Bon dia a totes i tots. Bon divendres!
Els dies anteriors hem analitzat el tema de l'aprenentatge des de la perspectiva familiar i des de la dels propis estudiants.
Com els protagonistes d'aquesta sèrie eren tres avui haurem de parlar del professorat. Així ja podem abordar la història sencera una vegada fetes les presentacions. Vull fer, però, un aclariment. Em referiré al mestre en el sentit més ampli i clàssic del terme. Algú que té la capacitat i l'objectiu d'ajudar a entendre el món i a construir coneixements.
Des de l'antiguitat que els mestres i els pedagogs han tingut un paper rellevant a la història. Ells [durant segles i segles no hi van haver elles] eren els encarregats de formar als mandataris, a vegades d'assessorar-los i sempre ens els presenten com uns pensadors que tenien com a missió fonamental crear coneixement.
Pot ser aquesta és una visió romàntica d'aquesta figura però crec, sincerament, que aquesta és la part que realment hauríem de recuperar.
Com sempre miro d'explicar-me.
Si heu llegit el llibre de Seymur Papert "La màquina dels nens" al pròleg posa un exemple que després hem utilitzat totes i tots moltes vegades "si un mestre i un metge del segle XIX vinguessin a l'actualitat el metge no reconeixeria ni l'hospital ni el seu àmbit de treball mentre que el mestre entraria normalment a la classe i començaria a donar classe, no ha canviat res". Si continuéssim amb l'exemple ens faltaria dia que el metge reconeixeria perfectament al cos humà i el mestre no sabria que fer amb els xiquets i xiquetes que té a dins de la classe. No entendria ni el que li diuen. Aquest és un tema interessant però que l'abordarem un altre dia. Mireu a la imatge que segueix com es van imaginar l'escola i les TIC. Igual que al pròleg de Papert.
Villard (1900)
Poso aquest exemple només per a fer evident que hem perdut una mica l'essència del que suposa ser mestre. Ens serveix per il·lustrar-ho, perfectament, el paper del mestre Yoda (tots el coneixeu). És el que més sap, el que sap entendre les galàxies i el que és capaç de formar al "guerrer" de l'espai per a superar les forces del mal. En aquest cas al seu propi pare, curiós, no?. Però no us preocupeu. Quan dic "tot ho sap" em refereixo que té totes les eines per accedir a tot el saber.
Bé, històries de ficció, a part, aquest argument té prou a veure amb la realitat. Per què.
- El fet que el "mestre" hagi perdut aquesta part de consideració intel·lectual li resta autoritat. En el moment que no és considerat la part "culta" de la societat deixa de tenir un paper fonamental.
- El món exterior al sistema escolar ha evolucionat molt i molt. L'estructura i la missió d'aquest sistema no ho ha fet de la mateixa manera hem de reformular-la de manera urgent. Com hem de formar als guerrers de l'espai si no entenem quin és el seu funcionament?. Fixeu-vos com arriben ja de ben menuts a l'escola (amb les primeres imatges ja ho entendreu).
- Hem cregut, en els darrers anys, que les eines i recursos moderns per ells mateixos suposaven la renovació del sistema. La realitat és ben diferent. L'espasa d'Obi Wan Kenobi té poders però primer s'ha hagut de formar per a entendre contra què i contra qui havia de lluitar. Tots els mestres saben que hi han espases i entenen el seu funcionament?. Saben com enfrontar-se al món amb aquestes "armes"?.
- La clau està amb els seus coneixements i com aquestos s'apliquen a la realitat que li toca viure cada dia al seu entorn professional però també al social i personal. Fins a quin punt és té conciència de quines són les claus del món en el que estem vivint?. Penseu que les Galàxies són sistemes complexos i, a més, dinàmics, en continua evolució.
- Si el sistema és dinàmic i en continua evolució no ens podem permetre no aprendre cada dia per a poder generar coneixement de manera continuada. Aquesta serà una de les nostres principals missions.
Avui em despedeixo amb una cita: "Pensar és fàcil. Actuar és difícil. Actuar com es pensa és el més difícil de tot. (J. W. Goethe). Apostem per la coherència i l'adquisició i generació de coneixement. Aquesta ha de ser la clau.
Bona nit!
