per a tots/es.
Avui m'he permés inventar una paraula per al títol del post d'aquest diumenge de febrer de 2011. Com sempre hauria d'explicar-vos a que ve el títol perquè estic segura que molts dies en veure'l us deu desconcertar jeje!!.
Aquest matí que quan m'he llevat estava "trastejant" pel Face i he vist que un amic, Toni, ha compartit i recomanat un enllaç sobre la desislamització escrit per un periodista de El Pais (Lluís Bassets) sobre el procés de democratització d'Egipte com a conseqüència de les revoltes populars de les darreres setmanes. Durant el darrer mes que Egipte ha estat notícia no he pogut parar de pensar en dues coses:
- Quina llàstima si destruien els monuments faraònics i el museu d'El Caire (pensament totalment occidental i de "turista" si voleu).
- Com una societat que a l'època antiga va ser una de les més avançades de la història de la humanitat, en tots els aspectes, ha pogut arribar al punt fins són ara.
Si us he de dir la veritat el següent pensament que he tingut ha estat d'impotència per no tenir una explicació que m'ajudi a entendre-ho.
Si analitzem la història de la humanitat hem avançat tant i tant i ha millorat tantíssim el nostre nivell de vida que només podriem estar agrïts per ser al punt i al moment on som ara. Quan dic nosaltres em refereixo, clar, al que entenem per primer món. Una expressió que mai m'ha agradat així que utlitzaré la de "món més avançat".
Hem vençut moltes malalties que fa 100 anys mataven a una part important de la societat, hem aconseguit donar educació bàsica a quasi el 100 % de la població, no tenim mortalitat infantil, cada vegada l'esperança de vida, principalment la de les dones, arriba més prop dels 100 anys. La tecnologia ens ha permès eliminar, absolutament, les barreres de l'espai i del temps i la política i l'economia ens han afavorit l'organització d'un espai global on sigui fàcil tant la lliure circulació de persones com de mercaderies, d'idees i de coneixements.
La ciència i la tècnica han permès als investigadors de tot el món avançar en els seus estudis i descobrir coses que han estat clau per a l'evolució humana. Només en l'àmbit de les comunicacions que és on ens movem més tots els que seguim aquest blog podem parlar del telèfraf, del telèfon, de la ràdio, de la tv, de les xarxes telemàtiques, de l'ordinador, de tots els dispositius portables de darrera generació que ens acompanyen dia i nit tant en la nostra vida personal com en la professional. Si ho penseu en la distància de només deu anys una veritable "revolució".
De la mateixa manera la xarxa de transports públics també ha sofert una gran revolució en els darrers 100 anys. La meva mare, que encara no és tan gran, recorda encara quan anaven d'un poble a l'altre a peu. Això era quan el temps tenia un altre valor diferent al que té ara i quan no tenien cap altre mitjà mes que ells/es mateixos/es. Ara tenim cotxes, cada dia més sofisticats, i altres mitjants com el tren i/o l'avió que ens permet creuar el món en meys d'un dia.
En l'àmbit de l'alimentació que dir ... hem aconseguit produir quasi de tot a totes les parts del món en qualsevol època de l'any desafiant a les estacions metereològiques. Tenim molta varietat i quantitat de menjar. Tanta que no vull pensar la que tirem a la brossa cada dia de la nostra vida.
Tant els homes com les dones han aconseguit poder viure la vida que escullin i poden defensar, reclamar i exigir els seus drets fonamentals perquè hi ha una llei i una organització social que els ampara. Ens podem relacionar tots/es en tots/es sense limitacions. Nosaltres, cadascú individualment, triem amb qui, quan, com i per què sense tenir que donar explicacions a ningú. Les dones, especialment, en els darrers 150 anys han aconseguit fer grans passos per a poder ser considerades a la mateixa alçada que els homes. Tot i que ja hem recorregut molt de camí encara hi ha coses que no estan al punt on deurien. Continuarem lluitant-hi!!!.
Fent aquesta reflexió rapidíssima per aquelles grans coses que crec que han canviat el món i la vida em va venir al pensament la pel·lícula "En busca del fuego" (1981) de Jean Jacques Annaud i que descriu les aventures de tres tribus de la Prehistòria mentre busquen el foc. Els qui la recordeu segur que us bé a la ment la imatge de com "guarden" el foc encés per a no perdre'l. Molt gràfiques aquelles imatges. Quant i quant que hem avançat.
Molt bé. La teoria és aquesta però la pràctica és una altra molt diferent.
NO estem contents amb el món que tenim entre altres coses perquè pareix que estem empenyats en destruir-lo. Problemes climàtics greus que els provoquem amb la nostra no preservació del medi ambient, gent que es mor de gana i de sed a una part del món mentre a d'altres tirem el menjar. Grans avenços en el tema de comunicacions als que una part del món no hi pot accedir perquè sinó els qui tenen el poder no podem tenir-lo per sempre. Grans avenços mèdics i farmacològics que els aconseguim, també, fent servir a una part del món com si fossin "conillets d'Índia" (si no l'heu vista mireu la pel·licula "El Jardinero Fiel", tenint en compte que la realitat sempre supera la ficció fa molta por l'argument).
Exposats tots aquests arguments sobre la realitat del "nostre món actual" només em queda dir que si no som capaços d'aprofitar totes les possibilitats que la vida ens ofereix cada dia en començar una nova jornada per continuar contruint un món millor no tenim cap dret a queixar-nos perquè la qüestió deu ser que tenim el que ens mereixem. I que la nostra espècie lluny de millorar està en clara regressió i ens haurem guanyat a pols la denominació d'Homo Stupidus sense la més mínima possibilitat de queixa. D'aquí 1000 anys quan ens estudiïn i intentin interpretar les nostres actuacions no entendran res de res ... Ja sabeu, el món està a les nostres mans i de nosaltres depén el seu futur!!.
Ja veieu!! tinc un cap de setmana "canyeret".
Em despedixo sonant Dani Flaco "Que tinguem sort".
Bona nit!!
