dilluns, 31 de desembre de 2012

La crisi de l'Educació o l'Educació en crisi?

Bona tarda a totes i tots:

Si si, ja sé que des de que he tornat de Vancouver he incomplert, repetidament, la meva promesa d'escriure amb certa regularitat.

Per molt que ho intenti no sóc capaç de tenir el temps necessari per a fer totes les coses que voldria i deuria fer. Sempre es queda alguna cosa pel camí. Com els finals d'any solen ser moments de reflexió i de bons propòsits un dels meus serà escriure amb més regularitat. No és que no tingui coses que dir, tot el contrari, sinó que em cal el temps necessari per a dir-les de manera adequada.

No puc, però, acabar aquest any 2012 sense fer menció a l'Educació. Ja sabeu que, a més de la meva professió, és també una de les meves passions.

Una vegada més als professionals de l'educació ens han convertit en espectadors i espectadores de l'enèssima reforma estructural del nostre sistema educatiu. Una reforma que té com a novetat voler tornar als orígens més "casposos" (si em permeteu l'expressió), més involucionistes i més conservadors d'ençà de la instauració de la democràcia a l'estat espanyol.

Podria omplir moltes i moltes ratlles parlant d'aquesta proposta de reforma però avui, 31 de desembre, és un dia de bons propòsits i, per tant, de mirar endavant en clau de futur i projectant en positiu el nostre següent pas.

Crec que no és que l'educació estigui passant una crisi sinó que la veritable crisi de l'educació és que no se li ha donat ni se li dona el valor que té i que es mereix.

L'altre dia, sopant amb amics, tenia al davant a Ferran (professor de secundària dels convençuts i compromesos) que em va repetir diverses vegades durant la conversa. "Jo crec que el problema fonamental de l'educació és que estem a un país de "nuevos ricos" on ha passat per damunt de l'educació l'acumulació de riqueda i la cultura del "pelotasso".  

Mentre ell anava argumentant la seva visió jo pensava en què les principals diferències entre el sistema educatiu de Finlàndia (per posar un exemple "tòpic") i el nostre no és que en aquest país el millors són els que ingressen a les facultats d'educació (que també) sinó que un dels pilars bàsics i fonamentals és l'educació i els professors la professió més valorada i respectada socialment.

Un país que no posa l'educació i la cultura per davant de totes les coses no té cap futur i si no tenim futur no avançarem i si no avancem no anirem en lloc.

Els meu desig per al 2013 és que els donem a l'educació i a la cultura tot el valor que es mereixen i que, si cal, els qui ens hi dediquem per vocació i/o per professió ens disposem a la desobediència civil per poder garantir el millor dels futurs per al nostre país i la seva gent.

Sigueu feliços i no defalliu!!. Bon cap d'any!!