La Natura: una font inesgotable de saber

Hola, bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un bon cap de setmana.

Avui faré un parèntesi en els temes TIC que ens ocupen, més o menys tots els dies que hi ha post, per parlar de la necessitat i la capacitat d'aprendre els avisos que la naturalesa. Aquestes informacions que ens han anat arribant al llarg de la història de la humanitat i dels que tenim, sembla, informació en temps real però que una i altra vegada ens agafen desprevinguts.

L'any passat tenia el compromís d'anar a la Universitat del Bío Bío a Chile. Quan ja havíem fixa't el calendari ens va sorprendre el terratrèmol que va devastar aquella regió. Uns quants mesos després, hi vaig anar al mes de juny, Chillán i Concepción que són les dues seus de la universitat on vaig estar encara patien les conseqüències. Tot estava molt net ja de runa i els edificis més danyats estaven precintats. El que vaig veure era impressionant però clar, res a veure, amb les conseqüències reals del que havia passat. La imatge que jo conservo està ja molt "retocada" pel treball incansable de tothom per a normalitzar el seu entorn i la seva vida.

Kinkaku-ji (金閣寺). Temple del Pavelló Durat
Una de les imatges més boniques que he presenciat en la meva vida

Ja us he comentat més vegades que fa uns anys vaig anar al Japó. Un país interessant pel diferent i per la complexitat de la seva cultura. País que llavors em va impressionar per la capacitat que havien tingut d'edificar a prova de tremolors de terra. Una de les nits que vaig ser allí hi va haver un tremolor. Molt suau perquè, de fet, era la repetició d'un epicentre que estava lluny. Jo no ho vaig percebre, estava dormint però em van despertar per a dir-me: tremolava la terra, es veien els edificis que hi ha aquí al davant oscil·laven, com si fossin flexibles. No vaig dormir la resta de la nit ...

He de dir que sempre que he vist imatges d'un sisme m'ha produït esgarrifances i penso que és una de les coses que més por em fa. Les imatges que van arribant del Japó cada vegada som més i més dramàtiques. No tant per la situació, que també, sinó per la cara d'impotència que transmeten les persones. Quina sensació tan gran de lluitar contra el no res no?. Ho heu pensat?. Jo moltes vegades durant els darrers dies.

A totes les xarxes, llistes i espais de la xarxa on hi sóc es van succeint imatges, notícies, missatges que fan que puguem viure i veure la tragèdia en temps real. Que impressionant també no?. Finalment també ha sortit la tecnologia.

Hi ha una cosa que crec que diferencia aquest despropòsit de la naturalesa i és que normalment ens dona la sensació que ataca més als més desafavorits però el que ara està passant és la prova evident que les catàstrofes naturals no entenen de classes socials. 

Davant d'aquest situació et planteges una i una altra vegada què pots fer ... clar les meves úniques armes són les educatives. Així que aquesta pot ser la meva aportació.

- Hi ha una màxima de molts ecologistes que diu que la natura es rebel·la perquè no la tractem bé. Pot ser si!!. Podem ensenyar a respectar-la i donar-li el valor real que té.

- Ara mateix hi ha molta gent que pateix els efectes de la devastació. Podem ensenyar a entendre i respectar que significar la por, el sofriment i la incapacitat de fer res en un moment determinat. Què passa quan unes circumstàncies o realitats ens superen?. No estem preparats ni preparades per afrontar-ho.

- Hem d'ensenyar la necessitat de reconstruir allò caigut o destrossat perquè la vida continua. La nostra cultura té molt poques armes i estratègies per a gestionar l'adversitat.

- Podem transmetre el que significa ser solidaris amb aquells que necessiten ajuda. La solidaritat és un eslògan famós però no tothom sap que significa practicar-lo.

- Podem ensenyar que significa aportar els nostres recursos (molts o pocs) personals, econòmics, temporals per bé de la comunitat, més si aquesta està necessitada, sense esperar res a canvi. Prove-ho!! és de les coses més gratificants que podeu fer a la vida.

- Ensenyem a comprendre la tragèdia dels altres com si fora pròpia per a comprendre que significa necessitar ajuda.

.../...

En definitiva, ensenyem la importància d'estimar, respectar i valorar a tot i a tots/es els que ens envolten. Un món insolidari no ens portarà a cap lloc. És la nostra responsabilitat, com educadors i educadores, convertir-ho en el nostre primer objectiu i l'únic irrenunciable.

Des d'aquí la meva modesta aportació al Japó en els moments més durs de la seva història recent amb l'esperança que la seva saviesa mil·lenària i la nostra ajuda, la de la resta del món, els permetrà refer casa seva tot i que tot allò que han perdut ja no ho puguin recuperar mai més.

M'acomiado sonant SIMPLY RED IF YOU DON'T KNOW ME BY NOW. Podem ajudar encara que no coneguem, en això consisteix la solidaritat.

Bon començament de setmana.

Bona nit!