la societat del tercer mil·lenni. Una societat complexa que emmarca el procés educatiu.  Hem d'educar avui per al demà i en una època de crisi i de canvis profunds hem de saber com organitzar tots els elements d'aquest procés. Com que l'argument del curt té a veure amb un tema crític, hem decidit no arriscar i és una producció d'estudi: La Galàxia Learning.


A aquesta galàxia hem hagut de dissenyar diferents decorats: les aules i els centres educatius. Per poder-los dissenyar hem procurat d'entendre, primer, com han evolucionat. La incorporació de les TIC ha estat una de les claus.

Però, en realitat quin és l'argument?. Aquest té a veure en com formar a persones que es coneguin a elles mateixes, s'estimin i que puguin enfrontar la vida amb optimisme. Allò que Sir Ken Robinson li diu l'element.


Els protagonistes de l'acció formen part d'una galàxia cooperativa i col·laborativa i comparteixen el contingut del curt. Tot ells tenen la mateixa importància i han d'aconseguir treballar de manera conjunta. D'una altra manera, les forces del mal, procuraran apoderar-se de l'objectiu d'aquesta flota estellar.


Per ordre d'apariació els protagonistes de l'acció són.


Els pares que constitueixen el nucli fonamental del procés de creació del coneixement a la Galàxia Learning. Sense la seva implicació el procés d'aprenentatge no s'inicia ni es consolida. Ells tenen, en conjunt, tot tipus d'experiència i dominen els eixos principals de la galàxia (o els haurien de dominar).






Els estudiants, aprenents permanents a l'era digital i que tots ells/es aspiren a pilotar una nau pel ciberespai. Necessiten conèixer les característiques de l'artefacte, saber llegir les cartes de navegació i han d'aprendre a fer el seva pròpia fulla de ruta. D'una altra manera s'arrisquen a perdre's, a tenir accidents innecessaris i inclús a ser captats per altres galàxies on hi habiten les forces del mal.


Els professors que constitueixen l'altre gran nucli de generació de coneixement. Ells són especialistes en cartes de navegació, en naus espaials i coneixen a la perfecció la galàxia. Han estat entrenats/es per a dominar i aplicar totes les eines necessàries per a facilitar la transmissió d'aquest coneixement a les futures generacions de guerrers del ciberespai. Sense la complicitat dels pares això no seria possible. Per això han constituït veritables xarxes col·laboratives que permeten garantir el correcte desenvolupament dels aprenents.

Tot està a punt per assumir el repte de poder garantir l'estabilitat de la Galàxia Learning. Com aquest és el primer capítol d'una sèrie, deixem anunciat el tema del següent capítol.

Jo ensenyo per a que tu aprengues. El valor d'estimar una professió.


Em despedeixo sonant Robbie Williams "Heart and I".


Bona nit i bon començament de cap de setmana.


divendres, 25 de març de 2011

You have a dream [?]

Bon dia a totes i tots.

Després de la breu reflexió sobre el professorat d'educació infantil em disposo a fer un parèntesi per a poder abordar el tema de l'economia de l'educació. No en sentit financer, que també ho podria fer, sinó com a generadora de riquesa i per tant de futur.

Si recordeu, el tema de la generació de coneixement com a element fonamental per a la millora de la societat i de l'economia del segle XXI ha estat un tema recurrent en aquest blog.

Com molts/es de vosaltres haurem adivinat avui el títol del post és una variació del famós començament del discurs que Martin Luther King va fer a l'any 1963: "I have a dream" i he triat aquest títol perquè sembla que darrerament totes les notícies que ens arriben sobre l'educació i el sistema educatiu són negatives. En termes econòmics podríem dir que fins i tot nefastes.


Tot i així, crec que ens hem d'organitzar per a que la "moral de la tropa de defalleixi", si em permeteu l'expressió. Hem de ser conscients del moment en el que estem vivint i actuar en conseqüència. No ens podem permetre renunciar al millor dels sistemes educatius possibles. Que això sigui una realitat només depèn de nosaltres.

