dissabte, 5 de febrer de 2011

La comunicació "Fast Food"


Hola, bon dia per a vosaltres, Avui el post fa una mica tard!!. Sorry!! acabo d'arribar a casa.

Vaig a continuar amb el tema del post d'ahir per a poder analitzar una de les altres estratègies que crec que ajudarien a millorar l'educació del nostre país: la comunicació.

Aquesta és una paraula que té un significat també polièdric, com l'educació en si, perquè la podem utilitzar i interpretar de moltes maneres diferentes. Algunes d'elles inclús en negatiu perquè també podem parlar de: la no comunicació o la sobre-comunicació quan rebem excès de missatges i d'informació. Quan ens passa això ja estem parlant d'una alteració de la competència informacional a la que Alfons Cornella va denominar fa uns anys infoxicació. El nostre amic Juanfra, que és un dels participants habituals del blog, ens pot parlar del tema. Segur que ho farà.

La realitat del dia a dia el que ens està evidenciant, cada vegada més, és que a més informació més desinformats i a més desinfomació, moltes vegades per saturació de dades, més dificultats per a pendre les desicions adequades. I això per què deu passar?. Crec que bàsicament passa perquè no tenim les eines necessàries ni convenients per poder abordar amb garanties totes les dades que diàriament ens arriben en forma d'inputs de comunicació.

La xarxa seria un exemple clar d'això però no només, els diaris, la TV, la ràdio les xarxes socials, ... Alguna de les persones que utilitza habitualment Twiter podria assegurar que processa, cada dia, absolutament tota la informació que passa per aquest canal?. Crec que no m'equivoco si dic que no. És impossible!!. La veu, sap que existeix, però ni l'analitza tota amb la mateixa profunditat ni molt menys és capaç d'utilitzar-la i aplicar-la.

Si això passa amb les persones motivades i competents amb l'ús de les TIC i de la informació, que no passarà amb aquelles que no tenen aquestes habilitats i motivació?. Segurament aquest és un dels grans problemes també del sistema educatiu. La paraula ha deixa't de tenir sentit perquè en tenim massa per tant hem de començar a saber donar-los un valor per a que recuperin el seu significat.

Si anem a la teoria clàssica de la comunicació segur que recordeu allò de què es necessita un emissor i un receptor, un canal i un missatge. Però que passat quan tots aquests elements és multipliquen fins a l'infinit?. Segurament que, d'una banda, és molt difícil tenir sentit de la dimensió del que suposa. D'una altra, que hem de ser conscients de la impossibilitat de poder-ho gestionar tot en temps real. Necessitarem ajuda.

Aquest és un tema apassionant del que ens hem d'ocupar però avui ens quedarem al primer estadi. Aquell que suposa aplicar l'esquema bàsic de la comunicació.

Tenim emissors i receptors però parlen llenguatges diferents. Per exemple, a mida que pugen de nivell al sistema educatiu hi ha més distància entre professors i estudiants. Us heu parat a pensar que tot va tan ràpid que quasi cada deu anys o abans es canvia de generació?.

Diuen dels joves que han nascut després del 82 que ja són aprenents digitals però això que suposa?. Que hagin nascut en un món tecnològic no implica que tinguin la capacitat d'aplicar aquesta tecnologia en el seu procès d'aprenentatge.

Tenim uns pares i mares cada vegada més ben formats. Penseu que des de la llei d'educació del 70 tots/es han estat escolaritzats, com a mínim, fins als 14 anys. Més formació implica més capacitat de comunicació?. No sempre, a vegades tot el contrari.

Tenim uns mitjans de comunicació que cada vegada poden donar més informació amb menys temps. Quasi es pot difondre una notícia en el mateix temps de produir-se. Creieu, realment, que utilitzen les paraules en sentit i el sentit de les paraules?. Darrerament s'han convertit en una multinacional de transmetre informació, quasi sempre sesgada, i ja fa temps que no creen cap tipus de coneixement. La informació s'ha convertit en quelcom semblant al "Fas Food". Ràpid i de mala qualitat.

Una vedada més l'escola ha d'assumir un repte gens fàcil perquè té tots els elements en contra. No pot contrarestar tota la informació que es genera. No sempre té les eines adequades ni tampoc les més modernes. Tampoc té sempre els professionals de l'educació més ben preparats. Què té com a valor diferencial?. Sense cap dubte el coneixement del que suposa apendre i com es pot garantir i impulsar aquest procès. També sap, perquè aquesta és l'essència d'educar a algú, que el acte didàctic és un acte de comunicació.

Si això es té present segur que serem capaços no de donar tota la informació als estudiants perquè no podem però si que hem d'assumir la responsabilitat com a educadors de capacitar-los a tots/es per a que siguin competents a la societat que els ha tocat per a viure, la del coneixement.

De la mateixa manera hem de donar sentit a les paraules començant per EDUCACIÓ. Fins que no arribem a aquest punt no tindrem cap possibilitat ni d'avançar ni de millorar.

Penseu-ho!! perquè aquest ha de ser el nostre veritable repte.

Avui em despedeixo amb Sting [So Lonely], oh!! fantàstic!! un mestre convertit en cantant d'èxit!!. En realitat continua difonent el valor de les paraules però amb música. Podem esperar alguna cosa millor?.

Demà no us arribarà el meu post perquè marxo a "explorar" una illa que hi ha enfront de Vancouver [Vancouver Island] on es troba la capital de la regió de British Columbia que és Victòria.

El dilluns al matí us trobareu un altre post i el reportatge fotogràfic del cap de setmana.

Que ho passeu molt bé!!. Bona nit!!

2 comentaris:

  1. Ei!! quin post més xulo!
    La veritat..., no sé de que parles.. Infoxi..què?
    Jejejeje
    Si, com tu bé dius, tot açò i més ens passa als que estem motivats amb l'ús de les tecnologies de la comunicació i la informació.
    Feu una simple proba, contesteu el següent qüestionari:
    - Alguna vegada t'has sentit aclaparat al veure la teua bustia d'entrada plena de mails per llegir i contestar?
    - Alguna vegada t'has sentit aclaparat al veure el teu lector de RSS amb moltes entrades de blocs interessants per llegir?
    - T'angoixa el fet de no poder llegir tots els posts dels blocs que segueixes, o de visitar els links que el teu TL de twitter va vertint o dels que et perds per no estar sempre present a eixa xarxa?
    - Visites freqüentment les estadístiques del teu bloc, el nombre de visites del teu perfil a Facebook, Tuenti, etc.?
    - De vegades, tot i estar amb amics o amb la familia, estas pendent del mòbil o de l'ordinador tuitejant, contestant correus, pendent de les visites, etc?

    Si has contestat afirmativament almenys a tres de les cinc preguntes, definitivament estas infoxicat i cal que li poses remei inmediatament.

    Però no pateixes. Tot té solució. Comença per gestionar bé la informació, la comunicació i el temps. Selecciona, Dosifica, Sigues crític amb el que t'arriba (Com deia Immanuel Kant: La pura informació sense cap criteri de selecció és cega). Transmet als teus alumnes i/o a les persones més pròximes a tu aquestes mateixes estratègies, ja que un infoxicat infoxica als del seu voltant.
    I per damunt de tot, sigues feliç, disfruta del moment, carpe diem.
    Alguna cosa d'aquestes apareix també hui a un dels meus posts del meu bloc.
    http://juanfratic.blogspot.com
    Juanfra Álvarez

    ResponElimina
  2. Ei!! Moltes gràcies pels comentaris i per les indicacions que em dones per a comprovar si estic infoxicada jeje. La resposta és SI absolutament ;-). Com creus, sinó, que cada dia escriuria un post per a que el llegeixi gent anònima per si els pot ser d'utilitat?. De moment miro de conviure amb la meva infoxicació. Igual que molts/es d'altres.

    ResponElimina