A la Galàxia Learning un altre món és possible

Bon dia a totes i tots:

Els aconteixements dels deus darrers dies m'han portat a tornar abordar temes generals. Tot i que penso que és hora de continuar proposant formes pràctiques de millorar i canviar la realitat educativa encara em permetré fer algunes aportacions genèriques.

Avui, en arribar a casa, revisant els darrers tweets del vostre dia n'he trobat un que deia:

@marcvidal RT: @juancorbera No puedes parar las olas pero puedes aprender a surfear ...

Aquest tweet m'ha fet recordar un missatge que tenia aquest matí del meu amic @fernandezcoca que m'enviava una reflexió, a tall d'una entrevista que li havien fet per a una revista, sobre el poc preparada que està la gent en general. El poc que es documenten i la poca capacitat de fer les coses ben fetes.

Aquestes dues idees m'ha traslladat, de nou, als moviments d'aquests dies: #spanishrevolution, #acampada..., #indignados, ... però creieu que aconseguirem ser #implicados??.

Penseu que tothom té prou eines, capacitat d'anàlisi i capacitat de comprensió del tot el que està passant i per què passa?. Ara mateix no estaria segura de poder contestar afirmativament. Fer-ho em costaria una mica.

Revisant la realitat actual quines són les coses que jo crec que s'han de sotmetre a revisió?. Segur que pensareu que no dic res nou però deixeu-me tornar-hi a incidir. Crec que necessitem:

- Crear pensaments abans de que crear coneixement. Una cosa sense l'altra no és possible.

- Una vegada creat el coneixements tenir la capacitat de saber-lo entendre i aplicar-lo.

- Tenir la capacitat de compartir coneixement i fer realitat els conceptes de "xarxes de coneixement", intel·ligència distribuïda i saviesa digital. 

- Valorar la importància de compartir, contrastar, y construir conjuntament processos i projectes per a poder fer que l'educació esdevingui cada dia millor.

- No projectar "culpes" de manera permanent als demés sense assumir la pròpia responsabilitat tant des del punt de vista personal com professional.

Quines són aquelles coses que hem de contrarestar?:

- Una societat basada en l'èxit per l'èxit on el no esforç, la no preparació i la "sort" (a vegades poc nítida) passa per damunt de l'esforç, la formació i "legalitat".

- Uns mitjans de comunicació que creen opinió, bàsicament, per a dirigir els pensaments de la societat en una direcció determinada. Amb quin objectiu?. Normalment amb el d'orientar la visió del que està passant en una perspectiva determinada. Què és notícia, que és actualitat, que és important, ... té més a veure amb interessos particulars que amb el bé comú.

- Uns líders que tenen moltes dificultats per a "dirigir" la situació actual. La falta de preparació per al lideratge i la comunicació i, sovint, la falta de perspectiva impedeix que la societat evolucioni en termes de millora.

La capacitat que les societats occidentals han tingut de generar Bubbles (bombolles) (tecnològica, immobiliària i fins i tot educativa) fa que estem, de manera permanent, en una situació etèria. Sense base i sense fonament. Mireu de quina forma més gràfica es pot explicar com una bombolla impedeix avançar en la formació d'una societat:

http://www.youtube.com/watch?v=N7P2ExRF3GQ&sns=fb

Per acabar dir que els qui ens dediquem a l'Educació hem d'assumir definitivament dues coses fonamentals:

1. El món canvia i canviarà a gran velocitat. No podem perdre el temps discutint quins són els continguts que hem de transmetre. El que necessiten els estudiants són eines per a entendre un món en evolució permanent i accelerada. El moviment 15M només és el primer pas de tots els canvis que vindran. Canvis basats en el coneixement i en la no violència. Penseu, aprendre a surfejar, les onades hi seran sempre.
2. L'educació ara més que mai esdevé la clau per a transformar la societat. L'important no és ja tenir riquesa. La distribució d'aquesta canvia també a gran velocitat. La nostra supervivència en condicions al món actual té a veure, clarament, amb la nostra consciència individual i col·lectiva i amb la nostra capacitat de generar coneixement. Què és el fonamental?. Quina és la nostra responsabilitat individual?.

Totes i tots hem d'assumir aquest repte i fer-ho més enllà de les polítiques educatives i dels recursos que s'assignin a l'educació. Exemples com l'EABE11 que s'ha dut a terme aquest cap de setmana a Casares (Màlaga) y que ha aplegat a 300 persones o la trobada de Novadors'11 que es durà a terme a Sagunt (València) els dies 1 i 2 de juliol són clars exemples d'estratègies de compartició de coneixement i de generació compartida de saviesa digital. El més important no és tenir molts de recursos, el fonamental és tenir projectes, implicació i capacitat de comunicació. El recursos són a més a més.

