dimecres, 2 de febrer del 2011

Una ment modelable, com de plastilina


Avui, encara que no vulgués, hi ha un tema que em persegueix tot el dia i no us penseu que m'ha costat prou pensar com ho enfoco. Finalment, després de canviar el títol del post tres vegades, que decidit deixar aquest que veiu.

La ment humana és la cosa més modelable de totes les que hi ha. Si si, ja sé que esteu pensant que què més voldrieu. Us posaré un exemple per a que veieu perquè ho dic. Mentre llegiu aquestes ratlles penseu, només un moment, quantes coses heu après en aquesta vida des de que vau néixer. Crec que aquesta dada si que tendeix a infinit. Només deixem d'apendre coses quan ens morim. Mentre, cada minut i segon de la nostra existència aprenem coses. Si és així, la matèria primera del sistema educatiu és de qualitat superior.

Per alguna raó les dades diuen tot el contrari. M'explicaré.


Aquest matí quan he obert el correu allà a les 6,30h del matí (meues), vosaltres ja estaveu dinant ;-), m'he trobat un article a la bústia que parlava de la situació tan crítica en la que està el nostre sistema educatiu respecte a l'abandonament escolar. Si ho recordeu aquest és un tema que vaig apuntar al post una moneda polièdrica. Deia allí que teniem un 60 % de la població jove que no rep la formació adequada (per exés o per defecte). El mateix informe, que parla de l'abandonament, determina que al 2020 el 85 % dels llocs de treball d'Europa necessitaran una qualificació mitja o alta. Aquesta dada ens posa de ple en el que hem anomenat ja anteriorment l'economia del coneixement.

A més d'aquestes dades podem tenir com a referència, també, els informes PISA (Programme for International Student Assessment) que medeix les competències lingüístiques, matemàtiques i científiques dels nostres estudiants de 15 anys. Regularment les dades d'aquest informe ens situen, respecte a la resta de països de la OCDE, en una posició de la meitat cap al final. Si mireu les dades per comunitats autònomes veureu com la meitat d'elles es situen per darrera de la mitjana de la OCDE. A la vegada, el MEC també té l'Instituto d'Evaluación que es dedica a fer estudis sistemàtics de com está el nostre sistema educatiu.

A tots els estudis sobre la situació dels sistemes educatius continuen ocupant els primers llocs els països nòrdics, principalment Finlàndia. Un país de 5,3 mil·lions d'habitants que destaca per moltes coses però principalment per la seva educació.

Feta aquesta exposició de motius deixeu-me dir que:

- El primer informe PISA es va publicar a l'any 2000 i deu anys després hi ha molts problemes que persisteixen. On estan les polítiques per fer-hi front?
- Quan fem una comparariva per països és una foto fixa d'un moment concret que fa que sigui una mica arriscat generalitzar els resultats de les dades que s'obtenen en les proves.
- Està demostrat que la millor avaluació és aquella que utilitza models coherents amb les metodologies docents. Vull dir que si fem servir métodes d'esenyament comprensius i després utilitzem proves memorístiques per avaluar, o al revés, els resultats també tindran a veure amb això.
- Quin és el pressupost, en termes absoluts, que destina cada país a l'educació. Segur que una part dels resltats també té a veure amb rescursos.
- Quin és el punt de partida de cada país i quin el recorregut que ha fet, per exemple, en els darrers, posem, vint anys?.
- Quina consideració social se li dispensa, li dispensem a l'educació?
- Com formem, seleccionem i reconeixem al nostre professorat?. Un professorat respectat i valorat segur que està més motivat.
.../...

Podriem seguir i seguir però la llista seria massa llarga. Tampoc fer-la ens ajudaria a massa en termes de millora.

Jo penso que es poden fer moltes coses per a millorar la situació. Ja sabeu!! jo sóc sempre la del got mig ple. Vaig a indicar-ne algunes que serien les fonamentals per a configurar una bona base sobre la que fer evolucionar el sistema educatiu.


- L'objectiu de l'educació en general i del sistema educatiu, en particular, és treballar per aconseguir la millor formació per als ciutadans i professionals del nostre país. Qualsevol punt de desviament dels polítics respecte a aquest principi indica que no estan fent la seva feina ben feta.
- Hem de tenir als millors professionals de l'educació. Aquesta és la base sobre la que es sustenta l'economia i la societat, per tant, no se val a badar. Els centres de formació del professorat han de comptar amb els millors programes i amb els millors formadors. La primera premisa no es compleix per a res. Els darrers decrets dels títols de grau i de postgrau són tot el contrari a aquest principi. Quan als formadors moltes vegades l'unica cosa que ens queda dir és "és el que hi ha". Un funcionariat mal entès no permet molt de marge de maniobra.
- Unes famílies que massa vegades declinen tota la responsabilitat a l'escola i quan no estan contentes amb els resultats que, en realitat també són responsabilitat d'elles, en culpen als polítics, a la societat per acabar demanat-li explicacions als mestres. Per tant els pares i les mares necessiten implicar-se molt més del que hi estan en l'educació dels fills si volem evolucionar per a millor.
- Una societat que massa vegades no valora ni l'esforç, ni la qualitat, ni la implicació dels seus ciutadans i ciutadanes. Tot el contrari. Sembla que està més penat un petit delicte que un desfalc sense precedents. Els polítics i la justícia s'han fet uns especialistes en justificar allò que és impresentable.

Com veieu el pacte per l'educació no implica només una voluntat política sinó que requereix d'una consciència col·lectiva i d'uns objectius bàsics innegociables. Al mateix temps és necessari reformar i renovar el sistema escolar tal com l'entenem actualment o, almenys, diversificar molt més les seves actuacions. D'una altra manera hi ha situacions de desajustament formatiu que en lloc de solucionar-se s'agreugen cada dia més.

En definitiva, fins que no siguem conscients de la plasticitat de la ment humana i ho reconeguem com una oportunitat no serem capaços de modelar a les millors persones per a fer un món cada dia millor, més equitatiu i més just.

Avui em despedeixo sonant SAU El tren de mitjanit. Un "peasso" cançó si em permeteu l'expressió.

Bona nit!!