dissabte, 28 de maig de 2011

El Pensament de la Galàxia Learning. Més enllà de l'amnèsia social.

El pensador (A. Rodin)
Bon dia de dissabte a totes i tots:

Des de que he acabat de treballar aquesta tarda que no he deixat de pensar en com podria transmetre tot el que he vist avui a molta distància física però amb la immediatesa que em faciliten les xarxes socials des de que sóc a Vancouver. Un dia més el Facebook i el Twitter m'han permès tenir informació en temps real. I quan dic real em refereixo al mateix temps en que s'han produït els fets. 

Mentre nedava durant 45' he pogut pensar, suspesa damunt de l'aigua (una sensació molt relaxant per acabar el dia), intentant articular un discurs coherent a la meva ment per a després traslladar-lo en forma de post. La primera conclusió a la que he arribat és què avui en tindria prou amb dues paraules:

PERPLEXITAT

TRISTESA


Les dues per fer evident el poc que hem evolucionat els humans en perdre sovint la capacitat de l'ús de la paraula i de la raó.

Però clar, ja sabeu que jo sóc una persona que he d'argumentar els pensaments que transmeto així que miraré de fer-ho:

La meva perplexitat és perquè els poders públics no han tingut cap més idea que utilitzar, o això és el que han transmès els mitjans de comunicació?, l'excusa del partit de Champions de demà per mirar de desallotjar la Plaça Catalunya de Barcelona. Quan he sentit l'argument no m'ho podia creure. Que té a veure una cosa amb l'altra?. Segurament res!! i una vegada més m'ha donat la sensació de la poca consideració que ens tenen els governants. De veritat ens creuen tan ignorants?.

La meva tristesa ha aparegut a continuació quan han començat a donar la volta al món les imatges del que estava passant a Barcelona. Tan poc que costa donar una imatge de país modern, democràtic i que en els darrers 30 anys ha donat un salt qualitatiu i quantitatiu gegant. N'hi ha pocs a Europa que s'hagin esforçat tant i hagin aconseguit tan bons resultats. Una vegada més, allò negatiu és notícia. Les coses bones y positives és com si no tinguessin seguidors. Una pena!!.

A partir d'aquestes dues sensacions he mirat de recollir informació, millor dit, guardar-la a mida que ha anat arribant, i que té diferents enfocs. No els comentaré, senzillament us els poso per si voleu donar-hi un cop d'ull. Al final em permetré fer una petita reflexió.

El que ha passat a Barcelona i el que ens han tramès:


[Font: http://yfrog.com/z/h3wj1wfj]
Així es complicava el dia.


[Font:http://www.youtube.com/watch?v=Geg_6Xoy04s&sns=fb]
Al final de la jornada apareix aquest manifest que diu que representa a "La Majoria Silenciosa" [molt interessant llegir no només els punts sinó també els comentaris]:

Nosaltres si que estem indignats. [Font: e-notícies].

I a mida que s'anaven precipitant els aconteixements la premsa internacional se'n feia resó (literalment a l'altre extrem del món). Per exemple:


El que diuen els responsables polítics com a titulars: "Felip Puig diu que tornaria a donar l'ordre si es repeteix la situació". [Font: ara.cat].


L'editorial de El País també ho plasma: 15M de ida y vuelta.

Y finalment dues maneres d'explicar una realitat no comparables amb la forma i la profunditat però si en una part del discurs: 


  • Una des del punt de vista dels mitjans de comunicació amb Andreu Buenafuente, m'ha emocionat us recomano que la mireu i l'escolteu.

  • I l'altra, ja per acabar, en forma de reflexió sobre el 15M. José Luís San Pedro conjuntament amb testimonis de la gent del carrer articulen un discurs exemplificador.


El contingut d'aquest darrer document és el que ha inspirat el títol del post d'avui. Si volem que la societat millori i pretenem que el món avanci i sigui cada dia millor hem de ser capaços de construir un pensament individual i també un de col·lectiu. He intentat aprofitar el dia d'avui per a mostrar una manera de documentar una situació des de diferents punts de vista. Jo no he deixat de tenir el meu propi però intentant poder-lo fonamentar des de diferents perspectives. Aquesta, precisament, ha de ser la missió de l'educació. Ajudar a construir pensaments. Si no ho fem així estem abocats a un món sense expectatives i per tant sense futur.

És necessari passar com diu San Pedro "de l'amnèsia social al desenvolupament personal".

Acabaré amb una idea que al final del dia (vostre) ha aparegut al Twitter: "els #indignats es converteixen en #implicats". Que aquesta implicació ens ajudi a créixer com a societat i com a país.



Em despedixo sonant "Nessun Dorma" de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini. Es temps d'estar desperts i no dormir en els llorers del passat.




Bona nit!

4 comentaris:

  1. “No estamos educados para pensar”, ¡que cierto es!,
    me ha impresionado gratamente el discurso de José Luís San Pedro y me encanta leer tus reflexiones porque me hacen reflexionar a mi también.
    Siempre he creído que desde la escuela podría cambiar el mundo, ayudar a los niños ha ser mejores personas por eso elegí esta profesión, en algún momento me ha defraudado pero gracias a las redes sociales me doy cuenta de la cantidad de maestros que se implican para que esto cambie y vuelvo a tener ilusión.
    Lo que esta pasando en España...
    Ya era hora que la gente se despertará del letargo, que no nos tomen más el pelo, que nos consideren como lo que somos, personas implicadas en la construcción conjunta de una sociedad libre y participativa donde se tenga en cuenta nuestras opiniones y nuestras necesidades.
    ¡Democracia real ya!, sí.

    ResponElimina
  2. Un plaer llegir-te. M'has fet pensar en aquells que articulen discursos a favor de l'acció de neteja de la plaça. Em pregunto a quina escola han estudiat, han après? Em crida l'atenció tanta ignorància i tant poca crítica davant del que està passant. Quins alumnes i quins mestres estem formant.
    Gràcies per la reflexió.

    ResponElimina
  3. Gracias, de nuevo, por tu comentario.

    Efectivamente, no estamos educados para pensar. Reconducir esta realidad nos llevará un tiempo. Los cambios culturales y educativos no son nunca ni fáciles ni rápidos. Es necesaria la implicación de todos/as para que esto sea una realidad.

    Conformarnos con los discursos de los medios de comunicación y de los poderes establecidos sin tener un discurso y criterio propio sólo nos lleva a perpetuar los mismos errores que ya se han comentido.

    Este ha de ser el reto de cada uno de nosotros individualmente. Mientras esperemos que las soluciones lleguen desde fuera la situación no cambiará y el mundo tampoco no va a evolucionar.

    El reto está "servido".

    Saludos de nuevo y gracias por tus palabras.

    ResponElimina
  4. Gràcies Mariona per les teves paraules i pel teu comentari.

    Crec que el gran repte que se'ns presenta als educadors és el d'aconseguir formar a persones amb criteri i amb una visió pròpia del món. La dells no la de l'entorn que els envolta. Una cosa gens fàcil en els temps que corren.

    Els que ens dediquem a l'educació crec que en tenim una gran responsabilitat. Continuarem lluitant per a que això esdevingui una realitat.

    Una abraçada i molt bon diumenge.

    ResponElimina