divendres, 21 de gener de 2011

Un món 2.0


Avui se m'ha acudit que tot i que jo i la major part dels lectors/es del blog ens dediquem a l'educació i a les TIC encara no els hi he dedicat molta atenció. Ara els deixarem una mica d'espai però no massa. Abans de què les TIC arribin, amb tot el seu potencial, al món educatiu ens cal ordenar algunes coses.
Us imagineu (a alguns/es igual us sembla desencertada la comparació, però ...) que abans de tenir una cuina acabada hi posessim tots els electrodomèstics?. Que passaria si a una cuina d'un gran cuiner/a tinguessim tot tipus de tecnologia punta però no tinguéssim ingredients per a fer les receptes?. Ni en un cas ni en l'altre menjariem. En el primer cas, per què no tenim energia per a que funcionin i en el segon, funcionarien però no tindriem res per a cuinar.
Això mateix crec que és el que li passa al món. Tenim tot tipus d'eines tecnològiques que configuren la nostra vida diària però, la majoria d'elles, no tenen cap contingut i quan el tenen més que dubtós.
Com podem pretendre que l'escola, per exemple, generi i ensenyi a gestionar informació i a generar coneixement quan, una vegada es surt d'ella, tot el que ens envola té l'objectiu contrari. Miro de posar alguns exemples:
- Cada vegada més canals de TV , dotzenes i dotzenes, però cada vegada més mals exemples del que significa comunicar. Expressions incorrectes, gent que no sap parlar, situacions barroeres, insults, ... de què serveix ensenyar una ética i un comportament cívic?.
- La major part d'exemples alimentaris, que usen els mitjans, tenen més a veure amb la famosa expressió "fast food" que amb la preciada "dieta mediterrània" que en teoria ens defineix. Costa tant tenir una dieta equilibrada?. Com tot és proposar-s'ho.
- Per a que és van inventar els telèfons?. La resposta òbvia és per a comunicar-nos, no?. Diria que des del punt de vista educatiu, ara mateix, serveixen per a generar interferències o per a la "no comunicació". No heu tingut mai al costat una taula amb vàries persones que en lloc de parlar entre elles parlen cadascuna d'ells pel seu mòbil. Absurd, no?.
- Quina és la imatge tipus que ens venen els mitjans?. Què triunfa?. Algú que no té massa estudis (per no dir cap), que no sap que és la cultura, que s'expressa amb dificultat però que té grans indexos d'audiència (B. Esteban?), que no sap quina és la diferència entre la seva vida pública i privada, ... Crec que és important entendre aquesta diferència, no?.
Crec que amb la societat 2.0 ens passa el mateix que amb la cuina d'autor que si no estàs preparat per assumir el repte dels sentits la sensació que tens, en acabar
l'àpat, és que has pagat molts diners per no menjar res. Però clar, el problema és que no sabies o no havies entés quin era el repte. Aquest consistia en tenir tots els teus sentits oberts i deixar-te sorprendre.
Aquesta és la primera aportació que els podem fer als nostres estudiants. Ajudar-los a adquirir, des de molt menuts, la capacitat de sorprendre's. Si ho fem tindrem garantida la possibilitat de què els cridi l'atenció el seu entorn i que, en definitiva, la seva vida sigui el més paregut a un viatge "trepidant" on no és tan important el mitjà de transport que utilitzem sinó el que anem veient i descobrint pel camí.
Ah!! per si teniu la temptació de pensar-ho, aquest món 2.0 no és ni més ni menys que el que tots/es nosaltres estem construint. És molt fàcil dir: "aquest món que ens toca patir i viure" com si nosaltres no en fossim una part fonamental.