A la meva faceta cultural, ja n'he parlat unes altres vegades, en una ocasió un polític em va dir: "quan presentis un projecte i et diguin que no hi ha diners tu no t'ho has de creure. De diners sempre n'hi ha, només s'han de saber buscar". 

Algunes idees que se m'ocorren per a generar recursos.

- Polítiques. Estem a un estat democràtic i els dirigents polítics són els que nosaltres triem. És necessari exigir-los que prioritzin les coses importants d'un estat. Les quatre més importants, per a mi, per aquest ordre serien:
  • L'educació i la cultura: tots la necessiten per avançar cap al demà
  • La salut: la necessiten només aquells que no en tenen però sempre significa qualitat de vida
  • Les polítiques socials: s'ha de preservar la qualitat de vida i s'ha de procurar que aquesta millori dia a dia.
  • La distribució equitativa de riquesa. no està malament que la gent s'enriqueixi però aquells que més tenen són els qui més han d'aportar a la societat i no a la inversa.

Les que estarien, per a mi també, a la cua serien
  • L'armament i la guerra. Per a que en volem si hauríem de construir cada dia la pau i lluitar per la no guerra.
  • El finançament, amb bens públics, d'iniciatives privades clarament encaminades a enriquir personalment a una minoria.

Si els nostres líders tinguessin clar això aquí hi hauria una primera redistribució de recursos. Exigim-ho.

Recursos: Econòmics.

- Temporals: Durant molt de temps va estar de moda aquella expressió de què: "el temps és or". Això continua sent absolutament cert. Com podem rentabilitzar el nostre temps?.
El temps total dedicat a l'educació hauria de ser més que la suma dels temps individuals. L'educació és un projecte col·lectiu que s'ha de dissenyar, desenvolupar i implementar, també, de manera conjunta. D'una altra forma dediquem molts de recursos temporals a fer moltes vegades la mateixa cosa. Per contra, quan això passa, se'n queden moltes per a fer. 

Si suméssim tot el temps que és perd individualment per no dedicar-lo al bé comú trobaríem una altra font important de recursos. La col·laboració ha de ser una estratègia habitual Practiquem-la.

Recursos: Temporals.



- Curriculars: en aquest punt hauríem de ser capaços de destriar "el blat de la palla". L'important no és la meva àrea, la meva assignatura, la meva classe i el meu tema preferit. La col·laboració, la creativitat i la innovació seran les nostres millors armes per aconseguir formar als millors ciutadans i ciutadanes i futurs/es professionals.

El veritablement important és l'estudiant que hem de formar. Valorem-ho.

Recursos: Intel·lectuals.

- Professionals: fem evident el valor real de l'educació. Això passa, necessàriament,  per valorar-nos a nosaltres mateixos com a professionals. Si no dubtem de la nostra importància tampoc dubtarem de la necessitat de  fer respectar la nostra tasca. D'altra banda és hora de tenir sistemes que exigeixin a tots/es aquells/es que és dediquin a treballar al món educatiu que compleixin amb les seves responsabilitats i obligacions. Si no ho fan el sistema ha de tenir mecanismes i arguments per a poder-ho fer evident. Al mateix temps ha valorar a tots aquells/es que fan la seva feina i, a més, la fan molt ben feta.

De la nostra aportació diària a l'educació n'hem de fer una bandera. Enlairem-la.

Recursos: Afectius i ètics


- Tecnològics: vivim envoltats de tecnologia a totes les dimensions de la nostra vida. Obviar això en els processos educatius és com negar una evidència. Serà fonamental dissenyar i desenvolupar espais, continguts, estratègies i metodologies en entorns TIC. La innovació i la capacitat d'emprendre projectes que ens ajudin a millorar el passat ha de ser el nostre repte. 


Hem de ser part del futur per a no formar part de la història. Atrevim-nos.




- Socials: l'educació és cosa de tots. Si això és així no permetem ja més que és carregui sobre el sistema educatiu tot el fracàs i fem complir, a tots els implicats, la seva part de responsabilitat. Només així aconseguíem que l'educació i la societat avancin en la direcció adequada.

