Les creences a la Galàxia Learning. Caminant cap al futur.

Bon dia a totes i tots.

La veritat és que fa dies que tinc preparat, fa dies, un títol de post que diu "Els líders a la Galàxia Learning" però avui encara no li tocarà el torn.

Pel títol hom pot pensar que em dedicaré a parlar de religió però no. Aquest no és el meu objectiu. El que pretenc compartir amb vosaltres és la necessitat de tenir un objectiu que aconseguir (d'això ja n'hem parlat moltes vegades) i de tenir la convicció de què serem capaços de fer-ho.

He de cridar la vostra atenció sobre el fet de què el meu, a vegades excés de visió positiva, em pot trair a l'hora d'exposar determinats arguments però tot i així m'hi arriscaré una vegada més. Per a exposar el meu punt de vista ho faré des de tres perspectives i utilitzant documents d'altres persones en cada cas.

SOCIAL

De com el món, a pesar de les adversitats, ha de continuar caminant. Crec que després de les manifestacions del passat cap de setmana és evident que camina. Ara que em començat el camí no ens podem aturar. Com sempre us dic hi ha més solucions que problemes. Mire'm d'anar construint-les. Quasi un milió de persones van sortir al carrer. Clar que no sempre hi ha una sola lectura. Quina és la vostra?.

Foto Manifestació 19J. Barcelona

EDUCATIVA

De com la mateixa realitat pot tenir una lectura positiva i una de negativa. Avui en un DM a Twitter li he dit bona nit (per a ell) a @cpaez01 afegint que estava "col·lapsada" per la feina. Ell com a resposta m'ha retornat un document audiovisual dient: "mira de no atabalar-te massa :) si vols una estoneta de relax ... i m'ha enviat la URL del vídeo que enllaço a continuació. La veritat és que si que m'ha anat molt bé. L'he trobat absolutament alliçonador.

Aquest document és una prova fefaent de com una mateixa realitat pot tenir les dues lectures. Una positiva i l'altra negativa. Per què ens fixe'm sempre en la segona en lloc de tenir la primera com a guia?. En poques paraules i amb unes quantes imatges defineixen per què l'educació avança o pot avançar. Creieu que costaria molt extendre la visió positiva?

PERSONAL

De per què qualsevol temps passat sempre va ser millor. També avui m'ha arribat un tweet que tenia un enllaç que portava a les cartes al director a VilaWeb. La carta és titula "Creences". L'he trobat absolutament exemplificadora de la situació que pateix una part de la població que va anar a la Universitat amb unes expectatives que per a res s'han complert. Tot el contrari. La reflexió no és tan que hauria d'arribar menys gent a la Universitat sinó que, una vegada allí, sempre els hauríem d'explicar quina és la realitat. Jo, de sempre, que ho he fet i us asseguro que l'estudiantat em mira molt malament. A partir del curs vinent crec que em miraran pitjor. La situació és bastant més negativa que fa un temps.

" (.../...)

I així, la parella d’arquitectes del fons ara fan samarretes i bosses reciclades. El periodista, al cap de vint anys, torna a fer classes de repàs després de deixar el petit a la guarderia. L’historiadora de l’art pot fer una celebració: dilluns comença de caixera al Lidl. Els pares ja no ens pregunten res quan, el diumenge, ens passen els ‘tuppers’ setmanals. Aquests pares crèduls i amb estudis primaris que es van esllomar per poder penjar un dia, per cada fill, una orla al menjador. Perquè qui deia una orla, deia un futur. 

(.../...)".

La formació rebuda, i que cada un tenim, no ens la treu ningú. Podríem pensar en com aprofitar-la, cadascun, més enllà d'esperar que algú ho pensi per nosaltres?. Creem, inventem, compartim, col·laborem, ... però no esperem que ens arribin les coses. Hem de provocar-les.

Avui acabo dient que: "Allò que mai ens podran prendre és tot el que hem aprés. Aprofitem-ho per a seguir caminant!!! és l'única cosa que ens assegurarà el futur.

Em despedeixo sonant Coldplay "Clocks" per a que siguem cadascú de nosaltres qui marqui el ritme del seu temps!.

Bona nit!

Galàxia Learning: La màgia del convenciment o la por a crear

Bon dia a totes i tots:

Aquest cap de setmana llegia un article al país que portava per títol "Tenía miedo a crear, pero aprendí a ser osada" i que feia referència, entre d'altres coses a atrevir-se a mesclar coses diferents, fins i tot estranyes quan un cuiner vol destacar.

Aquesta lectura em va fer pensar que pot ser el gran problema que teníem els educadors/es avui dia és que tot i tenint una quantitat infinita d'eines i possibilitats al nostre abast ens devem capficar en fer les coses de la mateixa manera que s'han fet sempre.

Quins són els principals problemes del professorat, no tant perquè ho siguin realment sinó perquè l'entorn a vegades ens convenç de què és així, per aquest ordre, autoconcepte, motivació, formació. Comento la meva visió sobre aquestes tres coses:

-  Autoconcepte: Estic "cansada" de llegir una i altra vegada  que els mals de l'educació "ergo" de la societat actual són, en una part important, culpa dels mestres i pedagogs perquè no sabem fer la nostra feina. Els missatges amb els que ens bombardegen diàriament fa tant de temps que van en aquesta direcció que segur que hi ha una part important del col·lectiu que se'ls acaba creient. Per què és valora a un arquitecte/a o a un metge/metgessa i no a un mestre?. Ens valorem a nosaltres mateixos com a professionals?, ens fem respectar?. Igual el problema comença des d'aquí. Sent així hem de començar a creure en nosaltres com a professionals i mirar de projectar, cada dia, el bons que som, el que treballem i l'innovadors que som. Què no tothom és així?. Clar que no, però és hora de començar a crear notícies positives sobre la professió docent.

- Motivació. Aquesta paraula que ha omplert tantes i tantes pàgines i hores de conferències però que, en realitat, per ella mateixa ens aporta poques coses en termes educatius i de millora dels aprenentatges. En la mesura en què tindrem la capacitat de creure en nosaltres mateixos/es la motivació augmentarà. Primer, perquè estarem convençuts de la nostra capacitat de portar a terme el full de ruta. Segon, perquè aquest convenciment ens farà afrontar amb moltes més garanties d'èxit la nostra professió.

- Formació: Els dos elements anteriors fan referència a aspectes intrínsecs a la persona y aquest tercer té més a veure amb aspectes externs. La formació inicial i al llarg de la vida ens ha d'ensenyar i donar estratègies i eines per afrontar, no només, la nostra vessant instrumental com a professionals de l'educació sinó que ha de facilitar la capacitat de conèixer-nos a nosaltres mateixos per poder tenir la capacitat de conèixer  i entendre als demés.

Tant que ens esforcem per dissenyar plans de formació del professorat i que poc tenim en compte la part afectiva i personal, en definitiva, la part emocional que moltes vegades és l'única que regula les nostres percepcions y actuacions. Quan aquesta la tenim controlada no hi ha res ni ningú que impedeixi que puguem tirar endavant els nostres projectes. No és necessari tenir un reconeixement extern perquè en tenim un altre de millor, el nostre propi.

Mireu el vídeo, penseu que esteu tan lluny d'aquestes idees?. Creieu en vosaltres mateixos/es i descobrireu la màgia de la creació constant i la capacitat de traspassar totes les barreres per altes i complexes que aquestes siguin. Que la Galàxia Learning sigui un lloc complexi i perillós no treu que no puguem aspirar a conquerir-la, tot el contrari. Aquest ha de ser, des d'avui, el nostre principal repte de cada dia, només obrir el ull en despertar-nos.

A perill d'usar una expressió massa "vista" penseu sempre YES, I CAN!, sense cap dubte.

Avui em despedeixo sonant Manel: Boomerang, una bona metàfora per al tema d'avui.

Bona nit!!

Don't worry, be happy

Hola a totes i tots, bon dia:

En primer lloc agrair-vos que el blog ja ha passat de les 4000 visualitzacions de pàgina. Mai m'hagués imaginat que això ho aconseguiria en tan poc temps. De fet!! mai m'havia imaginat escrivint un blog i un pots quasi diari.

Continuem amb el tema del professorat i de la docència. Si ho recordeu, dels posts anteriors havíem arribat ja a dues conclusions.

