dilluns, 14 de febrer del 2011

Crisis? What crisis?

Bon dia i bon començament de setmana.

Avui he decidit que el post ha de servir per a donar una mica d'optimisme. Pareix que tots els missatges que ens arriben, algun de meu també, van només en la direcció d'explicar i dir el malament que estan totes les coses. La veritat és que hi ha algunes que si que estàn més malament que fa uns anys. Però, què significa estar més malament?.

Si heu llegit informes o publicacions d'economia hi ha teories de tot tipus per explicar una realitat perquè, clar com en tot, hi ha diferents visions i diverses interpretacions d'una mateixa realitat. He llegit diferentes vegades que, en contra del que ens pot semblar, les èpoques de revolució són les més conservadores i les de crisi són les més innovadores. Sembla tot el contrari, veritat?. A mi també m'ha cridat sempre l'atenció en sentir-ho explicar.

Si ens fixe'm en les èpoques de crisi, que és on estem ara, pot ser si que podem entendre el per què son innovadores. Ara mateix els especialites diuen que en realitat és com si estiguéssim "reinventant" el món perquè som en un moment històric de reconfiguració del món,Si ens fixe'm en les èpoques de crisi, que és on estem ara, pot ser si que podem entendre el per què son innovadores. No només això sinó que les TIC ens obren un món alternatiu i paral·lel que, en realitat, ens ofereix possibilitats quasi infinites de reconfigurar la nostra vida, la nostra professió i el nostre món d'una altra manera. Pot ser ni millor ni pitjor que la que tenim ara però segur que si diferent. I si aprofitéssim l'oportunitat?.

Per molt que ens preocupem dels països menys desenvolupats que nosaltres, crec que ho hem de fer, no estaria bé oblidar la potencialitat del món en el que vivim. Per a les persones amb una bona formació és un món amb possibilitats quasi ilimitades. És qüestió només de que les sapiguem aprofitar quan passin i/o buscar-les per a tenir-les a mà.


PODEM:

- Treballar des de casa a una empresa que està ubicada a l'altra punta de món.
- Crear la nostra empresa si tenim una bona idea perquè existeix una xarxa real i global de possibilitats que ens permet triumfar,
- Estudiar a les millors universitats del món, si ens ho podem pagar, sense tenir que marxar de casa.
- Oferir als nostres fills/es la millor educació de les possibles perquè ja no només hem de confiar en l'escola com a institució sinó que tenim una quantitat de coneixements infinits al nostre abast per a completar i continuar la tasca que aquesta fa.
- Tenir una xarxa de relacions mundials que ens pot ensenyar el valor de la interculuralitat, del plurilingüisme i de la diferència amb dades reals que les podem obtenir de primera mà.
- Crèixer com a persones per a sortir del nostre àmbit només local i convertir-nos en ciutadans i ciutadanes del món.
.../...

Podem demanar més?. Si, és clar, sempre volem més però què significa aquest MÉS?.

Nosaltres que som capaços d'aportar per a que aquest més sigui una realitat?.

No heu pensat alguna vegada que igual el que están intentant es posar-nos en situació de pànic per a poder-nos convéncer del que els interessi a ells?. Recordeu al "Gran Hermano" de l'Obra d'Orwell 1984?. La situació actual no us recorda una mica a l'argument de la novel·la?. I si forméssim part d'un guió preestablert?. I si per a contrarestar tinguéssim el nostre propi?.

Se m'acudeix que la nostra vida és el més semblant a una obra de teatre i per a que resulti més gràfic faré servir una cita de Chaplin [gràcies Txell per compartir-la] que diu: "La vida es una obra de teatro que no permite ensayos... Por eso, canta, ríe, baila, llora y vive intensamente cada momento de tu vida... Antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos".

En moments com els actuals si ens refiem del que ens transmeten els polítics i els mitjans de comunicació ens arrisquem a que ens escriguin el guió de l'obra i en decideixen l'argument. Hi estem disposats?. Crec que no ens ho hem de permetre. Tots i totes tenim prou sentit comú, formació i empempta per poder escriure la nostre propi argument i viure'l intensament.

Us animeu?. Crec que el risc val la pena així que benvinguts al món de l'espectacle!!


Bona nit!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada