divendres, 4 de març de 2011

Twitter o el poder de mirar per a veure

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Avui crec que em sortirà un post diferent. Fa dies que vaig guardant informació a una carpeta, des de diferents perspectives, que té a veure amb Facebook o amb Twitter. Ja sabeu qu
e després dels esdeveniments polítics de les darreres setmanes aquestes eines encara s'han posat més de moda del que ja hi estaven.

Les meves reflexions aniran referides al Twitter. Aquesta eina 2.0 que tantes coses ens ha fet escriure. En forma de twets, d'articles (de tot tipus) i de llibres.

Abans de començar amb la meva argumentació voldria fer un parell de consideracions:

1. Des de que sóc a Vancouver que he començat a escriure un blog. Aquesta és una experiència per la que mai havia passat i que m'està ensenyant molt i molt. Gràcies Toni [@tcruanyes] per fer-me acabar l'any pensant en el tema. Gràcies Viqui [@malmuni1], Cinta, Vane [@vesteveg], Mar [@marett], ..... i tantes altres persones que vau insistir-hi. Sovint, els primers dies, tenia la sensació de dir coses massa poc documentades, deformació professional, però a mida que van passant les setmanes m'adono que és imprescindible poder compartir pensaments propis. Quan documentem el que diem no deixem d'acabar assumint el discurs d'uns/es altres persones.

2. El segon agraïment és per a Juanfra [@juanfratic] i per a Marià [@mcanosan] que li van fer prometre a Jordi [@jordi_a] que no marxadia del Cent (al setembre vaig estar treballant amb ells a la UJI) sense tenir configurat el meu compte de Twitter. Per tant, quin millor mestre que Jordi i la gent del Cent per a iniciar-me en aquesta aventura. Pel camí m'he trobat i retrobat amb diferentes persones, com també m'ha passat amb el Facebook. Ara els meus finals de dia no serien el mateix sense dir bon dia a Linda [@lindacq] i a Xisco [@Xiscolir] o moltes tardes sense dir "hola" a Carles [@cpaez01]. Aquesta és, segurament, la component humana que solem oblidar d'aquestes xarxes.

Bé, aquests dos punts em serviran per argumentar algunes de les coses que venen a continuació. Per a no extendr'em més del necessari ordenaré les meves idees en diferents punts:

Sovint s'han criticat les xarxes socials i la xarxa, en general, perquè la immediatesa resta profunditat al que diem i transmetem però el que no solen utilitzar com argument mai és el temps que tots i totes hem dedicat a treballar una idea abans de fer-la pública o de compartir-la. En què es basen per a fer aquesta afirmació?. Segurament en el mateix que critiquen amb la seva visió particular i privada d'una realitat: la de les xarxes socials i les seves eines.

3. Emmagatzemament de la informació i gestió del coneixement.
El que si que crec que és necessari, una vegada més, és diferenciar entre informació i coneixement. Fins a quin punt el que circula per la xarxa, en aquest cas per Twiter, és informació i fins a quin punt és coneixement?. Cadascun dels twets, per separat, és producte d'un procés mental previ, com acabo de comentar, però la realitat és que tots en conjunt, en plan massiu, no són més que informació. Dependrà de la nostra capacitat d'emmagatzemar-la i de tractar-la que aquesta informació es pugui convertir en coneixement. Per tant, des del meu punt de vista, el veritable repte continua sent com gestionar el coneixement. Un coneixement individual i col·lectiu que no sempre estem preparats per entendre i moltes vegades tampoc sabem com compartir. Una bona gestió de tota la informació que apareix diàriament en forma de missatges de 140 caracters, com a màxim, ens permetria avançar molt en termes de qualitat de l'educació.

3. No es podem posar portes als oceans.
Bé, una vegada conscients de la magnitud de tot el que circula per Twitter per a que realment sigui útil en termes de coneixement ha de continuar sent el més plural i diver
s possible. Sovint aquests darrers mesos amb tot l'enrenou de Wikileaks els polítics i mandataris diversos tornen a recuperar la necessitat de regular el que cirula per la xarxa. Per a què?, per a controlar encara més el pensament col·lectiu?. Quan ho diuen em ve al pensament la imatge de si algú vulgués controlar el que pensa cadascun/a de nosaltres quan va pel carrer d'un lloc a l'altre. No tindria sentit, no?. Crec que podem afirmar que no el tindria :-).

