divendres, 18 de març de 2011

Don't worry, be happy

Hola a totes i tots, bon dia:

En primer lloc agrair-vos que el blog ja ha passat de les 4000 visualitzacions de pàgina. Mai m'hagués imaginat que això ho aconseguiria en tan poc temps. De fet!! mai m'havia imaginat escrivint un blog i un pots quasi diari.

Continuem amb el tema del professorat i de la docència. Si ho recordeu, dels posts anteriors havíem arribat ja a dues conclusions.

1. La necessitat de la component vocacional del docent.
2. L'evidència de que, actualment, per a formar a un professor competent la universitat ha de fer aliances estratègiques amb el seu entorn. Principalment amb els altres nivells del sistema educatiu.

Quin és el següent pas us preguntareu?.

Per a mi el següent pas és què i com transmetem als futurs professionals de la docència la importància de la funció docent i com els convencem de què la seva carrera és la més important de la societat.

Primer que res per a poder transmetre aquest missatge ens l'hem de creure. Tots/es els formadors/es han d'estar convençuts i satisfets de la seva tasca professional. D'una altra manera no podran projectar res positiu en els demés. Que ens trobem normalment?:

1. Uns professorat a la universitat que moltes vegades els seria el mateix formar a un futur professor que a un enginyer de camins. Per al cas, són aquells/es que arriben amb  18 ó 19 anys i que cada vegada són més ignorants i molt menys respectuosos.

2. Uns docents en exercici que poden servir com a exemple i que sovint tutoren la formació pràctica d'aquests futurs docents. Quins recursos tenen?, quina formació i quines eines per a que aquesta formació sigui de qualitat?. A vegades l'única cosa que tenen és el convenciment i la voluntat de poder aportar alguna cosa per a la millora de l'educació en forma de guia i assessor dels nous/ves professionals.

3. Un entorn social que cada vegada valora menys l'educació i que demana explicacions de moltes coses que se li assignen com a responsabilitats al sistema educatiu però que, en realitat, són cosa de tots.

4. Un sistema escolar cada vegada més anacrònic que difícilment cobreix les necessitats i les expectatives de la societat del segle XXI. 

.../...

Amb tot això em podeu dir: quin panorama més desolador. Sembla que tot juga en la nostra contra. Com sempre, us equivoqueu, tot el contrari :-).

Mireu, crec sincerament que és una qüestió d'autoconcepte personal i professional. Per què esperem sempre que ens valorin des de fora?, per què solem tenir tan poca consideració per nosaltres mateixos/es?. Segurament perquè l'entorn ens empeny a que això sigui així, perquè només són notícia les coses negatives, les positives no es veuen mai.

L'única manera de poder transmetre una altra visió als nous professionals de l'educació és convencent-nos a nosaltres mateixos/es que som els/les millors. Hi ha una gran quantitat de figures implicades en el procés educatiu que:

- Polítics: saben de que parlen quan aborden aquest tema. Alguns, inclús tenen capacitat de distribuir i prioritzar recursos.

- Professorat en exercici: deixeu-me dir que només donant un cop d'ull a totes les experiències d'innovació usant les TIC's la xarxa és tant i tant gran, a nivell nacional i internacional, que ben utilitzada i publicitada evidenciaria el seu potencial i transmetria a la societat en general tanta sensació d'avenç i de progrés que ningú dubtaria que són els millors.

- Un estudiantat, a tots els nivells, cada dia amb més potencial perquè cada dia estan més estimulats i des de més menuts. Només cal canalitzar bé tot el seu potencial. Fem-los créixer.

- Uns pares cada dia més ben formats i amb més capacitat d'entendre el procés educatiu. Impliquem-los.

Sóc conscient que no tots els contexts reuneixen aquestes característiques i que hi ha molts/es de vosaltres que heu de lluitar cada dia contra els "elements". No us doneu per vençuts/des i penseu SEMPRE que en termes d'educació qualsevol aportació que es faci sempre val la pena. Que hi ha més bonic que ajudar a construir el futur cada dia?. 

En definitiva, la meva visió és que, cada dia, abans de sortir de casa us mireu en el mirall i us dieu a vosaltres mateixos/es:

1. Estic encantat/da de conèixer-me.
2. JO sóc el/la millor i el més important que m'ha passat a la vida.
3. Per difícil que sigui el dia d'avui sempre hi haurà més solucions que problemes.

