dissabte, 29 de gener de 2011

Música Mestre/a!!


Bona nit, de nou :-). Bon dia per a vosaltres!!

Primer que res donar-vos les gràcies a tots i totes perquè avui el bloc també ha tingut 120 entrades. Si us dic la veritat estic sorpresa i una mica espantada?. Veig que s'ha convertit en una lectura diària per a molts/es de vosaltres el que em posa en la situació de tenir que escriure cada dia. Espero que no se m'acabin ni el temps ni els temes!!.

Per als que em coneixeu bé segur que quan veureu el títol d'avui direu. Clar!! ja ha arribat el seu tema preferit, la música!!. La veritat és que teniu tota la raó però no arriba per què si sinó que té un sentit. Ja ho veureu!!.

Com el post de la insubmissió escolar veig que ha generat debat i molta gent l'ha llegit vaig a continuar en aquesta línia. Primer que res dir sobre els comentaris que penso que parlaveu més d'objecció que no d'insubmissió perquè el que feu és donar referències escolars alternatives però escoles al cap i la fi. Una de les possibilitats fora buscar una alternativa real al model escola. Els més radicals d'això parlen.

Vaig a intentar posar-vos un exemple d'una comunitat educativa real que té com a objectiu fonamental l'educació. En aquest cas a través de la música.

Hi ha molta gent que a part de tenir la seva feina i la seva vida personal dedica el seu temps de lleure a treballar per a la comunitat d'una o altra manera. Aquest és el meu cas.

Des de l'any 1998 que dedico una part important del meu temps a l'Agrupació Musical Senienca. Durant nou anys i mig en vaig ser la presidente i ara, des de fa quasi quatre anys, en sóc la vicepresidenta. La pregunta que ve a continuació, és la que el fa tothom jeje!!, és quin instrument toco. La resposta és CAP em dedico a la gestió cultural i a ajudar a que funcioni l'entitat, a dissenyar projectes i a mirar de trobar finançament per a poder-los portar endavant i aconseguir que l'associació es pugui finançar en el seu dia a dia. Som una associació d'un poble d'uns 6000 habitants, La Sénia, i són socis de la nostra entitat unes 650 persones. O sigui, un 10% del a població és sòcia de l'AMS la qual cosa vol dir que som l'entitat amb més poder de convocatòria del poble.

Aquesta entitat, sense ànim de lucre, es va fundar un novembre de 1904 i la primera imatge gràfica que en tenim és una fotografia de la Banda de 1907. Durant tot aquest temps l'entitat ha estat capaç de subsistir, inclosos els anys de la guerra civil, i mai ha deixat de ser privada menys uns mesos en els que hi ha un intent de municipalitzar-la. Del 2003 al 2004 vam fer un any seguit d'activitats i l'acte d'inici del centenari va ser un concert al Palau de la Música i l'acte oficial d'inauguració una actuació conjunta amb el grup Comediants a la Plaça Major de La Sénia. En Joan Font, el director de Comediants, va fer de pregoner del nostre centernari.

Tenim, també, una Escola de Música amb 160 xiquests i xiquetes que estudien llenguatge musical i instrument (els necessaris per a la banda de música) amb un claustre de 17 professors que imparteixen les classes. Aquest any hem aconseguit ser escola reconeguda pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

La nostra banda gran, amb 85 component d'edats entre 14 i 60 anys, que acaba de guanyar un segon premi a la primera secció del 39è Certamen Internacional de Bandes de Música "Vila d'Altea". Una banda de l'escola amb 50 xiquets i xiquetes i una altra d'infantil amb uns 30.

A part d'això tenim un projecte important que és el Certamen Internacional de Bandes de Música "Vila de La Sénia" que aquest 2011 celebra la seva 5ena edició. Aquest projecte és un exemple claríssim d'aquella frase tan famosa que diu "pensa local i actua global", gestionat, completament, per persones no professionals.

Us demano disculpes per haver fet una introducció així de llarga però era necessari per utilitzar-la com exemple i per a que us situeu. Ah!!, un detall, de totes les persones que treballen en aquest projectes només hi ha 4 professionals que hi treballen. Els directors dos directors de les bandes, el cap d'estudi de l'escola i l'administratiu. Els mestres de l'escola venen les hores que calen per impartir les seves classes.

Aquesta entitat i els seus projectes són un exemple clar del que cal per a constituir una comunitat educativa, en aquest cas no formal i informal.

En principi, cal un projecte i un equip que el lideri. Sense això no seria possible. El S. Educatiu moltes vegades te carències en aquest sentit perquè no té veritables líders. Li calen recursos. És veritat que les diferents administracions, entitats privades i particulars ens ajuden i que les quotes de socis també són una part important dels ingressos. Evidentment aquesta és la part més important perquè sinó no funcionariem però a diferència del SE públic ens hem d'espavilar mes a mes per a poder fer front a totes les despeses.

Dins de l'organització hi tenim diferents persones que totes elles tenen el seu paper i que sense el seu treball conjunt l'organització tampoc no tiraria endavant.

