Les contradiccions de la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana. 

Sempre dic que seré breu però avui a més de dir-ho penso complir-ho!!.

Aquest ha estat un cap se setmana de molta activitat a tot el meu voltant digital. Cosa poc habitual perquè normalment els diumenges solen ser més tranquils. Que ha provocat aquesta activitat?. Diferents coses però en comentaré algunes que crec que em podem servir d'exemple:

- De com una "organització ciutadana" no associable a una partit polític concret convoca, mitjançant les xarxes socials, una manifestació i aconsegueix que milers de persones surtin al carrer a diferents ciutats de l'estat. Si això és possible, quin sentit tenen els partits i organitzacions polítiques?. O és que aquest "algú" anomenat xarxes socials i plataforma ciutadana també té interessos però encoberts?

ABC

- De com els mitjans de comunicació (premsa escrita) consideren que aquesta és una notícia "menor". Menys important que les notícies internacionals i el futbol. Per què no és notícia que milers de persones no estiguin d'acord amb la situació actual?. Vol dir això que no tenen capacitat de canviar la realitat?. Les persones que lideren la nostra societat es poden permetre obviar-ho?.

La Vanguardia

El Mundo

El País

- De com concedeixen uns premis al món educatiu, representats per una baldufa, per es iniciatives TIC en forma de blog: EspiralEdublogs. Una iniciativa privada i un premi simbòlic aconsegueix omplir de joia a professors, estudiants i pares. Una feina feta amb il·lusió que té visibilitat i reconeixement públic. Costaria tant que el sistema públic fora capaç de permetre brillar a la gran quantitat de professionals que dediquen temps, il·lusió, implicació i ganes que fer que aquest món em el que vivim sigui cada dia millor. Moltes Felicitats a totes i tots els guanyadors: professorat, alumnats, centres, pares pel premi i per compartir la vostra feina.

- De com la comunitat de Twitterland celebra l'atorgament d'aquest premis. Per què són important les xarxes socials?. Perquè permeten fer una xarxa "real" que té capacitat d'aportar, de respectar, de reconèixer i de compartir totes les notícies. Perquè no devem ser capaços de projectar aquest model al món analògic?. Per què el món digital s'ha convertit en un veritable aparador dels bons professionals, dels canvis, les innovacions, la satisfacció individual  i col·lectiva i tot això al món analògic continua sent opac?.

- De com els veritables professionals de l'Educació seran els actors reals d'un futur immediat si es convencen de què són la clau del progrés perquè són els que generen i ajuden a construir el coneixement.

Avui, abans de que la vostra part del món marxés unes hores a descansar @cpaez01 m'ha enviat un tweet dient: "has vist això? bit.ly/koMlpf". Era l'entrada a un post que portava per títol. Esos locos que enseñan. L'he llegit i m'hi he sentit totalment identificada. Gràcies Pedro per l'adaptació. Comença dient:

Me he permitido el atrevimiento de hacer una humilde adaptación del texto "Esos locos que corren" del escritor uruguayo Marciano Durán, enfocándolo a la enseñanza. Ahí os lo dejo:

Esos locos que enseñan. Yo los conozco. Los he visto muchas veces. Son raros. Algunos salen temprano a la mañana y están en el cole una hora antes, otros recorren todos los días más de 100Km de ida y otros tantos de vuelta. Están locos.

.../...

Us recomano que el llegiu. Si tots els professionals de l'edcuació fossin així i si la societat ho reconegués la situació de caos actual no podria per més que millorar. Confiar el futur en professors que aspiren a ajudar a construir coneixement és el millor que ens podria passar. Reivindiquem-ho des de la nostra parcel·la de l'Educació. D'això depèn el creixement individual i col.lectiu.

Bona nit!! i bona setmana!.

Galàxia Learning: De la intel·ligència distribuïda a la saviesa digital

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Segur que és de tots/es coneguda l'expressió de Nadius Digitals. Aquest és un concepte que presenta Prensky l'any 2001 i que, durant una dècada, hem utilitzat de manera continuada per a denominar a aquelles persones que van nàixer, aproximadament, entre els anys 1982-2000. D'aquestes persones s'ha dit, teòricament, que pel fet de nàixer i créixer a una societat tecnològica i digital ja estan alfabetitzades digitalment. No només això, sinó que també s'ha dit que són competents per a usar aquesta tecnologia en situacions concretes i específiques. Aquesta afirmació que és discutible en tots els sentits sembla que ara està en revisió i el propi Prensky a una publicació del 2010 ja parla de "Saviesa Digital" [Digital Wisdom] per a substituir una gran part del seu discurs sobre els nadius digitals.

A mitjans de la primera dècada del segle XXI apareixen amb força una sèrie d'aplicacions que faciliten enormement la comunicació a l'espai digital. A més permeten generar xarxes amb molta facilitat amb una gran potenciacilitat per al treball i per a l'aprenentatge. A aquestes aplicacions, basades en la tecnologia web, se les denomina web 2.0 i/o web social.

Aquesta aproximació brevíssima a aquests dos àmbits, un més conceptual i l'altre més aplicat, em serveixen per a introduir el que avui vull compartir amb vosaltres.

En general, sóc una persona molt observadora i que necessita analitzar i entendre totes les coses que veu i viu. Això, encara que sembli estrany, ho aplico a tots els àmbits i situacions de la meva vida no només analògica sinó també digital.  Des de que sóc a Canadà, abans era una usuària no activa, que he començat a formar part de la comunitat Twittera. Com totes les aplicacions de la web social, si vols estar al cas de tot el que allí passa hauries d'ocupar una part molt gran del teu temps només fent això. Com per a mi no és possible, pot ser per a uns altres si, i cada dia la meva comunitat digital és més gran m'he de limitar, en certa forma, al meu cercle d'amistats. Sense que us en adoneu massa cada dia aprenc més i més coses de vosaltres i amb vosaltres. 

Us podria dia que he arribat al convenciment de que sou una font inesgotable de saber. Opinions, reflexions, projectes, recursos, queixes, pors, ... companyerisme, ajuda, "consol", desfogament, ... crec que els adjectius tendirien a infinit. Però el que si que crec és que, des del punt de vista del contingut, Twitter aconsegueix fer realitat aquell concepte que es posa de moda a l'inici de les xarxes socials que és la "intel·ligència distribuïda" (tant des del punt de vista individual com col·lectiu). Concepte que d'alguna forma Siemens (2004) l'intenta convertir en una teoria de l'aprenentatge, la del Connectivisme, que des del meu punt de vista és, com a molt, una forma d'aplicar el funcionament de la xarxa als processos d'aprenentatge. Però bé, a això ens hi dedicarem un altre dia. És complex.

Tot i que aquesta concepció de la intel·ligència crec que ens ajuda a crear coneixement de veritat amb una inversió molt menuda de recursos, també és veritat que per al que vull compartir a continuació em serveix més l'expressió de Saviesa Digital. Aquesta es refereix a com els nostres cervells quan interactuen de manera continuada amb la tecnologia sovint acaben reestructurant-se amb aquesta interacció (Prensky, 2010). Per tant, no és només importat rendibilitzar, en termes de generació de coneixement, allò del que som capaços intel·lectualment cadascú per separat sinó que el veritablement important és la nostra capacitat de fer les coses d'una manera diferent gràcies a la tecnologia.

Com sempre us poso un exemple del que he estat observadora aquesta setmana i del que anomenaré als/les protagonistes al final per donar-los les gràcies per fer pública la seva saviesa digital. Ja els demano ara disculpes perquè no tinc el seu permís però com els tweets són públics imaginem-nos que he anat a l'hemeroteca digital i els he consultat jeje.

De com sorgeix una idea, pren forma de projecte i es converteix en realitat en una hora i de com en 24 h ja està en funcionament.

