dissabte, 9 d’abril del 2011

Galàxia Learning: Un full de ruta per a navegar pel ciberespai

Bon dia de dissabte a totes i tots:

Espero que haureu tingut una bona setmana entre notícies de crisi, uniformes escolars, manifestacions de la gent jove, ... i clar, feina, molta feina!.

Avui el post arribarà més tard de l'hora habitual perquè he anat a una concert de la l'Orquestra Simfònica de Vancouver. La realitat és que el teatre està a quatre minuts caminant des de casa meva així que la temptació és permanent jeje. Com sempre que vaig a un concert no només escolto la música sinó que m'agrada molt observar els directors i també l'actitud dels músics. Tots transmeten coses. Em crida l'atenció d'aquí que els directors sempre comenten les peces, parlen amb el públic, expliquen l'actuació. Nosaltres som molt més formals. Hi ha una distància real entre el públic i els artistes. Jo prefereixo aquesta proximitat.

La programació cultural de Vancouver és molt extensa i variada i a tots els actes a les he anat, principalment als musicals, sempre hi havia molt de públic. Fa goig això de veure com la gent s'implica i participa en la vida cultural de la ciutat. El que si que compartim, nosaltres i els canadencs, és la mitjana d'edat de la gent que va als concerts de música clàssica. Normalment són persones grans com aquí a casa nostra. Això si que és diferent al nord d'Europa. Allí els xiquets i xiquetes van a l'òpera des de ben menuts. Aquesta educació informal i no formal sempre he pensat que és fonamental per a formar a la persona. Llàstima que la considerem tan poc. Però bé, estic entenent-me massa en un tema que no és el que ens ocupa avui. De totes maneres si que hi ha coses del concert que em serviran per a exposar els meus arguments.

Després torno sobre el tema música però ara deixeu-me que expliqui el per què del títol d'avui. Durant la setmana he anat llegint diferents comentaris i escrits que m'han cridat l'atenció. En reprodueixo dos:

- Comentari d'un mestre/a respecte a la participació dels pares a l'escola "que jo vaig al seu lloc de treball?, pues ells no cal que vinguin al meu". Fatal!! perquè l'educació és cosa de tots. No hi ha compartiments separats. És un procés complex on hi intervenen una gran quantitat d'agents que tenen un projecte comú: formar a una persona. Recordeu l'exemple del cos humà que posava l'altre dia.

- A un post de presentació d'un llibre "La Societat de la Ignorància" hi ha un primer comentari que acaba dient "Cap anàlisi sense proposta".

Quan ho vaig llegir vaig pensar que tenia tota la raó. Ens passem els dies reflexionant o fent coses a la nostra realitat personal sense fer servir el nostre coneixement per a generar solucions y respostes a tot allò que no funciona o que podria fer-se d'una altra manera.

Relacionant aquests dos comentaris amb el concert se m'ha acudit que hem de començar a assumir el paper del director de l'orquestra i dissenyar el nostre full de ruta: Avantatges d'utilitzar aquesta doble metàfora. Tenim un projecte i una meta que aconseguir, un temps determinat (més flexible del que ens sembla) i uns recursos per a dur-la a terme. Que falta?. Ho tenim tot!!.

Si em centro ara en el primer pas: tenir un full de ruta, és evident que si pretenem navegar pel ciberespai no serà possible sense una guia. És tan gran, hi ha tants de camins per anar cap a unes altres galàxies, hi ha tants de planetes diferents, hi ha tantes naus diferents per a recórrer-lo, i ha tant de material perillós que hem d'aprendre a evitar, ... tot això requereix una gran dosi d'organització.

Les dues primeres preguntes d'aquesta part de la sèrie serien: Tenim un pla?. Sabem on volem anar?. Si en acabar aquesta lectura heu estat capaços de respondre, sense pensar, a les dues preguntes ja hem donat el pas fonamental. Posar-nos en "ruta". Què ja fa temps que hi esteu en "ruta"?. No ho dubto però ... Teniu un full de ruta?.

Demà el segon :-).

Avui em despedeixo amb una cita: "En el cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant, i darrere de cada nit, ve una aurora somrient" (Khalil Gibran). Per molt difícil que us sembli el moment actual no dubteu que la primavera sempre arriba, cada any sense excepció.


Bona nit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada