dilluns, 7 de febrer del 2011

Surfejar per la vida

Bon dia a totes i tots i bon començament de setmana!!.

Avui parofitaré les meves experiències del cap de setmana per escriure el post.

He estat a la Illa de Vancouver, tal com us vaig dir. Aquesta illa es troba a 1,30 h en Ferry des de Nanaimo que és una ciutat que té una part a cada costat de la bahia perquè es surt i s'arriba a una ciutat amb el mateix nom :-).

A aquesta illa està Victòria qué és la capital de la regió de British Columbia encara que finalment vam anar a Tofino. Tofino és per a molta gent del món un dels paradisos del surf.

Aquesta ciutat porta el nom de l'explorador espanyol que va descobrir aquest territori ple de natius a l'any 1792. L'explorador es deia Vicente Tofiño un destacat marí i cartògraf de la seva època.

La veritat és que no hem tingut gens bon temps. No feia fred però ha plogut els dos dies, especialment avui. Tot i així la pluja no ens ha impedit fer-nos una idea de la grandiositat de la natura en les seves diverses manifestacions. Uns llacs que pareixien veitablement miralls, uns rius grans i impetuosos, unes platges immeses i llarguíssimes, i un mar ben enfadat avui, i uns boscos, oh!! quins arbres tan grans i alts i frondosos. La veritat és que quan et poses al costat d'un dels seus troncs et sents veritablement menuda. Com si fossis un gnomo!!. Aquest és també un paradís per als amants de la pesca i dels animals. A l'època adequada es poden veure foques, lleons marins, bal·lenes, etc ... Tota la natura amb la seva immensitat.


Aquest matí hem visitat el Carmanah Walbran Park (conjuntament amb d'altres espais naturals de la zona declarat a l'any 2000 Reserva de la Biosfera per la UNESCO).

Jo sóc aficionada a anar a la muntanya i sempre estic orgullosa d'esenyar a la gent les muntanyes que hi ha dalt de La Sénia i que formen part del Parc Natural dels Ports. A aquest Parc Natural hi ha dos arbres que destaquen especialment que són el "Pare Faig" i el "Pi Gros" però des de la primera vegada que vaig xafar el continent americà que quan els comparo amb els que hi ha per aquí els dels ports pareixen, ben bé, una miniatura.


Aquesta zona i aquesta ciutat a l'estiu estan realment plenes de gent però la veritat és que aquest cap de setmana no n'hi havia massa. El que em crida l'atenió és que a aquests llocs et trobes gent de parts del món diferents i amb perfils ben diversos. Evidentment tots arriben aquí atrets per la natura o pel surf. Per a que us feu una idea al lloc on vam dormir hi havia un xic de Bilbao que en realitat està estudiant a Alaska especialista en el salmó. Realment n'havia pescat un i estava boníssim. Per exemple, a part del bilbaí, hi havia un italià, 3 persones de Nova Zelanda, 3 canadenques, 1 brasilera, 1 filipí, ... com podeu veure de llocs del món ben diferents. Ah!! i quatre catalanes, clar!!.

Que teniem en comú totes les persones que estavem allí?. Que ens havia atret un indret geogràfic, per diferentes raons, però ahir a l'hora de sopar, vam acabar tenint una taula llarga on compartir no només un àpat, sinó també les experiències de cadascú. Molt enriquidor i una forma d'aprendre com n'hi ha poques. Vivències d'altres llocs del món explicades en primera persona.

Ahir quan vam arribar ens van oferir anar a un concert d'un grup que actuava a la nit a l'únic local que hi havia a la ciutat. L'espai en si era una mescla entre sala de festes dels anys 50 i discoteca dels 70, però bé, allí es va concentrar tota la gent. La sorpresa va ser que el grup que actuava era un grup australià que es diu Oka que fan una mena de música fussió entre l'electrònica i els instruments tradicionals Maorís, em va encantar!!. A part de que els músics ho feien molt bé el projecte musical en si em va semblar molt interessant. Una bona forma de preservar la seva història sense renunciar a la modernitat.

Fet aquest petit resum del meu cap de setmana m'agradaria compartir amb vosaltres algunes reflexions.

Ahir a la nit sopant mentre els que haviem fet surf explicaven el seu dia em venia a la ment que la vida no és tan diferent a aquest esport. En realitat per a poder avançar en el teu projecte, personal i professional, has de poder pujar damunt de la taula i poder anar en la mateixa direcció que les onades per a no caure. Si aquestes són molt grans i tu eres poc experimentat difícilment et matindràs damunt de la taula però si tens totes les estratègies necessàries ni els dies amb més mal temps constituiran un problema. Els qui practiquen aquest esport, a més, necessiten un equipament adequat sinó es poden lessionar i passen molt de fred, més a l'hivern. També necessiten tenir molta paciència i molta constància fins que s'aguaten damunt de la taula de surf i aquesta damunt de les onades de l'aigua.

Per què us sembla que som capaços de poder fer tot aquest procès per un esport i igual en la nostra vida diària qualsevol petit entrabanc es converteix en una barrera difícil de superar?. Pot ser no estem motivats?, pot ser no tenim les estratègies adequades?, pot ser no estem ben preparats?. Segurament en alguns casos hi pot haver una mica de tot però jo crec que la diferència fonamental deu estar en la motivació. Quan tenim una predilecció forta per un esport, per exemple, res ens atura per a poder-lo practicar. I si apliquéssim el mateix a la vida?. Ho intentem?!!.

D'altra banda, aquesta vida que ens costa tant de recórrer, a vegades, ens dona la sensació de que s'ha quedat antiquada i que les coses passases no tenen ja massa sentit i les noves ens han desplaçat totalment. La música que vaig sentir ahir és una prova més que evident de que sobre unes arrels sòlides i podem construir, en nom de la modernitat, tot allò que vulguem. És només qüestió d'estimar-nos aquestes arrels i està satisfets de qui som i d'on venim.

Aquestes tres coses juntes: motivació, empenta i saber qui som i d'on venim estic segura que són una de les claus per aconseguir sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i poder fer realitat els noestres somnis. Us animo a intentar-ho!!.

Avui no acabaré amb música, ho faré amb una frase de C. Cohelo "Es justamente la posibilidad de realizar un sueño lo que hace que la vida sea interesante" (de la seva obra El Alquimista).

Bona nit!!


2 comentaris:

  1. El pi gros i el faig pare son la primera mostra de grandiositat que ens ensenyen de petits als que vivim prop dels Ports. Medint-los aprenem que el que sol no abastes ho pots abastar en colla. Després creixem i aprenem que en realitat no són tan grans, com tampoc no ho és la nostra terra. Amb tot, aquell record de menut en què els mires sorprés des de baix no s'esborra mai. Les mides, com les distàncies i com el temps, també són relatives.

    ResponElimina