Galàxia Learning: De la intel·ligència distribuïda a la saviesa digital

Hola a totes i tots, bon dia per a vosaltres.

Segur que és de tots/es coneguda l'expressió de Nadius Digitals. Aquest és un concepte que presenta Prensky l'any 2001 i que, durant una dècada, hem utilitzat de manera continuada per a denominar a aquelles persones que van nàixer, aproximadament, entre els anys 1982-2000. D'aquestes persones s'ha dit, teòricament, que pel fet de nàixer i créixer a una societat tecnològica i digital ja estan alfabetitzades digitalment. No només això, sinó que també s'ha dit que són competents per a usar aquesta tecnologia en situacions concretes i específiques. Aquesta afirmació que és discutible en tots els sentits sembla que ara està en revisió i el propi Prensky a una publicació del 2010 ja parla de "Saviesa Digital" [Digital Wisdom] per a substituir una gran part del seu discurs sobre els nadius digitals.

A mitjans de la primera dècada del segle XXI apareixen amb força una sèrie d'aplicacions que faciliten enormement la comunicació a l'espai digital. A més permeten generar xarxes amb molta facilitat amb una gran potenciacilitat per al treball i per a l'aprenentatge. A aquestes aplicacions, basades en la tecnologia web, se les denomina web 2.0 i/o web social.

Aquesta aproximació brevíssima a aquests dos àmbits, un més conceptual i l'altre més aplicat, em serveixen per a introduir el que avui vull compartir amb vosaltres.

En general, sóc una persona molt observadora i que necessita analitzar i entendre totes les coses que veu i viu. Això, encara que sembli estrany, ho aplico a tots els àmbits i situacions de la meva vida no només analògica sinó també digital.  Des de que sóc a Canadà, abans era una usuària no activa, que he començat a formar part de la comunitat Twittera. Com totes les aplicacions de la web social, si vols estar al cas de tot el que allí passa hauries d'ocupar una part molt gran del teu temps només fent això. Com per a mi no és possible, pot ser per a uns altres si, i cada dia la meva comunitat digital és més gran m'he de limitar, en certa forma, al meu cercle d'amistats. Sense que us en adoneu massa cada dia aprenc més i més coses de vosaltres i amb vosaltres. 

Us podria dia que he arribat al convenciment de que sou una font inesgotable de saber. Opinions, reflexions, projectes, recursos, queixes, pors, ... companyerisme, ajuda, "consol", desfogament, ... crec que els adjectius tendirien a infinit. Però el que si que crec és que, des del punt de vista del contingut, Twitter aconsegueix fer realitat aquell concepte que es posa de moda a l'inici de les xarxes socials que és la "intel·ligència distribuïda" (tant des del punt de vista individual com col·lectiu). Concepte que d'alguna forma Siemens (2004) l'intenta convertir en una teoria de l'aprenentatge, la del Connectivisme, que des del meu punt de vista és, com a molt, una forma d'aplicar el funcionament de la xarxa als processos d'aprenentatge. Però bé, a això ens hi dedicarem un altre dia. És complex.

Tot i que aquesta concepció de la intel·ligència crec que ens ajuda a crear coneixement de veritat amb una inversió molt menuda de recursos, també és veritat que per al que vull compartir a continuació em serveix més l'expressió de Saviesa Digital. Aquesta es refereix a com els nostres cervells quan interactuen de manera continuada amb la tecnologia sovint acaben reestructurant-se amb aquesta interacció (Prensky, 2010). Per tant, no és només importat rendibilitzar, en termes de generació de coneixement, allò del que som capaços intel·lectualment cadascú per separat sinó que el veritablement important és la nostra capacitat de fer les coses d'una manera diferent gràcies a la tecnologia.

Com sempre us poso un exemple del que he estat observadora aquesta setmana i del que anomenaré als/les protagonistes al final per donar-los les gràcies per fer pública la seva saviesa digital. Ja els demano ara disculpes perquè no tinc el seu permís però com els tweets són públics imaginem-nos que he anat a l'hemeroteca digital i els he consultat jeje.

De com sorgeix una idea, pren forma de projecte i es converteix en realitat en una hora i de com en 24 h ja està en funcionament.

