dimarts, 18 de gener de 2011

El preu del coneixement


Avui continuo amb el mateix tema però m'he permès fer una variació en el títol a rel del comen
tari de Maria al post d'ahir i de la meua experiència d'avui.
Durant uns anys es va posar de moda una expressió que deia"qui té la informació té el poder". Així va ser fins que la xarxa Internet va començar a endinsar-se a tots els àmbits de la nostra vida: personals, socials, professionals, ... llavors aquesta expressió va evolucionar cap a una altra que deia "qui té el coneixement té el poder". I així és actualment!!.
Però, tothom pot accedir a la informació?. Tots tenen la capacitat, les eines i les estratègies de convertir aquesta en coneixement?. Crec que estarem d'acord en què la resposta és NO.
Fa un parell de mesos vaig assistir a una conferència del professor Francesc Pedró, fins fa un mes Senior Analyst de l'OCDE i ara de la UNESCO a París. Ell presentava unes dades molt interessants respecte a com les TIC influien en el procés educatiu però, també, com ho feien en l'àmbit social. A mida que va anar avançant la seva presentació la perplexitat de la sala anava augmentant. Per què?. Perquè les dades, empíriques, diuen que la tecnologia lluny d'escursar distàncies el que fa és ampliar-les encara més. Les TIC en entorns socials i econòmics desafavorits no ajuden a fer més petita l'escletxa digital sinó tot el contrari i en entorns afavorits els ajuda a ser-ho cada vegada més. Això vol dir que les TIC no són la sólució. Com a molt, a vegades, poden ajudar però segur que hi ha necessitats més urgents.
El que si que pot beneficiar a tots els col·lectius, des del punt de vista educatiu, són les polítiques encaminades a accedir als nivells més alts del sistema educatiu en igualdat de condicions i el reconeixement del valor del saber. Un saber en majúscules que fa que la base social sigui cada vegada més sòlida i per tant més sàbia. Si és més sàbia podrà generar més coneixement que a la vegada generarà més riquesa. Riquesa que, sense cap dubte, ha de revertir de nou en l'educació i en la societat. Si no es tanca el cercle no podem dir que el procès hagi estat complit sencer.
És aquest cercle el que no acabem de tancar mai i l'exemple més clar és el boom econòmic dels darrers anys. Hem generat coneixement?. No, només hem especulat. Hem generat riquesa?. No, hem fet persones riques mentre hem generat pobresa.
Crec que aquesta és la millor lliçó que tots i totes hauriem de treure de la situació econòmica actual i començar a configurar una veritable xarxa educativa per a que això no ens torni a passar.