Hola, bon dia a totes i tots.
Espero que haureu tingut un molt bon cap de setmana de primavera.
Amb el darrer post començàvem una sèrie de que vaig anomenar Galàxia Learning. Vaig aprofitar per explicar una mica l'argument i per presentar als protagonistes de la història.
Avui, com en totes les històries, haurem de començar pel principi i el principi és a qui hem de formar i per a què. Aquesta és una pregunta que en hem de fer tots/es. Pares/mares, sistema educatiu i societat en general. Aquesta és una responsabilitat compartida.
Si ho recordeu a l'entrevista que Punset li va fer a Robinson parlen d'anacronisme de l'escola. Uns altres parlen, directament, de presó escolar. Sigui com sigui, l'educació infantil i primària que ara tenim no respon a les necessitats de la societat en la que vivim i pot ser tampoc a les necessitats dels estudiants d'aquests nivells.
Aquesta setmana tornava a aparèixer a la premsa la notícia de què el fracàs escolar continua pujant de manera alarmant. Per què li diuen fracàs escolar?, per què no dir-li millor fracàs del sistema sòcio-educatiu, en general. Per què els xiquets i xiquetes no aprenen el que deurien?. Per què no formem al professorat com és necessari?, per què els pares/mares (no tots per fortuna) fan d'inquisidors del sistema escolar en lloc de ser-ne uns aliats?. Tot en conjunt fa que la situació de l'educació sigui cada vegada més crítica.
Però bé, mirem de fer-hi alguna cosa.
1. Canviar els principis que inspiren l'educació primària. Estem a l'era del coneixement ja no a la de la revolució industrial.
2. Siguem conscients del món en el que vivim. Cada dia evoluciona i nosaltres ho hem de fer amb ell. Les TIC són l'eix que hauria d'articular tot el discurs. Aquesta evolució influeix en el desenvolupament de grans i menuts.
3. Que cadascú assumeixi el paper que li toca a aquesta sèrie. Comencem pels pares i mares. Ells han de ser uns observadors permanents del procés de creixement i aprenentatge dels seus fills/es. Les escoles només són un suport tècnic continuat. Sense una base familiar tot allò que construeixen cada dia a l'escola cau només sortir de l'edifici d'aquesta. Com si d'una batalla diària es tractés.
4. No ens oblidem, ningú, de tots els responsables, que cada xiquet i xiqueta és únic i irrepetible. Pensem que és com una obra d'art (escultura, música, dansa, ...) no n'hi ha cap d'idèntica. No els convertim en un patró.
5. No oblidem, tampoc, que la major responsabilitat és ajudar a construir persones. No especialistes en continguts. Això vindrà molt després. El més important és que sàpiguen, des del principi, qui són, cap on han d'anar i el que serà fonamental és que aprenguin a escoltar-se i a descobrir-se a elles/es mateixos/es mentre van recorrent aquest camí. Han de ser feliços mentre ho fan i, el que és més important, han de voler anar a l'escola cada dia més que cap altra cosa (Aquest és un vídeo de l'any 1990. Quina visió de futur!!).
Les galàxies, si alguna cosa les caracterítza, és que són "un sistema masivo de estrellas, nubes de gas, planetas, polvo, y quizá materia oscura, y energía oscura, unidos gravitacionalmente" (Wikipedia) per aquesta quantitat d'elements és pel que em serveix l'exemple. Penseu que nosaltres hem de formar als estels i als planetes i haurem d'ensenyar a interpretar i a evitar, si cal la matèria i l'energia obscura. Cada estel i cada planeta és diferent a tots els demés. Oblidem-nos de "clonar" als nostres estudiants. Intentem que cadascú sigui ell/a mateix/a.
Preparats i preparades per assumir el repte?. Els pares i mares són els primers que tenen la paraula. Si no assumeixen bé el seu paper els clons i les forces del mal s'apoderen de la realitat. No ho podem permetre!!.
Avui em despedeixo sonant George Gershwin "Rhapsody in Blue". Si no l'heu sentida mai us convido a fer-ho. Una meravella.
Bona nit!!