I sempre, sempre  Don't worry!, be happy. 



Per acabar, avui, dediqueu tres minuts al vídeo següent. Quan haureu acabat de veure'l el vostre dia serà d'un color diferent.



El meu sincer agraïment per estar al meu costat en aquesta aventura. Gràcies a vosaltres totes i tots aprenc una mica més cada dia. De vosaltres i amb vosaltres!!.

Bona nit!!


7 comentaris:

  1. Hola Mercè!
    El post d'avui és genial! Que podem fer? Doncs construir cada dia a partir de nosaltres mateix@s!! Yes!
    Jo puc parlar de la meva experiència en Educació Infantil, i haig de dir que per desgràcia m'estic trobant amb "professionals" (tenen més titulacions que jo), que treballen amb nens i nenes de 0 a 3 anys com si ho fessin amb cabres! Realment patètic! Crec que s'hauria de conscienciar molt més als estudiants d'Educació en aquest tema vocacional, ja que ens juguem el futur d'aquests nens i nenes, d'aquest nou món, que ja per si és complicat...
    Què hi podem fer? A mi només se m'acut aquest post teu d'avui "Don`t worry be happy"! No aclucar els ulls a aquest problemes i intentar solucionar-los a partir d'un@ mateix@. El nostre granet d'arena és molt important.
    Bon cap de setmana i be happy! muaks

    ResponElimina
  2. Bon dia Mercè!!
    No hi ha res com aixecar-se i poder llegir unes idees tan optimistes com les que vols transmetre.
    Avui ha sortit el sol, siguem feliços :D
    Que hi ha més bonic que ajudar a construir el futur cada dia?
    Només una cosa, poder-ho fer en bona companyia. GRACIES

    ResponElimina
  3. Hola Mercè, després d'un dia molt dur, amb un claustre molt embolicat ( on s'ha parlat de molt i no em solucionat res), després d'una entrevista amb dos pares i mares, després d'una sortida a la classe d'Educació Física a la tarda..., després de tot això, he llegit el teu article i la veritat és que m'ha animat molt, Ve molt de gust poder trasmetre aquests valors als futurs mestres i ensenyants, que construiran la societat del demà.
    Després d'un dia molt dur com avui..., continuarè gaudint cada segon que passo a la meva escola, encara que el context, com molt bé dius tu, no acompanyi massa!!!
    Ànims i felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  4. "Por mas difícil que haya sido el día de ayer, siempre habrán mas soluciones que problemas"
    Tu post me ha devuelto el optimismo Mercè!
    Un abrazo grande

    ResponElimina
  5. Hola a tot/es.

    Moltes gràcies pels vostres comentaris. Em resulta molt gratificant saber que les coses que escric poden ajudar a algú a veure la vida amb més optimisme o, com a mínim, des d'una òptica més positiva.

    No pretenc, per a res, dir que els problemes no existeixen sinó compartir amb vosaltres els pensament de què mai ens hem de deixar véncer perquè la feina que fem és molt important i segur, segur que aporta grans coses. Senzillament n'hem de ser conscients i estar-ne satisfets/es.

    Espero que haureu passat un fantàstic cap de setmana. Jo just començo un diumenge fantàstic amb un solet que encanta.

    Seguim ... perquè no dubto que WE CAN!!

    ResponElimina
  6. Fa quinze dies hi havia gent que no volia ni sembrar patates al seu hort perquè estava tot sec i no volien perdre la collita...

    Avui els camps són verds, el riu baixa carregat d'aigua i les patates acabaran omplint tots els sacs.

    Fins i tot l'atzar ens ajuda a entendre com funciona el món.

    ResponElimina
  7. Hola bon dia:

    Està clar que a totes les vessants de la vida hem de tenir la capacitat i la valentia d'arriscar-nos. D'una altra manera el món no avançaria en cap direcció :-).

    Hem de tenir en compte que sempre acaba plovent per tant no hauriem de pensar mai el contrari. Senzillament tenir la seguretat de què si volem, podem. Això és el més important.

    ResponElimina