La seqüència seria, simplificat per no fer-ho massa llarg:

1. Una persona té una idea. Comença a llençar missatges curts dient que té una idea.
2. Algunes altres persones s'interessen per saber de què va. Pregunten.
3. Al cap d'una estona s'envia alguna indicació del contingut i/o dels objectius.
4. Més gent s'interessa però ara només aquells que comparteixen contingut i/o visió.
5. Si la persona que ha llençat la idea ja la tenia treballada i pensada prèviament, com era el cas, el següent missatge ja és per preguntar, directament, si algú s'apunta.
6. Dos o tres responen que sembla interessant. Pot ser si! parlem-ne!!.
7. S'intercanvien alguns altres missatges. Sembla que si que és interessant. Sempre ho és tenir un lloc comú per a posar-hi coses que compartir.
8. Hi ha moltes coses per a compartir i molta gent disposada a fer-ho. De totes maneres si no ho fem de manera organitzada molta energia es queda pel camí. 
9. Quines eines ens podrien ajudar?. Totes i tots els que participem de la creació del projecte dominen les eines perfectament. De totes maneres el problema no són les eines sinó qui les gestiona i les supervisa.
10. Es pensa en aquest gestor/supervisor. Mentre, ell/a ha estat d'observador. No s'ha manifestat fins que se li fa públicament la proposta. No és una pregunta, és la asseveració de que ell/a és la persona adequada.
11. Respon que OK que si creuen que ell ho pot/deu fer que hi ha de dir. Res!!. Assumeix la responsabilitat.
12. 24 després apareix aquest tweet com a evidència de què un altre projecte col·laboratiu s'ha fet realitat i com a prova de què Prensky té tota la raó quan parla de "saviesa digital": "conocéis la nueva iniciativa tuitera? participar y compartir recursos de conocimiento del medio en primaria http://bit.ly/lebk5T #mediprimaria".

Ara, només em queda agrair als protagonistes d'aquesta història la possibilitat de compartir-ho: @tomtaktes, @CarlesSimarro @cpaez01@iferrer @mtorne8 @iferrer. Moltes Felicitats!! sou uns/es crakcs!!!.

Avui em despedeixo sonant Amy Mcdonald: This is The Life. Gràcies per dedicar tantes i tantes hores  a compartir amb nosaltres la vostra saviesa digital.

Bona nit!!.

La Galàxia Learning: Pensat y Fet??

Bon dia a totes i tots:

Avui el meu post arribarà a l'horari habitual. Sembla que tornem a la "normalitat".

El Blog és titula Vancouver: Una aventura Canadenca i de quan en quan he de donar-li una mica de coherència perquè, sovint, parlo de temes molt més generals.

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres tot un procés personal de recuperació de la meva capacitat de treball intel·lectual i d'estudi en general.

Ja sabeu, segur que ho heu llegit moltes vegades en els darrers temps, que és necessari tenir la capacitat d'aprendre al llarg de la vida i de manera permanent. Si pensem amb la formació que hem rebut tots els que tenim més de 30 anys podríem dir que la nostra escola no estava pensada massa per a complir amb aquest objectiu. De fet avui en dia encara em trobo gent de menys de 30 anys que diu que ell/a ja ha estudiat tot el que tenia que estudiar. Quan ho sento us confesso que em fan pena perquè penso que s'ho passaran molt malament durant la seva vida i per contra quedaran desfasats immediatament. Però, en tenen consciència?. Serà preocupant que la resposta sigui negativa. Jo he mirat de prendre'n consciència.

Com us explicava a algun dels primers posts durant molts d'anys he ocupat càrrecs de gestió i el darrer formant part de l'equip de direcció de la URV. Quan llegeixo tots els "tics" i totes les "dependències" de les TIC crec que vaig arribar a tenir-les totes. Com @marett explicava al seu post als US ja estan implementant programes de desaddicció a les xarxes socials. Jo m'he hagut de sotmetre a un procés personal de canvi d'hàbits de treball i de comunicació que no creieu que ha estat fàcil. Els passos pels que hagut de passar:

1. Recuperar la major part d'hores del dia per a organitzar-les a la meva conveniència.

2. Tenir clar quin és l'objectiu del dia i de la setmana i si cal de les properes setmanes (el meu personal, no el de la comunitat).

