dimecres, 9 de febrer de 2011

Els aprenents del nou mil·leni


Hola, bon dia!!

Com sempre el post del dia té a veure amb coses que m'han passat i que m'han fet pensar.

Avui ha estat un dia prou productiu. Fent petites coses però escurçant la llista de pendents. Això està molt bé, sempre dona moral!!. L'única cosa diferent que he fet és contestar una entrevista que m'ha fer l'Ana Rodera que està fent la seva tesi a la UOC sobre l'ús de les xarxes socials a la Universitat. La darrera pregunta que m'ha fet és que intentés fer de "Bruja Lola", tic del Facebook total jeje!!, i que mirés de preveure el futur.

La veritat és que una de les meves respostes ha estat que els estudiants porten la tecnologia a la butxaca o a la bossa però no tenim continguts adequats per a ésser utilitzats en dispositius tan menuts i, des del meu punt de vista, el Mobile Learning (m-Learning) del que es parla tant darrerament o la realitat augmentada encara tenen un camí important que recórrer.

He acabat l'entrevista sobre les 12,30 am (meves) i agafava el bus per tornar cap a casa a les 4,45 pm. Al meu costat anava una xica que a tret els seus apunts. Per la temàtica he deduït que devia ser estudiant de medicina. S'ha col·locat els auriculars i ha posat en marxa el seu MP3. Ha obert els apunts per la pàgina del "les febres del cervell inferior". A continuació s'ha connectat, amb el seu mòbil (un iFone) a una pàgina que era de la mateixa temàtica que els seus apunts. La diferència que hi havia era que tenia les imatges del cervell en 3D i per capes. Això vol dir que tota l'estona que hi ha estat treballant, més o menys uns 20', ha estat diseccionant el cervell digital i veient-lo per seccions a la vegada que podia llegir les explicacions. He pensat, evidentment!! aquest és el futur!!.

Miro de fonamentar-ho una mica. Ho faré sintètic perquè hi ha tant i tant d'escrit que quedaria una explicació massa llarga.

A que he vingut a Vancouver?. Bàsicament a treballar amb un professor que es diu Mark Bullen, que és el Dtr del Teaching and Learning Centre del BCIT, i que dirigeix un projecte de recerca que es diu Digital Learners in Higder Education. Aquest projecte té com a objectiu fonamental documetar científicament que hi ha de cert en què els estudiants quan arriben a la Universitat ja estan alfabetitzats tecnològicament. Es basa en la tesi de què tots els que han nascut després de l'any 1982 ja es pot considerar que ho han fet a l'era dital. Ell sobre això en té una visió molt escèptica i així ho manifesta al seu bloc Net Generation Sceptic. Les seves aportacions solen ser molt crítiques però interessants. Una cosa és el moment del naixement i l'altra molt diferent l'habilitat i capacitat que tenen per fer ús de les eines tecnològiques en el seu procès d'aprenentatge.

Totes aquestes coses que us acabo de descriure em porten a compartir algunes conclusions amb totes i tots. Les sintetitzo a continuació.

- Lligant amb els raonaments que estem compartint sobre la conveniència i necessitat de repensar el sistema educatiu crec que aquestes situacions que us acabo de descriure ho evidencien. Els aprenents del nou mil·leni ho són dins i fora de les aules. Els centres educatius són una part d'aquest temps i procès però ja no en tenen l'exclusivitat. El sistema educatiu ho admetrà?.

- Hem d'organitzar a tot l'entorn d'aquests aprenents per a que sigui possible que aquest procès esdevingui continu i permanent. Les xarxes i la infraestructura de comunicacions així ho podriem afavorir. Si tenim tota la informació i els continguts a la xarxa i aquesta es converteix en un espai de comunicació per excel·lència des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i quan ho necessitem podrem accedir a tot i tots/es?. Se m'acudeix, però, que hi ha una part molt gran del món que no té accès a aquests recursos. Què podem fer?. Primer que res convèncer als polítics que és fonamental que en tinguin. A jutgar per les darreres setmanes a Egipte podriem pensar que, ara com ara, missió impossible.

- Diuen dels estudiants que ja són aprenents digitals o nadius digitals com els va denominar Presnky (2001). Concepte aquest en revisió, inclús pel propi autor, i que només indica que neixen i creixen en un entorn tecnològic digital però no significa que tindran més faciltat per apendre. Si ho recordeu ja hem parlat sobre els problemes greus que té l'estudiantat amb les comptències intrumentals bàsiques [llegir i escriure]. Aquí tenim una gran escletxa educativa. Si a més li afegim l'escletxa digital tenim, realment, un problema greu en termes educatius.

- Una part important de la nostra societat ja ha anat a l'escola fins als 16 anys. Això voldria dir que tenim un col·lectiu cada vegada més ben format, en termes generals, i més sensible a la importància de l'educació. De la mateixa manera tothom viu ja a un món tecnològic i per tant té les habilitats bàsiques per a poder utilitzar aquestes eines. La pregunta és: per a què?. Tenim molts canals de Tv que no sabem analitzar críticament. Tenim un cine cada dia més sofisticat on el que triumfa són els discursos agressius, sàdics i superficials. Una premsa diària que filtra la realitat a conveniència, quasi sempre política, i que conversteix en notícia allò que li interessa i elimina de l'actualitat el que no li convé i així podriem seguir amb més exemples.

Per acabar voldria afegir només un parell d'idees. Una que tot canvia tan depressa i els sistemes públics van tan a poc a poc, en termes de revisió i innovació, que si no pressionem des de l'exterior difícilment podrem avançar en la direcció que creiem que necessita el nostre futur immediat. D'altra banda, les xarxes de comunicació, en general, i INTERNET, en particular, ens ofereixen tantes i tantes possibilitats que haurem de preparar bé a tots els estaments relacionats amb l'educació per a que tinguin clars uns mateixos objectius encaminats a ajudar a l'aprenent a poder organitzar i gestionar tot aquest món per a que no els passi el mateix que a Alice in Wonderland. Aquesta crec que és una responsabilitat de la que ningú en pot defugir!!


Us convido a assumir-la des d'avui com a educardors/es, pares/mares, aprenents/es o ciutadants/ciutadanes perquè ja ha arribat el moment de passar de les aules als espais per a l'aprenentatge on tothom hi tenim el nostre paper i un rol cada dia més actiu.

Avui em despedeixo sonant Jewel "Standing still". Jeje!! tot el contrari al que hauriem de fer.

Bona nit!!