dijous, 27 de gener de 2011

La vella + bella Europa


"Si vols resultats diferents fes coses diferents" [A. Einstein]

Avui el post tindrà una línia diferent a partir de les paraules del brillant Einstein. No sé si coneixeu la seva història però
expliquen que no va ser mai un estudiant brillant, menys mal, no?.

Bé, la veritat és que quan estudiava em van ensenyar que per a poder començar un projecte i després veure si realment ha funcionat és imprescindible saber quin ha estat el punt de partida. Si no és així com tindrem evidències després per saber si allò que hem fet ha tingut un bon resultat?.

La qüestió és que des de que vam començar aquest blog que és com si estessim fent aquest exàmen inicial. Pot ser que comencem a actuar!!. Si nó difícilment podrem canviar cap realitat.

Abans, però, em falta fer una última anàlisi. La continental. La del context on vivim i on treballem: Europa. Aquest continent que ha rebut tants i tans qualificatius i del que ens han fet creure que és l'origen de les civilitzacions quan aquest, clarament, està a Orient. Però bé, d'això ja en parlarem un altre dia.

Avui em disposo a fer un manifest proEuropa.

Jo durant els darrers vint anys he viatjat per molts països diferents. Em declaro una viatjadora "professional" a la que mai li ha fet peresa fer maletes i que sempre ha estat preparada per pujar a un avió. He aprés molt i molt d'anar d'aquí cap allà. He estat a un temple Zen a Tokio (Japó), he anat a una reserva indígena a la selva Amaçònica (Brasil), m'he parat a mirar el Perito Moreno (Argentina) absolutament captivada per la grandesa de la natura. M'han detingut a Guinea Equatorial (Àfrica) per fer fotos a un mercat, ... Tot això m'ha ensenyat cose
s però totes elles sense excepció mai m'han convençut de què el que hi havia fora de casa era millor que el que tenim aquí.

Miraré de compartir amb vosaltres la meva visió.

  • Tenim a la costa Mediterrània un dels millors climes del món. Per la llum, pel sol, per la temperatura.
  • Tenim una societat on la classe mitja continua existint cosa que ens permet parlar, encara, de l'estat del benestar. Molts de països on he estat fa anys que la van perdre i uns altres no l'han tinguda mai.
  • Tenim seguretat. Sabeu el mal efecte que fa viure a cases plenes de reixes com si estiguessis a una pressó?. Sabeu que significa no poder sortir al carrer a partir de les cinc de la tarda?. Que dir de no poder confiar en cap força de l'ordre públic.
  • Tenim un sistema educatiu públic, de tots els nivells, que hi ha molts països que fa anys que el van perdre. A més a molts de llocs, la societat està tan degradada que hi ha centres educatius que són veritables guetos.
  • Tenim un entorn on encara ens podem plantejar ser propietaris d'alguna cosa i on no tenir una nòmina fixa i discontinua no significa estar comdenat a viure al carrer.
  • Tenim uns sistema públic i uns dirigents públics, deixant de banda deshonroses excepcions, que no converteixen tots els impostos en bens personals.
  • Tenim unes infraestructures que ens garanteixen que tot tipus de comunicació serà possible. Us imagineu aquells indrets on encara només s'hi pot arribar a peu o pel riu?. Que lluny que estem ja de tot això.
Tenim, tenim, .... podria continuar amb moltes altres coses però amb tot això el que si que tenim és FUTUR. Aprofitem-ho!! no deixem que ens el prenguin!!

Tot això ho dic perquè, moltes vegades, ens deixem arrastrar pel catastrofisme dels mitjans de comunicació per als que en aquests darrers anys sembla que només són notícia els fets negatius. Per què no es planteja ningú difondre una societat en positiu?. Sembla que això no ven gens, quina llàstima!!. Són notícia els xiquets i xiquetes que han sofert abusos, les dones maltractades i que han perdut la vida, les catàstrofes naturals, les guerres, ... Mai és notícia una dona empresaria que ha aconseguit ser una seuperwoman de veritat, una colla de gent que ha tengut una idea fantàstica per resoldre un problema, un científic que ha descobert alguna cosa que ens facilitarà la vida, etc. I nosaltres, impassibles, no fem res per evitar-ho.

I el que mai, mai és notícia és un mestre o una mestra, un professor o professora, un pare o una mare que se n'han sortit i han tingut l'habilitat de fer un gran projecte educatiu: un home o una dona que treballa cada dia per a que el món en què vivim sigui una mica millor. És questa gent que hem ajudat a construir entre tots els que eduquem la que compensa tots els esforços i la que ens garanteix que un altre FUTUR és possible.

Som-hi!! avui és el primer dia de la resta de la nostra vida. Plena de reptes i de satisfaccions!!