divendres, 14 de gener de 2011

Una ciutat per a viure!!


El tiet del meu lordland [Uf!!! aquesta paraula que traduïda vol dir llogater la trobo com de l'edat mitjana però bé és com li diuen aquí]
que és amb qui tinc relació perquè el propietari del meu apartament viu a Calgary és un senyor molt "enrotllat". Al costat de l'apartament meu ell en té un altre de més gran i encara més espectacular. Fa un parell de dies me'l va ensenyar. Hi havia un despatxet amb una taula de vidre per treballar. Li vaig preguntar si en podrien aconseguir una per a mi i al dia següent va venir amb el seu fill la van desmuntar i la van portar al meu.
Ara mateix estic al costat de la pared de vidre des d'on es veuen les vistes de la foto del primer dia, escoltant Rac105 [com a casa :-)] i escrivint el meu post diari [Juanfra, per a que no tingues res que dir eh!!].
Sento el sorroll dels cotxes que passen pel carrer però molt amortiguat perquè estic a molta alçada. Una es sent "poderosa" a aquesta alçada perquè
pareix com que tingues tot el món als teus peus. Dit així sona pretenciós però es com em sento avui tot el dia.
A que aquesta imatge que us poso avui pareix un jardí oriental?. És que és un jardí oriental però al campus de la UBC a tres minuts caminant del centre on estic. Impressionant!!. Per a que en tingueu una mostra més exacta del campus avui mentre em menjava un entrepà per a dinar he sortit a caminar per a fer fotos. El títol de l'album serà eclecticisme, ja veureu per què. Espero que us agradi.
De tornada cap a casa avui m'ha porta Jeff, que és el professor amb el que he vingut a treballar, i mentre veniem m'explicava que aquesta ciutat és atípica perquè no és ta
n extensa com algunes de les grans ciutats d'Amèrica i, a més, el centre de la ciutat està habitat i té vida. Si aquesta és l'expressió que ha utilitzat. De fet, als dos se'ns han ocorregut exemples de grans ciutats que a partir de les 6 de la tarda i els caps de setmana pareixen deserts perquè tothom viu fora. Mentre ho comentaven pensava que aquest és un altre reflex de la nostra societat. Construim grans espais per a estar junts quan treballen, que és quan menys comunicació interpersonal sol haver, i quan tenim temps personal ens ocupem de viure els més separats possible uns dels altres i no només físicament. Hem coincidit en què Vancouver i Sant Francisco tenen un estil de ciutat molt semblant. Si penseu en imatges de Sant Francisco us fareu una idea del que vull dir.
La meua ubicació a la ciutat és estratègica en tots els sentits per a viure-la intensament. al carrer de dalt tinc l'auditori de la Filharmònica de Vancouver i els altres dos teatres grans que hi ha estan a pocs carrers de distàn
cia. A pocs minuts caminant el museu d'art de la ciutat i com qui diu al costat de casa la biblioteca municipal a un edifici modern enorme i impressionant. Ja us faré fotos.
Avui em despedixo sonant a la ràdio Els Pets!!, ja us ho dic, com a casa ;-).