La seqüència seria, simplificat per no fer-ho massa llarg:

1. Una persona té una idea. Comença a llençar missatges curts dient que té una idea.
2. Algunes altres persones s'interessen per saber de què va. Pregunten.
3. Al cap d'una estona s'envia alguna indicació del contingut i/o dels objectius.
4. Més gent s'interessa però ara només aquells que comparteixen contingut i/o visió.
5. Si la persona que ha llençat la idea ja la tenia treballada i pensada prèviament, com era el cas, el següent missatge ja és per preguntar, directament, si algú s'apunta.
6. Dos o tres responen que sembla interessant. Pot ser si! parlem-ne!!.
7. S'intercanvien alguns altres missatges. Sembla que si que és interessant. Sempre ho és tenir un lloc comú per a posar-hi coses que compartir.
8. Hi ha moltes coses per a compartir i molta gent disposada a fer-ho. De totes maneres si no ho fem de manera organitzada molta energia es queda pel camí. 
9. Quines eines ens podrien ajudar?. Totes i tots els que participem de la creació del projecte dominen les eines perfectament. De totes maneres el problema no són les eines sinó qui les gestiona i les supervisa.
10. Es pensa en aquest gestor/supervisor. Mentre, ell/a ha estat d'observador. No s'ha manifestat fins que se li fa públicament la proposta. No és una pregunta, és la asseveració de que ell/a és la persona adequada.
11. Respon que OK que si creuen que ell ho pot/deu fer que hi ha de dir. Res!!. Assumeix la responsabilitat.
12. 24 després apareix aquest tweet com a evidència de què un altre projecte col·laboratiu s'ha fet realitat i com a prova de què Prensky té tota la raó quan parla de "saviesa digital": "conocéis la nueva iniciativa tuitera? participar y compartir recursos de conocimiento del medio en primaria http://bit.ly/lebk5T #mediprimaria".

Ara, només em queda agrair als protagonistes d'aquesta història la possibilitat de compartir-ho: @tomtaktes, @CarlesSimarro @cpaez01@iferrer @mtorne8 @iferrer. Moltes Felicitats!! sou uns/es crakcs!!!.

Avui em despedeixo sonant Amy Mcdonald: This is The Life. Gràcies per dedicar tantes i tantes hores  a compartir amb nosaltres la vostra saviesa digital.

Bona nit!!.

Docent MODE Octopus

Hola a totes i tots.


Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana. Aquí hem vist el sol els dos dies així extraordinari en aquest sentit :-).


Vull donar les gràcies a totes i tots per les felicitacions pel darrer post. Sempre és molt gratificant dir i fer coses que són d'alguna utilitat per als demés. Si sóc capaç d'encomanar una mica del meu optimisme per la vida estaré encantada.


Seguim amb el tema de la formació dels futurs docents. Si ho recordeu, els tres darrers posts feien referència a:

1. La necessitat de la component vocacional del docent.

2. L'evidència de que, actualment, per a formar a un professor competent la universitat ha de fer aliances estratègiques amb el seu entorn. Principalment amb els altres nivells del sistema educatiu.

3. La capacitat que hem de tenir, com a formadors de formadors, de tenir una visió positiva de la vida per a poder transmetre la importància de la funció docent i de l'educació en general.

Analitzats tots aquests aspectes generals pot ser hem de començar a definir que entenem per un professional de l'educació competent i que sigui capaç d'afrontar els seu futur professional amb èxit. Com que el tema és complex i ampli abordarem avui només alguns aspectes.

Abans de continuar he de fer un altre agraïment i menció especial, ara pel títol d'avui. Un dia que estava al twitter com molts de vosaltres Xisco @xiscolir va publicar un twet que posava "mode Octopus" vaig trobar-lo molt adequat i li vaig dir: "Xisco, el prenc per a utilitzar-lo". Gràcies Xisco. No és que vulgui comparar al professor amb un pop jeje!! preneu l'expressió en sentit metafòric i, si voleu, gràfic.

Si penso, o si penseu vosaltres, com eren els nostres professors de l'ensenyament infantil, primari, secundari i universitari i com som nosaltres ara tots hem canviat molt. Pot ser les circumstàncies i el món actual són els que ens han fet canviar. En quin sentit?:

- Educació significava, bàsicament, el que els iaios solien dir "formar a un home (que no a una dona, això va venir després) de profit.

- Ensenyar-li a llegir i a escriure correctament y també les matemàtiques bàsiques.

- Una mica de saber estar, molt poc de saber ser.

- El coneixement de l'entorn on vivia era relativament important. S'ensenyaven més coses de l'entorn llunyà que del proper.

- Hi havia una època per a formar-se al final de la qual s'incorporava la persona al món del treball.

Una vegada al món del treball, quin descans, no caldria estudiar mai més ja s'havia acabat aquesta etapa.

Quan al professorat, aquest era especialista en tot i en res al mateix temps. Amb el temps en lloc de donar totes les matèries van adoptar la tàctica de centrar-se cadascun en una de concreta.

A mida que el Sistema Educatiu es va modernitzat, ens apropem als anys 80, es van incorporant altres matèries, com a tals, com: idiomes, educació física, etc. Per suposat que els professors, de primària, cap d'ells tenia aquesta especialitzat. Sempre recordaré a les meues metres de gimnàstica donant classes en sabates de tacons i sense doblegar, ni una miqueta el seu cos, o als professors de francès donant la classe en castellà, després en català :-).

La tecnologia més moderna amb la que vaig treballar a l'escola i a l'institut va ser la TV però únicament per a fer de receptora passiva. A l'Institut els laboratoris de física i de química començaven a estar ja dotats. Eren els anys 80. 

A la universitat ja hi havien molts més recursos però tampoc molta tecnologia. Ja se sap!! la meva era una carrera de lletres. Per a que havien de necessitar els estudiants de lletres la tecnologia?.

Fet aquest repàs ràpid estareu d'acord amb mi que l'educació en general i el sistema educatiu, en particular, han avançat molt. Ho dic perquè sempre tenim tendència a queixar-nos i, sovint, tenim la sensació de que anem enrere com els crancs. Una sensació que no es correspon a la realitat.

Per aquesta realitat necessitem formar docents que:

- Estiguin convençuts que aquesta és la carrera professional que volen emprendre.

- Tinguin coneixements de nivell avançat, de tot allò que fa referència a l'etapa evolutiva amb la que hauran de treballar.

- Dominin els continguts dels que hauran d'impartir la seva docència.

- Tinguin una bon nivell de cultura general.

- Sàpiguen estar, com a persones i com a professionals.

- Tinguin una ètica professional (fonamental).

- Tinguin bones habilitats comunicatives i de dramatització.

- Tinguin competències transversals com: la digital, la de treball en equip, la d'autogestió, la de lideratge, la de creativitat, ...

Bé, en definitiva totes aquelles que els permetin desenvolupar la seva tasca amb la qualitat suficient que requereix la professió més important de qualsevol societat.

Ja veieu, el pop té 8 tentacles que li permeten agafar diferents coses de manera simultània. Aquest és el repte de la formació dels docents perquè els punts que acabo d'anomenar són igualment d'importants i en conjunt, tots ells s'hauran d'usar de manera simultània si volem garantir una feina ben feta i atemporal. O sigui, que la base de formació sigui suficient com per a poder-hi edificar al llarg de la vida laboral de cadascú tot allò que necessitem en funció de les demandes del context i del sistema educatiu. En altres paraules, una excel·lent formació de base. 

Com penso que aquesta formació de base ha de constituir la clau de l'èxit li dedicarem un espai específic en els propers dies.

Em despedeixo sonant amb la versió simfònica de "Batiscafo Katiuska" d'Antonia Font. Que la gaudiu!!.

Bona nit!!

La rebel·lió del coneixement

Bon dia a totes i tots


Bon cap de setmana de carnestoltes. Espero que el gaudiu. Aquí no el celebren.

La veritat és que ja veieu que tots els temes TIC dels que parlem darrerament estan de moda i no paren d'aparèixer articles i informació que en fan referència.

Avui, però, em veig obligada a no parlar d'una eina TIC en concret sinó d'un tema més general. El coneixement, en majúscules. Un coneixement que es crea i es distribueix de moltes maneres però pot ser les dues manifestacions per excel·lència d'aquest les trobem a l'educació i a la cultura. Quantes i quantes vegades hem sentit aquell discurs polític de que la base de qualsevol societat i la forma d'avançar és millorant la seva educació i la seva cultura?. Pot ser també perquè acabo de tornar de veure una representació de dansa contemporània que m'ha semblat realment espectacular. Aquest mes es fa un festival internacional de dansa aquí a Vancouver.

Segur que tots recordeu quan anàveu a l'Institut i alguns/es, inclús a la universitat, el llibre d'Ortega y Gasset "La rebelión de las masas". Ens el feien llegir a l'assignatura de Filosofia. Si feu una mica de memòria l'argument del llibre es basa en "l'home-massa". A principis del segle XX aquest és un concepte nou però les coses que utilitzava per a definir-lo no estan tan lluny de la realitat actual. Aquest home és el producte d'una època d'estabilitat econòmica i política, de comoditats i d'organització pública. Aquest món que rodeja a aquest home-massa és limita, únicament, a alimentar els apetits d'aquest. Aquests poden ser infinits i créixer de manera exponencial (és el que jo afegiria). Pot ser acaba una fase social en la que no només hem d'esperar que els altres solucionin els nostres problemes i financin els nostres projectes.

L'explicació a moltes de les coses que estan  passant actualment, des del punt de vista social, pot ser és perquè ens haurem quedat a l'home-massa. Estem tan acostumats a que tot ens anava bé i que havíem estat, durant els 15 darrers anys vivint al "mundo de Yupi".  Crec que això s'ha d'acabar i que hem d'aconseguir que la revolució silenciosa no s'aturi i l'arma més poderosa que tenim per a evitar que els nostres líders, recordo que nosaltres els hem triat, és el coneixement.

M'he decidit a abordar aquest tema perquè m'he passat la setmana llegint notícies de les retallades en tot perquè estem en crisi principalment a l'educació, a la cultura i també a la sanitat. Només a la "línia de flotació" (si em permeteu l'expressió) de totes les polítiques socials. Allò que fins fa poc temps (tres anys?) havia diferenciat al mal anomenant primer món de la resta. Però la gota que ha fet vessar el got ha estat llegir un article de l'Avui que ha sortit mentre dormíeu que han titulat "La cultura es rebel·la" sobre la retallada del 20% en els pressupostos de cultura. 

Si el món de l'educació el conec bé, ahir us dia que fa 23 anys que hi treballo, el de la cultura també. Fa 16 anys que em dedico a la gestió cultural com aportació desinteressada a aquest món en el que visc. Com us deia a un post anterior he estat presidenta i ara vicepresidenta de l'Agrupació Musical Senienca. Amb molt de coneixement de causa us puc dir que si el món educatiu està poc considerat el de la cultura d'associacionisme, que és la principal xarxa de producció cultural del nostre país, per a que contar-vos. Podria estendrem molt i molt en aquest tema però avui no és el meu objectiu. Per ser molt sintètica i clara com solc ser només algunes qüestions a tenir en compte per a poder contestar convenientment el discurs polític i mediàtic en aquest sentit:

1. Hi ha crisi econòmica, estem d'acord, però qui i què l'ha provocada?, els ciutadans i ciutadanes que passen el més cobrant només 1000 € i se'n surten?. Crec que no. Jo diria que aquests precisament podrien donar classes de finances a molts dels dirigents i economistes que s'hi dediquem professionalment.

2. Hem de retallar tots els pressupostos però jo em pregunto: per què comencem per cultura i educació?. Si féssim on ordre de prioritats per a què necessitem, en ple segle XXI, invertir en armament?, per què no podem racionalitzar l'estructura administrativa que ens governa?, per què no podem retallar els privilegis d'algunes de les persones que, democràticament, hem triat per a que ens representin, ...?.

