dimarts, 8 de març de 2011

A l'era digital, dona per convicció

Hola a totes i tots, bon dia.

Si, avui es celebra el dia de la dona treballadora, el 8 de març. La veritat és que ho tenia present però no amb una idea especial de fer un post sobre aquest tema. M'hi ha fet pensar l'amic Juanfra [@juanfratic] que a un missatge que m'ha enviat avui em deia: "ja estic esperant llegir el teu post de demà que és el dia de la dona treballadora". En aquell moment he pres consciència de que podia escriure alguna cosa dedicada a aquest tema. Aquí el teniu. 

Durant tres anys, juntament amb 7 comunitats autònomes més, coordinats/des per la Fundació Isonomia de la UJI, vam treballar en un projecte Europeu Equal sobre polítiques d'Igualtat en l'àmbit local. El projecte IGUALDADER (2004-2007). Aquest ha estat uns dels projectes més gratificants, a nivell personal, de tots els que he fet durant la meva carrera professional (que ja en són uns quants). De totes les coses que vam aprendre en aquest projecte en voldria destacar algunes:

En general:

- El món està distribuït numèricament al 50% entre homes i dones.
- Les dones, a partir de l'ensenyament secundari obligatori, superen en nivell de formació als homes.
- Les dones comencen a patir els efectes de la sobre formació. La seva preparació no es correspon amb el reconeixement d'aquesta en termes laborals (responsabilitats i sou).
- Amb la mateixa formació i resposabilitat les dones poden cobrar fins a un 35% menys que els homes.
- La pobresa té cara de dona i de més de 65 anys. L'esperança de vida de les dones està 20 anys de mitjana per damunt de la dels homes.
- A mida que s'han anat regularitzant els temes laborals les dones rurals han esdevingut invisibles. NO tens contracte laboral, no existeixes.
- El nivell d'atur femení és menor que el masculí. Elles estan més ben formades i preparades.
- Els càrrecs directius, en general, encara estan ocupats per homes tot i que elles siguin majoria en un àmbit laboral concret. A les 10 companyies 2.0 més grans de món quasi bé no hi ha dones directives.

.../...

A nivell de polítiques municipals i comarcals:

- Continua havent-hi poques dones que es dediquin a la política i quan ho fan continuen ocupant, en general, les carteres considerades més femenines: educació, cultura, benestar i família, joventut, ...
- Manca encara molta formació de tècnics/ques.
- Passar dels documents que defineixen les polítiques d'igualtat a veritables plans d'implementació d'aquestes.

En aquest sentit gràcies a la sensibilització creixent dels Ajuntaments i de la Generalitat a través de l'Institut Català de les Dones s'ha avançat molt en temes de sensibilització, informació i atenció a les dones en situacions més crítiques.

Tots/es recordareu que a nivell Estatal es va aprovar la llei de la igualtat l'any 2007.

Fet aquesta brevíssima introducció, ja sabeu que no pretenc més que fer una reflexió, passo a la part gràfica.

El meu exemple:

- He rebut una educació familiar molt orientada a la autosuficiència. En la vida no has de dependre mai més que de tu mateixa. Aquesta és la clau per a que tinguis sempre la capacitat de decidir. Com, quan, on  i amb qui.
- La meva educació formal des dels 4 anys sempre ha estat mixta.
- He estat dona directiva (durant 8 anys he format part de l'equip de direcció de la URV) on un 35 % érem dones. Als 29 anys vaig ocupar el meu primer càrrec de gestió a la Universitat. M'encarregava de la infraestructura i de les comunicacions de la meva Facultat.
- Em dedico al món de les TIC. Un àmbit majoritàriament masculí. En aquest sentit has d'aconseguir que t'escoltin pel que dius no perquè eres l'única dona.
- No he tingut fills en part per això he aconseguit arribar on sóc ara. D'una altra manera hi ha una part del meu desenvolupament professional que no s'hagués produït o ho hagués fet a un altre ritme.

Mai, en cap etapa de la meva vida personal i professional he tingut la sensació de no poder fer una cosa perquè sóc dona, tot el contrari. Mai he permès, tampoc, que per ser dona algú em dispensés una atenció especial. En tot cas com a persona i com a professional.

Com és un tema que m'apassiona, també jeje!!, el faig molt gràfic per a que no resulti tan llarg. La part audiovisual, com sempre, vosaltres trieu si la reproduïu o no.

No tant perquè sigui el dia 8 de març sinó perquè s'ho mereixen, dedico aquest espai  a fer un homenatge a totes aquelles dones i homes que durant tota la nostra història han treballat per aconseguir fer veure al món que elles i ells no som millors uns que les altres, senzillament som diferents, biològicament, psicològicament i físicament fet que no ha de condicionar, per a res, que tinguem una educació diferenciada ni una consideració social i laboral diferentes. Som ciutadanes de l'era digital en un món global.

Al llarg de la història hi han hagut moltes i moltes dones que han dedicat una part important de la seva vida a lluitar per ser iguals als homes. Sense elles avui no seriem aquí.

A totes les líders que de la seva lluita n'han fet la seva bandera social i política i han buscat la manera de ser visibles. El meu reconeixement per la seva valentia en temps adversos.



A totes aquelles que a partir de la revolució industrial van treballar 10 hores a una fàbrica a més de treballar-ne 10 més a l'àmbit domèstic. És de justícia fer-les visibles més enllà dels empresaris i emprenedors de l'època. La seva dedicació incansable va aconseguir generar riquesa.


A totes aquelles iaies, mares, germanes, companyes de feina i amigues que han fet de la nostra vida, en femení, un espai per al respecte i per a l'admiració a la igualtat personal i professional. Principalment a les mares i les iaies perquè moltes d'elles han invertit la seva existència a cuidar de quatre i fins de cinc generacions. La seva dedicació a la vida no té preu.

No voldria acabar sense dir que, com sempre, la clau està en l'educació. Només a través d'aquesta podrem aconseguir que hi hagi un desenvolupament igualitari al món actual. Hem de formar a ciutadans i ciutadanes per a la societat del coneixement. Una societat on el que ha de primar és la preparació per enfrontar-nos al dia a dia amb les eines més adequades i més modernes. Eines d'altra banda, que no entenen de masculinitats i feminitats. Només amb el respecte per l'ésser humà, el seu espai i el seu temps aconseguirem acabar amb els atemptats a la vida dels que desgraciadament els mitjans de comunicació en continuen fent portades.

Lluitem per a que els homes i les dones no s'hagin d'efrontar ni privadament ni públicament perquè tenen els mateixos drets, deures, espais i consideració. A una part del món això està lluny de ser una realitat però aquí que hem avançat molt i molt no permetem ni un mil·límetre de retrocés. Continuem treballant per a que les noves generacions no necessitin de lleis per a defensar la igualtat perquè d'això ja n'hagin fet una forma de vida.

Em despedeixo sonant Jules Massenet "Meditation". Una bona indicació.


Bona nit!



Fotografies: Les fotos en blanc i negre formen part d'un recull que va fer el Centre d'Estudis Seniencs a rel d'un treball sobre La Industrialització a La Sénia.