dilluns, 11 d’abril de 2011

El "caos" de la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un bon cap de setmana. El meu bé però pluja, com és habitual, i fred. Sembla que la primavera no es decideix a arribar. Tot i així tothom em diu que quan arriba és impressionant. Us mantindré informats/des :-).

Avui, abans d'escriure la meva aportació he llegit les entrades que encara tenia pendents de la campanya de 500 paraules per a definir quin és el propòsit de l'educació. Si no hi heu passat us recomano no només els articles sinó també els comentaris. Totes les aportacions fan referència, d'una o altra forma, a la idea de què l'educació és cosa de tots i que el sistema escolar ha de canviar d'enfoc i de forma de fer de manera urgent. Aquestes són idees sobre les que ja he incidit, però no he pogut deixar de tornar-les a mencionar.

Si tots/es estem d'acord amb aquesta idea, per què no som capaços de fer canviar la realitat educativa?. 

Miro d'aportar alguna idea al respecte. Tenim clar que ens cal un full de ruta. També tenim present que han aparegut a l'horitzó forats negres que ens poden arrossegar. Si tenim clar que necessitem definir el nostre camí i som conscients dels perills ara només ens quedar tenir un objectius clars de quin ha de ser el nostre horitzó educatiu. D'una altra forma no podrem seguir cap ruta.

Per a poder saber on anem, però, hem de tenir en compte dues coses fonamentals.

- Com a educadors professionals, en la nostra tasca diària els valors i necessitats col·lectives han de passar sempre per davant de les nostres pròpies.
- Quan parlem d'un full de ruta ens referim, es clar, al de l'educació no al nostre personal i particular. Aquest també l'hem de tenir però té una altra finalitat diferent.

Assumir això significa que hem de ser capaços de definir i compartir els principis bàsics del que significa educar. Us podria dir que NO és educació per a mi.

- Uns continguts que s'han de reproduir.
- Un negoci que s'ha de mantenir.
- Un lloc de treball.
- Una eina de reproducció.
- Un espai, en forma d'escola, on deixar als xiquets i xiquetes unes hores al dia.
- Una suma d'individualitats sense cap visió de conjunt que les articuli.



Per a mi l'educació és aconseguir que algú aprengui i que, mentre ho faci, sigui feliç perquè pot ser ell/a mateixa cada minut del procés sense excepció.

Com a exemple del que m'agradaria transmetre us explico una experiència personal. Quan començàvem el procés de reforma de les titulacions a la URV el primer pas fou definir el perfil de les titulacions. Aquesta va ser la primera aproximació a la necessitat de que tots els professors/es que tenien docència a un mateix ensenyament compartissin la visió del que havia de ser el futur titulat. Recordo haver assistit a moltes reunions de Consells de Titulació (integrat per tots els professors d'una mateixa titulació) on es debatia aquest tema però una la recordo especialment. Sabeu per què?. A aquella reunió hi havia 11 persones i com a conclusió els sortien 7 perfils de titulat diferents. No arribar a un acord sabeu que significava no?. El "caos" per a l'estudiantat.

Aquest crec que és un dels principals problemes que tenim actualment. El que entén per educació cadascun dels col·lectius que intervé en el procés és diferent i per tant el qui paga les conseqüències és l'estudiant. Un estudiant que només rep missatges contradictoris que l'única cosa que fan és desorientar-lo.

Una de les solucions, des del meu punt de vista, interessos polítics a banda, és arribar a un consens sobre que pretén i/o ha de pretendre l'educació. Una vegada pactades les bases d'aquesta pretensió ja estarem en condicions d'ajudar als nostres estudiants a emprendre el seu viatge estellar. Mentre això no sigui així no podem més que empènyer-los al mig mateix del foc creuat.

No fem servir més al sistema social i polític com a excusa si realment tenim clar quin és aquest procés. Som persones adultes, competents i preparades, compromeses ... sent així només ens quedar passar a l'acció. 


A què esperem!!. Les naus estan la plataforma de sortida a punt per a quan ens decidim a pujar-hi. Només depèn de nosaltres.




Avui em despedeixo sonant Antònia Font: Alegria!. Espero que sigui així com inicieu la vostra setmana.


Gràcies per llegir-me!

Bona nit!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada