Des de que ens dediquem a estudiar i a escriure sobre el paper de la xarxa al món educatiu que no ens hem cansat de dir que un dels efectes més clars que provoca és relativitzar l'espai i el temps. Aquest és un argument que tots els que ens dediquem a treballar cada dia en entorns tecnològics segur que compartim. Però, realment, som conscients del que això suposa?.
Jo crec que en aquests dos dies que sóc a Canadà en tinc una idea més clara.
Quan lluny o prop esteu totes les persones de la meva vida?. En sou moltes de molts de llocs diferents i amb ocupacions i ritmes de vida diferents. Això fa que uns estiguin més prop que uns altres?. Que puguin compartir més o menys coses amb mi?. Crec que tant una cosa com l'altra no té a veure amb el temps, del rellotge, i l'espai, físic, sinó amb la percepció que tenim d'aquestes dues coses.
Estar a milers de Km de totes i tots i a 8 h de diferència horària no impideix que cada vegada que publico alguna cosa o que en dic qualsevol altra hi ha algú a "l'altre costat" que em retorna un missatge. Això fa que no tingui, per a res, la sensació d'estar lluny.
I quin és el temps que compartim, el meu o el vostre?, perquè els rellotges marquen hores i franges del dia diferents. Jo diria que hi ha un temps que és el "nostre" el del moment simultani en què coincidim.
El mateix passaria amb l'espai. Un espai intangible i heteri per alguns perquè no el podem veure ni tocar però més que real quan el compartim.
L'exemple més clar que em va fer veure això que us dic és que el diumenge quan vaig aterrar a Vancouver després d'un viatge molt llarg vaig connectar altra vegada el meu mòbil i tenia, només ;-), 52 missatges entre sms's i correus-e.
No estava sola. Havia viatjat acompanyada de l'espai i el temps que compartim, el nostre. Així serà durant tot el temps que estigui fora i per això em sento afortunada. Moltes gràcies!!.
