Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris món digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris món digital. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 de juny del 2011

Las (i) responsabilidades en la Galaxia Learning

Hola a todos y todas, buenos días de domingo:


Comienzo pidiendo disculpas por mi ausencia durante los diez últimos días después de compartir reflexiones con todos/as vosotros/as durante los seis últimos meses de manera casi ininterrumpida. Se debe a una buena razón puesto que he estado ocupada con una parte de mi familia que ha estado en Vancouver de visita. Unos días intensos y fantásticos.

Ya sabeis que siempre escribo mis posts en catalán. Todos menos el que realicé para Purpos/ed.es. La segunda excepción se debe a que parte de este texto constituye mi intervención en un foro al que pertenezco y que, después de publicarla allí, he decidido compartirla también con vosotros/as.

Durante todo el tiempo que he estado aquí en Canadá he aprendido muchas cosas de este territorio fantástico, de esta gente acogedora y multiracial y de estas universidades tan bien organizadas. Organización que ya me gustaría a mi tenerla en nuestras instituciones. Pero no sólo he tenido, y tengo, la oportunidad de aprender del mundo analógico sino que también la he tenido al descubrir toda una comunidad virtual de profesionales de la educación, en muchas partes diferentes del globo, que se dejan "la piel" cada día en su trabajo y que, por convicción, intentan que este sea innovador, de calidad y que cada día avance. No tenerlos en cuenta ni respetarlos, bajo mi punto de vista, constituye uno de los principales problemas de la educación, y por tanto, de la sociedad actual. Este pensamiento ha inspirado mi aportación de hoy.

Como la educación es mi profesión, supongo que a vosotros os pasa lo mismo, siempre sigo con más atención (igual porque me resulta más próximo) todos aquellos mensajes y noticias relacionados con el tema. Estos últimos días se ha hablado mucho, de nuevo, del proyecto Educat 1 x 1

Me gustaría, en este sentido, aportar algunas ideas o puntos de vista que para mi son fundamentales. En realidad, tienen que ver con la educación en general y creo que son la clave para mejorar en alguna dirección. 

Para no extenderme demasiado intento sintetizar. 

1. La educación es un proceso a largo plazo. Tan largo, que empieza cuando nacemos y termina con el fin de la existencia de cada uno/a. Pretender decidir si un "proyecto educativo" (el que sea) ha funcionado o no en un año o dos es absolutamente imposible. Por tanto todas las decisiones que se tomen en este sentido son arbitrarias y suelen obedecer a intereses que, no necesariamente, tienen que ver con la calidad, la mejora y la evolución de la educación. 

2. Del mismo modo, el sistema educativo es un sistema muy complejo como la propia persona y la educación misma. Requiere de mucha planificación, visión de futuro pero también de flexibilidad y adaptabilidad. Este sistema no sólo está regido por la "escuela" sino que intervienen en él políticos, familias, sociedad en general, ... Atribuir todas las culpas a la "escuela" y a los maestros/as-profesores/as es sólo una evidencia de que las otras partes del sistema no asumen su responsabilidad y, lo que es más grave, que no todos tienen el mismo objetivo educativo. Resultado de los últimos años = caos permanente. 

3. Vivimos en un mundo altamente tecnológico y, en los últimos años, más y más digitalizado. No considerar este entorno en la educación de las nuevas generaciones es como obviar que tenemos la responsabilidad TODOS/AS (no sólo la escuela) de formar a las mejores personas y, con el tiempo, a los mejores profesionales. Seguro que nadie niega la evidencia de que el mundo avanza y lo hace a mucha velocidad. ¿Qué sentido tiene condenar a la escuela a que renuncie a formar parte de este mundo?. ¿Temos casas y vidas digitales y aspirarmos a tener escuelas analógicas?. Algo no funciona. 

4. La educación es la base de cualquier comunidad (región, país, estado) no considerarlo así es estar condenados a tener una vida, si me permitis, como la de los cangrejos. Damos un paso pero retrocedemos dos o tres. En definitiva no salimos de la "mediocridad". Cualquier proceso de innovación y de cambio es bueno "per se" como proceso. De un modo u otro obliga a pensar y a reflexionar sobre lo que estamos haciendo. Y siempre, o casi siempre, podemos variar de algún modo la realidad. Las ventajas e inconvenientes de este cambio nos las evidencia el tiempo pero debemos dejar que este pase. 

