Els exploradors del ciberespai

Bon dia!!

Avui ha estat un altre dia de treball productiu. A mida que la ment s'ha de preocupar menys d'entendre el que li diuen, de saber per quin carrer ha d'anar, de no confondre ni el número ni la direcció del bus, etc. es pot concentrar en el treball intel·lectual. Per la meva forma de ser necessito tenir la sensació de que aconsegueixo resultats. Després d'un mes aquí ja tinc una idea més clara de quins en puc aconseguir. Ja us ho aniré explicant.

Avui parlarem del Ciberespai. Un espai no tangible que es posa de moda quan comença la implantació de la xarxa de xarxes, coneguda també com INTERNET, a principis dels anys 90 del segle XX. Si ho penseu només un moment quasi no tenim ja memòria de quan no teniem correu-e, ni navegavem per la xarxa, ni estavem tot el dia a Facebook o a Twiter quan en realitat estem parlant de menys de vint anys. Quan ràpid hem adoptat tots aquests avenços tecnològics i quan que ha canviat el nostre món de relacions i d'organització de la nostra vida social. Vist en perspectiva m'agafa una mica de vertigen. Com totes les coses noves ens crida molt l'atenció i quan entrem a un espai desconegut, el ciberespai també ho ha estat i per a molts/es encara ho és, no podem evitar "explorar" a veure que hi trobem.

Si féssim un símil segurament podriem utilitzar el dels grans exploradors que van intentar descobrir nous mons i noves cultures pel gust d'haver arribat a un espai llunyà. No hem d'oblidar, també, que molts d'aquests exploradors van viatjar per a descobrir nous mons però amb una altra finalitat que era enriquir-se i dominar als pobladors que ja estaven assentats a aquelles terres.

Sovint em pregunto si ara no estarem fent el mateix a la xarxa. No estarem exercint una mena de "dominació" per assegurar-nos que el coneixement es construeix i es transmet en la direcció que ens convé a nosaltres?. Podriem parlar de colonització cultural i intel·lectual?. Crec que més del que ens pensem.

Qui genera més coneixement?: els més rics. Qui consumeix més coneixement?: els més pobres. Quin coneixement consumeixen els qui tenen menys recursos?: aquell que hi ha disponible, ells no tenen les eines i els recursos per a tenir-ne de propi. Aquest és un tema sobre el que hauriem de meditar per a poder ajudar a utilitzar la xarxa con un veritable espai per afavorir la comunicació, la col·laboració i la cooperació i no per a fomentar el consum una vegada més en la mateixa direcció.

No hem de perdre mai de vista que que aquest ciberespai és un reflex global de la pròpia societat i que, com passa a aquesta, hi ha de tot. Si tornem a utilitzar el símil dels exploradors trobariem cibernautes que hi estan perquè realment hi han trobat un espai diferent, a vegades alternatiu, al real. També podem trobar als "puristes" d'aquesta filosofía que pensen que la xarxa ja no és el que era i que quan només eren uns quants tot funcionava millor. Hi ha també qui s'ha fet un especialista en comunicació "Fast food" hi ha trobat les eines ideals per a poder generar missatges immediats sense importar-li massa ni el contingut ni molt menys la qualitat d'aquest. Per acabar els exemples podem parlar dels veritables professionals que del ciberespai n'han fet el seu lloc de treball i també de vida i que procuren anar descobrint tots els seus àmbits, aplicacions i recursos per veure com utilitzar-los per millorar el món "real" en el que viuen.

Pel camí ens han intentat vendre en positiu les virtuts d'un discurs sobre globalització i economia mundial que és absolutament enganyós, entre altres coses, perquè com ja hem comentat més vegades hi ha una part imporant del món que no existeix a aquest ciberespai perquè no hi té accès. Per tots aquests/es us animo a començar la nostra pròpia ciber-revolució per a convertir la xarxa en un veritable món equitatiu i ple d'oportunitats.

Com sempre, per a que això sigui possible l'educació de la societat en general hi tindrà un gran paper. Ja ho veieu!! no se'ns acabarà la feina, tot el contrari. Ànims!!!. WE CAN!!.

Avui us ofereixo, com a contrapunt del discurs més seriòs, una selecció d'imatges còmiques del ciberespai per a que pugueu riure amb mi.

Ciber-fills

Ciber-iaios

Ciber-relacions

Ciber-jubilats

Em despedeixo sonant Antonia Font!! "Darrera una revista". Si coneixeu la lletra de la cançó no massa lluny dels món alternatius. Autènticament de Ses Illes.

Bona nit!!

Teixint paraules, construint pensaments!!

Ja s'està ponent el sol, quasi és de nit. És el primer dia que he vist ponent-se el sol damunt de les puntes de les muntanyes nevades. Molt bonic!!.

Bé, tal i com vaig comprometre'm miraré de fer un post amb les vostres paraules. Menys mal que sou tímits i no escriviu massa. Uf!!!!. La veritat és que els vostres comentaris han estat llargs, interessants i profunds i m'he permès "agafar" algunes paraules de les vostres. Per això el post d'avui té aquest títol.

