Galàxia Learning: l'art d'educar o la lluita contra els clons

Hola, bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un molt bon cap de setmana de primavera.

Amb el darrer post començàvem una sèrie de que vaig anomenar Galàxia Learning. Vaig aprofitar per explicar una mica l'argument i per presentar als protagonistes de la història.

Avui, com en totes les històries, haurem de començar pel principi i el principi és a qui hem de formar i per a què. Aquesta és una pregunta que en hem de fer tots/es. Pares/mares, sistema educatiu i societat en general. Aquesta és una responsabilitat compartida.

Si ho recordeu a l'entrevista que Punset li va fer a Robinson parlen d'anacronisme de l'escola. Uns altres parlen, directament, de presó escolar. Sigui com sigui, l'educació infantil i primària que ara tenim no respon a les necessitats de la societat en la que vivim i pot ser tampoc a les necessitats dels estudiants d'aquests nivells.

Aquesta setmana tornava a aparèixer a la premsa la notícia de què el fracàs escolar continua pujant de manera alarmant. Per què li diuen fracàs escolar?, per què no dir-li millor fracàs del sistema sòcio-educatiu, en general. Per què els xiquets i xiquetes no aprenen el que deurien?. Per què no formem al professorat com és necessari?, per què els pares/mares (no tots per fortuna) fan d'inquisidors del sistema escolar en lloc de ser-ne uns aliats?. Tot en conjunt fa que la situació de l'educació sigui cada vegada més crítica. 

Però bé, mirem de fer-hi alguna cosa.

1. Canviar els principis que inspiren l'educació primària. Estem a l'era del coneixement ja no a la de la revolució industrial.

2. Siguem conscients del món en el que vivim. Cada dia evoluciona i nosaltres ho hem de fer amb ell. Les TIC són l'eix que hauria d'articular tot el discurs. Aquesta evolució influeix en el desenvolupament de grans i menuts.

3. Que cadascú assumeixi el paper que li toca a aquesta sèrie. Comencem pels pares i mares. Ells han de ser uns observadors permanents del procés de creixement i aprenentatge dels seus fills/es. Les escoles només són un suport tècnic continuat. Sense una base familiar tot allò que construeixen cada dia a l'escola cau només sortir de l'edifici d'aquesta. Com si d'una batalla diària es tractés.

4. No ens oblidem, ningú, de tots els responsables, que cada xiquet i xiqueta és únic i irrepetible. Pensem que és com una obra d'art (escultura, música, dansa, ...) no n'hi ha cap d'idèntica. No els convertim en un patró.

5. No oblidem, tampoc, que la major responsabilitat és ajudar a construir persones. No especialistes en continguts. Això vindrà molt després. El més important és que sàpiguen, des del principi, qui són, cap on han d'anar i el que serà fonamental és que aprenguin a escoltar-se i a descobrir-se a elles/es mateixos/es mentre van recorrent aquest camí. Han de ser feliços mentre ho fan i, el que és més important, han de voler anar a l'escola cada dia més que cap altra cosa (Aquest és un vídeo de l'any 1990. Quina visió de futur!!).

Les galàxies, si alguna cosa les caracterítza,  és que són "un sistema masivo de estrellas, nubes de gas, planetas, polvo, y quizá materia oscura, y energía oscura, unidos gravitacionalmente" (Wikipedia) per aquesta quantitat d'elements és pel que em serveix l'exemple. Penseu que nosaltres hem de formar als estels i als planetes i haurem d'ensenyar a interpretar i a evitar, si cal la matèria i l'energia obscura. Cada estel i cada planeta és diferent a tots els demés. Oblidem-nos de "clonar" als nostres estudiants. Intentem que cadascú sigui ell/a mateix/a.

Preparats i preparades per assumir el repte?. Els pares i mares són els primers que tenen la paraula. Si no assumeixen bé el seu paper els clons i les forces del mal s'apoderen de la realitat. No ho podem permetre!!.

Avui em despedeixo sonant George Gershwin  "Rhapsody in Blue". Si no l'heu sentida mai us convido a fer-ho. Una meravella.

Bona nit!!

La creativitat al poder

Hola bon dia, i bon començament de setmana.

Avui he de començar amb un agraïment. Aquest cap de setmana hem superat les 3000 visites al blog. Moltes gràcies a totes i tots per ser aquí des del dia 10 de gener que vaig iniciar aquesta aventura. Gràcies, també, per tots els missatges públics i privats que he anat rebent relacionats amb els temes que he abordat. Una experiència totalment gratificant i que m'està ensenyant molt i molt. A més em fa viure, a la pràctica, el que significa una xarxa social. De gent coneguda però també de gent anònima que es va afegint a aquest discurs que no té d'altra pretensió que treballar per a, entre totes/tots, contruir un món cada dia millor. Quina és l'arma per a fer-ho possible?. Sense cap dubte l'EDUCACIÓ.

Sovint quan llegeixo a la premsa o veig a les notícies la crònica dels esdeveniments que es succeixen aquests darrers anys que tenen a veure amb guerres, desigualtats socials sagnants, privació dels drets fonamentals, prohibició de la llibertat d'expressió, etc. no puc evitar pensar en aquella expressió popular que diu: "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra". Jo dirina que no solament dues vegades sinó una quantitat infinita. A que trobeu que és degut?. Quan l'altre dia escribia el post de l'Homo Stupidus ja m'hi refereia. Cada vegada més estudis, més coneixement però no estic segura que més sabiduria. Aquest és un dels aspectes que més hauriem de treballar. Com aprendre de les nostres pròpies errades. No tant per a no cometre-les, que també, sinó per a preveure-les. Aquest és el veritable repte.

Per a que això se m'acudeix, empreant paraules d'Einstein que: "en època de crisi només la creativitat és més important que el coneixement". Així que ja ho sabeu. Necessitem reinventar aquesta realitat en la que vivim. Almenys en una part. Aquesta és una tasca individual i col·lectiva a la vegada. Seguint amb el símil d'ahir hem d'aprendre a remar de manera conjunta i de manera síncrona també. També, crec que és evident, que algunes de les rutes que hem seguit fins ara estan esgotades i que no tenim altre remei més que explorar-ne unes altres.

Ahir em van convidar a anar a la presentació d'un concurs d'idees de nous

dissenyadors/es que treballen amb materials de reciclatge. Organitzava l'acte i el concurs The Arts Centre (Port Moody que és una ciutat de l'àrea metropolitana de Vancouver). Molt intersants els dissenys i realment molt creatius. Sabeu, però, que em va cridar més l'atenció?. Que de les persones que erem allí com a públic ben poques és podien qualificar de joves. Més bé tot el contrari. Jo diria que la mitjana d'edat rondava els 50 anys!!. Aquestes són les persones que valoren més la creativitat?. Hi ha alguna cosa que crec que no encaixa bé del tot. En teoria la gent més jove és la que té/hauria de tenir les idees més trencadores. Un tema interessant a analitzar.

Tot i així, conec exemples de persones joves que han pres diferents tipus decisions, no sé si qualificar-les de creatives però si de "diferentes" que els han permès reenfocar la seva vida per aconseguir els seus objectius. N'utilitzo alguns:

- Peronses que tenien clar al lloc del món que volien viure i des d'allí treballen a una empresa a la que pertanyien presencialment i ara hi pertanyen digitalment. Teletreballen. Les TIC són clau en aquest cas.

- Altres persones a qui els van oferir, en un moment donat, una bona oportunitat de feina a l'altra punta d'Europa i van acceptar. Els fills/es mai més tindran cap problema amb els idiomes, la interculturalitat i les relacions internacionals. El que els podia aportar als fills/es també era un dels objectius del canvi.

- Persones que tenien molt de coneixement i al lloc on treballaven els impedien desenvolupar la seva pròpia creativitat. Van disenyar la seva pròpia empresa i se n'estan sortint. Ser emprenedor/a, atrevit/a, creatiu/va té aquestes avantatges.

Tots i totes elles tenen tres coses en comú:

- Tenir clar quin és seu objectiu i buscar el camí per aconseguir-lo.

- Ser creatius/ves per a imaginar altres camins a la vida.

- Ser atrevits/des per a imaginar que la seva professió i la seva vida pot avançar en altres direccions.

En definitiva aquests exemples, i molts més que n'hi ha, ens poden encoratjar a ser imaginatius per aconseguir les millors solucions per als problemes més complexos.

Ah!! i recordeu que sempre hi ha més solucions que problemes. Això sense cap dubte.

Començo, a partir d'avui, una altra fase del blog en la que no hi haurà post cada dia. Alguns/es de vosaltres m'heu escrit i m'heu dit: és molt interessant el que dius però cada dia no tenim temps de llegir-ho tot i menys de fer aportacions. Pot ser si espaiessis els teus missatges podriem participar més. Bé, en pro de la participació així ho faré. Aquesta serà la celebració de les 3000 entrades.

Avui em despedeixo sonant "Alegro con Brio" de Beethoven. Si hagués buscat una peça més adequada per al tema d'avui no hagués estat més encertada.

Bona nit i mil gràcies per ser aquí construint, amb mi, aquesta comunitat internacional.