Avui em despedeixo sonant Antònia Font amb Wa Yeah. Un exemple de com crear i inventar mons. Un altre món és possible. Serà la nostra responsabilitat construir-lo.

Bona nit!!

El Pensament de la Galàxia Learning. Més enllà de l'amnèsia social.

El pensador (A. Rodin)

Bon dia de dissabte a totes i tots:

Des de que he acabat de treballar aquesta tarda que no he deixat de pensar en com podria transmetre tot el que he vist avui a molta distància física però amb la immediatesa que em faciliten les xarxes socials des de que sóc a Vancouver. Un dia més el Facebook i el Twitter m'han permès tenir informació en temps real. I quan dic real em refereixo al mateix temps en que s'han produït els fets. 

Mentre nedava durant 45' he pogut pensar, suspesa damunt de l'aigua (una sensació molt relaxant per acabar el dia), intentant articular un discurs coherent a la meva ment per a després traslladar-lo en forma de post. La primera conclusió a la que he arribat és què avui en tindria prou amb dues paraules:

PERPLEXITAT

TRISTESA


Les dues per fer evident el poc que hem evolucionat els humans en perdre sovint la capacitat de l'ús de la paraula i de la raó.

Però clar, ja sabeu que jo sóc una persona que he d'argumentar els pensaments que transmeto així que miraré de fer-ho:

La meva perplexitat és perquè els poders públics no han tingut cap més idea que utilitzar, o això és el que han transmès els mitjans de comunicació?, l'excusa del partit de Champions de demà per mirar de desallotjar la Plaça Catalunya de Barcelona. Quan he sentit l'argument no m'ho podia creure. Que té a veure una cosa amb l'altra?. Segurament res!! i una vegada més m'ha donat la sensació de la poca consideració que ens tenen els governants. De veritat ens creuen tan ignorants?.

La meva tristesa ha aparegut a continuació quan han començat a donar la volta al món les imatges del que estava passant a Barcelona. Tan poc que costa donar una imatge de país modern, democràtic i que en els darrers 30 anys ha donat un salt qualitatiu i quantitatiu gegant. N'hi ha pocs a Europa que s'hagin esforçat tant i hagin aconseguit tan bons resultats. Una vegada més, allò negatiu és notícia. Les coses bones y positives és com si no tinguessin seguidors. Una pena!!.

A partir d'aquestes dues sensacions he mirat de recollir informació, millor dit, guardar-la a mida que ha anat arribant, i que té diferents enfocs. No els comentaré, senzillament us els poso per si voleu donar-hi un cop d'ull. Al final em permetré fer una petita reflexió.

El que ha passat a Barcelona i el que ens han tramès:

Així començava el dia.

[Font: http://yfrog.com/z/h3wj1wfj]

Així es complicava el dia.

[Font:http://www.youtube.com/watch?v=Geg_6Xoy04s&sns=fb]

Al final de la jornada apareix aquest manifest que diu que representa a "La Majoria Silenciosa" [molt interessant llegir no només els punts sinó també els comentaris]:

Nosaltres si que estem indignats. [Font: e-notícies].

I a mida que s'anaven precipitant els aconteixements la premsa internacional se'n feia resó (literalment a l'altre extrem del món). Per exemple:

- The Sidney Morning Herald (Austràlia).

El que diuen els responsables polítics com a titulars: "Felip Puig diu que tornaria a donar l'ordre si es repeteix la situació". [Font: ara.cat].


L'editorial de El País també ho plasma: 15M de ida y vuelta.

Y finalment dues maneres d'explicar una realitat no comparables amb la forma i la profunditat però si en una part del discurs: 

• Una des del punt de vista dels mitjans de comunicació amb Andreu Buenafuente, m'ha emocionat us recomano que la mireu i l'escolteu.

• I l'altra, ja per acabar, en forma de reflexió sobre el 15M. José Luís San Pedro conjuntament amb testimonis de la gent del carrer articulen un discurs exemplificador.

El contingut d'aquest darrer document és el que ha inspirat el títol del post d'avui. Si volem que la societat millori i pretenem que el món avanci i sigui cada dia millor hem de ser capaços de construir un pensament individual i també un de col·lectiu. He intentat aprofitar el dia d'avui per a mostrar una manera de documentar una situació des de diferents punts de vista. Jo no he deixat de tenir el meu propi però intentant poder-lo fonamentar des de diferents perspectives. Aquesta, precisament, ha de ser la missió de l'educació. Ajudar a construir pensaments. Si no ho fem així estem abocats a un món sense expectatives i per tant sense futur.

És necessari passar com diu San Pedro "de l'amnèsia social al desenvolupament personal".

Acabaré amb una idea que al final del dia (vostre) ha aparegut al Twitter: "els #indignats es converteixen en #implicats". Que aquesta implicació ens ajudi a créixer com a societat i com a país.

Em despedixo sonant "Nessun Dorma" de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini. Es temps d'estar desperts i no dormir en els llorers del passat.

Bona nit!

La Galàxia Learning. Hipotecar l'educació, un pont cap a un no lloc

Bon dia per a totes i tots:

Tornem a trobar-nos en aquest espai després d'uns dies d'obligada reflexió sobre els fets de la setmana passada, els resultats de les eleccions, i la realitat immediata que ens envolta i ens recorda, cada dia, que no ens podem aturar. Hem de seguir i seguir sense defallir per a poder anar perfilant camins i dreceres i, per què no, algun aturador per a que el nostre caminar no ens esgoti.

Altra vegada, des de la distància, voldria fer una anàlisi-reflexió de la situació actual. Per a fer-la em referiré a algun fet concret i em centraré, com sempre, en la importància que té l'educació i que no estic segura que siguem capaços, tots i totes, de donar-li.

Deia el poeta Ramón de Campoamor (1817-1901), a la darrera estrofa d'un poema que portava per títol "Humoradas", inclòs a la seva faula Las dos Linternas:

".../...

En este mundo cruel 

Nada es verdad ni es mentira

Todo es según el color

del cristal con que se mira"

Ja sabeu, tan bé com jo, que estem a l'era de la informació. Immeditesa, accessibilitat, actualització constant, renovació permanent, ... i molts més qualificatius que hi podríem posar. Qui crea aquesta informació, qui la difon, amb quin objectiu, i quan i com es crea i es difon serien una sèrie de preguntes que ens hauríem de fer de manera permanent. De la mateixa manera, hem de poder transmetre als nostres estudiants la capacitat d'usar les eines i tenir els criteris suficients per a poder interpretar totes aquelles dades (amb qualsevol dels formats) a les que tenen accés.

Font: El País

Font: El País

Si m'ho permeteu avui faré servir com a exemple unes dades recents. Si recordeu les notícies de darrera hora del diumenge passat i els titulars de tota la premsa del dilluns tots ells parlaven d'un territori tenyit de blau. Aquest és el missatge "metafòric" per a il·lustrar als partits que sembla que han guanyat les eleccions i, a més, ho han fet per aclaparadora majoria.

Si seguim rebuscant entre la informació que ens arriba segur que trobarem altres enfocs i altres dades que ens poden ajudar a contrastar-ho. De fet, el mateix dilluns tenia accés, com suposo que molts/es de vosaltres, a una altra visió de les dades del que havia passat. Aquesta segona segurament no ens porta a fer unes afirmacions tan contundents.

Font: http://twitpic.com/51ftfm

Mentre llegiu el post mireu les dues imatges i penseu en el vostre paper formador per a poder ensenyar al vostre estudiantat el valor de la diversitat d'informació, de criteri i de visió. D'una altra manera estem avocats a tenir el criteri dels mitjans de comunicació i no tenir-ne un de propi. Això, un sistema educatiu i formatiu que es preciï no deu ni es pot permetre.

D'altra banda, també com a educadors, fixeu-vos bé que sembla que després de les eleccions del diumenge passat és com si els moviments de #acampada... i #spanishrevolution s'haguessin esvaït. Han deixat de ser notícia. Com si els resultats d'aquesta consulta hagin estat totalment el contrari del que es pretenia amb les protestes. Creieu, si mireu la gràfica, que ha estat així?. No us sembla que aquesta és només la imatge que ens han intentat vendre?.

Per a reflexionar sobre quan malament està la situació actual em permeto compartir amb vosaltres el testimoni d'una persona que està intentant convertir una situació personal irreversible en una oportunitat. Quan l'he llegit no he pogut evitar pensar que si aconseguissim que el nostre vidre particular ens ajudés a transformar les amenaces en oportunitats tot aniria molt millor. Som professionals de l'educació i aquesta és una de les nostres responsabilitats. L'article porta per títol: ¿Cómo voy a quejarme yo?. Que la situació sigui adversa no vol dir que no tingui solució, per complicada que aquesta sigui. 

L'altre punt de reflexió és la necessitat de no hipotecar l'educació. Que hi hagin retallades econòmiques no ha d'implicar, per a res, defugir de les nostres responsabilitats. Hem de tenir en compte que el veritable valor del sistema educatiu és el nostre coneixement, el de totes i tots, el que hem d'aportar-hi. No fer-ho amb l'excusa de què "des de fora" no ens considera important només ens portarà a un "no lloc". O sigui, a que el nostre país i el nostre estat cada dia tinguin menys capacitat de reacció i, en definitiva, a que deixem de tenir una realitat i visió personal per a passar a tenir-ne una de mediàtica i amb una mica de mala sort la política correcta que marca cada moment.

És veritat que els temps no són fàcils però que canviïn de color només dependrà del color amb el que serem capaços d'interpretar-los i de viure'ls. El nostre!!. Quin és el vostre color?.

Avui em despedeixo sonant Cyndi Lauper "Time after time". Comportarem que les històries es vagin repetint una i altra vegada sense fer-hi res?. No ens ho podem permetre!!. 

Bona nit!!

El despertar de la Galàxia Learning?. Acció-reflexió-acció.

Part de la comunitat Spanish a Vancouver

Bon dia de diumenge a totes i tots.

Aquesta setmana ha estat un temps intens d'aconteixements que els he tingut que viure a distància. Aquesta distància, en certa manera, et fa tenir una percepció diferent de les coses perquè et permet mirar-les i veure-les des de fora.

Les xarxes socials han fet un paper espectacular. El dia 15 de maig #spanishrevolution ens va sorprendre a totes i tots amb un moviment ciutadà, sense precedents a l'estat espanyol per diferents raons, que des del meu punt de vista es podrien resumir en: espontaneïtat, conciència col·lectiva, intergeneracional, respecte, ... i molts més qualificatius més que farien la llista molt i molt llarga. Finalment la ciutadania, de totes les edats i condicions, havia decidit sortir al carrer a dir PROU. Estem aquí, som persones i DEMANEM i EXIGIM que els poders públics i privats establerts ens tractin i respectin com a tals.

La primera aproximació dels mitjans de comunicació al fet i a l'abast en si d'aquest moviment va ser més bé pobra. Vist des d'aquí, una mescla entre falta d'atreviment i desconcert. Dues coses que, des del meu punt de vista, no haurien de caracteritzar a aquests professionals, tot el contrari. La immediatesa i la capacitat de transmetre el que està passant, com i quan passa, hauria de ser una característica de la seva professió. Alguns de fora de l'estat se'n van fer més pronte resó que els d'aquí.

He acabat de redactar aquest post a final de la tarda meva però ara a punt d'enviar-lo m'apareix un Tweet que parlar del "ridícul" de la premsa durant aquesta setmana. L'autocrítica sempre està molt bé encara que apareixi tard.

Per contra, les xarxes socials, principalment Twitter, van ser les que van permetre tenir informació en temps més que real. Durant una hora el dia 15M em vaig entretenir a comptar els missatges que arribaven a #spanishrevolution entre 20 i 30 cada segon. Impressionant!!. Vaig pensar que el poder de la immediatesa era molt i molt gran. Aquestes van ser, també, les que van permetre projectar el que aquí estava passant a la resta del món. Les imatges en temps real i en directe de "La Puerta del Sol", per exemple, han estat un altre gran exemple. Des d'aquí també ens han permès participar de tot aquest moviment a més de contagiar-lo a una part important del món. Continuo estant impressionada!!.

Si es veuen els cartells, les pancartes i els missatges que es van transmetent per tots els mitjans ens podem adonar de què les diferents assemblees i grups de treball han abordat qualsevol tipus de tòpic que pot afectar a la ciutadania però coincideixo amb @olmillos i @eraser que ara seria el moment, també, per a que s'endegués una revolució educativa. Com he dit moltes vegades, i continuaré dient, sense que l'educació comenci a tenir el paper que li correspon hi ha moltes coses que no canviaran. Seria una llàstima que així continués sent.

@olmillos RT @eraser: a ver si creamos #edurevolution nos vemos tosRT @miguel__rosa: Salgo para #acampadasevilla #democraciarealya #spanishrevolution #acampadasol

@olmillos: @Merce_G @jmonteo #edusolchat es necesario que el debate sobre Educación llegue a la calle, es cosa de todos, no solo de unos cuantos

Tot i estar completament d'acord amb què ara també és el moment de lluitar per a que una altra educació sigui possible m'agradaria dir que, vistes les propostes d'algunes comissions de treball en aquest tema, continuem abordant-lo com si les solucions estiguessin totes fora: política, finançament, recursos, etc i penso que aquesta visió ja no és adequada. Per què no prenem exemple del moviment ciutadà i comencem cadascú des de la nostra pròpia parcel·la del sistema?. Per què no comencem a veure quines coses poden canviar als nostres centres i institucions educatives i, a continuació, les compartim amb altres companys i companyes que tenen una situació semblant?.

Crec, per acabar, que no hem de perdre de vista la situació en la que ens trobem actualment i que hem de ser realistes a l'hora de fer propostes de futur. Torno a insistir en la necessitat de formar a les futures generacions, des de ben menuts, per a fer-los conscients de la necessitat de millorar el món en què viuen de manera permanent i fer-los entendre que tenen una responsabilitat per a què això sigui possible. D'una altra manera, esperant que tot ens ho facin els demès mai avançarem, tot el contrari. 

La revolució comença per un mateix. La suma d'individualitats farà la força però sense el convenciment i la implicació individual aquesta no tindrà futur. Comencem-la!!.

Com deia Aristòtil "Esperar és com somniar despert". NO deixe'm mai d'esperar ni de somniar!! 

Avui em despedeixo amb la referència del darrer post de José Luís Pardos: Un paseo, al atardecer, por la Puerta del Sol". Vaig conèixer a José Luís l'any 1996, la primera vegada que vaig anar a Canadà. Ell, llavors, era l'ambaixador d'Espanya a Canadà. He conegut molt poques persones a la meva vida amb una visió tan clara del món.

Bona nit!!

Les contradiccions de la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut molt bon cap de setmana. 

Sempre dic que seré breu però avui a més de dir-ho penso complir-ho!!.

Aquest ha estat un cap se setmana de molta activitat a tot el meu voltant digital. Cosa poc habitual perquè normalment els diumenges solen ser més tranquils. Que ha provocat aquesta activitat?. Diferents coses però en comentaré algunes que crec que em podem servir d'exemple:

- De com una "organització ciutadana" no associable a una partit polític concret convoca, mitjançant les xarxes socials, una manifestació i aconsegueix que milers de persones surtin al carrer a diferents ciutats de l'estat. Si això és possible, quin sentit tenen els partits i organitzacions polítiques?. O és que aquest "algú" anomenat xarxes socials i plataforma ciutadana també té interessos però encoberts?

ABC

- De com els mitjans de comunicació (premsa escrita) consideren que aquesta és una notícia "menor". Menys important que les notícies internacionals i el futbol. Per què no és notícia que milers de persones no estiguin d'acord amb la situació actual?. Vol dir això que no tenen capacitat de canviar la realitat?. Les persones que lideren la nostra societat es poden permetre obviar-ho?.

La Vanguardia

El Mundo

El País

- De com concedeixen uns premis al món educatiu, representats per una baldufa, per es iniciatives TIC en forma de blog: EspiralEdublogs. Una iniciativa privada i un premi simbòlic aconsegueix omplir de joia a professors, estudiants i pares. Una feina feta amb il·lusió que té visibilitat i reconeixement públic. Costaria tant que el sistema públic fora capaç de permetre brillar a la gran quantitat de professionals que dediquen temps, il·lusió, implicació i ganes que fer que aquest món em el que vivim sigui cada dia millor. Moltes Felicitats a totes i tots els guanyadors: professorat, alumnats, centres, pares pel premi i per compartir la vostra feina.

- De com la comunitat de Twitterland celebra l'atorgament d'aquest premis. Per què són important les xarxes socials?. Perquè permeten fer una xarxa "real" que té capacitat d'aportar, de respectar, de reconèixer i de compartir totes les notícies. Perquè no devem ser capaços de projectar aquest model al món analògic?. Per què el món digital s'ha convertit en un veritable aparador dels bons professionals, dels canvis, les innovacions, la satisfacció individual  i col·lectiva i tot això al món analògic continua sent opac?.

- De com els veritables professionals de l'Educació seran els actors reals d'un futur immediat si es convencen de què són la clau del progrés perquè són els que generen i ajuden a construir el coneixement.

Avui, abans de que la vostra part del món marxés unes hores a descansar @cpaez01 m'ha enviat un tweet dient: "has vist això? bit.ly/koMlpf". Era l'entrada a un post que portava per títol. Esos locos que enseñan. L'he llegit i m'hi he sentit totalment identificada. Gràcies Pedro per l'adaptació. Comença dient:

Me he permitido el atrevimiento de hacer una humilde adaptación del texto "Esos locos que corren" del escritor uruguayo Marciano Durán, enfocándolo a la enseñanza. Ahí os lo dejo:

Esos locos que enseñan. Yo los conozco. Los he visto muchas veces. Son raros. Algunos salen temprano a la mañana y están en el cole una hora antes, otros recorren todos los días más de 100Km de ida y otros tantos de vuelta. Están locos.

