dissabte, 12 de març del 2011

Espais per a l'aprenentatge. La dimensió digital





Hola a totes i tots, bon dia de dissabte.

Escric el post després de tornar d'un concert de la Calgary Philhamonic Orquestra. Un programa clàssic Bach, Beethoven i Brahms. En realitat ha estat el contrapunt a un dia que ha començat amb tecnologia punta.

M'he atrevit a tornar a peu fins a l'hotel (a -17) i us asseguro que quasi em quedo sense cara jeje!!. Un quart d'hora era massa temps al carrer amb aquest fred.

Us faig un resum d'una part del meu dia.

El motiu pel que he anat a Calgary és perquè tenia una reunió amb Smarttech. Us sonarà si us dic que són uns dels fabricants de pissarres digitals interactives. Hem iniciat projectes amb ells i teníem diferents temes que discutir. La seu d'aquesta companyia està a Calgary. Aprofitant que jo estava a Vancouver hem organitzat una trobada. Durant una hora i mitja m'han estat ensenyant totes les coses que estan comercialitzant ara i alguns prototips de coses realment impressionants utilitzant les aplicacions informàtiques però amb tecnologia d'imatge com la de les TV de plasma. Mentre anava recorrent sales i m'anaven explicant coses no he pogut evitar pensar amb els nostres edificis escolars (de tots els nivells, universitat inclosa) i tot el que la tecnologia podria transformar. Sóc conscient que això suposa recursos però com ja he dit altres vegades igual el futur immediat passa per una racionalització de les inversions i per prioritzar les despeses d'una altra manera. Bé, d'economia de l'educació ja en parlem un altre dia.

Si he de resumir amb quatre paraules tot el que he vist: interactivitat, cooperació i col·laboració, immediatesa i flexibilitat. Miro d'explicar-ho una mica més:

- Els espais tenen taules i cadires però les taules només serveixen per a poder deixar els diferents dispositius.  L'eina de treball són els ordinadors minis i clar, les pissarres que hi ha a les parets. No hi ha paper, no hi ha llibres, ... Hi ha accés a un banc de dades infinit que és diu xarxa.
- Tots els dispositius es basen, en general, en tocar les pantalles o escriure sobre elles. Ja sabeu que després això és pot guardar per a ser usat de nou si cal.
- Tot està pensat per al treball conjunt i compartit. Des dels pupitres interactius (com una taula que el sobre és una pantalla tàctil) fins a les pissarres de darrera generació.
- Totes les activitats pensades per aquests dispositius són interactives i manipulatives. Els estudiants han de fer mentre pensen.
- Ah!! ni un cable, ni un endoll, ... el que fa que l'espai sigui totalment configurable.

.../...

Quan m'imaginava tot això en el context dels nostres edificis se'm feia difícil encabir-ho. Posaré com exemple la Universitat que és el que més conneixó.

- Tant els edificis més antics com els més moderns no tenen espais flexibles i versàtils. Les facultats que es van fer en temps de massificació de l'estudiantat tenen aules gegants que ara no tenen massa utilitat.
- Molts dels espais tenen taules i cadires fixades al terra pel que aquell espai té una configuració única.
- Als edificis menys nous el tema cablejat i instal·lació d'aparells que necessiten de la corrent elèctrica continua sent la dimensió desconeguda.
- La tecnologia sense fils encara no està estesa del tot i hi ha molts d'espais que requereixen, encara connexió a la xarxa via cable.
- Un mobiliari gens pensat per a treballar en grup i en equip. Penseu en vosaltres mateixos quan anàveu a la facultat. Línies de taules i cadires unes darrera de les altres, una tarima i una taula per al professor. Majoritàriament això continua així tot i que a la URV quasi totes les aules tenen connexió a la xarxa, canyó de projecció, ordinador fix o portàtils que el professor pot demanar. Hi ha unes quantes pissarres digitals.
- Hi ha moltes zones del campus amb accés wifi,  ... podríem continuar.

Amb l'espai educatiu sempre m'ha cridat l'atenció els criteris que s'usen per a dimensionar-lo i per a dissenyar-lo. Hi ha mòduls de metres per estudiant. Rarament he sentit a algun arquitecte escolar que hagi tingut en compte què significa aprendre i que requereix aquest procés per a poder-se desenvolupar de manera adequada. Tampoc es considera com han evolucionat les coses i quin paper tenen les TIC a l'hora de configurar aquests espais.

En aquest sentit, ben aplicada, que ens poden aportar les TIC?:

- Un espai configurable en funció de les necessitats dels professors i dels estudiants (cadascun les seves): Els PLE.
- Unes eines configurables, també, que les podem portar a la motxilla. Els ordinadors, els telèfons, els tablets (iPad).
- La possibilitat de superar la barrera de l'espai i del temps. Només necessitem connexió a la xarxa i un dispositiu per accedir-hi. La resta està disponible en qualsevol moment, a qualsevol hora, quan ho necessitem. Això es fantàstic. Ben gestionat té unes potencialitats increïbles!.
- La capacitat de poder enregistrar i seguir, en temps real, totes les coses que fa l'estudiantat. LMS (Moodle), portafolis-e, eines de treball col·laboratiu.
- Una dimensió social que supera les pròpies fronteres del sistema educatiu formal i del nostre espai personal (Twitter, Facebook, MySpace, ...).
- La capacitat de tenir feedback permanent en qualsevol moment del procés formatiu (m-Learning, telefonia, correu-e).
- La capacitat de compartir, contrastar i col·laborar amb el món sencer.

.../...

Vistes totes aquestes coses, com podem continuar pensant que l'espai per aprendre, per excel·lència és un centre educatiu?. Crec que aquesta visió ha d'evolucionar amb rapidesa sinó el que passa és que la institució, en si, es torna anacrònica com dèiem ahir amb paraules de Punset.

És necessari i urgent imaginar altres escenaris on desenvolupar em procés d'ensenyar i també el d'aprendre, bàsicament, per a no desaprofitar totes les possibilitas que el nostre entorn immediat ens ofereix cada dia i no totes elles tenen que veure amb els recursos econòmics. La majoria estan més relacionades amb la nostra capacitat de veure les coses d'una altra forma i des d'una altra perspectiva.

Per acabar una sensació. En la meua línia de veure el món des de dalt des de que he arribat aquí a Canadà avui no podia ser menys. El símbol de la ciutat és la Calgary Tower. Una torre de 525 m d'alçada a la que pots pujar amb un ascensor ultraràpid jeje!, i que una vegada dalt t'ofereix una panoràmica espectacular, demà en tornar a casa ja penjaré les fotos. Tot i no tenir vertigen us he de dir que una part té el terra de vidre transparent i fa un efecte quedar-te plantada allí damunt. En qualsevol cas ho dic pel que aporta tenir una visió general d'una realitat. No sé si des de les altures. Igual n'hi hauria prou en posar-hi una mica de distància.

Avui em despedeixo amb un tema de Genesis: That's all. En aquest cas espero que no i que puguem continuar reflexionant sobre el tema per a seguir avançant.

Bona nit!!


2 comentaris:

  1. es que creo que nos olvidamos de que "flexible" es mucho más que una etiqueta... y que lo implica todo... buf! espacios y tiempos... una de nuestras tantas asignaturas pendientes en un mundo donde los espacios y los tiempos son cada vez más flexibles, permeables y reconfigurables...
    esperaré con paciencia que hables de economía de la educación, que pocos hablan desde este lado de la tecnología educativa (me refiero al lado pedagógico ;-))

    ResponElimina
  2. Es cierto que el espacio y el tiempo continúan siendo los elementos fundamentales que articulan el proceso educativo. Tanto da la modalidad que utilicemos. Estas dos variables siempre son las fundamentales.
    Es cierto que a medida que las TIC avanzan y se sofistican más tendríamos que tener la capacidad de aumentar la flexibilidad y la transparencia. Lejos de ello tendemos a reproducir, en lo digital los mismos espacios y tiempos que en lo presencial: Los de los profesores y los de las instituciones. Y los estudiantes?. Como siempre son "los últimos de la fila!. Una lástima!!

    Claro que sí, hablaremos de economía de la educación.

    ResponElimina