dimarts, 1 de març de 2011

Ecosistemes digitals


Hola a totes i tots, bon dia:

Espero que el primer dia de la setmana hagi estàs profitós i agradable. Uns començant la setmana blanca, els altres amb la perspectiva de tenir-la la propera, els de Ses Illes a punt de festa, demà és el dia de la seva Comunitat però tots treballant en aquest apassionant món l'educació.

Tot i que vaig dir que aniria analitzant les diferentes eines TIC i les seves aportacions al procés educatiu dedico el post a un tema més general. Per la seva amplitud i complexitat del tema sóc conscient que no hi podré aprofundir però tampoc és aquesta la meva pretenció. Com sempre, serà una reflexió
general.

Fa temps que utilitzo aquesta metàfora dels ecosistemes per a parlar d'espais d'aprenentatge en entorns TIC. Aquesta és una expressió que usa Willkinson (2002) per a poder explicar, des del punt de vista de la gestió i de les aplicacions TIC, com fer per a que tot en conjunt estigui orientat a afavorir la qualitat d'aquests entorns. El plantejament, com a tal, després ha tigut diferents diversificacions des del punt de vista de les TIC i de la formació. La UE a l'ampara del Programa Cordis va fer al 2010 un congrès a Tailandia sobre "Gestió d'Ecosistemes Digitals Emergents" (per exemple).

Jo, però, la utilitzaré des de la perspectiva de l'aprenentatge i no exclusivament des de la de les TIC.

La paraula "Ecosistema", en el seu sentit més genèric, fa referència a una organització (biològica) que aconsegueix equilibrar tots els seus elements per a poder esdevenir sostenible. Tots aquests elements que el conformen tenen un espai i una missió. Si algun d'ells té un comportament anòmal es perd l'equilibri i el sistema deixa de funcionar correctament.

Si apliquem aquesta mateixa idea al procès d'aprenentatge del subjecte respecte al paper de les TIC hem de tenir en compte diferents qüestions. Miro de començar del més general per anar aproximar-me al particular:

  • Les TIC són eines i instruments. Per elles mateixes no aporten massa, en termes de millora i de qualitat al procés d'aprenentatge. Hem de saber quines utilitzar en cada moment i per a qué [La Xarxa INERNET és quasi infinita].
  • Com a tots les organitzacions naturals estem davant d'un sistema que té subjectes de totes les edats des d'un dia a cent anys. Tots no aprenen igual ni necessiten les mateixes coses. Hem de saber quina tecnologia és més convenient en cada moment i quina poden assumir en el diferents estadis de la seva vida [La Societat. Variada, diversa i dispersa].
  • L'equilibri es basará, fonamentalment, en la capacitat de comunicació i d'intercanvi que tinguin tots els éssers que hi ha a l'espai natural [Correu-e, xat, videoconferència, ...].
  • Cada ésser que forma part d'aquest sistema, a més de la seva part social [Eines de la web social 2.0, 3.0], necessita organitzar la seva part individual [Part privada de les eines 2.0. PLE's per a l'aprenentage individualitzat]. Tenim eines TIC que ens permeten gestionar les dues coses. Hem de saber quines utilitzar individualment i quines col·lectivament [LMS, PLE`s, aplicacions 2.0 per separat, ...].
  • Per a poder entendre el sistema en el què estan vivint/han de viure necessiten informació que els permti desxifrar que està passant a cada minut de la seva existència. La no informació o la desiformació pot ser fatal També ho pot ser la saturació d'aquesta [Patologies de l'accès a la informació: Infoxicació]. Per a poder accedir-hi es podran usar diferents dispositius [Ordinadors personals, iPad, iPhone, telèfons en general].
  • Cada organisme té unes necessitats particulars i un ritme de creixement. Tot i que hi han unes pautes evolutives genèriques, cadascun d'aquests éssers és un micromóm [Identitats digitals i projecció al món, també al propi ecosistema].
  • Tots els éssers que configuren aquest ecosistema són igual d'importants. No defineix la seva rellevància ni la seva edat, ni la seva experiència, ni la seva capacitat d'aprendre, ... una actuació negativa d'algun d'ells interfereix en el funcionament de tot el sistema [Democràcia digital que no anarquia ni l'autarquia].
En definitiva, una vegada establertes les pautes de funcionament i de comportament, hem de deixar que el sistema vaigi funcionant i només intervenir quan sigui molt necessari. Si aquest requereix d'una actuació externa permanent vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona com deuria. Hurem de revisar-ho per a determinar les causes i les possibles solucions.

Tampoc no ens aportarà grans coses inventar un ecosistema fet a mida [Second Life] si no sóm molt conscients de què aquest només és una simulació i que per a poder avançar, realment, haurem d'acabar vivint a la realitat analògica no només a la digital. És veritat que la intel·ligència artifical i concretament les xarxes neuronals [simulen el funcionament del cervell humà però una vegada més és una reproducció "artificial" de la realitat] han evolucionat molt durant els darrers deu anys i que la Nanotecnologia sembla que està fent real aquella expressió de "la vida en un xip". Inclús així, una vegada més hem de ser capaços de no trencar equilibris per a que aquestes TIC no se'ns tornin en contra.

Com veieu, i sabeu, hi ha tantes eines TIC i tantes aplicacions diferentes de totes elles que hem de pendre consciència no només de la seva potencialitat sinó també de les seves limitacions i amenaces (que en tenen). Hem d'assumir com a propi el repte i l'obligació de dissenyar els millors processos de formació per a fomentar l'aprenentatge al llarg de la vida. En aquest procès els TIC hi tindran un paper fonamental que ha d'estar perfectament definit, integrat i avaluat per a poder assegurar-nos de la seva efectivitat.

Un gran repte, com la pròpia existència, en aquest ecosistema de l'aprenentatge. Tot la nostra vida, des de neixem fins que morim, i gràcies a les TIC en un context gobal, ni més ni menys.

Avui em despedeixo sonant "Romeo i Julieta" de Prokofiev. Procurem que la nostra relació amb les TIC no esdevingui un amor impossible :-).

Bona nit!!.