dimecres, 26 de gener de 2011

Una moneda polièdrica?


La veritat és que tornant amb el bus des de la UBC cap a casa havia pensat que al post d'avui li posaria per títol "
Una moneda amb dues cares" però ara que m'he assegut a escriure he vist que amb dues no en tenim prou així que seran moltes jeje!!.

Bé, la primera part del meu exercici de les paraules ha superat les meves expectatives, gràcies JuanFra per trencar el gel :-). De totes maneres ha utilitzat una paraula tan contundent que igual has espantat a la resta de la comunitat bloguera. Continua oberta l'oportunitat de publicar la vostra paraula. Estic segura!! que l'aprofitareu al llarg de la setmana.
Avui parlarem del cas contrari al que us deia ahir. Avui toca abordar el tema de la sobreformació.


Com deia la meua iaia i també la meua mare "tots els masses fan mal", tant si és per excès com si ho és per defecte. Per què em centro avui en aquest tema?. Básicament perquè
la setmana passada van publicar un estudi, realitzat per dos professors de la UB, que deia que som el segon país de l'OCDE amb més sobreformació, o sigui, amb més desequilibri entre el nivell d'estudis i les expectatives laborals dels subjectes.

Diuen que això també és un problema tot i que jo penso que el problema, en si, no és tenir massa formació sinó que el problema real està en el valor econòmic i social que li associem a aquesta.

Vaig conèixer l'existència de l'estudi a través d'una llista de discusió a la que pertanyo configurada per tota una sèrie de persones que ens dediquem, d'una o altra forma, a treballar al voltant de la xarxa Internet. Em va preocupar que tots els qui van intervenir sobre el tema estessin d'acord en que tenir massa formació no era bo. Jo, per a que dir-vos, que no ho comparteixo. En absolut!!.

Tots i totes haurien de poder arribar a formar-se en els nivells més alts del coneixement. Com més formada està una societat més capacitat d'anàlisi, de síntesi, de crítica, de tenir criteri propi. Com menys formada més alienable. Crec que la resposta és clara, quanta més formació millor. Una altra qüestió és quin valor social té una carrera universitaria, que no el coneixement!!. Donem títols a molts d'estudiants que si els haguessem de revalidar pel que saben del món tindrien problemes seriosos.

Els que teniu pares o avis que van nèixer a la postguerra segur que us han dit moltes vegades, i ho tenen claríssim, que el millor que podeu fer és estudiar per a superar-vos i per "aconseguir ser algú a la vida". A mida que han anat avançant les generacions hem passat a una situació en la que tenir estudis universitaris ha de ser sinònim de guanyar més diners. La realitat quina és?.

D'una banda que la gent arriba fins a la universitat perquè no hi ha un nivell professionalitzador, intermedi, que els garanteix una ocupació immediata a un lloc de treball i el que hi ha continua estant massa desprestigiat. La ESO [Educació Secundària Oblogatòria] per a res compleix aquesta funció. Les darreres estadistiques de l'IDESCAT situen al voltant del 30% la quantitat de persones que no acaben aquesta etapa educativa amb èxit i que dos anys després encara no s'han incorporat mai al mercat laboral. El que és pitjor és que el mercat, avui per avui, es pot permetre no incorporar-les maí. Un 30%? són moltes persones. En percentatge, n'hi ha la mateixa quantitat de sobreformades que d'infraformades, un 6o% teòric si els sumem?. Més de la meitat!!!. Que consti que les estadístiques també diuen que les persones que passen per la formació professional són les qui menys nivell d'atur tenen.

Com sempre, miro d'acabar, donant solucions des del meu punt de vista.
1. Ha arribat el moment de donar-li al coneixement un valor en termes de millora social, personal i professional i no en termes comptables. Ull!! que l'ús de les TIC mal entès ens pot portar cap aquí amb facilitat.
2. És necessari revisar l'estructura del sistema educatiu formal i les estratègies i models formatius que s'hi implementen. Cal una formació professional que representi, clarament, les necessitats immediates del sistema laboral. Flexible i adaptable i considerant de manera permanent les professions emergents. Aquesta si que és una reforma que s'ha de fer amb urgència. Segur que unes altres poden esperar.
3. Tenir més estudis ha de significar tenir més coneixement no més certificats. No us heu trobat alguna vegada currículums brillantíssims i persones intractables?. Estic segura que en més d'una ocasió.
4. És necessari formar, des de molt menuts, en el gust per conèixer i per descobrir el món que els envolta més que per reproduir per enèssima vegada uns mateixos conceptes.
5. Per últim, i crec que fonamental, és necessari canviar els nostres sistemes d'avaluació. Orientar-los a la millora continua i no al resultat final i mirar de poder exigir a les persones, en aquest procès, que siguin capaces de demostrar el que pensen no només reproduir de manera fidel allò que uns altres ja han dit.

Si agafo ara un contrapunt respecte al valor que se li donava, se li dona, al coneixement se m'acudeixen dos exemples. Un l'antiga Grècia i el pensament dels Socràtics. Aquests estaven convençuts que els únics preparats per a governar eren els filòsofs. Estic d'acord que quanta més formació millor (per a que no ens passi el que ara està passant) però és evident que la seva intenció era mantenir-se al poder. Una cosa que ha arribat fins avui, no?.

L'altre exemple podria representar-lo, Cuba, a l'altre extrem. A aquesta illa hi ha una gran quantitat de gent amb carrera universitària. La idea seria aquella meva de que tothom pugui arribar a la universitat però per a què?. La major part de metges cubans, a més, fan de taxistes.
Com sempre, el millor és trobar un equilibri entre reconèixer en termes de saber i certificar la presència durant un temps determinat al sistema educatiu. Dues coses ben diferentes!!

Les paraules están servides!! Totes vostres!!