Bon dia per a vosaltres!!
Acabo d'arribar a casa després de tenir la meva primera classe d'anglès. Fa fred. Ha plogut tot el dia i l'humitat es fa notar altra vegada. Després tornaré sobre la classe d'anglès perquè em servirà d'exemple.
Com cada dia, també, al final he canviat el tema. A més, estic molt reivindicativa i em disposo a fer un "mini manifest" a favor dels professionals de l'educació perquè ja estic cansada de llegir grans paraules sense sentit en nom de l'educació.
Per a començar, a mi no se m'acudiria mai fer un article a la premsa parlant d'allò que no entenc i donant, per enéssima vegada, la culpa de tots els mals de la societat actual a l'educació. Com si ells/es, els que escriuen, no formessin part d'aquesta societat i com si, tampoc ells/es mateixos/es no estessin educant a les noves generacions. Perquè si heu vist els videos als que s'ha referit Carles avui als seus comentaris la millor educació és un bon exemple, no?
Dit això, jo que em dedico a la tecnologia i a l'educació, no tindria l'atreviment de parlar, per exemple, d'arquitectura, o de medicina, o d'enginyeria, o de música des del punt de vista tècnic. No tinc els coneixements ni l'expertícia per a poder fer-ho amb criteri. Algú va tenir una brillant idea un dia de dir que, básicament, l'educació és una qüestió de sentit comú, que ho és, per això no en cal ser un especialista. Quina és la diferència entre un metge i un curander?. Quina és la diferència entre un músic professional i una persona autodidacta que té molt bona oïda per a la música?. I així podriem trobar més i més exemples.
Per tant, primera premisa d'avui. És important tenir bons professionals de l'educació que puguin assumir la responsabilitat d'usar les millors eines, estratègies i mètodes per a poder aconseguir implementar una formació de la major qualitat possible.
Això em porta a la segona premisa. I com hauria de ser aquesta educació de qualitat?. Si ens remetem a les dades que referenciava ahir la veritat és que tenim un panorama una mica negre, però bé, crec que alguna cosa hem de poder fer.
Hem fet una anàlisi acurada de la situació, sabem on són els problemes i que els provoca. Éssent així el que ens cal ara, sense cap dubte, és buscar les solucions. Per on començar?. Avui, per la que crec que és la primera i fonamental. Em torno a posar a mi d'exemple.
Des de que he acabat la meva classe d'anglès fins que he arribat a casa ha passat una hora que m'ha permès pensar i concloure que tinc amb l'anglès el mateix problema que amb la natació.
Les meves cervicals agraeixen molt i molt que tingui una piscina, on visc ara, i pugui nedar uns quants dies a la setmana. La meva amiga Cinta, que ha estat nadadora professional va procurar amb bon criteri per allò de que ella és la tècnica, que anéssim juntes a la piscina. Sabeu que vaig descobrir?. Que sé nadar perquè no m'enfonso a l'aigua però si hagués de fer una travessa llarga i complicada tindria molts de problemes. Per què?. No respiro bé, no coordino bé els moviments dels braços i de les cames, no faig bé els moviments dels braços, .... què implica això?. Que faig un esforç desmesurat per a tenir un resultat més bé pobre i en termes de productivitat fins i tot frustrant.
Amb l'anglès em passa alguna cosa semblant. Navego prou bé, ja no m'ofegaria, però si la travessa és llarga i complicada també pateixo molt. Per a que pugueu riure de mi avui la professora m'ha dit que les preposicions és com si les tirés a l'atzar i clar, cauen on cauen, jajaja!!. Fa gràcia no?.
Tenim un sistema educatiu que ensenya, en general, a nadar però ens falta molta tècnica. Entre altres coses perquè abans d'assegurar que les eines bàsiques i fonamentals estan assolides per l'estudiantat ens embarquem en l'interessant i infinit món dels continguts. Errada greu!!. En general, ens està passant el mateix que a mi amb la natació o amb l'anglès.
No puc negar que els continguts també tenen la seva importància però com dirien aquí és "next step". Les eines intrumentals bàsiques són fonamentals per a poder construir qualsevol aprenentatge i afavorir la posterior creació de coneixement. D'altra manera només fem que distribuir coses a l'atzar. Si vosaltres penseu en la vostra vida com aprenents segur que us venen al pensament moltes coses que heu après en el vostre dia a dia quan no heu tingut cap més remei. Si no haguéssiu disposat de les eines adequades, mentals en aquest cas, això no hagués estat possible. D'altra banda el que passa, també, és que els continguts s'han convertit en una eina de poder. Aquests els administren els polítics educatius i les editorials per a transmetre allò que creuen rellevant per a poder perpetuar la seva visió del món uns i per a enriquir-se els altres. Què té a veure això, moltes vegades, amb que els xiquets, joves o adults aprenguin?. La major part de vegades res.
Arribats a aquests punt, hi ha més premises però avui no les abordarem, podem fer un símil que té a veure amb el títol del post. Quan un metge diagnostica a un pacient i descobreix la seva dolència li acostuma a receptar un medicament. Si ha encertat amb el diagnòstic, normalment ho encerta, el pacient millora i es cura.
L'educació, utilitzant aquest símil, tindria més a veure amb els mètodes tradicionals, abans de la farmacologia, quan havien de deixar que tot fes el seu curs i aplicaven només alguns remeis quan era convenient. No vull dir amb això que no estigui d'acord amb els avenços de la medicina, tot el contrari, només utilitzo aquest exemple perquè em sembla gràfic. A vegades em dona la sensació de què quan la gent, en general, parla d'educació s'imagina quelcom de semblant a les píndoles que es prenen quan tenen malt de cap. Res més lluny de la realitat!!.
L'educació és com ja us he dit una cursa de fons que requeix tenir els objectius molt clars, les eines adequades, els entrenadors més competents i, a més, els corredors han de portar un equipament que sigui apropiat per al tipus de recorregut. D'una altra manera ens arrisquem a patir en diferents sentits. O bé perquè hem de fer un esforç desmesurat que no ens compensarà, perquè haurem d'abandonar la cursa, o perquè ens farem alguna lessió que tindrà conseqüències greus per a la resta de nostra carrera com a fondistes. Lessions que sergurament mai les podrem curar amb una píndola!! i sense oblidar que com el corredor no tingui adquirides les estratègies fonamentals per a córrer als primers kms s'haurà de retirar.
Seguirem proposant estratègies per a poder posar l'educació al seu lloc. El més important de la societat actual!!
Bona nit!! sonant R.E.M. Losing My Religion, una de les meves cançons preferides!!
