diumenge, 30 de gener de 2011

Smartphone o els cordons de les sabates?

Bona nit, again!!

Molt bon diumenge per a totes i tots!!.

Si si ja sé que el títol d'avui desconcerta una mica però es una cosa d'aquelles que es cola a la meva bústia de correu i fa que el tema que estava preparat per avui es quedi a una carpeta esperant.

Aquest matí quan m'he llevat he obert el correu, com cada dia :-), i entre els missatges que tenia n'hi havia un parell d'una llista en la que participo que deia: "Los niños saben usar un smartphone pero no saben atarse los zapatos" fent referència a les dades d'un estudi que es va fer a Holanda.

El missatge l'enviava un dels participants a la llista i, pare de família, dient que ell el que volia era que els xiquets sapiguessin cordar-se els cordons de les sabates. NO volia més sabates sense cordons. No m'ho podia creure!!.

Directa com sóc jo no he pogut resistir la temptació de contestar. Una resposta directa i clara que us reprodureixo:

"Como se desprende de otras intervenciones mías me dedico al mundo de la educación y os he de decir que me dejan "sin palabras" estudios como este (o conclusiones como estas). ¿Que relevancia tiene, en términos educativos, que un niño/a sepa atarse los cordones de los zapatos?. Es más, ¿necesitamos cordones con zapatos?. Igual es que el proceso mental que tienen que adquirir para comprender la mecánica de unos cordones, un nudo y un lazo pueden adquirila de otro modo.

La sociedad ha avanzado muchísimo en los últimos años gracias en gran parte a la tecnología. Es cierto que estos avances se pueden analizar desde muchas perspectivas pero la realidad es que ahí están. Lo están también para educar a los jóvenes desde que son, prácticamente, bebés. ¿Por qué, de repente, n
os empeñamos en recuperar esquemas clásicos de lo que supone educar?.

A mi entender lo importante no son los cordones, ni incluso los zapatos, lo fundamental es qué "persona" queremos formar y para que mundo debemos de prepararle. Las herramientas, estrategias y métodos que podemos utilizar para ello yo diría que tienden a infinito ;-)".

Y així de breu serà la meva aportació d'avui.

Espero que l'important, per a l'educació, continui sent quina persona hem de formar, com a ésser humà, no quines sabates ha de portar. En sentit figurat podria anar, fins i tot, sense ;-).

3 comentaris:

  1. Totalment d'acord! Es com si avui en dia aprenguéssim a fer ceràmica artesanal o pa... són coneixements interessants però que no ens són útils a la majoria per la vida diària, han quedat obsolets. Ara són altres coneixements i eines les que necessitem per viure el dia a dia.
    Aquesta comparativa que has plantejat hem recorda a una discussió que tenia constantment amb un familiar meu. Ell no entenia com podem dependre tant dels ordinadors o del telèfon, ja que ell de petit no ho necessitava. Li costava entendre que hem crescut en entorns diferents i que depenem de coses diferents.
    Sempre que ell em deia que de petit ha crescut bé sense ordinadors i que aprenien altres coses més importants jo li contestava: doncs no se perquè depenies de l’electricitat, si a l’època de les cavernes no la necessitaven i aprenien a caçar i recol•lectar...
    Al principi em deia que no comparés, que és diferent. Però poc a poc ha anat veient aquesta necessitat actual.
    Ha optat per adaptar-se i ara crec que, fins i tot, no sabria viure sense l’ordinador! Ha fet uns quants cursets sobre informàtica i ara és el rei de la organització i la informació.
    Hem de promulgar les TIC positivament (no només a alumnes i professors) i fer entendre la seva utilitat actual en la societat que estem construint ;)

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Laura.

    Estic d'acord en què els temps no es poden comparar perquè són diferents.Tot i així em continua cridant l'atenció que hi hagi gent, professors/es inclosos/es, que encara es plantegin si hem d'incorporar les TIC als processos educatius, Crec que la resposta és evident. Si, clar que ho hem de fer. D'altra manera, com podem garantir que formem a les millors persones i als millors professionals per al futur?. Crec que en aquest aspecte no hauria d'haver-hi cap discussió.

    ResponElimina