.../...

Us recomano que el llegiu. Si tots els professionals de l'edcuació fossin així i si la societat ho reconegués la situació de caos actual no podria per més que millorar. Confiar el futur en professors que aspiren a ajudar a construir coneixement és el millor que ens podria passar. Reivindiquem-ho des de la nostra parcel·la de l'Educació. D'això depèn el creixement individual i col.lectiu.

Bona nit!! i bona setmana!.

La Galàxia Learning. Caminant per la corda fluixa.

Bon dia de dissabte a totes i tots.

Aquesta setmana ha estat de comunicació irregular. Per una banda, he tingut molta feina i, per l'altra, haureu vist que blogger no ha funcionat gens bé. Resultat d'aquests dos fets?: que avui tinc massa temes damunt la taula i m'ha costat decidir per quin optava. Finalment ha estat el tema del circ. No no, no us cal patir no va de pors i d'inseguritats sinó de sensacions. Com sempre, miraré d'explicar-me posant algunes coses de les que he fet aquesta setmana com a exemple.

El darrer post tenia com a contingut el tema de la formació inicial del professorat. Si aquesta és fonamental, realment ho és perquè és la base, tant o més ho serà aquella que haurà desenvolupar-se una vegada s'han deixat les aules de la Universitat. 

Penseu-hi. Fa temps que diem que tot ensenya, que no n'hi ha prou amb l'escola, que tots els agents implicats tenen un paper fonamental. L'escola de la vida, diuen i diem, és tan important com la de les aules. Aquest fet amb el que segur que totes i tots ho estaríem d'acord difícilment es converteix en una realitat quan parlem de la formació del professorat.

Sovint ,diem que una de les grans falles del nostre sistema educatiu és perpetuar els models metodològics clàssics, fins i tot antiquats, per a formar a ciutadans i ciutadanes que han d'assumir la responsabilitat de tirar endavant personalment, professionalment i social. Per què no devem aplicar també aquest raonament a la formació dels professor?.

Tres idees sobre la formació permanent (sobre la que hi incidiré més vegades) que avui voldria compartir amb vosaltres:

- La necessitat d'iniciar un procés, ja a la universitat, que podríem anomenar "desenvolupament professional". Quin és el camí que un professional de l'educació haurà de seguir?. Quines eines li caldran?. Quin tipus d'ajuda?. Només així podrem assegurar-nos que tindrà la necessitat de progressar. I no, no us equivoqueu, no em refereixo a la competitivitat i a una cursa accelerada. Faig referència a la conveniència de saber quin és el camí que hem emprés, per a què i en quin moment haurem de retre comptes del que fem, com i per què. Això és fonamental!!.

- La necessitat de tenir no només formació "tècnica" sinó també coneixement extens del context en el que vivim i per al que hem de preparar als estudiants. Avui quan he acabat de treballar tenia ganes de caminar i de prendre una mica l'aire. He caminat durant més de dues hores i mentre ho feia m'anava fixant en el "mosaic" de gent que configurar Vancouver. Impressionant!. Mentre em creuava amb molts d'ells/es pensava que la sensació que millor definia el moment era normalitat i tranquilitat. Tothom fa la seva vida sense que ningú tingui la necessitat d'atemptar sobre l'espai dels altres. Exemplificador!. 

Ahir a la nit vaig anar a veure La Traviata. És una de les meves òperes preferides. Vam anar-hi quatre persones, dues d'elles no havien vist ni sentit mai una òpera en directe. Quan vam sortir estaven tant captivades per l'espectacle que no saviem molt bé com explicar-ho. Les dues van fer el mateix comentari: quines veus, quina potència. Quan de treball per a poder-les modular i cantar com canten. Penseu que hi ha massa diferència entre tenir talent per a cantar, tenir-lo per a educar, per a controlar les finances, ... Jo crec que per a tot hi ha un parell de coses que garanteixen l'èxit. Treballar molt i bé. Crec que no hi ha cap més secret. Molts agents de l'educació (socials, familiars, escolars, ...) estan fent un gran paper. Per què no el deuen fer tots/es?. Segurament perquè el sistema no els ho exigeix i perquè ningú els haurà ensenyat a ser autoexigents. Aquest és un gran repte que hauríem d'assumir.

Aquests dos aspectes que he comentat es complementen amb un tercer que és la metodologia que emprem.