3. L'educació és important però no podem contractar més personal per atendre millor les necessitats en aquest sentit. Què passaria si reviséssim en quines condicions s'han atorgat, posem per cas, tot els concursos dels darrers quinze anys?.

4. La cultura és fonamental però comportem fer obres faraòniques com el Palau de les Arts de València o que del cas Millet (Palau de la Música) ja no se'n parli. D'on han sortit els diners per a construir l'edifici o que s'han fet els diners que han desaparegut del Palau. Us imagineu tots aquests recursos invertits en projectes educatius i culturals?. És culpa nostra que aquests diners s'hagin utilitzat malament?. Segurament si perquè ho hem permès. Si sou culturalment actius haureu vist que a les programacions del Palau, per exemple, aquests darrers anys bàsic ament actuaven formacions dels països de l'est. Us imagineu el que els devien pagar?. Segur que una misèria mentre els diners s'usaven per a coses que res tenien a veure amb la seva finalitat. Per què no analitzem totes les grans mogudes culturals que s'han fet, posem, en els darrers quinze anys?, i mirem només quin ha estat el catxet i les condicions dels comissaris/àries de les principals exposicions. Sense conèixer-ho estic segura que ens quedaríem de pedra.

La conclusió de tot això és que tant l'educació, com la cultura, com la remuntada de la crisi actual ha de passar per cadascun de nosaltres individulament per a configurar xarxes que ens permetin sumar coneixement per a poder trobar solucions. El problema no és tant les retallades econòmiques, que també, el problema són o som els homes/dones-massa. Aquells/es que es dediquen només a queixar-se i no són capaços/es d'actuar.

Com de tot s'aprén a la vida la meva experiència de gestió cultural m'ha ensenyat moltes coses que puc compartir breument i que crec que puc considerar-les principis universals, o sigui, que ens poden ser útils en totes les situacions:

1. La unió fa la força, sempre i sense cap dubte.

2. Un bon projecte, ben fonamentat i viable sempre té futur.

3. La feina ben fet és la millor carta de presentació i la millor garantia de credibilitat.

4. La compensació és aconseguir sumar i mai restar. Convèncer a la gent per a que participi i a col·labori en el teu projecte.

5. Les administracions són necessàries, sense cap dubte, elles gestionen els recursos. Tot hi així si no tenim un projecte no podem esperar res.

7. Mentre les coses han anat "molt bé" ens hem dedicat, educativament i culturalment, a competir. A aspirar aconseguir més coses que el veí. Això si que no fa la força.

8. Mai demanar recursos per a no fer una activitat o per a poder fer-la amb un 20% i l'altre 80% dedicar-lo a coses que no tenen res a veure. Alguns/es d'això n'han fet una forma de vida.

.../...

N. I sense cap dubte dosis infinites d'il·lusió, motivació, dedicació i respecte. La clau fonamental.

Personalment tinc la satisfacció de fer coses per als demés, pel gust de fer-les (una experiència totalment recomanable). Dedicant una part del meu temps de lleure a pensar i a organitzar projectes i actes que tinguin com a objectiu que la cultura i l'educació siguin cosa de tots/es. També a recórrer totes les vegades que ha calgut i caldrà els despatxos dels polítics mirant de convèncer-los de que tant una com l'altra són una inversió mai una despesa. Ara com ara, però, és com si pretenguessin donar-li la volta i hem temo que com sempre "pagaran justos per pecadors" (fent menció a la filosofia popular). El coneixement compartit i distribuït ens ha d'ajudar a impedir-ho.

Em despedeixo amb una cita de Paulo Cohelo:

"El guerrero de da cuenta de que hay dificultades 

con las que no contaba.

Si espera el momento idóneo, no saldrá nunca del sitio

porque mucha gente se pasa la vida diciéndole

que es una locura hacer lo que pretende.

