Passejant pel temps infinit

Fa temps que diuen que uns dels problemes de la societat actual és la manca de temps.

No tenim temps per a parlar, per a conviure, per a descansar, per a fer totes les coses que voldriem en un dia, per anar a tots els llocs que ens agradaria, ....

Però què és el temps?. Em soprenc a mi mateixa fent aquesta reflexió. Jo que, com molts de vosaltres he caigut en la temptació de comprar-me llibres de com "gestionar el temps" i he de confesar que els he abandonat a la pàgina deu quan el meu nivell de frustració ja era massa alt. Quan llegeixes aquests llibres si que t'adones que el problema real no és tant el tenir o no tenir temps sinó per a que utlitzem el que tenim.

Si jo comparo la meva vida ara i fa un any us he de dir que la quantitat de feina i de responsabilitats ha baixat un 70 %. A continuació una esperaria que això es traduís en tenir més temps. La veritat és que si que en dec tenir més però cada dia quan marxo a dormir se'm queden damunt de la taula i a la motxilla un munt de coses per fer. El darrer pensament del dia sempre és: demà més!!.

Si ens fixe'm amb l'exemple que poso podem dir que el problema és de temps?. El dia continua tenint 24 h i jo continuo sent la mateixa persona fent unes coses diferentes. Per tant la clau està en mí no en les hores que té el dia. Aquestes romanen invariables des de que ens organitzem amb aquest rellotge.

La segona part de la reflexió té a veure amb el món de les TIC. Si us hi fixeu, sempre que en parlem, de tecnologia vull dir, és per a dir que ens ha ajudat a facilitar-mos la vida. Argument, aquest, absolutament cert però d'alguna manera crec que no l'utilitzem bé en termes temporals. Moltes vegades és més una distracció que una ajuda. Com sempre és important saber amb quin objectiu utilitzem aquesta tecnologia. Clar, clar, no és el mateix utilitzar-la per a estudiar, per a treballar, per a comunicar-nos i relacionar-mos, per al nostre temps de lleure, ... podriem seguir però pot ser no cal.

Si em torno a posar a mi com a exemple jo per a que la utilitzo.

- Per a comunicar-me el correu-e s'ha convertit el quelcom imprescindible per a la meva vida. Ull!! crea adicció.

- L'Skype també em permet comunicar-me i moltes vegades prescindir del telèfon, a més, permet fer videoconferència d'escriptori.

- El Twiter: em serveix per a intercanviar missatges molt concrets i curts amb una gran comunitat de gent. És una comunicació més u a molts i té un objectiu concret quan al contingut. Pots seguir a gent i ella et segueix a tu. Tant uns com els altres triem. En general podriem dir que configurem una comunitat professional que intencanvia bones pràctiques, puts de vista, ... a la vegada que comenta la realitat en temps quasi real. Si ha d'estar molt posat per a realment aprendre de tot el coneixement que es distribueix a un temps de vertigen. L'utulitzo molt moderadament.

- El Facebook: és el més proper a una comunitat social on, a vegades, s'hi troben també referències a qüestions professionals. Com en el cas del Twiter tu configures la teva pròpia comunitat. Jo l'utilizo molt ara per estar en contacte amb la meva comunitat. Abans d'arribar a Canadà l'utilitzava més com a espai de lleure.

- El telèfon mòbil: que no se'ns oblide!!. Aquell aparell tecnològic que també serveix per a comunicar-nos i del que quasi ningú podem prescindir. Jo puc dir que ara, en aquest moment, la major part de dies no sona ni una sola vegada. Jo, que havia arribat a comsumir més d'una càrrega de bateria diaria, uf!!.

- L'agenda electrònica que té el propi telèfon i que es pot sincronitzar amb un aplicatiu d'agenda distribuïda i que es converteix en una eina fonamental quan s'han de gestionar equips de persones.

- L'ordinador amb connexió a la xarxa de manera permanent, ... els espais wi-fi i les xarxes sense fils ens ho posen a l'abast cada dia amb més facilitat. Què fariem sense connexió a la xarxa?.

Totes aquestes eines són les que m'ajuden a gestionar i configurar el meu temps en totes les seves vessants: professionals, personals, de lleure, ... i que des de que estic aquí m'estan ensenyant el valor de tenir tot el temps de món que s'ha de saber ordenar per a no tenir la sensació que sigui un espai que tendeix a infinit (tan en el sentit positiu com en el negatiu).