- Quina metodologia utilitzem per a la formació?. En general, com ja deia al començament, tendim a reproduir els mateixos esquemes clàssics. Algú ensenya (o intentar ensenyar) i els altres aprenen. Però sempre és així?. Realment a un curs de formació sempre hi ha algú que ensenya?. Podríem demostrar que els altres aprenen?. Segur que no sempre!

Des de que sóc aquí he anat a diferents activitats de formació del professorat i de tècnics a la UBC. Us puc assegurar que cap d'elles ha tingut un "orador/a". Si un formador/a però més com a dinamitzador/a i com animador/a i/o coordinador/a. El darrer exemple avui:

- Workshop sobre disseny instruccional (hi havia qui mantenia que millor disseny del procés d'aprenentatge).

- Durada : 4h (dinar inclòs a l'activitat)

- Estratègica: El coordinador de la sessió explica la dinàmica de treball

- Els assistents (50 persones): Es distribueixen en taules de 5 persones. A la taula hi ha:

• Un paper blanc gran (quasi com tota la taula)
• Llapis de colors
• Una qüestió per a discutir-la impresa a un paper

- Comença la discussió. Durada 20'. Passat aquest temps la meitat de membres del grup canvia de taula. A l'altra taula hi ha una pregunta diferent. Hem canviat 4 vegades de taula durant 2h. Hem discutit tots/es les 5 preguntes.

- Un ponent que ha anat compartint una mica de temps amb cada taula i que, a la darrera hora, ha estat l'encarregat d'aportat la seva visió i la de la sala en forma de preguntes i respostes.

Una sessió molt rica perquè totes i tots han parlat, han discutit i han aportat el seu punt de vista. Unes vegades per assentir i les altres per a discutir però el més important era "tenir l'obligació" d'aportar coses.

Al final de la sessió tothom ha omplert l'enquesta d'avaluació.

- La importància de tenir consciència de què ser mestre/a o professor/a és una professió que comença i que es desenvolupa dia a dia. No ens podem detenir ni un instant. Tot el que passa al nostre voltant va a una velocitat vertiginosa.

- No només hem de ser conscients i implicar-nos en la nostra professió sinó que hem de tenir la capacitat de sentir, de manera permanent, totes les coses que fem i ens passen. Només així aprendrem a tenir veritable "passió" (si em permeteu l'expressió) per tot allò que constitueix la nostra vida. Si no fora així, com podríem transmetre-la a les noves generacions?.

- Si no canviem els mètodes de formació, si no ens convencem que, a més a més de formar professionals formem a persones, no aconseguirem millorar la qualitat del sistema educatiu, molts menys de l'escola.

La nostra sensació de cada dia ha de ser com si caminéssim per una "corda fluixa" però no pel perill, com us deia, sinó per la necessitat de precessió i de concentració per a poder arribar a l'altre costat sense caure i pel nus que es posa a l'estòmac mentre es recorre el fil. El descans i la satisfacció en arribar a l'altre costat no te preu. Mentalment també es pot recórrer. Segur que ho feu cada dia :-).

Avui em despedeixo amb la música de La Traviata, com no podia ser d'una altra manera. El "Brindis"cantat per Pavarotti.

Bona nit!!

La Galàxia Learning: Pensar, sentir, actuar i valorar o l'atreviment d'aprendre

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un molt bon començament de setmana.

Avui voldria recuperar el tema del professorat. Amb ell vaig iniciar aquesta sèrie de La Galàxia Learning i ara fa dies que no li dedico una atenció especial. Abordaré el tema després d'estar treballant, durant aquest darrer més, sobre les característiques dels estudiants anomenats "aprenents digitals" que serien els que han nascut després de l'any 1982.

Una vegada revisada molta de la literatura sobre les caractetístiques d'aquests se m'acudia que pots ser he de recuperar, també, el meu tema de la formació del professorat (inicial i permanent) a l'era digital. Un tema al que m'he dedicat molt des de sempre. Aquesta ja va ser  la meva recerca de tesi doctoral.

Bé, la qüestió és que per poder organitzar les característiques dels estudiants he utilitzat diferents dimensions que em permetran fer també una aproximació a la formació del professorat. Com us deia en algun post els plans de formació inicial del professorat serien molt millorables però són els que tenim. Dit això, quines coses podem tenir en compte més enllà del BOE?. Ho analitzo segons les dimensions a les que feia referència:

1. Contextual: El món canvia molt i molt depressa. És necessari que preparem a aquests professionals per a la incertesa. No són necessaris molts de contigunts però si les eines per accedir a ells, entendre'ls, crear-los, compartir-los, .... També seran fonamentals les eines per a entendre el món en què viuen i tenir la capacitat de diferenciar entre: allò innegociable, allò important, allò necessari, allò prescindible i allò inútil. Aquestes paraules que semblen fàcils, a la pràctica, adquireixen un alt grau de complexitat.