El guerrero entonces usa un poco de su locura porque, 

tanto en la vida como en el amor no es posible preverlo todo"

De la columna periodística "El guerrero de la luz y su mundo"

Amb el convenciment, a pesar de les circumstàncies, de que sempre val més treballar per l'amor que no per la guerra. Aquesta ha de ser només una metàfora.

Bona nit!

La googelització

Hola a totes i tots:

Avui he assistit a una reunió The Digital Future of Higher Education a la Thompson Rivers University a la ciutat de Kamloops (més o menys a 50' en avió de Vancouver) i la veritat és que tots els temes que s'han abordat han estat molt interessants. Alguns d'ells des d'una perspectiva crítica però molt ben fonamentada a la vegada. Això ha fet que els discursos fossin molt coherents i sòlids.

Els diferents discursos m'han fet adonar que pot ser valdria la pena fer petites anàlisi sobre diferents eines i/o sobre diferents usos de la xarxa així que avui he decidit començar per Google.

El professor Michael A. Peters (U. Of Illinois) ha utilitzat la paraula que dona títol a aquest post i l'he trobada molt adequada per a la reflexió que voldria compartir.

Abans, però, deixeu-me fer un apunt sobre la importància de que el professorat com a expert en continguts i creador de coneixement, per excel·lència, s'haurà de preparar i formar per a fer ús d'aquestes eines per tal de generar coneixement de qualitat, actuals i plurals de manera permanent.

El professor Peters ha centrat una part important de la seva conferència en la importància del contingut obert (open contens) i la necessitat d'eliminar les barrers d'accés a la informació. De la mateixa manera explicava que la New York Public Library està digitalitzant 15 mil·lions de volums per a posar-los a disposició dels seus usuaris i que Google ha iniciat un projecte per a digitalitzar 32 mil·lions de volums.

A un comentari d'un post anterior jo deia, també, que fa uns 7 anys vaig sentir al que llavors era el director de les biblioteques públiques d'Holanda. Aquest senyor explicava que al seu país ja s'havia publicat un decret llei pel qual tots els llibres 5 anys després d'editar-se es digitalitzaven i es feien accessibles a tothom. Els drets d'autor passaven a l'Estat. El senyor en qüestió deia que qualsevol coneixement als 5 anys s'ha de revisar i actualitzar necessariament, alguns abans. Sent així la discusió sobre la "propietat" d'aquesta informació no tenia sentit.

Si ho penseu hem avançat molt i molt des de que a l'Edat Mitjana els copistes dels monestirs reproduien a mà els volums, principalment, de les Sagrades Escriptures (segur que recordeu la pel·lícula de "El nom de la Rosa" basada en una novela d'Umberto Eco que porta el mateix títol). Gutenberg és qui inventa una "màquina" que realment revolucionarà la distribució de la informació i l'accés a aquesta. La següent gran revolució en aquest sentit podem dir que és l'aparició de la xarxa Internet.

Tot i que aquestes notícies de socialització de la informació em semblen iniciatives més que lloables no puc per més que fer-me algunes preguntes:

- Realment són desinteressades?. No estarem fent una selecció de la informació per a que realment s'accedeixi a allò que interessa a determinades persones?.

- Relment Google indexa tot el possible i disponible o senzillament també fa una selecció i ens deixa trobar allò que li convé?.

- Som conscients de què Google és una multinacional de la gestió de la informació?. Fins on jo sé, a més, no és una "no és una organització sense afany de lucre".

Que ens fem aquestes preguntes no vol dir que no puguem utilitzar aquestes eines. Tot el contrari. Són realment potentes i ens faciliten molt la feina i la vida. Només faig aquests comentaris per a posar un toc d'alerta i per a transmetre la necessitat de ser conscients de la nostra responsabilitat com a gestors d'aquesta informació per ajudar a convertir-la en coneixement. També perquè com a formadors tenim la resposabilitat d'assegurar la pluralitat a l'hora de formar a les futures generacions.

Avui em despedeixo amb una cita "La sabiduria no es traspassa, s'aprèn" Proverbi Àrab.

Bona nit!!