5. Los mejores sistemas educativos del mundo (yo ahora estoy viviendo temporalmente en Canadá que es un buen ejemplo) se caracterizan siempre por tener un modelo que no está expuesto a las idas y venidas de los políticos de turno. Estos pueden cambiar e incorporar programas educativos pero el modelo es el que define a su territorio y este permanece. La fortaleza que ello da en términos de organización, gestión, coherencia y respeto a la labor docente es impresionante. Y no sólo por los datos PISA sino por lo avanzado de los paises, en todos los sentidos. 

6. Los medios y recursos que se utilizan para la educación son sólo eso. Si no tenemos un buen modelo educativo, un respeto por la educación, una buena formación de maestros/profesores (esta es una de mis responsabilidades que me preocupa intensamente) el sistema no avanza, todo  lo contrario. Un ordenador, como tal, no es ni bueno ni malo es sólo una máquina. No le tribuyamos la responsabilidad de todos los otros problemas que si que deberíamos solucionar con urgencia y que son previos. 

Por último decir, y supongo que de ello somos conscientes todos/as, que cuando hablamos de educación hablamos de material altamente sensible. Niños, niñas, jóvenes y también adultos que pretendemos que nos ayuden a crear un mundo mejor. Si es así, ¿por qué convertimos a la educación en un arma que sirve para todo menos para eso?. 

En los últimos meses me he cansado de leer en la red insultos a profesores por parte de los padres. Notícias que evidencian que cuando se toman decisiones políticas no se tiene en cuenta, para nada, el tiempo y los recursos que el profesoreado, los padres y la sociedad en general ha aportado. Una vez más se pierden por el camino todos aquellos profesionales, padres y estudiantado que han intentado hacer las cosas de otra manera. Los recursos económicos quizás, cuando los tiempos mejoren, prodremos recuperarlos pero los afectivos ya nunca más. Sabeis perfectamente que cuando alguien dedica mucho tiempo a un proyecto y los inputs que le llegan son todos negativos, al final, dejan de dedicarle esfuerzo. Eso es precisamente lo que está pasando en este momento. 

Dejadme terminar con el ruego, como personas preocupadas por el mundo que nos toca vivir, de que demos a la educación el valor y el lugar que se merece en el momento actual. De otro modo estamos condenados permanentemente a que el resto del mundo no tenga ningún problema en cargarnos "las culpas" de unos supuestos "pepinos" que ni eran españoles ni eran pepinos y, lo más grave, que no tengamos herramientas para contrarestarlos. 
By http://fernandezcoca.com
Me permito compartir algunos enlaces que ilustran, de algún modo, mi aportación. Espero que os sean útiles.


Hoy me despido sonando The Coors "Dreams". Porque soñar en un mundo mejor sea lo único que no nos puedan arrebatar.




Feliz domingo y feliz descanso!!!.

dimecres, 4 de maig del 2011

Galàxia Learning: De la intel·ligència distribuïda a la saviesa digital

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Segur que és de tots/es coneguda l'expressió de Nadius Digitals. Aquest és un concepte que presenta Prensky l'any 2001 i que, durant una dècada, hem utilitzat de manera continuada per a denominar a aquelles persones que van nàixer, aproximadament, entre els anys 1982-2000. D'aquestes persones s'ha dit, teòricament, que pel fet de nàixer i créixer a una societat tecnològica i digital ja estan alfabetitzades digitalment. No només això, sinó que també s'ha dit que són competents per a usar aquesta tecnologia en situacions concretes i específiques. Aquesta afirmació que és discutible en tots els sentits sembla que ara està en revisió i el propi Prensky a una publicació del 2010 ja parla de "Saviesa Digital" [Digital Wisdom] per a substituir una gran part del seu discurs sobre els nadius digitals.