El camí del futur només serà possible gràcies a l'educació. Construïm-lo.

L'equació resultant seria:

Diners + temps + coneixement/afectivitat x tecnologia = Educació [Futur]



El meu somni és ordenar tot aquests elements per aconseguir la millor formació d'un país que pugui tenir per bandera l'educació i la cultura. 

I recordeu, sense somnis no hi ha futur. I el vostre somni, quin és?.


En despedeixo amb música interpretada per Pavarotti "Nessun Dorma" de l'Òpera de Puccini Turandot.





dimecres, 23 de març de 2011

La base d'un iceberg

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Continuem amb el tema de la formació dels docents. No aniré fent menció als posts anteriors perquè amb aquest ja en van cinc. No cal fer llegir línies innecessàriament.

Ahir, a rel del post del Mode Octopus vam fer una microdiscussió (per allò dels microcontinguts) al Twitter amb Xisco @xiscolir i Carles @cpaez01 i vam constatar, una vegada més, la complexitat del tema. Una de les conclusions va ser que ens hem de plantejar diferents perfils de docents en funció del nivell educatiu en el que han de treballar. No necessitem el mateix perfil de professionals de la docència per a tots ells.

Hi ha previs, però, que hem de tenir en compte de manera transversal:

- Hem de transmetre'ls la importància de la seva professió així com el seu codi ètic.
- Hem d'assegurar-nos que adquiriran estratègies suficients per a ésser capaços d'aprendre al llarg de la seva vida.
- Hem d'ensenyar-los a gestionar la seva pròpia carrera professional. No poden seguir sent notícia per les depressions i per estar "cremats/des".
- Hem de fer-los evident que el món educatiu de les aules és només una part ínfima de la tasca educativa. El fet de no tenir en compte tota la resta pot llevar efectivitat al seu treball.
- Les TIC tenen un paper fonamental a la societat actual i per tant també el tenen a l'educació. En ple segle XXI no ens podem permetre tenir professorat "tecnofòbic". Aquestes han se ser unes eines d'ús diari i permanent en el procés educatiu.

Dites aquestes cinc coses sobre els docents crec que ara, sense excuses, ens hem de centrar en els estudiants. Aquesta ha de ser, sense cap dubte, la finalitat i l'objectiu de la seva professió. Els estudiants necessiten, per damunt de totes les coses i amb independència de la seva edat:

- Saber qui són i entendre's a ells/es mateixos/es. Respectar-se i saber que són el més important que els passarà a la vida. Aquest és el sentit de l'entrevista que li fan al professor Saturnino de la Torre. Reconeguem i ajudem a reconèixer els valors que té cadascú.
- Ensenyar-los a valorar el coneixement.
- Transmetre'ls la necessitat d'aprendre al llarg de la vida. Cada moment de la seva vida és un aprenentatge.

Aquesta, al meu entendre, seria la base fonamental de tota formació. Ara cal veure que li edifiquem al damunt considerant que com més ferma sigui la base més sòlida, alta i complexa podrà ser la construcció.

Si ens centrem en l'Educació Infantil podem dir que:

- És el primer nivell de la formació i que comença, gairebé, en el mateix moment de néixer. Una correcta estimulació des del principi serà fonamental per activar totes les possibilitats d'aquesta personeta. Recordeu el que diem fa unes setmanes que "tenen la ment modelable com de plastilina".
- No té sentit un procés educatiu sense implicar-hi directament a la família. El seu paper serà tan o més fonamental que el de l'escola.



- S'han d'assegurar els fonaments de la lectura, de l'escriptura, dels conceptes matemàtics bàsics.
- S'han d'ajudar a interioritzar i a entendre les normes bàsiques del comportament individual i col·lectiu. La millor metodologia serà un bon exemple.



- Aquesta etapa s'ha de basar en el "fer" més que en el saber. S'ha d'aprofitar la permeabilitat del subjecte per ajudar-lo a adquirir la major quantitat possible d'aprenentatges.
- La metodologia a emprar ha de ser el més globalitzada i interdisciplinària possible. No tindrà massa sentit definir parcel·les de formació en funció de continguts determinats.
- El paper de les TIC. El seu món des de que obren els ulls és un món tecnològic i eminentment digital. De cap manera se'ns pot oblidar.



En aquest sentit, els futurs docents han de tenir molt i molt clar que és fins als 6 anys que han de respectar la necessitat de "voler saber". Si ho penseu quan som petits som com una esponja. En quin moment perdem aquesta necessitat de saber més?. Aquella etapa del Per què? es perd, quina llàstima.

Els conceptes matemàtics bàsics quasi els comencem a treballar de manera innata. Els tamanys, les formes, l'espai, els números, ... en quin moment perdem aquesta habilitat/necessitat i les matemàtiques esdevenen aquella matèria de la que s'ha de fugir?. A partir d'aquest moment els resultats d'aprenentatge d'aquesta àrea comencen a ser negatius.

Bé, amb aquestes preguntes us convido a la reflexió. Ajudem, entre tots i totes a construir una base ferma.

I per últim la referència al títol d'avui. Si penseu en un iceberg el que veiem del bloc de gel és només el 20% de tota la massa. Que la base sigui sòlida assegura l'estabilitat i no ser arrossegat per les corrents. 

Avui em despedeixo amb una cita de P. Cohelo (ja sabeu que m'agrada) "Educa tus ojos: han sido hechos para ver más allà de lo que crees" de la seva obra La Bruja de Portobello. Això hauria de ser una màxima.

Bona nit!!

dilluns, 21 de març de 2011

Docent MODE Octopus

Hola a totes i tots.


Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana. Aquí hem vist el sol els dos dies així extraordinari en aquest sentit :-).


Vull donar les gràcies a totes i tots per les felicitacions pel darrer post. Sempre és molt gratificant dir i fer coses que són d'alguna utilitat per als demés. Si sóc capaç d'encomanar una mica del meu optimisme per la vida estaré encantada.


Seguim amb el tema de la formació dels futurs docents. Si ho recordeu, els tres darrers posts feien referència a:



1. La necessitat de la component vocacional del docent.
2. L'evidència de que, actualment, per a formar a un professor competent la universitat ha de fer aliances estratègiques amb el seu entorn. Principalment amb els altres nivells del sistema educatiu.
3. La capacitat que hem de tenir, com a formadors de formadors, de tenir una visió positiva de la vida per a poder transmetre la importància de la funció docent i de l'educació en general.

Analitzats tots aquests aspectes generals pot ser hem de començar a definir que entenem per un professional de l'educació competent i que sigui capaç d'afrontar els seu futur professional amb èxit. Com que el tema és complex i ampli abordarem avui només alguns aspectes.

Abans de continuar he de fer un altre agraïment i menció especial, ara pel títol d'avui. Un dia que estava al twitter com molts de vosaltres Xisco @xiscolir va publicar un twet que posava "mode Octopus" vaig trobar-lo molt adequat i li vaig dir: "Xisco, el prenc per a utilitzar-lo". Gràcies Xisco. No és que vulgui comparar al professor amb un pop jeje!! preneu l'expressió en sentit metafòric i, si voleu, gràfic.

Si penso, o si penseu vosaltres, com eren els nostres professors de l'ensenyament infantil, primari, secundari i universitari i com som nosaltres ara tots hem canviat molt. Pot ser les circumstàncies i el món actual són els que ens han fet canviar. En quin sentit?:

- Educació significava, bàsicament, el que els iaios solien dir "formar a un home (que no a una dona, això va venir després) de profit.
- Ensenyar-li a llegir i a escriure correctament y també les matemàtiques bàsiques.
- Una mica de saber estar, molt poc de saber ser.
- El coneixement de l'entorn on vivia era relativament important. S'ensenyaven més coses de l'entorn llunyà que del proper.
- Hi havia una època per a formar-se al final de la qual s'incorporava la persona al món del treball.

Una vegada al món del treball, quin descans, no caldria estudiar mai més ja s'havia acabat aquesta etapa.

Quan al professorat, aquest era especialista en tot i en res al mateix temps. Amb el temps en lloc de donar totes les matèries van adoptar la tàctica de centrar-se cadascun en una de concreta.




A mida que el Sistema Educatiu es va modernitzat, ens apropem als anys 80, es van incorporant altres matèries, com a tals, com: idiomes, educació física, etc. Per suposat que els professors, de primària, cap d'ells tenia aquesta especialitzat. Sempre recordaré a les meues metres de gimnàstica donant classes en sabates de tacons i sense doblegar, ni una miqueta el seu cos, o als professors de francès donant la classe en castellà, després en català :-).

La tecnologia més moderna amb la que vaig treballar a l'escola i a l'institut va ser la TV però únicament per a fer de receptora passiva. A l'Institut els laboratoris de física i de química començaven a estar ja dotats. Eren els anys 80. 

A la universitat ja hi havien molts més recursos però tampoc molta tecnologia. Ja se sap!! la meva era una carrera de lletres. Per a que havien de necessitar els estudiants de lletres la tecnologia?.

Fet aquest repàs ràpid estareu d'acord amb mi que l'educació en general i el sistema educatiu, en particular, han avançat molt. Ho dic perquè sempre tenim tendència a queixar-nos i, sovint, tenim la sensació de que anem enrere com els crancs. Una sensació que no es correspon a la realitat.

Per aquesta realitat necessitem formar docents que:

- Estiguin convençuts que aquesta és la carrera professional que volen emprendre.
- Tinguin coneixements de nivell avançat, de tot allò que fa referència a l'etapa evolutiva amb la que hauran de treballar.
- Dominin els continguts dels que hauran d'impartir la seva docència.
- Tinguin una bon nivell de cultura general.
- Sàpiguen estar, com a persones i com a professionals.
- Tinguin una ètica professional (fonamental).
- Tinguin bones habilitats comunicatives i de dramatització.
- Tinguin competències transversals com: la digital, la de treball en equip, la d'autogestió, la de lideratge, la de creativitat, ...

Bé, en definitiva totes aquelles que els permetin desenvolupar la seva tasca amb la qualitat suficient que requereix la professió més important de qualsevol societat.


Ja veieu, el pop té 8 tentacles que li permeten agafar diferents coses de manera simultània. Aquest és el repte de la formació dels docents perquè els punts que acabo d'anomenar són igualment d'importants i en conjunt, tots ells s'hauran d'usar de manera simultània si volem garantir una feina ben feta i atemporal. O sigui, que la base de formació sigui suficient com per a poder-hi edificar al llarg de la vida laboral de cadascú tot allò que necessitem en funció de les demandes del context i del sistema educatiu. En altres paraules, una excel·lent formació de base. 

Com penso que aquesta formació de base ha de constituir la clau de l'èxit li dedicarem un espai específic en els propers dies.


Em despedeixo sonant amb la versió simfònica de "Batiscafo Katiuska" d'Antonia Font. Que la gaudiu!!.



Bona nit!!


divendres, 18 de març de 2011

Don't worry, be happy

Hola a totes i tots, bon dia:

En primer lloc agrair-vos que el blog ja ha passat de les 4000 visualitzacions de pàgina. Mai m'hagués imaginat que això ho aconseguiria en tan poc temps. De fet!! mai m'havia imaginat escrivint un blog i un pots quasi diari.

Continuem amb el tema del professorat i de la docència. Si ho recordeu, dels posts anteriors havíem arribat ja a dues conclusions.

1. La necessitat de la component vocacional del docent.
2. L'evidència de que, actualment, per a formar a un professor competent la universitat ha de fer aliances estratègiques amb el seu entorn. Principalment amb els altres nivells del sistema educatiu.

Quin és el següent pas us preguntareu?.

