dimarts, 12 d’abril del 2011

Galàxia Learning: La màgia del convenciment o la por a crear


Bon dia a totes i tots:

Aquest cap de setmana llegia un article al país que portava per títol "Tenía miedo a crear, pero aprendí a ser osada" i que feia referència, entre d'altres coses a atrevir-se a mesclar coses diferents, fins i tot estranyes quan un cuiner vol destacar.
Aquesta lectura em va fer pensar que pot ser el gran problema que teníem els educadors/es avui dia és que tot i tenint una quantitat infinita d'eines i possibilitats al nostre abast ens devem capficar en fer les coses de la mateixa manera que s'han fet sempre.
Quins són els principals problemes del professorat, no tant perquè ho siguin realment sinó perquè l'entorn a vegades ens convenç de què és així, per aquest ordre, autoconcepte, motivació, formació. Comento la meva visió sobre aquestes tres coses:
-  Autoconcepte: Estic "cansada" de llegir una i altra vegada  que els mals de l'educació "ergo" de la societat actual són, en una part important, culpa dels mestres i pedagogs perquè no sabem fer la nostra feina. Els missatges amb els que ens bombardegen diàriament fa tant de temps que van en aquesta direcció que segur que hi ha una part important del col·lectiu que se'ls acaba creient. Per què és valora a un arquitecte/a o a un metge/metgessa i no a un mestre?. Ens valorem a nosaltres mateixos com a professionals?, ens fem respectar?. Igual el problema comença des d'aquí. Sent així hem de començar a creure en nosaltres com a professionals i mirar de projectar, cada dia, el bons que som, el que treballem i l'innovadors que som. Què no tothom és així?. Clar que no, però és hora de començar a crear notícies positives sobre la professió docent.
- Motivació. Aquesta paraula que ha omplert tantes i tantes pàgines i hores de conferències però que, en realitat, per ella mateixa ens aporta poques coses en termes educatius i de millora dels aprenentatges. En la mesura en què tindrem la capacitat de creure en nosaltres mateixos/es la motivació augmentarà. Primer, perquè estarem convençuts de la nostra capacitat de portar a terme el full de ruta. Segon, perquè aquest convenciment ens farà afrontar amb moltes més garanties d'èxit la nostra professió.
- Formació: Els dos elements anteriors fan referència a aspectes intrínsecs a la persona y aquest tercer té més a veure amb aspectes externs. La formació inicial i al llarg de la vida ens ha d'ensenyar i donar estratègies i eines per afrontar, no només, la nostra vessant instrumental com a professionals de l'educació sinó que ha de facilitar la capacitat de conèixer-nos a nosaltres mateixos per poder tenir la capacitat de conèixer  i entendre als demés.
Tant que ens esforcem per dissenyar plans de formació del professorat i que poc tenim en compte la part afectiva i personal, en definitiva, la part emocional que moltes vegades és l'única que regula les nostres percepcions y actuacions. Quan aquesta la tenim controlada no hi ha res ni ningú que impedeixi que puguem tirar endavant els nostres projectes. No és necessari tenir un reconeixement extern perquè en tenim un altre de millor, el nostre propi.
Mireu el vídeo, penseu que esteu tan lluny d'aquestes idees?. Creieu en vosaltres mateixos/es i descobrireu la màgia de la creació constant i la capacitat de traspassar totes les barreres per altes i complexes que aquestes siguin. Que la Galàxia Learning sigui un lloc complexi i perillós no treu que no puguem aspirar a conquerir-la, tot el contrari. Aquest ha de ser, des d'avui, el nostre principal repte de cada dia, només obrir el ull en despertar-nos.
A perill d'usar una expressió massa "vista" penseu sempre YES, I CAN!, sense cap dubte.
Avui em despedeixo sonant Manel: Boomerang, una bona metàfora per al tema d'avui.

Bona nit!!

2 comentaris:

  1. Bon dia Mercè;

    Realment poderós el YES, I CAN!

    Si sabem on volem anar, hem de tenir prou creativitat per arribar-hi.

    Potser a vegades el que passa és que no es sap cap on es vol anar i llavors el camí es fa difícil, o simplement neutre i avorrit!

    Una vegada es sap el destí, és tan simple com un Yes, I CAN! Llavors tot ve sol...

    Un petó

    ResponElimina
  2. Gràcies Txell pel teu comentari i disculpes per no haver-lo respost abans,

    És evident que a la vida ens sol faltar convenciment per aconseguir els nostres objectius. Quan el tenim res se'ns pot resistir. Aquesta és una ensenyança que hem de transmetre, també, a les boves generacions. La comfiança en nosaltres mateixos ens fa forts ;-).

    Un petó i bon diumenge.

    ResponElimina