1. La necessitat de la component vocacional del docent.

2. L'evidència de que, actualment, per a formar a un professor competent la universitat ha de fer aliances estratègiques amb el seu entorn. Principalment amb els altres nivells del sistema educatiu.

Quin és el següent pas us preguntareu?.

Per a mi el següent pas és què i com transmetem als futurs professionals de la docència la importància de la funció docent i com els convencem de què la seva carrera és la més important de la societat.

Primer que res per a poder transmetre aquest missatge ens l'hem de creure. Tots/es els formadors/es han d'estar convençuts i satisfets de la seva tasca professional. D'una altra manera no podran projectar res positiu en els demés. Que ens trobem normalment?:

1. Uns professorat a la universitat que moltes vegades els seria el mateix formar a un futur professor que a un enginyer de camins. Per al cas, són aquells/es que arriben amb  18 ó 19 anys i que cada vegada són més ignorants i molt menys respectuosos.

2. Uns docents en exercici que poden servir com a exemple i que sovint tutoren la formació pràctica d'aquests futurs docents. Quins recursos tenen?, quina formació i quines eines per a que aquesta formació sigui de qualitat?. A vegades l'única cosa que tenen és el convenciment i la voluntat de poder aportar alguna cosa per a la millora de l'educació en forma de guia i assessor dels nous/ves professionals.

3. Un entorn social que cada vegada valora menys l'educació i que demana explicacions de moltes coses que se li assignen com a responsabilitats al sistema educatiu però que, en realitat, són cosa de tots.

4. Un sistema escolar cada vegada més anacrònic que difícilment cobreix les necessitats i les expectatives de la societat del segle XXI. 

.../...

Amb tot això em podeu dir: quin panorama més desolador. Sembla que tot juga en la nostra contra. Com sempre, us equivoqueu, tot el contrari :-).

Mireu, crec sincerament que és una qüestió d'autoconcepte personal i professional. Per què esperem sempre que ens valorin des de fora?, per què solem tenir tan poca consideració per nosaltres mateixos/es?. Segurament perquè l'entorn ens empeny a que això sigui així, perquè només són notícia les coses negatives, les positives no es veuen mai.

L'única manera de poder transmetre una altra visió als nous professionals de l'educació és convencent-nos a nosaltres mateixos/es que som els/les millors. Hi ha una gran quantitat de figures implicades en el procés educatiu que:

- Polítics: saben de que parlen quan aborden aquest tema. Alguns, inclús tenen capacitat de distribuir i prioritzar recursos.

- Professorat en exercici: deixeu-me dir que només donant un cop d'ull a totes les experiències d'innovació usant les TIC's la xarxa és tant i tant gran, a nivell nacional i internacional, que ben utilitzada i publicitada evidenciaria el seu potencial i transmetria a la societat en general tanta sensació d'avenç i de progrés que ningú dubtaria que són els millors.

- Un estudiantat, a tots els nivells, cada dia amb més potencial perquè cada dia estan més estimulats i des de més menuts. Només cal canalitzar bé tot el seu potencial. Fem-los créixer.

- Uns pares cada dia més ben formats i amb més capacitat d'entendre el procés educatiu. Impliquem-los.

Sóc conscient que no tots els contexts reuneixen aquestes característiques i que hi ha molts/es de vosaltres que heu de lluitar cada dia contra els "elements". No us doneu per vençuts/des i penseu SEMPRE que en termes d'educació qualsevol aportació que es faci sempre val la pena. Que hi ha més bonic que ajudar a construir el futur cada dia?. 

En definitiva, la meva visió és que, cada dia, abans de sortir de casa us mireu en el mirall i us dieu a vosaltres mateixos/es:

1. Estic encantat/da de conèixer-me.

2. JO sóc el/la millor i el més important que m'ha passat a la vida.

3. Per difícil que sigui el dia d'avui sempre hi haurà més solucions que problemes.

I sempre, sempre  Don't worry!, be happy. 

Per acabar, avui, dediqueu tres minuts al vídeo següent. Quan haureu acabat de veure'l el vostre dia serà d'un color diferent.

El meu sincer agraïment per estar al meu costat en aquesta aventura. Gràcies a vosaltres totes i tots aprenc una mica més cada dia. De vosaltres i amb vosaltres!!.

Bona nit!!