dimarts, 15 de febrer del 2011

Les adiccions comunicatives

Hola, bon dia:
Avui el post arriba amb una mica de retard, però arriba :-).

Fa uns dies que llegia un missatge que em va arribar a la bústia de correu que parlava de les adiccions a les TIC. Els darrers informes parlen de què un 15% de la població es pot considerar adicta a aquestes noves eines i al que suposa el seu ús. Podriem dir que tots nosaltres som adictes? Què penseu?.

Mirem d'analitzar la nostra relació amb les TIC i ho farem reproduint el començament del dia de tots/es nosaltres.
- Sona el despertador. Per a molts de nosaltres és el del mòbil.
- Al mateix aparell si hi ha missatges-e que han arribat durant la nit els veiem a la pantalleta sinó segur que l'ordinador no està parat i tocant suament qualsevol tecla ens mostra el correu-e en pantalla. Un cop d'ull per a veure que hi ha.
- Tenim el Facebook obert i els més matiners que nosaltres ja han començat a comentar coses i a publicar els primers missatges del dia. Si us passa el mateix que a mi el meu Face no descansa mai perquè tinc agregades persones de quasi totes les zones horàries del món. Quan unes dormen les altres estén actives. Diem bon dia al tota la nostra comunitat.
- Entrem al Twiter. Si és després de les 7,30 h del matí segur que ja trobem twets. Diem bon dia en forma de twet.
- Quan tot això està en marxa tornem a revisar el correu. Algú nou ens segueix a twiter, algú vol ser amic nostre al faceebook, algú ens vol agregar al Quepasa, ... Mentre, ens han arribat ja les actualitzacions dels nous posts dels blogs als que estem subscrits i si hi ha comentaris també. Hem de llegir-ho per a veure les novetats. Ens hem acostumat a fer-ho.
- Mirem les notícies del dia a la premsa digital i/o posem le notícies a la TV mentre esmorzem. Es convenient estar al dia de totes les cose que passen. En passen tantes cada dia uf!!.
Són, més o menys, les 8 del matí i hem de marxar a treballar.
Segons quina sigui la nostra feina totes aquestes aplicacions, i més, ens acompanyaran durant tota la jornada. Sent així, segur que molts/es quan arribeu al vostre lloc de treball a més a més de totes les a les que he fet menció obriu les eines de comunicació síncrona (per exemple skype o messenger).
Amb tot això obert al nostre escriptori ens disposem a concentrar-nos en la nostra feina i en les nostres obligacions mentre:

- Arriben correus a la bústia.

- Publiquen missatges al nostre mur del Facebook
- Salten dotzenes de twets cada hora de la comunitat a la que seguim.
- Cometen posts dels blogs que també ens arriben a la bústia. Alguns semblen interessants.
- A l'skype o al mss hi ha sempre algú dient: "hola, no vull res no, només saludar".
- El mòbil com no el tenim en silenci va sonant durant tot el dia mentre els missatges de text van arribant a la bústia.
Podria seguir però ho deixo aquí amb tres preguntes:
- On queda la capacitat de concentració en la feina que hem de fer?
- Esteu segurs/res que som capaços de gestionar tota aquesta infinitat de comunicació i d'informació d'una manera adequada i a més a més rendir intel·lectualment?
- Som adictes? (pregunta amb la que començava).
Us cedeixo la paraula ja direu ...
Bona nit!!.

2 comentaris:

  1. Veritablement si fas tot això ets adicta jajaja, espero no arribar a aquests extrems, de fet en horari lectiu tinc el mòbil desconnectat i només miro twitter si espero alguna informació o per publicar-la referent a la classe. Això sí, per la nit no perdono la meva estona de twitter i... d'acord també alguna tarda :)

    ResponElimina
  2. Bé, Carles, tot aixó no he exagerat una mica però semblant. Conec gent que si que ho fa. La quantitat de temps que es necessita per a gestionar tant les relacions com la gent és molt grant. Arriba un moment que has de seleccionar. En el teu cas no és greu el tema jajaj!!

    ResponElimina