Jo, ara, estic a 9h de distància de la vostra part del món. Sent així tots podeu pensar que el vostre temps i el meu no coincideixen mai o quasi mai però no!! esteu equivocats!! ja que el que passa és que aquest temps s'exten i deixa de tenir barreres ni limitacions temporals, si em permeteu la redundància. Cada dia he de tenir conciència de la necessitat de dormir i de descansar per a no caure en el parany d'utilitzar aquest temps infinit.

Quan jo acabo el dia vosaltres el comenceu i el valor d'aquests mitjans està en la seva transparència quan al temps. Ara no hi ha horaris d'oficina, ni de comunicació, ni d'estudi, ... tothom podem accedir a tot durant totes les hores del dia i de la nit 365 dies a l'any. Quan acaba l'activitat del Face de la vostra part de món la d'aquí encara està 9 o 10 h més activa i, al contrari. El correu-e arrriba a les nostres bústies a qualsevol hora del dia i de la nit i els processos de les màquines conectades a una xarxa global no deixen de treballar mai.

Sent així depen de nosaltres que:

- Triem bé les eines que fem servir i el per a què per a que no s'emportin una part del nostre temps.

- Fem servir les eines només si ens ajuden no perquè està de moda utilitzar-les

- Tenir més eines no significa poder assumir més feina. Les hores del dia són les mateixes.

- L'important no són les eines sinó el nostre coneixement i capacitat per integrar-les en els processos de la nostra vida. Si pel camí descubrim que no ens ajuden sinó tot el contrari em de prescindir d'elles de manera immediata.

Per acabar només dir que si alguna cosa m'està ensenyant aquesta experiència és el valor del meu temps i us puc assegurar que començo a descobrir que, aquest, organitzat tenint-me a mi con a centre si que tendeix a infinit!!.

Feu la prova i ja m'explicareu els resultats!!

Com cada dia em despedeixo amb RAC105 sonant de fons Eurythmics. Sweet Dreams [molt adequat]. Bona nit!!

Streets of Vancouver

Avui farem una parada de tant de parlar d'educació i parlarem de la Ciutat. Si, aquesta ciutat que em va impulsar a fer el blog: Vancouver. Vancouver és la tercera ciutat més gran de Canadà i està considerada una de les més boniques del món. Situada a la regió de la Columbia Británica (capital Victoria)

He triat un títol que còpia el d'una sèrie policíaca dels anys 70 que feien a USA i que es titulava Streets of San Francisco i on Michael Douglas feia d'inspector de Policia. No, no us cal patir que la història d'avui no anirà de polis jeje!!.

Avui començo la quarta setmana a aquesta ciutat a la que vaig arribar el diumenge 9 de gener. Avui també és el primer dia que he tingut la sensació de fred de veritat. Aquest matí en sortir de casa totes les plantes estaven gelades com si hagués nevat durant la nit. Tot i que els termòmetres no han baixat de -2 la sensació tèrmica era entre - 2 i - 6 durant el dia.

Tres setmanes per aquí em comencen a donar una visió de la ciutat que puc transmetre. Us he d'avisar que és la meua visió i que, per tant, tindrà tots els meus filtres personals.

En general diria que és una ciutat molt ordenada i neta, almenys totes les parts per les que he anat jo. És també una ciutat amb poc trànsit i on el cotxes que cirulen pareix que portin un silenciador. Fan mol poc soroll. Per tant, també és uns ciutat molt poc contaminada que mira al mar per quasi totes les seves parts.

Pot ser una de les raons per les que circulen tan pocs cotxes és perque tenen un bon servei de transport públic. Nou, ben estructurat, regular i freqüent. No és barat però una cosa compensa l'altra crec. L'Skytrain, que és com el metro però quasi tot el recorregut per dalt terra és el mitjà més ràpid per moure't per la ciutat. Jo cada dia he d'agafar l'Skytrain i el bus per anar a la universitat.

A diferència de les ciutats veïnes dels USA és una ciutat pensada, en general, per a viure i per a poder caminar pels carrers que quasi tots tenen boreres per als vianats. Les dades diuen que en els darrers deu anys més de 40.000 persones s'han traslladat a viure el centre de la ciutat.

No hi ha cap autopista que passi pel mig de la ciutat la qual cosa ajuda molt a "humanitzar-la". En contra del que passa a d'altres grans ciutats el centre de la ciutat (Downtown) està habitat i quan tanquem les oficines i les botigues no es té aquella sensació com si també haguessin tancat la ciutat. Sempre hi ha algú circulant pel carrer, a peu o en cotxe.

L'organització de l'espai és una estructura semblant a una cuadrícula el que facilitat bastant situar-se tot i que jo tinc sempre problemes per saber on estar el nord i el sud i ja no us vull explicar com porto d'est i l'oest. El primer dia quan vaig arribar em van dir: les muntanyes el nord i el mar el sud. L'altra cosa és que estiguis a un lloc on es vegi una de les dues coses però bé em vaig situant.

Una altra pregunta que us podeu fer és quin tipus de gent i viu. Per a que us feu una idea li diuen, parodiant, HongCouver. Aquesta broma us donarà una idea. Hi ha tanta població procedent de països asiàtics que m'explicaven que hi ha parts de la ciutat que quasi no hi ha ningú canadenc. Com haureu llegit alguna vegada o, com publicava El País a un especial sobre el Canadà, ells se consideren una país acollidor que saben que necessiten als foranis per a poder treballar i per tant els faciliten l'entrada, el treball i l'estada. Hi ha molt poca població de color ni hispana per tant el castellà no és un idioma habitual. Tot i així tothom té alguna referència d'Espanya. Especialment Barcelona i Madrid com sol ser habitual.

No és pot veure alcohol pel carrer. Si algú ho fa la policia els para i els fa tirar el que portin. De la mateixa manera per entrar a les discoteques o sales de festes has d'ensenyar un document d'identitat i si no el portes no pots entrar. Revisen tots els bolsos de les xiques i registren als xics, a tots ells. Ah!! se m'oblidava, es paga absolutament per entrar a tots els llocs.

Tot i així, com totes les ciutats, també té una cara menys amable encara que jo no la vegi des d'on visc o des d'on treballo. El dissabte a la nit que em vaig fer un embolic per saber si anava en bus o en Skytrain al lloc on havia d'anar (Comercial) a sopar vaig decidir agafar un bus. 20' creuant una part de la ciutat em van donar per veure una mica de tot. Al principi em vaig agobiar però la veiritat és que la gent no et diu ningú res. No et sens agredits ni per ells ni per la seva presència. De fet el conductor del bus deixava pujar a la gent encara que no tinguessin diners. de fet, alguns d'ells no sabien ni on anaven i a la següent parada tornaven a baixar.

Quan es circula pel carrer es té sensació de molta seguretat. Veus molt poques persones demanant i poques, també, sense sostre. Hi ha alguns altres barris on es concetra població més marginal. El dissabte que vaig sortir a sopar i vaig anar a una altra part de la ciutat en arribar a l'estació de l'Skytrain hi havia molta policia que demanava la documentació a algunes persones que tenien una imatge més sospitosa.

La gent és silenciosa. Ningú puja el to de veu i si algú ho fa la resta se'l mira ben extranyat. Jo penso, quan els observo, que quan deuen venir a casa nostra no s'ho deuen creure del ruidosos que som jeje!!.

En general, hi ha molta gent fent esport. El diumenge que va der tan bon temps vaig sortir a córrer una estona i tothom estava al carrer. Feia tants dies que no hi havia sol i que plovia que s'havia d'aprofitar. A la part de la ciutat que ells li diuen Waterfront (us poso un enllaç per si us hi voleu comprar una caseta jeje!!) hi ha un munt de km destinats a pasejar, anar en bici, córrer, patinar, ... i on t'hi trobes gent de totes les edats practicant esport. Un recorregut al costat de l'aigua sense soroll, sense contaminació i pensat per a les persones, realment encantador!!.

El barri on jo visc, crec que ja ho explicava a un dels primers posts, és Yaletown és un dels barris més de moda en aquest moment i on s'hi concentren la major quantitat de bars, restaurants, pubs, etc. de la ciutat. És el lloc de sortir en cap de setmana. Encara no ho he explorat. Us dec aquesta informació :-).

Gastown és el barri més antic de la ciutat on queden alguns edificis dels de totxana roja típics de finals del segle XIX. El símbol de la ciutat antiga és un rellotge de vapor (1875) (Steam clock), que continua funcionant. Aquest barri ara és el que acull a tots els joves disenyadors i emprenedors de la ciutat. Un contrapunt molt interessant entre l'antic i les noves tendències.

Com encara ens queda temps per compartir experiències ens podren permetre fer monogràfics d'aquesta ciutat tan interessant i dinàmica.

Em despedeixo envoltada d'una nit nítida i clara però molt freda i sonant RAC105, com a casa.

Bon dia quan ho llegireu!! i gràcies per ser aquí. És com una gran comunitat que no m'ha deixat tenir, des de que he arribat, sensació d'estar lluny. Tot un luxe i un privilegi tenint en compte que ens separen milers de km.