Com sempre hi ha tants de temes per abordar que m'ha costat una mica decidir-me per un de tots. Finalment faré un post bastant diferent a tots els que he fet els darrers dies. Em permetreu que faci una reflexió al voltant del paper de les TIC, de la memòria històrica i de la conciència de quina és la situació del món actual. Estic segura que, en aquells temes que més em preocupen, igual sóc recurrent. Ja em sabreu disculpar.
El meu començament de divendres ha estat ple de tecnologia. Em vaig comprometre a fer una conferència, aquest matí, al Comité Técnico Asesor de la Educación a Distància de la U. Central de Veneçuela a Caracas. Per culpa dels desajustos horaris (ells estan a l'hemisferi sur i jo al nord) a les 7:30 del matí ja estàvem fent proves. No sol ser del tot habitual però avui les TIC no ens ha fallat. Tot ha funcionat perfectament. La primera reflexió que em venia a la ment era, de nou, la del poder (quasi infinit) d'aquestes TIC ben gestionades i aprofitades. Jo he impartit una xerrada sense moure'm de casa a una gent que estava a milers de Km amb la que he pogut interectuar en temps real. La meva explicació era una part de la seva reunió d'avui. Àudio i vídeo en temps real, comunicació bidireccional síncrona, eliminació de les barreres de l'espai i del temps, ... i així podríem seguir. Una experiència molt gratificant.
Aquesta era l'experiència que avui volia compartir amb tots i totes però m'han arribat dues coses més via Twitter que m'han fet canviar la meva idea inicial.
Una era un article d'El País sobre una Galeria de Belí que exposa fotos aèries d'una ciutat arrasada després de la Segona Guerra Mundial: "Una galería berlinesa desvela raras imágenes aéreas de la ciudad devastada por la guerra". Si coneixeu la ciutat podreu comparar aquestes imatges amb la realitat actual. Res a veure. Jo vaig visitar la ciutat per primera vegada pocs anys després de caure el mur. Encara quedava tota una part de la ciutat molt "soviètica". Ara, cada vegada resulta més complicat identificar-la. Amb uns quants anys haurà desaparegut. Pot ser d'aquí un temps les joves generacions ja no recordaran que hi va haver una guerra i un mur que va partir no només una ciutat sinó moltes històries i moltes vides. La immediatesa del món actual contribuirà a que així sigui?. Promovem l'ús de la darrera tecnologia per a que això no es produeixi.
L'altra era una notícia de la revista Yorokobu que titulava: "En escuela más triste de China los niños se sientan sobre un ataud". Aquest article breu no impacta tan pel que diu, que també, com per les imatges que publica. En elles es veu la voluntat i la tenacitat d'un pares i professors per aconseguir, en una situació geogràfica i econòmica extrema, fer valer el poder de l'educació. Si és considera fonamental no hi ha barreres que impedeixin que aquesta faci el seu propi paper.
Però, arribats des fins aquí un deveu preguntar que tenen a veure aquests tres coses. Miro de relacionar-les començant pel final.
Donem a l'educació el valor que té. Un valor que no només està relacionat amb els recursos disponibles sinó amb la importància de formar a les futures generacions per a, entre tots/es, generar riquesa (no només material) i aconseguir que el món sigui cada dia una mica millor.
Mentre li donem a l'educació el valor que té fem-ho sense oblidar com hem arribat fins on som ara. Hi hem arribat perquè, en una part molt important, les generacions anteriors a nosaltres van jugar-se fins i tot la vida per fer que el món canviés. No saber d'on venim ens impedirà trobar el camí cap on hem d'anar. El camins que construïm han de poder ser una projecció de la nostra pròpia història com a societat i com a humanitat. Aquesta ha de ser una de les majors responsabilitats de l'educació i, especialment, de l'escola.
Per últim, utilitzem les eines més innovadores, més modernes, i més potents per a poder aconseguir un procés educatiu modern en el que tots i cadascun dels i de les protagonistes puguin fer aflorar la seva creativitat, la seva implicació i la seva capacitat de viure cadascun dels minuts de la seva vida mentre s'impliquen en la construcció del món que els ha tocat i els tocarà viure. Tot això sense oblidar que no tots/es tenen les mateixes possibilitats que ells/es.
Només així aconseguirem que aquest món, el de totes i tots, millori de manera constant. Si a més tenim recursos per acompanyar el procés millor però en aquest moment en que totes les coses és sotmeten a revisió estem en el millor moment per a trobar el veritable sentit de l'educació.
Aquesta galàxia del coneixement i per a l'aprenentatge només aconseguirà l'equilibri si som capaços de dibuixar camins però sense oblidar d'on venen i l'afortunats que som de poder-los recórrer en condicions d'aquesta part del món en la que vivim.
Avui em despedeixo sonant Eurythmics "Sweet dreams". És bonic somniar :-).
Molt bon cap de setmana.
Bona nit!!