Per a mi el següent pas és què i com transmetem als futurs professionals de la docència la importància de la funció docent i com els convencem de què la seva carrera és la més important de la societat.

Primer que res per a poder transmetre aquest missatge ens l'hem de creure. Tots/es els formadors/es han d'estar convençuts i satisfets de la seva tasca professional. D'una altra manera no podran projectar res positiu en els demés. Que ens trobem normalment?:

1. Uns professorat a la universitat que moltes vegades els seria el mateix formar a un futur professor que a un enginyer de camins. Per al cas, són aquells/es que arriben amb  18 ó 19 anys i que cada vegada són més ignorants i molt menys respectuosos.

2. Uns docents en exercici que poden servir com a exemple i que sovint tutoren la formació pràctica d'aquests futurs docents. Quins recursos tenen?, quina formació i quines eines per a que aquesta formació sigui de qualitat?. A vegades l'única cosa que tenen és el convenciment i la voluntat de poder aportar alguna cosa per a la millora de l'educació en forma de guia i assessor dels nous/ves professionals.

3. Un entorn social que cada vegada valora menys l'educació i que demana explicacions de moltes coses que se li assignen com a responsabilitats al sistema educatiu però que, en realitat, són cosa de tots.

4. Un sistema escolar cada vegada més anacrònic que difícilment cobreix les necessitats i les expectatives de la societat del segle XXI. 

.../...

Amb tot això em podeu dir: quin panorama més desolador. Sembla que tot juga en la nostra contra. Com sempre, us equivoqueu, tot el contrari :-).

Mireu, crec sincerament que és una qüestió d'autoconcepte personal i professional. Per què esperem sempre que ens valorin des de fora?, per què solem tenir tan poca consideració per nosaltres mateixos/es?. Segurament perquè l'entorn ens empeny a que això sigui així, perquè només són notícia les coses negatives, les positives no es veuen mai.

L'única manera de poder transmetre una altra visió als nous professionals de l'educació és convencent-nos a nosaltres mateixos/es que som els/les millors. Hi ha una gran quantitat de figures implicades en el procés educatiu que:

- Polítics: saben de que parlen quan aborden aquest tema. Alguns, inclús tenen capacitat de distribuir i prioritzar recursos.

- Professorat en exercici: deixeu-me dir que només donant un cop d'ull a totes les experiències d'innovació usant les TIC's la xarxa és tant i tant gran, a nivell nacional i internacional, que ben utilitzada i publicitada evidenciaria el seu potencial i transmetria a la societat en general tanta sensació d'avenç i de progrés que ningú dubtaria que són els millors.

- Un estudiantat, a tots els nivells, cada dia amb més potencial perquè cada dia estan més estimulats i des de més menuts. Només cal canalitzar bé tot el seu potencial. Fem-los créixer.

- Uns pares cada dia més ben formats i amb més capacitat d'entendre el procés educatiu. Impliquem-los.

Sóc conscient que no tots els contexts reuneixen aquestes característiques i que hi ha molts/es de vosaltres que heu de lluitar cada dia contra els "elements". No us doneu per vençuts/des i penseu SEMPRE que en termes d'educació qualsevol aportació que es faci sempre val la pena. Que hi ha més bonic que ajudar a construir el futur cada dia?. 

En definitiva, la meva visió és que, cada dia, abans de sortir de casa us mireu en el mirall i us dieu a vosaltres mateixos/es:

1. Estic encantat/da de conèixer-me.
2. JO sóc el/la millor i el més important que m'ha passat a la vida.
3. Per difícil que sigui el dia d'avui sempre hi haurà més solucions que problemes.

I sempre, sempre  Don't worry!, be happy. 



Per acabar, avui, dediqueu tres minuts al vídeo següent. Quan haureu acabat de veure'l el vostre dia serà d'un color diferent.



El meu sincer agraïment per estar al meu costat en aquesta aventura. Gràcies a vosaltres totes i tots aprenc una mica més cada dia. De vosaltres i amb vosaltres!!.

Bona nit!!