2. Instrumental: Han de ser capaços de conèixer i usar, a la pràctica, diferents tipus d'eines TIC que els han de permetre:

• Treballar en entorns tecnològics.
• Entendre les TIC com una eina útil i necessària, no com una amenaça
• Ser competents digitalment, o sigui estar alfabetitzats múltiplement.
• Estar permanentment connectats al món digital. Allí es genera informació i coneixement cada segon.
• Tenir capacitat crítica per a analitzar i seleccionar informació i contingut no només analògic sinó també digital.

3. Intel·lectual: Cognitivament han d'orientar-se cap a:

• Capacitat col·laborativa i cooperativa.
• Capacitat d'entendre l'estructura no lineal de la informació i del coneixement, principalment a partir de l'ús de les xarxes.
• Una alfabetització multimodal.
• Capacitat multitasca.
• Creativitat

4. Actitudinal: En contra del que sembla crec que aquest aspecte, almenys sota el meu punt de vista, serà fonamental. Sent així el dividiria en:

A. Actituds Personals: Aquestes es solen passar per alt quan, quasi sempre, són les que marquen la diferència entre els bons professionals i els pèssim.

• Implicació en la seva feina.
• Reconeixement del paper estratègic de l'educació en el món actual.
• Capacitat de crear i respectar el coneixement.
• La participació activa
• La gestió de l'espai i el temps digital.
• L'autoconcepte professional.

B. Actituds Socials:

• El compromís continuat i sense renúncia.
• L'expressivitat i les capacitats comunicatives tant analògiques com digitals.
• Fer valer la seva tasca professional. Capacitat de comunicar la importància de la seva feina.

C. Actituds Educatives:

• Capacitat d'usar metodologies actives.
• Usar les TIC com a eines per a l'ensenyança.
• Capacitat d'aprende de manera permanent.
• Capacitat d'accedir, analitzar, crear i reprocessar la informació.

D. Actituds per al treball:

• No tenir por al risc, menys a les errades.
• Tenir consciència que la millor gratificació és la seva satisfacció personal i professional.
• Capacitat de ser multitasca.
• Entendre que totes les preguntes poden tenir més d'una resposta i que no hi ha cap problema que no tingui solució.

He intentat que aquest llistat sigui un "mirall" de les mateixes característiques que defineixen als estudiants actuals. Segur que en acabar de llegir us esteu preguntant on són el continguts?. Aquests han d'existir con a base per a treballar totes les dimensions anteriors. Si tenim en compte totes les dimensions anteriors en la formació inicial dels professionals de la docència no hi haurà cap contingut que se'ls resisteixi.

Quins són els problemes amb els que ens trobem?.

- Un món que canvia a una velocitat de vertigen si ho comparem amb la velocitat a la que avancen els plans de formació.

- Uns plans d'estudi acabats de reformar totalment anacrònics. Haurem de tenir la capacitat d'usar-los com a marc però mirar d'orientar la pràctica formativa a les veritables necessitats de l'àmbit professional actual.

- Un professorat dels centres de formació inicial als que s'hauria d'exigir, almenys, les mateixes dimensions que han de caracteritzar als professors novells.

- El poc valor de la tasca docent que impedeix fer evident la seva importància.

- Un sistema funcionarial que no permet evidenciar els professionals realment brillants ni exigir el compliment de les seves responsabilitats als que s'aprofiten de la laxitud del sistema.

Què podem fer?.

- Imaginar altres estratègies formatives que passen per construir una veritable Galàxia Learning. NO només poden aprendre dins de les aules de formació. La pròpia vida i la pròpia realitat en la que viuen han de constituir el veritable marc de referència.

- Hem de crea equips col·laboratius que ens han de permetre aliances estratègiques entre teoria -pràctica-recerca i innovació per a poder aconseguir que el sistema educatiu avanci a una velocitat semblant a la de la societat.

- Revaloritzar l'educació i la tasca docent.

Tot això que hem dit per aconseguir uns professionals que, per aquest ordre:

- Saben que hauran d'aprendre al llarg de la vida: PENSEN

- Sóc conscients de la seva gran responsabilitat: SENTEN

- Miren de millorar la seva pràctica personal i professional de manera permanent: ACTUEN

VALOREN.

Avui em despedeixo amb Coldplay: Clocks. Per a ser capaços d'entendre la velocitat del món actual més enllà de les manetes d'un rellotge.

Bona nit!