dilluns, 31 de gener del 2011

Teixint paraules, construint pensaments!!




Ja s'està ponent el sol, quasi és de nit. És el primer dia que he vist ponent-se el sol damunt de les puntes de les muntanyes nevades. Molt bonic!!.

Bé, tal i com vaig comprometre'm miraré de fer un post amb les vostres paraules. Menys mal que sou tímits i no escriviu massa. Uf!!!!. La veritat és que els vostres comentaris han estat llargs, interessants i profunds i m'he permès "agafar" algunes paraules de les vostres. Per això el post d'avui té aquest títol.

Començaré amb la primera paraula que va "saltar" al blog al començament de setmana COMPROMÍS. Gran paraula!!, que crec que ens va caure al damunt amb tot el seu pes. Aquesta és una paraula que vol dir-ho tot o que, per contra, pot no dir res. Al cap i a la fi les paraules que són?. Aquell significat que nosaltres els donem en utilitzar-les!!.

No em puc desfer del meu optimisme i no puc per més que pensar, i dir-ho, que afortunadament per al món de l'educació hi ha molta i molta gent compromesa. Per això podem anar avançant. Poc a poc?. Pot ser si però crec que en pas ferm. Penso que en els darrers 20 anys l'educació d'aquest país ha millorat molt i molt i això no hagués estat possible si no fora perquè tots els agents implicats ho han cregut i han actuat en conseqüència. Què hi ha molts polítics oportunistes, pares irresponsables i mestres i professorat que vieuen de l'educació?. Estic segura que si però ha arribat l'hora de trobar, i explicar, bons exemples i bones pràctiques de tots/es aquells/es que ho fan bé. Un polític que ha tingut una bona idea o n'ha reconegut una i s'ha encarregat de finançar-la, un pare i una mare que són conscients del que suposa tenir un fill/a i han decidit, voluntàriament, convertir-lo en el centre de la seva atenció i reconfigurar la seva existència. Y per últim, però no menys important, un professorat que s'hi deixa la pell cada dia per a poder aconseguir que la qualitat dels aprenentatges i de l'educació cada vegada sigui millor.

Que està molt bé dir-ho però és complicat? Clar que ho és, com tots els reptes. L'educació és el més gran però amb la COMPLICITAT de tots i totes i amb IL.LUSIÓ estic segura que cap projecte se'ns pot resistir. En definitiva, es tracta de sumar cada dia i de no restar. No som importants com a politics, pares o mestres. El que és realment important és la PERSONA que hem d'ajudar a construir des del moment de la seva concepció. Una tasca gens fàcil que requerirà de l'estudi, dedicació i compromís de tots i totes.

Si torno a l'exemple de la comunitat d'aprenentatge i de treball de la música puc dir que si es pot aconseguir que a un poble menut hi hagi tanta gent implicada, d'una o altra manera, en un projecte comú, per què no li pot haver a altres llocs?. Crec que no sóm l'excepció que confirma la regla. Tots aquests anys he conegut centes de persones que hi dediquen una part molt important de la seva vida més enllà de POSTURES POLÍTIQUES i d'interessos personals. Normalment aquestes mateixes persones també són les que estan molt implicades en tots els altres àmbits de la vida. Formen una gran xarxa de treballadors/es incansables. Gràcies a totes elles podem tenir una visió més OPTIMISTA del món i de què una altra realitat és possible. Ja ho està sent!!.

Aquesta mateixa xarxa és la que defensarà els interessos d'UN SISTEMA PÚBLIC D'EDUCACIÓ i CULTURA per a tots. Solen ser persones amb tanta convicció en el que fan que amb ells/es no solen poder ni els POLÍTICS més atrevits. Aquest és l'avantatge de creure fermament amb la bondat d'un projcte i d'una realitat. És veritat que aquesta realitat i els processos que comporta no estan exempts, moltes vegades, de sensació d'IMPOTÈNCIA, de PESIMISME i fins i tot de tenir un ferm convenciment de que en lloc d'anar endavant estem retrocedint. NO mireu només la realitat en una perspectiva immediata. Per poder-la valorar en la justa mesura utilitzeu una perspectiva d'entre deu i vint anys. Veureu com canvia!!.

Pel camí és molt important tenir una consciència col·lectiva clara del valor del CONEIXEMENT. No en termes econòmics, que és la temptació que molts tenen, sinó en termes reals de millora de la societat perquè és la clau per a crear riquesa i per tant una societat cada vegada millor i més justa. Els sistemes de "LOW-COST" aplicats al coneixement i, per extenció a l'educació, tindrien conceqüències fatals des del punt de vista social i de millora col·lectiva.

La GLOBALITZACIÓ és una estratègia econòmica que aplicada al món del coneixement pot ser una arma de doble tallant. Per què ho dic això?. Està molt bé i és necessari pensar global i actuar local. Sempre i quant aquest pensar global no suposi més alienació i més homogeneització en el pitjor sentit de la paraula. Ni tapoc ha de suposar un nou model de colonialisme, el del coneixement. Global ha de significar, respecte, diversitat, interculturalitat, multilingüism
e, ... Ull!! que per aquí se'ns poden escapar moltes coses. Mirem que les ALTERNATIVES realment ho siguin i que no suposin, només, fugides cap endavant per, a continuació, descobrir que encara estem pitjor del que estavem.

Per acabar només em queda utilizar una darrera paraula AGRAÏMENT per haver nascut i crescut a aquesta part de món i per la fortuna que això suposa Quan viatges pel món i pots veure en directe la gran quatitat de persones que no tenen ni el més mínim per a sobreviure te n'adones que som molt afortunats. LLUITEM per no deixar de ser-ho i per ser cada dia una mica millors!!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada