divendres, 27 de maig de 2011

La Galàxia Learning. Hipotecar l'educació, un pont cap a un no lloc

Bon dia per a totes i tots:

Tornem a trobar-nos en aquest espai després d'uns dies d'obligada reflexió sobre els fets de la setmana passada, els resultats de les eleccions, i la realitat immediata que ens envolta i ens recorda, cada dia, que no ens podem aturar. Hem de seguir i seguir sense defallir per a poder anar perfilant camins i dreceres i, per què no, algun aturador per a que el nostre caminar no ens esgoti.

Altra vegada, des de la distància, voldria fer una anàlisi-reflexió de la situació actual. Per a fer-la em referiré a algun fet concret i em centraré, com sempre, en la importància que té l'educació i que no estic segura que siguem capaços, tots i totes, de donar-li.

Deia el poeta Ramón de Campoamor (1817-1901), a la darrera estrofa d'un poema que portava per títol "Humoradas", inclòs a la seva faula Las dos Linternas:

".../...
En este mundo cruel 
Nada es verdad ni es mentira
Todo es según el color
del cristal con que se mira"

Ja sabeu, tan bé com jo, que estem a l'era de la informació. Immeditesa, accessibilitat, actualització constant, renovació permanent, ... i molts més qualificatius que hi podríem posar. Qui crea aquesta informació, qui la difon, amb quin objectiu, i quan i com es crea i es difon serien una sèrie de preguntes que ens hauríem de fer de manera permanent. De la mateixa manera, hem de poder transmetre als nostres estudiants la capacitat d'usar les eines i tenir els criteris suficients per a poder interpretar totes aquelles dades (amb qualsevol dels formats) a les que tenen accés.


Font: El País
Font: El País
Si m'ho permeteu avui faré servir com a exemple unes dades recents. Si recordeu les notícies de darrera hora del diumenge passat i els titulars de tota la premsa del dilluns tots ells parlaven d'un territori tenyit de blau. Aquest és el missatge "metafòric" per a il·lustrar als partits que sembla que han guanyat les eleccions i, a més, ho han fet per aclaparadora majoria.

Si seguim rebuscant entre la informació que ens arriba segur que trobarem altres enfocs i altres dades que ens poden ajudar a contrastar-ho. De fet, el mateix dilluns tenia accés, com suposo que molts/es de vosaltres, a una altra visió de les dades del que havia passat. Aquesta segona segurament no ens porta a fer unes afirmacions tan contundents.

Font: http://twitpic.com/51ftfm

Mentre llegiu el post mireu les dues imatges i penseu en el vostre paper formador per a poder ensenyar al vostre estudiantat el valor de la diversitat d'informació, de criteri i de visió. D'una altra manera estem avocats a tenir el criteri dels mitjans de comunicació i no tenir-ne un de propi. Això, un sistema educatiu i formatiu que es preciï no deu ni es pot permetre.

D'altra banda, també com a educadors, fixeu-vos bé que sembla que després de les eleccions del diumenge passat és com si els moviments de #acampada... i #spanishrevolution s'haguessin esvaït. Han deixat de ser notícia. Com si els resultats d'aquesta consulta hagin estat totalment el contrari del que es pretenia amb les protestes. Creieu, si mireu la gràfica, que ha estat així?. No us sembla que aquesta és només la imatge que ens han intentat vendre?.

Per a reflexionar sobre quan malament està la situació actual em permeto compartir amb vosaltres el testimoni d'una persona que està intentant convertir una situació personal irreversible en una oportunitat. Quan l'he llegit no he pogut evitar pensar que si aconseguissim que el nostre vidre particular ens ajudés a transformar les amenaces en oportunitats tot aniria molt millor. Som professionals de l'educació i aquesta és una de les nostres responsabilitats. L'article porta per títol: ¿Cómo voy a quejarme yo?. Que la situació sigui adversa no vol dir que no tingui solució, per complicada que aquesta sigui. 

L'altre punt de reflexió és la necessitat de no hipotecar l'educació. Que hi hagin retallades econòmiques no ha d'implicar, per a res, defugir de les nostres responsabilitats. Hem de tenir en compte que el veritable valor del sistema educatiu és el nostre coneixement, el de totes i tots, el que hem d'aportar-hi. No fer-ho amb l'excusa de què "des de fora" no ens considera important només ens portarà a un "no lloc". O sigui, a que el nostre país i el nostre estat cada dia tinguin menys capacitat de reacció i, en definitiva, a que deixem de tenir una realitat i visió personal per a passar a tenir-ne una de mediàtica i amb una mica de mala sort la política correcta que marca cada moment.

És veritat que els temps no són fàcils però que canviïn de color només dependrà del color amb el que serem capaços d'interpretar-los i de viure'ls. El nostre!!. Quin és el vostre color?.

Avui em despedeixo sonant Cyndi Lauper "Time after time". Comportarem que les històries es vagin repetint una i altra vegada sense fer-hi res?. No ens ho podem permetre!!. 



Bona nit!!

2 comentaris:

  1. ¡Estupenda reflexión!
    Hoy en día nos dejamos llevar por la información con la que continuamente nos bombardean los medios de comunicación sin pararnos a pensar si las fuentes son fidedignas o no. Es cierto que no estamos acostumbrados a contrastar la información y esto hace que seamos vulnerables y nos puedan manejen a su antojo.
    Antes, los maestros, no tenían tantos recursos como tienen ahora pero los sabían aprovechar, ahora que tienen muchos recursos, no los saben aprovechar.
    Tenemos que sacar partido de las fuentes de información que las nuevas tecnologías nos dan para crear en el aula, situaciones de aprendizaje que permitan a los niños construir su propia visión de las cosas, desde una perspectiva más amplia que el simple contexto de la escuela.

    ResponElimina
  2. Muchas gracias por tu comentario Grisel. Es verdad que tenemos mucha información pero a veces esta nos "satura" y resulta realmente complicado diferenciar lo relevante, de lo importante y incluso, a veces, de lo cierto. Es necesario utilizar fuentes de información diferentes y variadas que nos permitan tener una visión amplia del mundo y de lo que pasa en el.

    Esta no es sólo una responsabilidad de la escuela. Lo es también de la familia y de la sociedad en general. El sentido crítico, con criterio, es la única "arma" para crear pensamientos.

    Feliz domingo!.

    ResponElimina