3. No tenir, en cap moment, el síndrome de "Calimero" (ja sabeu que és un personatge de dibuixos animats que sempre deia: "ningú m'estima"). No és un problema que el telèfon no pari de sonar de les 9h del matí a les 10h. Que no rebi dotzenes de correus que necessiten contestació immediata, que no tingui ni un moment per a interactuar amb la meva comunitat a les xarxes socials, ... i a la comunitat "física".

4. Una vegada recuperada la meva comunitat cibernètica ara és el moment de mesurar el temps, de nou, sinó acaba consumint molt de temps que, evidentment, es resta d'unes altres coses.


5. Tenir moltes resposabilitats i molts de temes que organitzar i gestionar cada dia augmenta molt l'eficiència i l'eficàcia del que fem però resta molt i molt la capacitat de concentració. M'ha resultat terriblement complicat ésser capaç de concentrar-me en fer una sola cosa. Per a que us feu una idea al voltant de sis mesos. Per a la meva forma de ser quasi una eternitat. Uf!!.

6. A més, tinc com a objectiu innegociable durant la meva estada aquí "millorar" el meu domini de la llengua anglesa, Això si que està sent la dimensió "desconeguda". Per què?. Jo mai he estudiat anglès de forma ordenada i organitzada. Pel camí, per necessitats de feina, no he tingut altre remei que anar "defensant-me". Resultat?, aprendre la major part de les coses de forma poc correcta. Ara en ple procés de desaprendre per tornar aprendre amb els corresponents problemes derivats de l'edat, de la pèrdua de flexibilitat mental i de la por al ridícul i a equivocar-te. Un esforç multiplicat per moltes vegades. Un repte al mateix temps, en això estic.


.../...


Bé, després de mesos d'iniciar aquesta aventura de l'any sabàtic crec que fa unes tres setmanes que he aconseguit estar centrada tot un dia sencer treballant en el mateix tema. Això m'ha permès passar a una altra fase que és:


1. Ser capaç de marcar-me objectius intel·lectuals (com si d'un projecte es tractés).


2. Mirar d'aconseguir una bona gestió del temps. Ull!!, les eines TIC m'ajuden però també ocupen molt de temps (Facebook, Twitter, correu-e, blog, ...). S'ha de tenir consciència de les hores que té el dia per a poder prioritzar totes aquelles coses que es pretenen fer.


3. Llegir articles i/o estudiar no és el mateix que enviar twets de 140 caràcters. Això és fonamental.


4. A més d'estudiar he de dedicar molt de temps a escriure. Aquesta és una feina costosa. Sabeu quina sensació m'aborda darrerament?. La necessitat de treballar amb materials multimèdia més que amb material imprès. Imagineu, si a mi em passa això que no els passarà als nostres estudiants xiquets, adolescents i joves. Un aspecte sobre el que reflexionar.

Per últim, i en això estic, desenvolupar la capacitat de pensar abans de fer. La xarxa, en general, i les xarxes socials, en particular, ens han portat a enviar i reenviar informació de manera constant i a una gran velocitat. Si a això li afegim la incapacitat, absoluta, de controlar tota la informació i dades que ens arriben de manera constant i en grans quantitats, realment hem de tenir moltes eines, capacitat, i consciència del que suposa tenir un treball intel·lectual a la societat del coneixement i fer un esforç permanent per permetre'ns pensar el temps suficient abans de passar a l'acció. La immediatesa no és coneixement. En termes intel·lectuals és només una il·lusió.


Avui em despedeixo amb una cridadissa de fons pels carrers i per l'edifici que correspon a que l'equip hokey gel de la ciutat, els Canucks Vancouver ha guanyat l'equivalent a la nostra lliga fet que no passava des de 1970. Per a que us feu una idea és com el Barça aquí :-).


També amb la música de ColdPlay: Viva la vida. No en tinc cap dubte que val la pena viure-la, cada minut!.


Bona nit!

L'exhibicionisme digital

Hola a totes i tots bon dia de diumenge.

No és que m'hagi oblidat de vosaltres, tot el contrari, continuo recollint informació per als meus posts que aniré compartint, clar!!.

Avui escric la meva aportació al costat de la finestra veint com neva, de fet ha nevat tot el dia, marcant l'indicador del temps -2 al termòmetre però amb una sensació tèrmica de -9. Si, això mateix, fred. Menys mal que no calia anar a la Universitat.

Com sempre, se m'acueixen títols que pretenen ser exemplificadors del contingut de les meves aportacions. De fet aquest se'm va ocórrer l'altre dia que llegia un article sobre una investigació que han fet a la Universidad Napier d'Edimburg sobre el Facebook. Hem de ser/podem ser algú diferent del que som en realitat?

Recordo que quan va començar a extendre´s l'ús de la xarxa (Internet) van aparéixer ja molts d'articles, relacionats amb l'ús dels xats, que parlaven del "transvestisme" digital. En aquest cas es referien a la invenció d'una identitat diferent a la real, inclús al canvi de sexe, per a no donar informació real a la resta dels participants en les converses. Segur que d'aquella època recordeu situacions xocants de persones que van acabar tenint relacions, per la xarxa, sense saber que eren del mateix sexe quan aquesta no era la seva pretensió.

En aquest sentit estariem referint-nos a un cas semblant ja que l'exhibicionisme fa referència a la necessitat de cridar l'atenció, de manera exagerada, i de fer coses per a que la resta de la comunitat es fixi amb nosaltres. Accions que poden ser més o menys extravagants en funció de les caractarístiques de cadascú o de la pretensió de "fama" que es tingui. Realment les nostres relacions a les xarxes socials ens fan ser diferents a com som realment?

Una vegada més he de fer menció a la necessitat d'educar a les noves generacions per a fer un bon ús de les eines de la web 2.0. D'una altra manera estem generant interferències no només en el seu procès d'aprenentatge sinó també en el seu comportament personal i social.

Com en totes les coses és necessari tenir la capacitat de saber i conéixer quin és el funcionament de les eines, quines són les seves potencialitats, les seves limitacions i els seus perills, si en tenen. Aquests darrers fan referència, clarament, a la seva utilització incorrecta des dels diferents punts de vista possibles.

Tornant a fer menció a l'estudi sobre el Facebook, la xarxa social per excel·lència en aquest moment, en el que han participat 200 estudiants/es una de les conclusions d'aquesta és que l'ús d'aquesta eina i d'aquesta xarxa social estressa als seus usuaris. aquest conclou coses com:

- Un 12 % admet que Face genera en ells sentiments de por i d'angoixa (tenien més de 117 amics de mitjana).

- La resta, un 88%, que no manifestaven tan d'estrés tenien de mitjana 75 amics.

- Un 32 % va manifestar sentiments de culpa en rebutjar alguna petició d'amistat.

- La majoria manifesta no tenir molt clar que aquesta xarxa social tingui alguna utilitat.

.../...

Deixeu-me dir que 200 subjectes són molt pocs i que els resultats podriem dir que són un exemple de percepció per part d'un col·lectiu. No es podem generalitzar els resultats. D'altra banda em recorden, en general, a quasevol anàlisi que es pugui fer de les relacions socials d'un individu, en un entorn digital o en un presencial. A vosaltres no?.

En general, a tots els col·lectius socials ens trobariem amb un 10% de persones que tenen moltes habilitats socials i per contra a un 10% que no en tenen cap. La resta, el 80%, segur que es distribueix com una corba normal. Amb això em refereixo a que el formar part d'una xarxa social a un entorn digital no difereix massa de fer-ho a una de real en un context de presència. Una altra qüestió és el preparats que estem per a poder gestionar i organitzar les nostres relacions amb els demés.

També en el cas de les xarxes "presencials" ens trobem a persones que s'han d'exhibir continuament, a les que tenen moltes habilitats socials que ens captiven només conéixer-les, a les que no podem suportar perquè no ens agrada com són, etc. També tots/es, en algún moment, necessitem cridar l'atenció per a fer evident a la resta de comunitat que existim i això, a vegades, comporta fer coses, inclús. extravagantes. No hi estarieu d'acord?

Si em poso a mi com a exemple, i el dia de les adiccions comunicatives ja ho feia, jo sóc una persona que faig moltes activitats diferentes i que tinc una xarxa social amplíssima. A més, tinc moltes habilitats comunicatives i m'agrada relacionar-me amb tothom. Considero que, en general, dedico una part important del temps a mantenir les meves relacions. Tant les presencials com les digitals perquè conec gent a moltes parts del món a la que no sempre puc veure "físicament".

Què significa això?, que necessito eines per a comunicar-me (síncrones i asíncrones), que he de saber gestionar el meu temps per a que mantenir aquests contactes no em suposi un esforç, temporal, he de saber que he/puc compartir amb cadascun/a d'ells/es perquè no amb tothom tinc el mateix grau de confiança i de proximitat, etc.

És veritat que les xarxes socials, sovint, ens donen la sensació de que s'ha perdut la frontera entre allò que és privat i allò altre que és/pot ser públic però en realitat aquesta frontera l'hem d'establir nosaltres. Les eines TIC no són res sense la nostra intervenció. Aquest debat sobre el que és privat i públic a la xarxa va començat amb les WEBCam. Segur que recordeu algun exemple de persones que es van enriquir molt i molt a canvi de posar la seva vida privada a disposició de la resta del món. Els "mirons/es" professionals hi van estar encantats/es. Qué aquesta és una actuació anòmala?. Depén com la interpretem.

Se m'acudeix un exemple que ens pot ajudar veure-ho gràficament. Al sud d'Europa tenim cases amb persianes i cortines que solem tancar quan es fa de nit o quan dins estem amb els llums encesos. Aquesta situació és totalment diferenta al Nord d'Europa o aquí a Canadà on jo sóc ara. Hi ha tan poques hores de llum i temporades de tan poc sol que tot és de vidre i no hi a persianes a cap lloc. Com a molt alguna cortina molt transparent. Vol dir això que el sentit de la privacitat que tenim és diferent?. Jo diria que no exactament.

Aquest mateix símil em serviria per al Facebook. Aquesta xarxa tampoc té persianes ni cortines que tapin el que hi ha dins de la casa. De totes maneres penseu que quan passem per davant de la casa només veiem l'habitació que dona al carrer però no la resta.

Jo que tinc agregades al Facebook 838 persones (que no amics) no puc dir que això em provoqui cap tipus d'estrés. Com a la meva xarxa social no digital tinc molta relació amb algunes i a les altres no les conec més que de vista, també n'hi ha algunes que sé que existeixen però de referència. Estan i ja està perquè no ha de ser una competició tenir moltes persones agregades.

Quina informació comparteixo i amb qui ho decideixo jo. Les meves coses privades no són a aquesta xarxa i les que hi ha que només han de ser visibles per unes quantes persones jo ho determino.

Sobre el temps que hi dedico depén del que tinc disponible. Unes setmanes més que unes altres. Ara en aquest moment més del que li he dedicat mai perquè és l'eina que em permet estar lluny però prop de totes i tots vosaltres. D'una altra manera em resultaria impossible per temps, per espai i per recursos necessaris. Ara mateix, tenir Facebook a la meva vida significa que, si vull, mai em sento sola només cal que m'assomi i doni un cop d'ull. Tinc amics noctàmbuls que ara mateix encara estant trastejant per la xarxa, els més matiners d'aquí a poca estona ja estaran actius. Els que viuen a diferents franges horàries fan que l'activitat sigui 24/7. Ara com ara perfecte!!.

Després una altra cosa que em crida l'atenció és que sempre hi ha algú pendent de les coses que publico i van deixant petites petjades amb alguna cosa tan senzilla com un ditet cara per amunt que significa m'agrada. Gràcies una vegada més per ser aquí. Aquesta aventura canadenca no seria el mateix sense el vostre recolçament.

Per acabar només voldria dir que, com sempre, les eines TIC només són això, eines!!. El bon o mal ús que en fem d'elles depén només de totes i tots nosaltres. Una vegada més està en mans dels educadors i de les famílies la possibilitat de construir una societat millor, la digital i l'analògica, perquè no en tingueu cap dubte que una és l'altra.

Avui em despedeixo sonant els Manel " El mar". Un gran tema!!! :-).

Bona nit!! i que continui bé el cap de setmana.