A mitjans de la primera dècada del segle XXI apareixen amb força una sèrie d'aplicacions que faciliten enormement la comunicació a l'espai digital. A més permeten generar xarxes amb molta facilitat amb una gran potenciacilitat per al treball i per a l'aprenentatge. A aquestes aplicacions, basades en la tecnologia web, se les denomina web 2.0 i/o web social.

Aquesta aproximació brevíssima a aquests dos àmbits, un més conceptual i l'altre més aplicat, em serveixen per a introduir el que avui vull compartir amb vosaltres.

En general, sóc una persona molt observadora i que necessita analitzar i entendre totes les coses que veu i viu. Això, encara que sembli estrany, ho aplico a tots els àmbits i situacions de la meva vida no només analògica sinó també digital.  Des de que sóc a Canadà, abans era una usuària no activa, que he començat a formar part de la comunitat Twittera. Com totes les aplicacions de la web social, si vols estar al cas de tot el que allí passa hauries d'ocupar una part molt gran del teu temps només fent això. Com per a mi no és possible, pot ser per a uns altres si, i cada dia la meva comunitat digital és més gran m'he de limitar, en certa forma, al meu cercle d'amistats. Sense que us en adoneu massa cada dia aprenc més i més coses de vosaltres i amb vosaltres. 

Us podria dia que he arribat al convenciment de que sou una font inesgotable de saber. Opinions, reflexions, projectes, recursos, queixes, pors, ... companyerisme, ajuda, "consol", desfogament, ... crec que els adjectius tendirien a infinit. Però el que si que crec és que, des del punt de vista del contingut, Twitter aconsegueix fer realitat aquell concepte que es posa de moda a l'inici de les xarxes socials que és la "intel·ligència distribuïda" (tant des del punt de vista individual com col·lectiu). Concepte que d'alguna forma Siemens (2004) l'intenta convertir en una teoria de l'aprenentatge, la del Connectivisme, que des del meu punt de vista és, com a molt, una forma d'aplicar el funcionament de la xarxa als processos d'aprenentatge. Però bé, a això ens hi dedicarem un altre dia. És complex.

Tot i que aquesta concepció de la intel·ligència crec que ens ajuda a crear coneixement de veritat amb una inversió molt menuda de recursos, també és veritat que per al que vull compartir a continuació em serveix més l'expressió de Saviesa Digital. Aquesta es refereix a com els nostres cervells quan interactuen de manera continuada amb la tecnologia sovint acaben reestructurant-se amb aquesta interacció (Prensky, 2010). Per tant, no és només importat rendibilitzar, en termes de generació de coneixement, allò del que som capaços intel·lectualment cadascú per separat sinó que el veritablement important és la nostra capacitat de fer les coses d'una manera diferent gràcies a la tecnologia.

Com sempre us poso un exemple del que he estat observadora aquesta setmana i del que anomenaré als/les protagonistes al final per donar-los les gràcies per fer pública la seva saviesa digital. Ja els demano ara disculpes perquè no tinc el seu permís però com els tweets són públics imaginem-nos que he anat a l'hemeroteca digital i els he consultat jeje.

De com sorgeix una idea, pren forma de projecte i es converteix en realitat en una hora i de com en 24 h ja està en funcionament.

La seqüència seria, simplificat per no fer-ho massa llarg:

  1. Una persona té una idea. Comença a llençar missatges curts dient que té una idea.
  2. Algunes altres persones s'interessen per saber de què va. Pregunten.
  3. Al cap d'una estona s'envia alguna indicació del contingut i/o dels objectius.
  4. Més gent s'interessa però ara només aquells que comparteixen contingut i/o visió.
  5. Si la persona que ha llençat la idea ja la tenia treballada i pensada prèviament, com era el cas, el següent missatge ja és per preguntar, directament, si algú s'apunta.
  6. Dos o tres responen que sembla interessant. Pot ser si! parlem-ne!!.
  7. S'intercanvien alguns altres missatges. Sembla que si que és interessant. Sempre ho és tenir un lloc comú per a posar-hi coses que compartir.
  8. Hi ha moltes coses per a compartir i molta gent disposada a fer-ho. De totes maneres si no ho fem de manera organitzada molta energia es queda pel camí. 
  9. Quines eines ens podrien ajudar?. Totes i tots els que participem de la creació del projecte dominen les eines perfectament. De totes maneres el problema no són les eines sinó qui les gestiona i les supervisa.
  10. Es pensa en aquest gestor/supervisor. Mentre, ell/a ha estat d'observador. No s'ha manifestat fins que se li fa públicament la proposta. No és una pregunta, és la asseveració de que ell/a és la persona adequada.
  11. Respon que OK que si creuen que ell ho pot/deu fer que hi ha de dir. Res!!. Assumeix la responsabilitat.
  12. 24 després apareix aquest tweet com a evidència de què un altre projecte col·laboratiu s'ha fet realitat i com a prova de què Prensky té tota la raó quan parla de "saviesa digital": "conocéis la nueva iniciativa tuitera? participar y compartir recursos de conocimiento del medio en primaria  ".



Ara, només em queda agrair als protagonistes d'aquesta història la possibilitat de compartir-ho: @@ @@ @ @. Moltes Felicitats!! sou uns/es crakcs!!!.

Avui em despedeixo sonant Amy Mcdonald: This is The Life. Gràcies per dedicar tantes i tantes hores  a compartir amb nosaltres la vostra saviesa digital.




Bona nit!!.

dimarts, 5 d’abril del 2011

De les aules a la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Torno amb un nou post després d'uns dies. Demano disculpes als meus seguidors/es bloguers/es habituals. Aquests darrers dies el temps no ha donat per a més. Això no treu que hagi pensat en quins temes hauríem d'abordar i, com sempre, tinc massa temes damunt de la taula.

Fa uns anys que a la universitat vaig començar a utilitzar l'expressió "de les aules al món" per a poder posar en relació allò del que tantes vegades hem parlat de "pensar global i actual local". És una altra variació de la mateixa idea.

Si segueixo amb la sèrie de la Galàxia Learning hom podria pensar que si ja tenim la nostra galàxia, per a que en necessitem més?. Però clar el món no es composa d'una sola galàxia sinó que n'hi ha una infinitat. Si aquesta idea l'associem al sistema escolar. Per què ens empenyem en parlar de l'educació com si aquesta només es produís a l'escola?.

Si us he de ser franca, aquests darrers dies he arribat a la conclusió de què més val que no parlin de l'educació. Al menys no diuen banalitats i incoherències. Si us pugues ensenyar la col·lecció d'enllaços i de referències d'aquesta darrera setmana no us ho podríeu creure. M'han superat una mica, la veritat. Només s'hi han referit per a parlar de fracàs, d'incompetència, d'inutilitat, d'imatge negativa, ... I del fons de la qüestió?, qui se n'ocupa?. De moment ningú. Aquest és el veritable problema.

Com la meva mirada sempre acaba sent positiva, segueixo en aquesta línia i reclamo la vostra l'atenció en dos aspectes generals:

1. És interessant que vagi apareixent la idea d'integrar al procés educatiu la vessant no formal i informal. Si partim de la base de què l'estudiant, com a persona, és un tot no té massa sentit compartimentar la seva preparació. Com a persona humana aprèn cada minut de la seva vida, estigui o no estigui  a una institució educativa formal, així que l'haurem d'ajudar a tenir eines per a que pugui créixer personalment i com a ciutadà de manera permanent. Primera premissa. L'escola té una part d'atribucions en aquest procés i per tant també de responsabilitats però com no m'he cansat de dir no les té totes.

2. El sistema escolar no és una torre d'ivori en cap sentit. Com a institució té sentit sempre i quan sigui capaç d'organitzar el procés de formació d'una persona per a fer-la més feliç, més autònoma i més realitzada. També per a transmetre-li uns continguts però aquest és el següent pas. En la mesura en què aquest es sent presoner de la institució alguna cosa comença a anar malament. Revisem quantes portes hem d'obrir, quan i per què. Deixem entrar una mica d'aire fresc. És imprescindible.

Per últim donem la paraula i visibilitzem a tots aquells professors i professores que creuen en la seva feia i que, cada dia, és per a ells/es una nova aventura en la carrera del coneixement. Realment s'ho mereixen i, a més, ens permeten demostrar que el sistema funciona, innova, canvia i, el que és més important, evoluciona.

Avui, em permetreu que utilitzi alguns exemples per a demostrar que un altre sistema educatiu és possible des del punt de vista del professorat amb:

- Projectes com el que s'acaba d'iniciar en la versió Spanish. Quin és el propòsit de l'Educació?. Sense fronteres sense jerarquies, amb un sol objectiu comú: pensar i treballar per a l'educació [@purposedES].

- La visió de que les TIC, com a eina de treball n'han fet un dels objectius fonamentals de la seva tasca professional per a evidenciar que també l'escola ha entrat a l'era digital [Educat 1x 1] [EduCAT1x1].

- La mirada posada al món per aprendre dels altres i amb els altres com una eina per créixer i millorar com a professionals [EducaXip] [@xiscolir].

- La inconformitat de les directrius d'un currículum que, sovint, té unes mires massa estretes i creuen que unes altres activitats, metodologies i estratègies docents són possibles, inclús traspassant fronteres [ePaLs] [@cpaez01].

- La capacitat de desenvolupar un procés de formació permanent, sigui on sigui que es desenvolupi aquest. La necessitat de sortir "de casa" [@juanfratic] i anar fins on creiem que ens poden ajudar a generar, compartir i transferir coneixement.

- La convicció de què cada estudiant és únic i irrepetible i la certesa de què l'estandardització no té lloc quan parlem d'educació [XarxaTic] [@xarxatic].

- La valentia de demostrar que els recursos TIC també serveixen per ensenyar les matèries "clàssiques" com la llengua [We like English! [@gemturfer]NewsNeus [@NewsNeus]].

Totes aquestes iniciatives són una petita mostra, molt petita, del que som capaços de fer tots i totes de i per l'educació. 

Saber i veure tot el que s'està fent d'innovador i de diferent estic segura que seria inabastable. Sent així no podem per més que estar satisfets d'haver emprés aquests camí. Un camí que sense dubte hem de continuar dibuixant nosaltres mateixos amb la mirada posada en la qualitat de l'educació. Una educació que entre tots hem ubicat a la Galàxia Learning, molt lluny ja de les quatre parets de les aules i de l'edifici de les escoles. Ni més ni menys que al món. 

Felicitats!! per fer-ho possible i que aquestes siguin només les primeres passes d'un camí infinit que ens permeti traspassar galàxies.

Avui em despedeixo sonant Amy McDonald "This is the Life". Hi ha res més bonic a la vida que treballar per ajudar a formar a les millors persones. Crec que poques coses!!.

Bona nit!

divendres, 18 de febrer del 2011

Digital Dreams i el poder de la il·lusió

Hola bon dia a totes i tots.

Ja ha passat una altra setmana i ja estem a punt d'encetar el cap de setmana.

Després dels dies tan mogudets que hem tingut amb les declaracions de la possible aturada del procès de digitalització de les aules avui continuo amb el meu discurs positiu per a poder compartir amb totes i tots la possibilitat de veure el món d'una altra manera. També el de l'educació.

Estem treballant, al nostre grup de recerca ARGET, en un projecte finançat pel MEC que li hem dit SIMUL@ que té com a objectiu avaluar les possibilitats d'un entorn 3D per a formar en competències als estudiants universitaris. Concretament estem treballant la competència de treball en equip i la d'autogestió. Vam creure que aquestes eren dues competències fonamentals tant des de la vessant personal com des de la professional. Avui havia de preparar la fonamentació d'un treball que hem de presentar a un congrès a finals de juny i estic tot el dia entre mons virtuals. Per al projecte, finalment, hem escollit l'eina Second Life per a poder dissenyar i desenvolupar l'espai digital que necessitem. Aquest fet m'ha inspirat el títol d'avui.

Si ho pensem bé, ja ho hem comentat més vegades, la xarxa de xarxes ens obre un món infinit de possibilitats que ens permet, fins i tot, imaginar i viure, com si fossin reals, mons imaginaris. Com totes les coses imaginàries i com totes les il·lusions hem de saber-les ubicar al lloc adequat per a no córrer el perill de no saber diferenciar que és real i que és imaginari. Aquest món digital ens permet fer i ser el que no ens permet el món real. No tenim barreres d'espai ni de temps, podem accedir a quantitats infitites d'informació i de coneixement, podem relacionar-nos amb tota una gran col·lectivitat connectada a la xarxa quasi sense cap limitació. La comunicació audiovisual síncrona ja fa temps que és una realitat. L'intercanvi d'idees, la col·laboració i la cooperació són la clau de la creació de coneixement de manera distribuïda i tot això i moltes més coses constitueix la clau de la formació de les futures generacions.

L'altre dia que parlava de les adiccions comunicatives, Carles P. em deia en un comentari que jo si que dec ser adicta, pot ser si. De totes maneres quan he tingut que prescindir-ne ho faig sense problema. L'exemple més clar és que des de que sóc aquí hi ha setmanes que igual parlo, en total, 5 o 6 vegades en total. És veritat que l'Skype el substitueix molt però la clau està en usar aquestes eines quan les necessites.

Segur que alguns/es de les que llegireu el post utilitzeu moltes més eines que jo però em posaré a mi com a exemple una vegada més. Jo utilitzo:

- Per a comunicar-me: el telèfon mòbil, correu-e, Skype i messenger molt menys que fa un temps.
- Per fer classes on-line en temps real: Addobe Connect
- Per a gestionar els espais de formació: Moodle
- Per compartir idees i informació. Twitter
- Per compartir documents de treball: Google Docs, menys el Dropbox
- Per estar en contacte amb la meva comunitat pel món: Facebook
- Per a escriure els meus documents, fer presentacions, ...: OpenOffice
- Per a buscar informació, imatges, etc.: bàsicament Google
- Per a situar-me geogràficament: Google Maps o les aplicacions per als GPS
- Per a conèixer les notícies diàries: la premsa digital
.../...

Bé, em deixo coses però no cal fer una llista més exhaustiva. Com podeu veure les eines TIC formen part de la meva vida diària. Així és per a una part molt important de la població de la nostra part del món. A més, a mida que han anat avançant les comunicacions i els dispositius per a comunicar-nos i per accedir al món digital podem, des d'un mateix aparell, accedir a totes elles amb facilitat.

Si ho penseu, totes aquestes eines ens han facilitat molt les coses, tot i que al principi mentre aprenem a utilitzar-les ens sembla que ens compliquen més que ens ajuden, perquè la realitat és que molts de processos i moltes tasques s'han simplificat clarament. Huriem d'estar satisfets/es d'haver-les pogut integrar al dia a dia tant personalment com professionalment.

De què depèn que deicidim utilitzar-les?. A vegades de les modes, de les amistats, de la feina, dels interessos personals, ... el que no podem és imaginar-nos no tenir-les. Realment ens farien molta falta.

Fet aquesta breu anàlisi, penseu què el fet d'integrar les TIC a la vida del món actual i per extensió a l'Educació depèn de les polítiques educatives i de la legislació del moment?. Crec que la resposta és que ja NO. La revolució silenciosa ja fa temps que va començar. No cal que sortim al carrer a criar i a manifestar-nos. Senzillament n'hi ha prou en fer servir el potencial de tot el tenim a mà i fer real aquella expressió que va fer famosa Obama a les darreres eleccions dels USA. Hem de dir a tothom ben fort (encara que sigui per a nosaltres mateixos/es).

YES, WE CAN!!!

Per cert!! que si recordeu van dir que Obama, en part, va guanyar les eleccions gràcies a les xarxes socials. Un bon exemple!!.

El canvi, com deia avui Carles G. al seu comentari comença per nosaltres mateixos. Si això fora així podriem fer real aquella expressió que s'ha utilitzat moltes vegades "La suma que multiplica" i estic segura que el resultat tendiria a infinit. Sense cap dubte!!!


Em despedeixo sonant Els Pets Millor. Més que adequat per als temps actuals!!.

Bona nit!!