4. La possibilitat de sentir-se útil.
Quina és la major aportació de Twitter, i tambés d'altres eines 2.0?. Per a mi és la capacitat que tenen, no només de posar-nos en contacte i permetre que compartim la nostra vida personal i professional, sinó que tenen la virtut de fer-nos sentir tant útils com "estimats" (si em permeteu l'expressió) per una comunitat de dotzenes, centenars i/o milers de persones. Útils perquè sempre hi ha algú que troba encertat i li agrada allò que nosaltres hem compartit amb la resta de la comunitat. Estimants perquè per la mateixa raó aquest reconeixement ens fa ser conscients de la importància del nostre treball, pensament i accions. Un acte tan senzill, com moltes vegades em diu Juanfra, ens ha alegrat un dia. Per alguns dels nostres dies això no té preu.

Aquesta mateixa necessitat que acabem tenint de compartir les nostres coses amb els demés en forma de 140 caracters a una gran velocitat i, aparentment per als més crítics, sense cap tipus de reflexió fa que es solgui considerat el Twitter com una eina que no deixa lloc a la profundització. Com deia abans, podriem considerar els Twets com la punta de l'iceberg i, ja sabeu, el 80% d'aquest bloc de gel és el que no veiem però realment és el que dona solidesa i permet mantenir en peu aquell 20% visible. Quan els crítcs de l'eina siguen capaços de valorar aquest 80% tindran credibilitat. Ara només tenen opinió.

6. Mirar per a conèixer.
Continuant amb aquest raonament podem dir que Twitter és una gran comunitat de gent que mira per conèixer perquè la major part (jo entre ells) bàsicament ens dediquem a observar i a anar entrant als recursos, experiències i reflexions que van apareixent a la nostra pantalla. Què per què no a tots?. Jo diria que principalment per una incapacitat real de disponibilitat de temps i per la velocitat amb la que apareixen les dades durant cada minut del dia. Com sempre, això no és bo ni és dolent. A que quan anem de viatge ens agrada mirar per conèixer com és aquell país i aquella regió?. Això vol dir que hem de tornar sabent tot, tot i tot?. La veritat és que no perquè aquesta no és la nostra pretensió.

6. Estudiar per a saber.
El que si que podem fer, de fet és el que fem totes i tots, quan usem aquestes eines és tenir una bona capacitat de selecció per a poder aprofitar i aprofundir en aquelles coses que més ens interessen, necessitem, ens motivin o, per què no?, ens divirteixen. En aquest cas el que farem serà estudiar per a saber. Fet que complementarà el pas anterior que era el de conèixer. Quantes coses més sabeu des de que formeu part de la comunitat Twitter?. Estic segura que més que abans de ser-ne membres.

7. Un món ideal contruït per idealistes: un espai per a la igualtat.
Formar part d'una comunitat com aquesta tan oberta i plural no deixa de permentre'ns estar integrats en un petit troç del món on encara hi ha lloc per a la igualtat. Jo no sé quina és la posició social i econòmica i quan important, en termes socials, és la gent amb la que comparteixo aquest espai. No m'importa!!. No sé, tampoc, si són (poseu a tots els adjectius -es) joves, vells, alts o baixos, guapos o lletjos. El més important no és tant qui són i com són sinó el que podem compartir amb mi i el que m'aporten en igualtat de condicions. A la societat Twittera jo sóc @merce_g. Sense més atributs. Si si, ja sé que tots tenim una història i uns/es més pública que uns/es altres però ara mateix això no té gran importància.

Per acabar, i no fer un decàleg altra vegada i que Carles em tracti de bíblica, diria que si una gran aportació considero que han fet les xarxes socials, i Twitter en particular, és tenir el poder de canviar les consciències per a permetre'ns creure que un altre món i una altra educació és possible. Això, en els temps actuals no té preu.

Aquesta reflexió ha estat compartida, en gran part, amb Jordi Adell aquest matí per a mi (tarda per a vosaltres) utilitzant l'Skype i sense que els milers de km que ens separaven hagin existit. Gràcies Jordi ;-). Avui si que espero els teus comentaris.

Em despedeixo amb una cita de l'entrevista a Michael Waidleigh guanyador d'un Òscar a l'edició del 1969 pel seu documental "Woodstock". Referit a Jimi Hendrix:

"El progrès no està a la guitarra sinó en la manera de tocar-la i en les consciències de qui l'escolten".

Bona nit!!.