You have a dream [?]

Bon dia a totes i tots.

Després de la breu reflexió sobre el professorat d'educació infantil em disposo a fer un parèntesi per a poder abordar el tema de l'economia de l'educació. No en sentit financer, que també ho podria fer, sinó com a generadora de riquesa i per tant de futur.

Si recordeu, el tema de la generació de coneixement com a element fonamental per a la millora de la societat i de l'economia del segle XXI ha estat un tema recurrent en aquest blog.

Com molts/es de vosaltres haurem adivinat avui el títol del post és una variació del famós començament del discurs que Martin Luther King va fer a l'any 1963: "I have a dream" i he triat aquest títol perquè sembla que darrerament totes les notícies que ens arriben sobre l'educació i el sistema educatiu són negatives. En termes econòmics podríem dir que fins i tot nefastes.

Tot i així, crec que ens hem d'organitzar per a que la "moral de la tropa de defalleixi", si em permeteu l'expressió. Hem de ser conscients del moment en el que estem vivint i actuar en conseqüència. No ens podem permetre renunciar al millor dels sistemes educatius possibles. Que això sigui una realitat només depèn de nosaltres.

A la meva faceta cultural, ja n'he parlat unes altres vegades, en una ocasió un polític em va dir: "quan presentis un projecte i et diguin que no hi ha diners tu no t'ho has de creure. De diners sempre n'hi ha, només s'han de saber buscar". 

Algunes idees que se m'ocorren per a generar recursos.

- Polítiques. Estem a un estat democràtic i els dirigents polítics són els que nosaltres triem. És necessari exigir-los que prioritzin les coses importants d'un estat. Les quatre més importants, per a mi, per aquest ordre serien:

• L'educació i la cultura: tots la necessiten per avançar cap al demà
• La salut: la necessiten només aquells que no en tenen però sempre significa qualitat de vida
• Les polítiques socials: s'ha de preservar la qualitat de vida i s'ha de procurar que aquesta millori dia a dia.
• La distribució equitativa de riquesa. no està malament que la gent s'enriqueixi però aquells que més tenen són els qui més han d'aportar a la societat i no a la inversa.

Les que estarien, per a mi també, a la cua serien

• L'armament i la guerra. Per a que en volem si hauríem de construir cada dia la pau i lluitar per la no guerra.
• El finançament, amb bens públics, d'iniciatives privades clarament encaminades a enriquir personalment a una minoria.

Si els nostres líders tinguessin clar això aquí hi hauria una primera redistribució de recursos. Exigim-ho.

Recursos: Econòmics.

- Temporals: Durant molt de temps va estar de moda aquella expressió de què: "el temps és or". Això continua sent absolutament cert. Com podem rentabilitzar el nostre temps?.

El temps total dedicat a l'educació hauria de ser més que la suma dels temps individuals. L'educació és un projecte col·lectiu que s'ha de dissenyar, desenvolupar i implementar, també, de manera conjunta. D'una altra forma dediquem molts de recursos temporals a fer moltes vegades la mateixa cosa. Per contra, quan això passa, se'n queden moltes per a fer. 

Si suméssim tot el temps que és perd individualment per no dedicar-lo al bé comú trobaríem una altra font important de recursos. La col·laboració ha de ser una estratègia habitual Practiquem-la.

Recursos: Temporals.

- Curriculars: en aquest punt hauríem de ser capaços de destriar "el blat de la palla". L'important no és la meva àrea, la meva assignatura, la meva classe i el meu tema preferit. La col·laboració, la creativitat i la innovació seran les nostres millors armes per aconseguir formar als millors ciutadans i ciutadanes i futurs/es professionals.

El veritablement important és l'estudiant que hem de formar. Valorem-ho.

Recursos: Intel·lectuals.

- Professionals: fem evident el valor real de l'educació. Això passa, necessàriament,  per valorar-nos a nosaltres mateixos com a professionals. Si no dubtem de la nostra importància tampoc dubtarem de la necessitat de  fer respectar la nostra tasca. D'altra banda és hora de tenir sistemes que exigeixin a tots/es aquells/es que és dediquin a treballar al món educatiu que compleixin amb les seves responsabilitats i obligacions. Si no ho fan el sistema ha de tenir mecanismes i arguments per a poder-ho fer evident. Al mateix temps ha valorar a tots aquells/es que fan la seva feina i, a més, la fan molt ben feta.

De la nostra aportació diària a l'educació n'hem de fer una bandera. Enlairem-la.

Recursos: Afectius i ètics


- Tecnològics: vivim envoltats de tecnologia a totes les dimensions de la nostra vida. Obviar això en els processos educatius és com negar una evidència. Serà fonamental dissenyar i desenvolupar espais, continguts, estratègies i metodologies en entorns TIC. La innovació i la capacitat d'emprendre projectes que ens ajudin a millorar el passat ha de ser el nostre repte. 


Hem de ser part del futur per a no formar part de la història. Atrevim-nos.

- Socials: l'educació és cosa de tots. Si això és així no permetem ja més que és carregui sobre el sistema educatiu tot el fracàs i fem complir, a tots els implicats, la seva part de responsabilitat. Només així aconseguíem que l'educació i la societat avancin en la direcció adequada.

El camí del futur només serà possible gràcies a l'educació. Construïm-lo.

L'equació resultant seria:

Diners + temps + coneixement/afectivitat x tecnologia = Educació [Futur]

El meu somni és ordenar tot aquests elements per aconseguir la millor formació d'un país que pugui tenir per bandera l'educació i la cultura. 

I recordeu, sense somnis no hi ha futur. I el vostre somni, quin és?.


En despedeixo amb música interpretada per Pavarotti "Nessun Dorma" de l'Òpera de Puccini Turandot.