- Una directiva que és qui s'encarrega de buscar els recursos i de gestionar l'entitat.
- Uns directors de bandes i d'escola que s'ocupen de dissenyar i desenvolupar els diferents projectes formatius i que han de tenir uns objectius molt clars perquè els xiquets i xiquetes han de poder arribar en condicions a la banda gran. D'altra manera quan hi arriben no tenen el nivell adequat i no poden llegir les partitures ni interpretar les obres.
- Uns socis que són els qui donen sentit a l'organització i que són els qui recolzen els projectes a més d'estar sempre preparats per ajudar en el que calgui. L'any del centenari vam fer un dinar per a 800 persones i un berenar per a 2500 persones. Aquell dia vam tenir més de 150 voluntaris/àries treballant tot el dia amb nosaltres.
- Unes institucions que ens ajuden a fer realitat els projectes. Sense elles moltes coses no haguéssin estat possibles.
- Uns projectes, que justifiquen aquest finançament.

I el que és més important, una comunitat que comparteix el projecte. Com sempre això no s'aconsegueix perquè si sinó que pel camí cal posar una dosi molt important de motivació i d'il·lusió per a contagiar-la a tothom. Sinó el projecte, en general, es va apagant poc a poc. Penseu que la major part de gent amb la que treballem té entre 10 i 20 anys i que és realment complex convèncer-los cada dia que la música és molt més important que la resta d'activitats de la seva vida. Constància, regularitat, atenció, treball en grup, respecte i estudi, estudi i estudi!!. A més a més, clar, de les altres activitats de la seva vida.

Per poder agafar el mateix simil del post "Acumular coneixement o transformar-lo en un projecte de vida?". Podem pensar què suposa preparar un concert per a un director i la comparació no ens portaria tant lluny del que suposa preparar a una persona per a la vida:

- El director ha de triar l'obra a interpretar i, per a fer-ho, ha de tenir en compte moltes coses però una fonamental és si el grup instrumental podrà interpretar-la. Depen del nivell dels músics, de la quantitat, de l'equilibrades que estiguin les cordes, del tipus de concert, del públic potencial que pot anar a sentir-lo, ...
- Una vegada triada, ha d'estudiar-la per a saber-la a la perfecció. No pot pujar a la tarima si no la domina. Perdria la seva autoriat el primer dia i no s'ho pot permetre.
- S'ha de tenir en compte quants assajos es poden/deuen fer per aconseguir el resultat final sense perdre mai de vista que ha de treballar amb un grup que no és professional i que la música per a ells/es és una forma de lleure. Assajos, assajos i més assajos. Durant el procés, si cal, alguns grups han de rebre algún tipus de reforç en forma de classes complementàries individuals i en grup per assegurar que podran interpretar la partitura.

Bé, ja està el concert a punt!!.
Mentre haurem preparat un tríptic amb el programa. És important treballar la cultura musical del públic més allà de l'oïda. Compositors, descripcions de les obres, etc. i haurem de fer-ne difussió si volem tenir públic. No té massa sentit fer tanta feina i no explicar que l'hem feta. Als xiquets i xiquetes els motiva molt tenir l'auditori ple. Es senten recompensats.

Per últim necessitem un auditori en condicions per a que la sonoritat sigui adequada. Si no és així una part de la feina i de l'esforç tampoc no s'apreciarà. La perdrem pel camí. Quina llàstima!!!.

Hem treballat molt, hem fet el concert amb molt de públic i el director i els músics han tingut el reconeixement que es mereixen i els socis i directiva de l'entitat la satisfacció d'haver contribuit a fer-ho possible. Tots contents i motivats per empendre el següent projecte, no importa que comporti hores de treball i de vida personal. Val la pena!!.

Si comparo això amb el món educatiu general el que se m'acudeix és que:

- Tenim un projecte, l'educació d'un país. Us sembla poc?.
- Tenim dirigents que poden liderar projectes. En podriem tenir més si els forméssim de manera adequada.
- Tenim auditoris. No estic segura que en les millors condicions perquè moltes vegades les peces són massa dissonants i no perquè siguin composicions modernes sinó perquè l'acústica és fatal.
- Tenim una comunitat que no sempre ens acompanya. Aquests darrers anys sembla que menys però aquest crec que és un tema millorable.
- Tenim recursos encara que sempre em voldriem més. MÉS és la paraula que tenim preparada amb més rapidesa. Com estavem fa 25 anys?. La resposta és ràpida i clara.

NO tenim capacitat de fer Marketing Educatiu. Què vull dir?. Que sovint estem tan preocupats/des en preparar el concert que quan arribem al dia de l'actuació no hem pensat de fer publicitat i tenim l'auditori sense gent.

Us animo, des d'avui, com a propòsit per al 2011 a fer Marketing de la nostra feina perquè val la pena. Les xarxes socials sóm nosaltres amb nosaltres mateixos i, sovint, no cal que ens convencem de res perquè ja hi estem prou. Haurem de buscar altres mecanismes i estratègies.

Per tant Música Mestre/a!! que l'obra ja està llesta per a ser interpretada.