dimecres, 16 de març del 2011

Les paraules i les idees poden canviar el món [¿?]. Aliances estratègiques.


Hola a totes i tots, bon dia.

Avui intenteu anar pensant en el Japó i en les centrals nuclears però com si el problema s'anés solucionant. A veure si els enviem entre tots/es una mica d'energia positiva.

Amb els dos comentaris d'ahir, de Joan @juanglezmar i de Marisé, plantejaven dons temes fonamentals:

- N'hi ha prou amb la vocació?
- Què hem de fer per a que la formació es correspongui amb la motivació per saber més i per aprendre (recordeu que estem parlant del professorat).

Gràcies per encetar dues línies més de reflexió. Una fa més referència a la formació inicial i l'altra a la permanent.

Comencem pel principi. Si seguim el pla que us proposo ja tenim les persones més motivades seleccionades i ara arriben a la Universitat: la formació inicial. Què s'hi troben?.

Totes i tots els que llegiu aquest pots, si més no la majoria, hi heu passat per aquesta institució formativa. Algunes de les coses que comentaré segur que us resulten familiars.

Abans de començar amb la meva exposició de motius un parell d'aclariments. Estic satisfeta de treballar a la universitat i penso que des d'ella es poden fer moltes coses. També em declaro Euroconvençuda des de la meva història recent de treballar, a partir dels principis de EEES, per mirar de fer canviar algunes coses d'aquesta. Dit això:

- La universitat espanyola ha perdut la millor oportunitat que ha tingut mai per a reformar els programes formatius, tan de grau com de màster, per a poder enfocar-los al segle XXI. S'han fet moltes coses però en comparació al que calia fer encara queda tant de camí. Uff!!.

- Tenim un MEC que no ha liderat cap procés. Us asseguro que durant tots aquests anys el que he pensat més vegades és que és el que havíem fet per a merèixer-lo. El que millor ho resumeix és: tard i malament.

- Una oportunitat d'or per a "empènyer", amb els nous decrets de grau d'Infantil i de Primària, i de màster d'educació secundària un nou model de professorat per a l'educació obligatòria i post obligatòria. La realitat: un conjunt important de despropòsits publicats a un BOE.

- Una invitació al professorat universitari per a demostrar la seva capacitat d'innovació i de canvi. El resultat final, altra vegada, una guerra per preservar les parcel·les individuals de contingut. Ni de saber!, molt menys de coneixement.

.../...



Tot això adornat amb un cos funcionarial i una crisi econòmica "galopant" que és l'excusa perfecta per a no fer res i per a no canviar res.

Bé, segur que penseu que no pareixo jo, no?. Encara que ara mateix no ho pareixi el got continua mig ple eh!!. Era una diagnosi ràpida.

A pesar de totes aquestes coses que semblen tan negatives la situació actual és (parlaré en termes URV que és el que més conec i considere-ho com un exemple):

- No hem tingut més remei que fer una anàlisi en profunditat del moment en el que ens trobem.
- Hem reformat, sencers tots els plans d'estudi. Tot el professorat, sense excepció ha participat en el procés.
- S'ha discutit i s'ha parlat sobre el procés i el seu per què. Tot considerant que la visió que es té sobre aquest és, de nou la corba normal.
- El professorat més jove té una altra visió de les coses i té iniciativa. Només cal que la institució els recolzi.
- Curiosament estan molt més preocupats per la vessant pedagògica del procés de formació els enginyers que el propi col·lectiu de la Facultat d'Educació. Ja se sap " a casa del ferrer cullera de fusta".

Jo diria que en aquest moment tenim totes les eines adequades per a poder començar un veritable procés de reforma de la formació dels futurs mestres i professorat de secundària. Per a poder-ho aconseguir necessitem, clarament, una aliança amb totes i tots els que esteu als centres treballant amb els problemes del dia a dia. Sense això correm massa el risc de formar a professionals de laboratori cosa que no afavoreix per a res ni el desenvolpament laboral ni la qualitat de l'educció.

Per tant, la conclusió d'avui és: necessitem aliances estratègiques i no només ocasionals. Ja que el sistema no ens ha deixat fer els títols que necessitàvem mirem de canviar-li l'enfoc projectant aquesta formació de dins cap a fora.

Un exemple per acabar: 

- El programa de formació dels mestres a Canadà té 12 competències, 9 són específiques i tres transversals (TIC, organització i gestió i ètica professional).
- El programa de formació a Espanya té 35 competències per BOE a les que la URV n'hi afegeix 6 que li diu nuclears: idioma estranger, llengua pròpia (català-castellà), TIC, gestió de la informació i el coneixement, ciutadania i orientació.

Més competències implica millor formació?. A vegades tot el contrari. 

Acabo amb el convenciment de què les paraules i les idees encara poden canviar el món. Jo no li poso interrogants (els deixo per si algú els necessita) però també dient que, ara com ara, si no som capaços de crear una veritable xarxa amb el nostre entorn, la universitat sola ja no és suficient.

Em despedeixo sonant The Killers: Human. En això estem.

Bona nit!.