Les paraules i les idees poden canviar el món [¿?]. Aliances estratègiques.

Hola a totes i tots, bon dia.

Avui intenteu anar pensant en el Japó i en les centrals nuclears però com si el problema s'anés solucionant. A veure si els enviem entre tots/es una mica d'energia positiva.

Amb els dos comentaris d'ahir, de Joan @juanglezmar i de Marisé, plantejaven dons temes fonamentals:

- N'hi ha prou amb la vocació?

- Què hem de fer per a que la formació es correspongui amb la motivació per saber més i per aprendre (recordeu que estem parlant del professorat).

Gràcies per encetar dues línies més de reflexió. Una fa més referència a la formació inicial i l'altra a la permanent.

Comencem pel principi. Si seguim el pla que us proposo ja tenim les persones més motivades seleccionades i ara arriben a la Universitat: la formació inicial. Què s'hi troben?.

Totes i tots els que llegiu aquest pots, si més no la majoria, hi heu passat per aquesta institució formativa. Algunes de les coses que comentaré segur que us resulten familiars.

Abans de començar amb la meva exposició de motius un parell d'aclariments. Estic satisfeta de treballar a la universitat i penso que des d'ella es poden fer moltes coses. També em declaro Euroconvençuda des de la meva història recent de treballar, a partir dels principis de EEES, per mirar de fer canviar algunes coses d'aquesta. Dit això:

- La universitat espanyola ha perdut la millor oportunitat que ha tingut mai per a reformar els programes formatius, tan de grau com de màster, per a poder enfocar-los al segle XXI. S'han fet moltes coses però en comparació al que calia fer encara queda tant de camí. Uff!!.

- Tenim un MEC que no ha liderat cap procés. Us asseguro que durant tots aquests anys el que he pensat més vegades és que és el que havíem fet per a merèixer-lo. El que millor ho resumeix és: tard i malament.

- Una oportunitat d'or per a "empènyer", amb els nous decrets de grau d'Infantil i de Primària, i de màster d'educació secundària un nou model de professorat per a l'educació obligatòria i post obligatòria. La realitat: un conjunt important de despropòsits publicats a un BOE.

- Una invitació al professorat universitari per a demostrar la seva capacitat d'innovació i de canvi. El resultat final, altra vegada, una guerra per preservar les parcel·les individuals de contingut. Ni de saber!, molt menys de coneixement.

.../...

Tot això adornat amb un cos funcionarial i una crisi econòmica "galopant" que és l'excusa perfecta per a no fer res i per a no canviar res.

Bé, segur que penseu que no pareixo jo, no?. Encara que ara mateix no ho pareixi el got continua mig ple eh!!. Era una diagnosi ràpida.

A pesar de totes aquestes coses que semblen tan negatives la situació actual és (parlaré en termes URV que és el que més conec i considere-ho com un exemple):

- No hem tingut més remei que fer una anàlisi en profunditat del moment en el que ens trobem.

- Hem reformat, sencers tots els plans d'estudi. Tot el professorat, sense excepció ha participat en el procés.

- S'ha discutit i s'ha parlat sobre el procés i el seu per què. Tot considerant que la visió que es té sobre aquest és, de nou la corba normal.

- El professorat més jove té una altra visió de les coses i té iniciativa. Només cal que la institució els recolzi.

- Curiosament estan molt més preocupats per la vessant pedagògica del procés de formació els enginyers que el propi col·lectiu de la Facultat d'Educació. Ja se sap " a casa del ferrer cullera de fusta".

Jo diria que en aquest moment tenim totes les eines adequades per a poder començar un veritable procés de reforma de la formació dels futurs mestres i professorat de secundària. Per a poder-ho aconseguir necessitem, clarament, una aliança amb totes i tots els que esteu als centres treballant amb els problemes del dia a dia. Sense això correm massa el risc de formar a professionals de laboratori cosa que no afavoreix per a res ni el desenvolpament laboral ni la qualitat de l'educció.

Per tant, la conclusió d'avui és: necessitem aliances estratègiques i no només ocasionals. Ja que el sistema no ens ha deixat fer els títols que necessitàvem mirem de canviar-li l'enfoc projectant aquesta formació de dins cap a fora.

Un exemple per acabar: 

- El programa de formació dels mestres a Canadà té 12 competències, 9 són específiques i tres transversals (TIC, organització i gestió i ètica professional).

- El programa de formació a Espanya té 35 competències per BOE a les que la URV n'hi afegeix 6 que li diu nuclears: idioma estranger, llengua pròpia (català-castellà), TIC, gestió de la informació i el coneixement, ciutadania i orientació.

Més competències implica millor formació?. A vegades tot el contrari. 

Acabo amb el convenciment de què les paraules i les idees encara poden canviar el món. Jo no li poso interrogants (els deixo per si algú els necessita) però també dient que, ara com ara, si no som capaços de crear una veritable xarxa amb el nostre entorn, la universitat sola ja no és suficient.

Em despedeixo sonant The Killers: Human. En això estem.

Bona nit!.

Digital Dreams i el poder de la il·lusió

Hola bon dia a totes i tots.

Ja ha passat una altra setmana i ja estem a punt d'encetar el cap de setmana.

Després dels dies tan mogudets que hem tingut amb les declaracions de la possible aturada del procès de digitalització de les aules avui continuo amb el meu discurs positiu per a poder compartir amb totes i tots la possibilitat de veure el món d'una altra manera. També el de l'educació.

Estem treballant, al nostre grup de recerca ARGET, en un projecte finançat pel MEC que li hem dit SIMUL@ que té com a objectiu avaluar les possibilitats d'un entorn 3D per a formar en competències als estudiants universitaris. Concretament estem treballant la competència de treball en equip i la d'autogestió. Vam creure que aquestes eren dues competències fonamentals tant des de la vessant personal com des de la professional. Avui havia de preparar la fonamentació d'un treball que hem de presentar a un congrès a finals de juny i estic tot el dia entre mons virtuals. Per al projecte, finalment, hem escollit l'eina Second Life per a poder dissenyar i desenvolupar l'espai digital que necessitem. Aquest fet m'ha inspirat el títol d'avui.

Si ho pensem bé, ja ho hem comentat més vegades, la xarxa de xarxes ens obre un món infinit de possibilitats que ens permet, fins i tot, imaginar i viure, com si fossin reals, mons imaginaris. Com totes les coses imaginàries i com totes les il·lusions hem de saber-les ubicar al lloc adequat per a no córrer el perill de no saber diferenciar que és real i que és imaginari. Aquest món digital ens permet fer i ser el que no ens permet el món real. No tenim barreres d'espai ni de temps, podem accedir a quantitats infitites d'informació i de coneixement, podem relacionar-nos amb tota una gran col·lectivitat connectada a la xarxa quasi sense cap limitació. La comunicació audiovisual síncrona ja fa temps que és una realitat. L'intercanvi d'idees, la col·laboració i la cooperació són la clau de la creació de coneixement de manera distribuïda i tot això i moltes més coses constitueix la clau de la formació de les futures generacions.

L'altre dia que parlava de les adiccions comunicatives, Carles P. em deia en un comentari que jo si que dec ser adicta, pot ser si. De totes maneres quan he tingut que prescindir-ne ho faig sense problema. L'exemple més clar és que des de que sóc aquí hi ha setmanes que igual parlo, en total, 5 o 6 vegades en total. És veritat que l'Skype el substitueix molt però la clau està en usar aquestes eines quan les necessites.

Segur que alguns/es de les que llegireu el post utilitzeu moltes més eines que jo però em posaré a mi com a exemple una vegada més. Jo utilitzo:

- Per a comunicar-me: el telèfon mòbil, correu-e, Skype i messenger molt menys que fa un temps.

- Per fer classes on-line en temps real: Addobe Connect

- Per a gestionar els espais de formació: Moodle

- Per compartir idees i informació. Twitter

- Per compartir documents de treball: Google Docs, menys el Dropbox

- Per estar en contacte amb la meva comunitat pel món: Facebook

- Per a escriure els meus documents, fer presentacions, ...: OpenOffice

- Per a buscar informació, imatges, etc.: bàsicament Google

- Per a situar-me geogràficament: Google Maps o les aplicacions per als GPS

- Per a conèixer les notícies diàries: la premsa digital

.../...

Bé, em deixo coses però no cal fer una llista més exhaustiva. Com podeu veure les eines TIC formen part de la meva vida diària. Així és per a una part molt important de la població de la nostra part del món. A més, a mida que han anat avançant les comunicacions i els dispositius per a comunicar-nos i per accedir al món digital podem, des d'un mateix aparell, accedir a totes elles amb facilitat.

Si ho penseu, totes aquestes eines ens han facilitat molt les coses, tot i que al principi mentre aprenem a utilitzar-les ens sembla que ens compliquen més que ens ajuden, perquè la realitat és que molts de processos i moltes tasques s'han simplificat clarament. Huriem d'estar satisfets/es d'haver-les pogut integrar al dia a dia tant personalment com professionalment.

De què depèn que deicidim utilitzar-les?. A vegades de les modes, de les amistats, de la feina, dels interessos personals, ... el que no podem és imaginar-nos no tenir-les. Realment ens farien molta falta.

Fet aquesta breu anàlisi, penseu què el fet d'integrar les TIC a la vida del món actual i per extensió a l'Educació depèn de les polítiques educatives i de la legislació del moment?. Crec que la resposta és que ja NO. La revolució silenciosa ja fa temps que va començar. No cal que sortim al carrer a criar i a manifestar-nos. Senzillament n'hi ha prou en fer servir el potencial de tot el tenim a mà i fer real aquella expressió que va fer famosa Obama a les darreres eleccions dels USA. Hem de dir a tothom ben fort (encara que sigui per a nosaltres mateixos/es).

YES, WE CAN!!!

Per cert!! que si recordeu van dir que Obama, en part, va guanyar les eleccions gràcies a les xarxes socials. Un bon exemple!!.

El canvi, com deia avui Carles G. al seu comentari comença per nosaltres mateixos. Si això fora així podriem fer real aquella expressió que s'ha utilitzat moltes vegades "La suma que multiplica" i estic segura que el resultat tendiria a infinit. Sense cap dubte!!!

Em despedeixo sonant Els Pets Millor. Més que adequat per als temps actuals!!.

Bona nit!!