dissabte, 19 de febrer de 2011

One moment in time ...


Hola, bon dia a totes i tots:

Espero que hores d'ara la perspectiva del cap de setmana sigui perfecta!.

Aquesta ha estat una setmana intensa quan a declaracions relacionades amb el món de l'Educació. Quan tenim setmanes així sovint ens dona la sensació de què treballem molt i molt, ens esforcem per a que les coses tirin endavant i la realitat sembla que vagi en contra nostra.

La realitat individual, però, jo diria que no seria tan complicada si ens paressim un moment, agaféssim una mica d'aire i pensessim realment qui som i cap on volem/ hem anar. Feu la prova.

Aquest cap de setmana un moment que tingueu de tranquilitat us pareu enmig d'una habitació, tanqueu els ulls i penseu quina és la vostra direcció. Després, obriu els ulls i comenceu a caminar. Un caminar que pot ser mental. Perfectament us podeu quedar, físicament, on esteu.

Ho heu de provar!!. Ja veureu que és molt senzill però que, a continuació, tot comença a ordenar-se en una direcció determinada. La que vosaltres vulgueu.

Moltes i moltes vegades tenim tendència a culpar als altres de les coses que no ens funcionen o que no ens van bé. Penseu-ho només una mica ... La realitat és que les coses funcionen o no perquè nosaltres ho volem. Si si, és veritat que a vegades l'entorn i les persones que estan pel nostre voltant poden entorpir el nostre avançar per la vida però si tenim clar quin és el camí que hem de seguir segur que ho aconseguim.

Aquí al Canadà estic coneixent gent de totes les edats, homes i dones, de moltes procedències del món diferentes i amb molts d'interessos també diferents. Hi ha només una cosa que els caracteritza a tots i totes i és que són molt valents/es. Amb això no vull dir que les persones que no emprenen una aventura de marxar a l'altre extrem del món no ho són. Només ho poso com a exemple per a demostrar-vos que quan es té el convenciment de quin és el proper pas és allí on arribem. Uns ràpidament i els altres més poc a poc però tots hi arribem.

El caos de la societat actual crec que només el podem solucionar prenent-mos un moment en el temps per a dibuixar quin és el nostre proper pas. La suma de tots aquests moments definirá un nou camí per a seguir avançant. Hem de començar a passar dels discursos mediàtics i polítics i hem de construir el nostre dicurs. Cadascú el d'ell. I no heu de dubtar mai que el millor encara està per venir :-).

Si som capaços totes i tots d'esenyar això a les noves generacions farem una gran aportació al món futur.

Avui em despedeixo amb un fragment de la cançó que porta el títol del post d'avui.

Molt bon cap de setmana i que gaudiu del "vostre moment en el temps" que només pot ser personal i intransferible!!.

Bona nit!!

"Each day I live,
I want it to be
A day to give
The best of me.
I'm only one
But not alone.
My finest day
Is yet unknown.
.../..."

"Cada dia que visc
Vull que sigui
Un dia per a donar
El millor de mi
Sóc única
Però no estic sola
El meu millor dia
Encara no es coneix
.../..."

by Whitney Houston