Començaré amb la primera paraula que va "saltar" al blog al començament de setmana COMPROMÍS. Gran paraula!!, que crec que ens va caure al damunt amb tot el seu pes. Aquesta és una paraula que vol dir-ho tot o que, per contra, pot no dir res. Al cap i a la fi les paraules que són?. Aquell significat que nosaltres els donem en utilitzar-les!!.

No em puc desfer del meu optimisme i no puc per més que pensar, i dir-ho, que afortunadament per al món de l'educació hi ha molta i molta gent compromesa. Per això podem anar avançant. Poc a poc?. Pot ser si però crec que en pas ferm. Penso que en els darrers 20 anys l'educació d'aquest país ha millorat molt i molt i això no hagués estat possible si no fora perquè tots els agents implicats ho han cregut i han actuat en conseqüència. Què hi ha molts polítics oportunistes, pares irresponsables i mestres i professorat que vieuen de l'educació?. Estic segura que si però ha arribat l'hora de trobar, i explicar, bons exemples i bones pràctiques de tots/es aquells/es que ho fan bé. Un polític que ha tingut una bona idea o n'ha reconegut una i s'ha encarregat de finançar-la, un pare i una mare que són conscients del que suposa tenir un fill/a i han decidit, voluntàriament, convertir-lo en el centre de la seva atenció i reconfigurar la seva existència. Y per últim, però no menys important, un professorat que s'hi deixa la pell cada dia per a poder aconseguir que la qualitat dels aprenentatges i de l'educació cada vegada sigui millor.

Que està molt bé dir-ho però és complicat? Clar que ho és, com tots els reptes. L'educació és el més gran però amb la COMPLICITAT de tots i totes i amb IL.LUSIÓ estic segura que cap projecte se'ns pot resistir. En definitiva, es tracta de sumar cada dia i de no restar. No som importants com a politics, pares o mestres. El que és realment important és la PERSONA que hem d'ajudar a construir des del moment de la seva concepció. Una tasca gens fàcil que requerirà de l'estudi, dedicació i compromís de tots i totes.

Si torno a l'exemple de la comunitat d'aprenentatge i de treball de la música puc dir que si es pot aconseguir que a un poble menut hi hagi tanta gent implicada, d'una o altra manera, en un projecte comú, per què no li pot haver a altres llocs?. Crec que no sóm l'excepció que confirma la regla. Tots aquests anys he conegut centes de persones que hi dediquen una part molt important de la seva vida més enllà de POSTURES POLÍTIQUES i d'interessos personals. Normalment aquestes mateixes persones també són les que estan molt implicades en tots els altres àmbits de la vida. Formen una gran xarxa de treballadors/es incansables. Gràcies a totes elles podem tenir una visió més OPTIMISTA del món i de què una altra realitat és possible. Ja ho està sent!!.

Aquesta mateixa xarxa és la que defensarà els interessos d'UN SISTEMA PÚBLIC D'EDUCACIÓ i CULTURA per a tots. Solen ser persones amb tanta convicció en el que fan que amb ells/es no solen poder ni els POLÍTICS més atrevits. Aquest és l'avantatge de creure fermament amb la bondat d'un projcte i d'una realitat. És veritat que aquesta realitat i els processos que comporta no estan exempts, moltes vegades, de sensació d'IMPOTÈNCIA, de PESIMISME i fins i tot de tenir un ferm convenciment de que en lloc d'anar endavant estem retrocedint. NO mireu només la realitat en una perspectiva immediata. Per poder-la valorar en la justa mesura utilitzeu una perspectiva d'entre deu i vint anys. Veureu com canvia!!.

Pel camí és molt important tenir una consciència col·lectiva clara del valor del CONEIXEMENT. No en termes econòmics, que és la temptació que molts tenen, sinó en termes reals de millora de la societat perquè és la clau per a crear riquesa i per tant una societat cada vegada millor i més justa. Els sistemes de "LOW-COST" aplicats al coneixement i, per extenció a l'educació, tindrien conceqüències fatals des del punt de vista social i de millora col·lectiva.

La GLOBALITZACIÓ és una estratègia econòmica que aplicada al món del coneixement pot ser una arma de doble tallant. Per què ho dic això?. Està molt bé i és necessari pensar global i actuar local. Sempre i quant aquest pensar global no suposi més alienació i més homogeneització en el pitjor sentit de la paraula. Ni tapoc ha de suposar un nou model de colonialisme, el del coneixement. Global ha de significar, respecte, diversitat, interculturalitat, multilingüism

e, ... Ull!! que per aquí se'ns poden escapar moltes coses. Mirem que les ALTERNATIVES realment ho siguin i que no suposin, només, fugides cap endavant per, a continuació, descobrir que encara estem pitjor del que estavem.

Per acabar només em queda utilizar una darrera paraula AGRAÏMENT per haver nascut i crescut a aquesta part de món i per la fortuna que això suposa Quan viatges pel món i pots veure en directe la gran quatitat de persones que no tenen ni el més mínim per a sobreviure te n'adones que som molt afortunats. LLUITEM per no deixar de ser-ho i per ser cada dia una mica millors!!