dimarts, 5 d’abril de 2011

De les aules a la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Torno amb un nou post després d'uns dies. Demano disculpes als meus seguidors/es bloguers/es habituals. Aquests darrers dies el temps no ha donat per a més. Això no treu que hagi pensat en quins temes hauríem d'abordar i, com sempre, tinc massa temes damunt de la taula.

Fa uns anys que a la universitat vaig començar a utilitzar l'expressió "de les aules al món" per a poder posar en relació allò del que tantes vegades hem parlat de "pensar global i actual local". És una altra variació de la mateixa idea.

Si segueixo amb la sèrie de la Galàxia Learning hom podria pensar que si ja tenim la nostra galàxia, per a que en necessitem més?. Però clar el món no es composa d'una sola galàxia sinó que n'hi ha una infinitat. Si aquesta idea l'associem al sistema escolar. Per què ens empenyem en parlar de l'educació com si aquesta només es produís a l'escola?.

Si us he de ser franca, aquests darrers dies he arribat a la conclusió de què més val que no parlin de l'educació. Al menys no diuen banalitats i incoherències. Si us pugues ensenyar la col·lecció d'enllaços i de referències d'aquesta darrera setmana no us ho podríeu creure. M'han superat una mica, la veritat. Només s'hi han referit per a parlar de fracàs, d'incompetència, d'inutilitat, d'imatge negativa, ... I del fons de la qüestió?, qui se n'ocupa?. De moment ningú. Aquest és el veritable problema.

Com la meva mirada sempre acaba sent positiva, segueixo en aquesta línia i reclamo la vostra l'atenció en dos aspectes generals:

1. És interessant que vagi apareixent la idea d'integrar al procés educatiu la vessant no formal i informal. Si partim de la base de què l'estudiant, com a persona, és un tot no té massa sentit compartimentar la seva preparació. Com a persona humana aprèn cada minut de la seva vida, estigui o no estigui  a una institució educativa formal, així que l'haurem d'ajudar a tenir eines per a que pugui créixer personalment i com a ciutadà de manera permanent. Primera premissa. L'escola té una part d'atribucions en aquest procés i per tant també de responsabilitats però com no m'he cansat de dir no les té totes.

2. El sistema escolar no és una torre d'ivori en cap sentit. Com a institució té sentit sempre i quan sigui capaç d'organitzar el procés de formació d'una persona per a fer-la més feliç, més autònoma i més realitzada. També per a transmetre-li uns continguts però aquest és el següent pas. En la mesura en què aquest es sent presoner de la institució alguna cosa comença a anar malament. Revisem quantes portes hem d'obrir, quan i per què. Deixem entrar una mica d'aire fresc. És imprescindible.

Per últim donem la paraula i visibilitzem a tots aquells professors i professores que creuen en la seva feia i que, cada dia, és per a ells/es una nova aventura en la carrera del coneixement. Realment s'ho mereixen i, a més, ens permeten demostrar que el sistema funciona, innova, canvia i, el que és més important, evoluciona.

Avui, em permetreu que utilitzi alguns exemples per a demostrar que un altre sistema educatiu és possible des del punt de vista del professorat amb:

- Projectes com el que s'acaba d'iniciar en la versió Spanish. Quin és el propòsit de l'Educació?. Sense fronteres sense jerarquies, amb un sol objectiu comú: pensar i treballar per a l'educació [@purposedES].

- La visió de que les TIC, com a eina de treball n'han fet un dels objectius fonamentals de la seva tasca professional per a evidenciar que també l'escola ha entrat a l'era digital [Educat 1x 1] [EduCAT1x1].

- La mirada posada al món per aprendre dels altres i amb els altres com una eina per créixer i millorar com a professionals [EducaXip] [@xiscolir].

- La inconformitat de les directrius d'un currículum que, sovint, té unes mires massa estretes i creuen que unes altres activitats, metodologies i estratègies docents són possibles, inclús traspassant fronteres [ePaLs] [@cpaez01].

- La capacitat de desenvolupar un procés de formació permanent, sigui on sigui que es desenvolupi aquest. La necessitat de sortir "de casa" [@juanfratic] i anar fins on creiem que ens poden ajudar a generar, compartir i transferir coneixement.

- La convicció de què cada estudiant és únic i irrepetible i la certesa de què l'estandardització no té lloc quan parlem d'educació [XarxaTic] [@xarxatic].

- La valentia de demostrar que els recursos TIC també serveixen per ensenyar les matèries "clàssiques" com la llengua [We like English! [@gemturfer]NewsNeus [@NewsNeus]].

Totes aquestes iniciatives són una petita mostra, molt petita, del que som capaços de fer tots i totes de i per l'educació. 

Saber i veure tot el que s'està fent d'innovador i de diferent estic segura que seria inabastable. Sent així no podem per més que estar satisfets d'haver emprés aquests camí. Un camí que sense dubte hem de continuar dibuixant nosaltres mateixos amb la mirada posada en la qualitat de l'educació. Una educació que entre tots hem ubicat a la Galàxia Learning, molt lluny ja de les quatre parets de les aules i de l'edifici de les escoles. Ni més ni menys que al món. 

Felicitats!! per fer-ho possible i que aquestes siguin només les primeres passes d'un camí infinit que ens permeti traspassar galàxies.

Avui em despedeixo sonant Amy McDonald "This is the Life". Hi ha res més bonic a la vida que treballar per ajudar a formar a les millors persones. Crec que poques coses!!.

Bona nit!

2 comentaris:

  1. Hola Mercè,
    Primer de tot, gràcies per col·locar-me tan ben acompanyat i sobretot per considerar la meva feina com exemple de com podem fer coses per ajudar als nostre alumnat a poder viure millor i d'una manera més feliç al nostre món.
    Llegint el teu post no he pogut evitar pensar en un altre exemple que fa servir un senyor que també, em sembla, sap molt d'això de l'educació, el Jordi Adell parla d'escoles com illes, illes desconnectades de tot allò que passa més enllà dels seus límits, l'educació, com dius, no pot estar tancada dins de quatre parets, ha de sortir al món, relacionar-se amb ell, els hi devem als nens i les nenes que estem educant, no és una qüestió d'opció, és la nostra obligació com a mestres.
    El món els espera i els hem d'ajudar a veure que és meravellós http://www.youtube.com/watch?v=SzJY96m3lkg Louis Armstrong - what a wonderful world

    ResponElimina
  2. Carlos, gràcies a tu pel comentari i per compartir la feina que fas a més dels teus negits, dubtes i també satisfaccions.

    Per alguna extranya raó els professors/es, individualment són capaços d'agafar un iot i anar d'una illa a l'alta o sortir a explorar els mars. Curiosament els centres educatius, com a equips de professors, continuen tancats en ells mateixos com si d'un caragol es tractés.

    Hi ha moltes inèrcies que s'han de trencar i moltes coses que hem d'orientar cap a unes altres direccions però aquests canvis no seran possibles si no s'emprenen des de dins mateix de les institucions. Per això hem de ser valents/tes i intentar-ho. Crec que val la pena :-).

    Que tinguis un bon dia.

    ResponElimina