La Natura: una font inesgotable de saber

Hola, bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un bon cap de setmana.

Avui faré un parèntesi en els temes TIC que ens ocupen, més o menys tots els dies que hi ha post, per parlar de la necessitat i la capacitat d'aprendre els avisos que la naturalesa. Aquestes informacions que ens han anat arribant al llarg de la història de la humanitat i dels que tenim, sembla, informació en temps real però que una i altra vegada ens agafen desprevinguts.

L'any passat tenia el compromís d'anar a la Universitat del Bío Bío a Chile. Quan ja havíem fixa't el calendari ens va sorprendre el terratrèmol que va devastar aquella regió. Uns quants mesos després, hi vaig anar al mes de juny, Chillán i Concepción que són les dues seus de la universitat on vaig estar encara patien les conseqüències. Tot estava molt net ja de runa i els edificis més danyats estaven precintats. El que vaig veure era impressionant però clar, res a veure, amb les conseqüències reals del que havia passat. La imatge que jo conservo està ja molt "retocada" pel treball incansable de tothom per a normalitzar el seu entorn i la seva vida.

Kinkaku-ji (金閣寺). Temple del Pavelló Durat
Una de les imatges més boniques que he presenciat en la meva vida

Ja us he comentat més vegades que fa uns anys vaig anar al Japó. Un país interessant pel diferent i per la complexitat de la seva cultura. País que llavors em va impressionar per la capacitat que havien tingut d'edificar a prova de tremolors de terra. Una de les nits que vaig ser allí hi va haver un tremolor. Molt suau perquè, de fet, era la repetició d'un epicentre que estava lluny. Jo no ho vaig percebre, estava dormint però em van despertar per a dir-me: tremolava la terra, es veien els edificis que hi ha aquí al davant oscil·laven, com si fossin flexibles. No vaig dormir la resta de la nit ...

He de dir que sempre que he vist imatges d'un sisme m'ha produït esgarrifances i penso que és una de les coses que més por em fa. Les imatges que van arribant del Japó cada vegada som més i més dramàtiques. No tant per la situació, que també, sinó per la cara d'impotència que transmeten les persones. Quina sensació tan gran de lluitar contra el no res no?. Ho heu pensat?. Jo moltes vegades durant els darrers dies.

A totes les xarxes, llistes i espais de la xarxa on hi sóc es van succeint imatges, notícies, missatges que fan que puguem viure i veure la tragèdia en temps real. Que impressionant també no?. Finalment també ha sortit la tecnologia.

Hi ha una cosa que crec que diferencia aquest despropòsit de la naturalesa i és que normalment ens dona la sensació que ataca més als més desafavorits però el que ara està passant és la prova evident que les catàstrofes naturals no entenen de classes socials. 

Davant d'aquest situació et planteges una i una altra vegada què pots fer ... clar les meves úniques armes són les educatives. Així que aquesta pot ser la meva aportació.

- Hi ha una màxima de molts ecologistes que diu que la natura es rebel·la perquè no la tractem bé. Pot ser si!!. Podem ensenyar a respectar-la i donar-li el valor real que té.

- Ara mateix hi ha molta gent que pateix els efectes de la devastació. Podem ensenyar a entendre i respectar que significar la por, el sofriment i la incapacitat de fer res en un moment determinat. Què passa quan unes circumstàncies o realitats ens superen?. No estem preparats ni preparades per afrontar-ho.

- Hem d'ensenyar la necessitat de reconstruir allò caigut o destrossat perquè la vida continua. La nostra cultura té molt poques armes i estratègies per a gestionar l'adversitat.

- Podem transmetre el que significa ser solidaris amb aquells que necessiten ajuda. La solidaritat és un eslògan famós però no tothom sap que significa practicar-lo.

- Podem ensenyar que significa aportar els nostres recursos (molts o pocs) personals, econòmics, temporals per bé de la comunitat, més si aquesta està necessitada, sense esperar res a canvi. Prove-ho!! és de les coses més gratificants que podeu fer a la vida.

- Ensenyem a comprendre la tragèdia dels altres com si fora pròpia per a comprendre que significa necessitar ajuda.

.../...

En definitiva, ensenyem la importància d'estimar, respectar i valorar a tot i a tots/es els que ens envolten. Un món insolidari no ens portarà a cap lloc. És la nostra responsabilitat, com educadors i educadores, convertir-ho en el nostre primer objectiu i l'únic irrenunciable.

Des d'aquí la meva modesta aportació al Japó en els moments més durs de la seva història recent amb l'esperança que la seva saviesa mil·lenària i la nostra ajuda, la de la resta del món, els permetrà refer casa seva tot i que tot allò que han perdut ja no ho puguin recuperar mai més.

M'acomiado sonant SIMPLY RED IF YOU DON'T KNOW ME BY NOW. Podem ajudar encara que no coneguem, en això consisteix la solidaritat.

Bon començament de setmana.

Bona nit!

A l'era digital, dona per convicció

Hola a totes i tots, bon dia.

Si, avui es celebra el dia de la dona treballadora, el 8 de març. La veritat és que ho tenia present però no amb una idea especial de fer un post sobre aquest tema. M'hi ha fet pensar l'amic Juanfra [@juanfratic] que a un missatge que m'ha enviat avui em deia: "ja estic esperant llegir el teu post de demà que és el dia de la dona treballadora". En aquell moment he pres consciència de que podia escriure alguna cosa dedicada a aquest tema. Aquí el teniu. 

Durant tres anys, juntament amb 7 comunitats autònomes més, coordinats/des per la Fundació Isonomia de la UJI, vam treballar en un projecte Europeu Equal sobre polítiques d'Igualtat en l'àmbit local. El projecte IGUALDADER (2004-2007). Aquest ha estat uns dels projectes més gratificants, a nivell personal, de tots els que he fet durant la meva carrera professional (que ja en són uns quants). De totes les coses que vam aprendre en aquest projecte en voldria destacar algunes:

En general:

- El món està distribuït numèricament al 50% entre homes i dones.

- Les dones, a partir de l'ensenyament secundari obligatori, superen en nivell de formació als homes.

- Les dones comencen a patir els efectes de la sobre formació. La seva preparació no es correspon amb el reconeixement d'aquesta en termes laborals (responsabilitats i sou).

- Amb la mateixa formació i resposabilitat les dones poden cobrar fins a un 35% menys que els homes.

- La pobresa té cara de dona i de més de 65 anys. L'esperança de vida de les dones està 20 anys de mitjana per damunt de la dels homes.

- A mida que s'han anat regularitzant els temes laborals les dones rurals han esdevingut invisibles. NO tens contracte laboral, no existeixes.

- El nivell d'atur femení és menor que el masculí. Elles estan més ben formades i preparades.

- Els càrrecs directius, en general, encara estan ocupats per homes tot i que elles siguin majoria en un àmbit laboral concret. A les 10 companyies 2.0 més grans de món quasi bé no hi ha dones directives.

.../...

A nivell de polítiques municipals i comarcals:

- Continua havent-hi poques dones que es dediquin a la política i quan ho fan continuen ocupant, en general, les carteres considerades més femenines: educació, cultura, benestar i família, joventut, ...

- Manca encara molta formació de tècnics/ques.

- Passar dels documents que defineixen les polítiques d'igualtat a veritables plans d'implementació d'aquestes.

En aquest sentit gràcies a la sensibilització creixent dels Ajuntaments i de la Generalitat a través de l'Institut Català de les Dones s'ha avançat molt en temes de sensibilització, informació i atenció a les dones en situacions més crítiques.

Tots/es recordareu que a nivell Estatal es va aprovar la llei de la igualtat l'any 2007.

Fet aquesta brevíssima introducció, ja sabeu que no pretenc més que fer una reflexió, passo a la part gràfica.

El meu exemple:

- He rebut una educació familiar molt orientada a la autosuficiència. En la vida no has de dependre mai més que de tu mateixa. Aquesta és la clau per a que tinguis sempre la capacitat de decidir. Com, quan, on  i amb qui.

- La meva educació formal des dels 4 anys sempre ha estat mixta.

- He estat dona directiva (durant 8 anys he format part de l'equip de direcció de la URV) on un 35 % érem dones. Als 29 anys vaig ocupar el meu primer càrrec de gestió a la Universitat. M'encarregava de la infraestructura i de les comunicacions de la meva Facultat.

- Em dedico al món de les TIC. Un àmbit majoritàriament masculí. En aquest sentit has d'aconseguir que t'escoltin pel que dius no perquè eres l'única dona.

- No he tingut fills en part per això he aconseguit arribar on sóc ara. D'una altra manera hi ha una part del meu desenvolupament professional que no s'hagués produït o ho hagués fet a un altre ritme.

Mai, en cap etapa de la meva vida personal i professional he tingut la sensació de no poder fer una cosa perquè sóc dona, tot el contrari. Mai he permès, tampoc, que per ser dona algú em dispensés una atenció especial. En tot cas com a persona i com a professional.

Com és un tema que m'apassiona, també jeje!!, el faig molt gràfic per a que no resulti tan llarg. La part audiovisual, com sempre, vosaltres trieu si la reproduïu o no.

No tant perquè sigui el dia 8 de març sinó perquè s'ho mereixen, dedico aquest espai  a fer un homenatge a totes aquelles dones i homes que durant tota la nostra història han treballat per aconseguir fer veure al món que elles i ells no som millors uns que les altres, senzillament som diferents, biològicament, psicològicament i físicament fet que no ha de condicionar, per a res, que tinguem una educació diferenciada ni una consideració social i laboral diferentes. Som ciutadanes de l'era digital en un món global.

Al llarg de la història hi han hagut moltes i moltes dones que han dedicat una part important de la seva vida a lluitar per ser iguals als homes. Sense elles avui no seriem aquí.

A totes les líders que de la seva lluita n'han fet la seva bandera social i política i han buscat la manera de ser visibles. El meu reconeixement per la seva valentia en temps adversos.

A totes aquelles que a partir de la revolució industrial van treballar 10 hores a una fàbrica a més de treballar-ne 10 més a l'àmbit domèstic. És de justícia fer-les visibles més enllà dels empresaris i emprenedors de l'època. La seva dedicació incansable va aconseguir generar riquesa.

A totes aquelles iaies, mares, germanes, companyes de feina i amigues que han fet de la nostra vida, en femení, un espai per al respecte i per a l'admiració a la igualtat personal i professional. Principalment a les mares i les iaies perquè moltes d'elles han invertit la seva existència a cuidar de quatre i fins de cinc generacions. La seva dedicació a la vida no té preu.

No voldria acabar sense dir que, com sempre, la clau està en l'educació. Només a través d'aquesta podrem aconseguir que hi hagi un desenvolupament igualitari al món actual. Hem de formar a ciutadans i ciutadanes per a la societat del coneixement. Una societat on el que ha de primar és la preparació per enfrontar-nos al dia a dia amb les eines més adequades i més modernes. Eines d'altra banda, que no entenen de masculinitats i feminitats. Només amb el respecte per l'ésser humà, el seu espai i el seu temps aconseguirem acabar amb els atemptats a la vida dels que desgraciadament els mitjans de comunicació en continuen fent portades.

Lluitem per a que els homes i les dones no s'hagin d'efrontar ni privadament ni públicament perquè tenen els mateixos drets, deures, espais i consideració. A una part del món això està lluny de ser una realitat però aquí que hem avançat molt i molt no permetem ni un mil·límetre de retrocés. Continuem treballant per a que les noves generacions no necessitin de lleis per a defensar la igualtat perquè d'això ja n'hagin fet una forma de vida.

Em despedeixo sonant Jules Massenet "Meditation". Una bona indicació.

Bona nit!



Fotografies: Les fotos en blanc i negre formen part d'un recull que va fer el Centre d'Estudis Seniencs a rel d'un treball sobre La Industrialització a La Sénia.