dimecres, 23 de febrer de 2011

La googelització


Hola a totes i tots:

Avui he assistit a una reunió The Digital Future of Higher Education a la Thompson Rivers University a la ciutat de Kamloops (més o menys a 50' en avió de Vancouver) i la veritat és que tots els temes que s'han abordat han estat molt interessants. Alguns d'ells des d'una perspectiva crítica però molt ben fonamentada a la vegada. Això ha fet que els discursos fossin molt coherents i sòlids.

Els diferents discursos m'han fet adonar que pot ser valdria la pena fer petites anàlisi sobre diferents eines i/o sobre diferents usos de la xarxa així que avui he decidit començar per Google.

El professor Michael A. Peters (U. Of Illinois) ha utilitzat la paraula que dona títol a aquest post i l'he trobada molt adequada per a la reflexió que voldria compartir.

Abans, però, deixeu-me fer un apunt sobre la importància de que el professorat com a expert en continguts i creador de coneixement, per excel·lència, s'haurà de preparar i formar per a fer ús d'aquestes eines per tal de generar coneixement de qualitat, actuals i plurals de manera permanent.

El professor Peters ha centrat una part important de la seva conferència en la importància del contingut obert (open contens) i la necessitat d'eliminar les barrers d'accés a la informació. De la mateixa manera explicava que la New York Public Library està digitalitzant 15 mil·lions de volums per a posar-los a disposició dels seus usuaris i que Google ha iniciat un projecte per a digitalitzar 32 mil·lions de volums.

A un comentari d'un post anterior jo deia, també, que fa uns 7 anys vaig sentir al que llavors era el director de les biblioteques públiques d'Holanda. Aquest senyor explicava que al seu país ja s'havia publicat un decret llei pel qual tots els llibres 5 anys després d'editar-se es digitalitzaven i es feien accessibles a tothom. Els drets d'autor passaven a l'Estat. El senyor en qüestió deia que qualsevol coneixement als 5 anys s'ha de revisar i actualitzar necessariament, alguns abans. Sent així la discusió sobre la "propietat" d'aquesta informació no tenia sentit.

Si ho penseu hem avançat molt i molt des de que a l'Edat Mitjana els copistes dels monestirs reproduien a mà els volums, principalment, de les Sagrades Escriptures (segur que recordeu la pel·lícula de "El nom de la Rosa" basada en una novela d'Umberto Eco que porta el mateix títol). Gutenberg és qui inventa una "màquina" que realment revolucionarà la distribució de la informació i l'accés a aquesta. La següent gran revolució en aquest sentit podem dir que és l'aparició de la xarxa Internet.

Tot i que aquestes notícies de socialització de la informació em semblen iniciatives més que lloables no puc per més que fer-me algunes preguntes:

- Realment són desinteressades?. No estarem fent una selecció de la informació per a que realment s'accedeixi a allò que interessa a determinades persones?.
- Relment Google indexa tot el possible i disponible o senzillament també fa una selecció i ens deixa trobar allò que li convé?.
- Som conscients de què Google és una multinacional de la gestió de la informació?. Fins on jo sé, a més, no és una "no és una organització sense afany de lucre".

Que ens fem aquestes preguntes no vol dir que no puguem utilitzar aquestes eines. Tot el contrari. Són realment potentes i ens faciliten molt la feina i la vida. Només faig aquests comentaris per a posar un toc d'alerta i per a transmetre la necessitat de ser conscients de la nostra responsabilitat com a gestors d'aquesta informació per ajudar a convertir-la en coneixement. També perquè com a formadors tenim la resposabilitat d'assegurar la pluralitat a l'hora de formar a les futures generacions.

Avui em despedeixo amb una cita "La sabiduria no es traspassa, s'aprèn" Proverbi Àrab.

Bona nit!!