dilluns, 9 de maig de 2011

El laberint de la Galàxia Learning (walk slowly and carefully).

Hola a totes i tots, bon dia. Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana.

Quan veureu el títol d'avui pensareu que és ben estrany però quan llegireu el post ho entendreu deseguida.

Ahir vaig anar a veure la Vancouver Art Gallery, encara ho tenia pendent. Totes les obres d'aquest museu són d'art contemporani. Us he de confessar que en temes de pintura, principalment, em vaig quedar a l'època dels impressionistes i em costa molt i molt captar el que em pretenen transmetre aquestes obres. Tot i així creia que hi havia d'anar i, de fet, com sempre passa vaig descobrir algunes coses interessants. Per exemple, l'obra d'uns artistes electrònics (Jim Cambell, Chris Marker y Eadweard Muybridge) que són informàtics i matemàtics de formació i que utilitzen la informàtica i l'electrònica per a construir la seva obra. Imagineu una espècie de pantalla d'ordinador amb sombres de persones passant caminant. Els 0 i 1 al servei de l'art i de l'estètica.

Un altre dels artistes que tenia una part de l'obra exposada usant bàsicament miralls era Ken Lum. Aquests obres eren una conjunció entre el reflex de la pròpia imatge i les idees bàsiques de la psicoanàlisi de Lacan. Va ser una d'aquestes obres la que ha inspirar el post d'avui.

Aquesta obra era un laberint fet amb miralls. A l'entrada serigrafiat sobre el mirall es podia llegir: "walk slowly and carefully" que és precisament el que havies de fer si en volies sortir. Els que em coneixeu sabeu perfectament que sempre solc anar molt depressa. Aquest va ser el problema que vaig tenir perquè si no parava compte xocava contra els miralls i no trobava la sortida. En algun moment em vaig sentir una mica aclaparada. La projecció de la llum sobre el mirall i la disposició d'aquest resultava enganyosa a la vista. Havies d'anar poc a poc i amb compte per a poder resseguir el camí i trobar la sortida.

Quan tornava cap a casa vaig pensar que aquell laberint era ben paregut a la situació educativa actual i que, tot i que a mi m'agrada fer les coses amb rapidesa, havia arribat el moment de fer les coses poc a poc i amb compte si ens en volem sortir. M'explicaré de manera sintètica.

1. Actualment estem mancats de models educatius que ens permetin a tots i totes orientar els nostres esforços en una direcció concreta. Per molt clares que tinguem les idees individualment sovint ens dona la sensació d'estar una mica perduts.

2. Les tecnologies que arriben al món educatiu són un reflex de la societat actual però si no les utilitzem de manera adequada ens passa el mateix que a mi. No són el camí, només són un miratge.

3. Per a poder avançar en alguna direcció hem de mirar de rendibilitzar tot allò que sabem i que tenim. Venen temps difícils en termes de recursos però penso que el millor que tenim col·lectivament és la nostra saviesa digital. Aprofitem-la!.

4. Si dediqueu en dia una mica de temps a la vostra comunitat Twitterland veureu la quantitat d'informació, de recursos, de contactes i de coneixement van i venen i que estan a la nostra disposició. Per què ens empenyem en queixar-nos de què cada vegada la situació està pitjor?.  Si no podem ni aprofitar tot el coneixement que es genera cada dia al nostre voltant!!. De moment aquest és suficient per a seguir avançant. Un exemple que posava la setmana passada .

Imatge del Riu Sénia [Emilio Querol 8-05-11]
5. Recollim evidències de tot allò que estem fent per a demostrar que som bons/es i que cada dia anem evolucionant. Acabem amb aquesta moda de publicar informació, de manera permanent, per a demostrar que qualsevol temps passat va ser millor. Absolutament fals!.

6. Siguem conseqüents i coherents amb el significat i utilitat de les xarxes socials i construïm veritables engranatges de coneixement. Aquest és el pas més fer per encaminar-mos a la sortida de la situació actual. Nosaltres podem!.

En el moment en què siguem conscients de la realitat del We Can el món educatiu començarà a canviar. Serà a partir de llavors quan ni les "multinacionals" ni la "política" podran conduir la veritable creació i construcció de coneixement. El repte està servit!!.

Avui em despedeixo amb Amaral: "El universo sobre mi". Mirant de trobar el lloc individual i també el col·lectiu.



Que tingueu un bon dilluns i un bon començament de setmana.

Bona nit!