El "caos" de la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un bon cap de setmana. El meu bé però pluja, com és habitual, i fred. Sembla que la primavera no es decideix a arribar. Tot i així tothom em diu que quan arriba és impressionant. Us mantindré informats/des :-).

Avui, abans d'escriure la meva aportació he llegit les entrades que encara tenia pendents de la campanya de 500 paraules per a definir quin és el propòsit de l'educació. Si no hi heu passat us recomano no només els articles sinó també els comentaris. Totes les aportacions fan referència, d'una o altra forma, a la idea de què l'educació és cosa de tots i que el sistema escolar ha de canviar d'enfoc i de forma de fer de manera urgent. Aquestes són idees sobre les que ja he incidit, però no he pogut deixar de tornar-les a mencionar.

Si tots/es estem d'acord amb aquesta idea, per què no som capaços de fer canviar la realitat educativa?. 

Miro d'aportar alguna idea al respecte. Tenim clar que ens cal un full de ruta. També tenim present que han aparegut a l'horitzó forats negres que ens poden arrossegar. Si tenim clar que necessitem definir el nostre camí i som conscients dels perills ara només ens quedar tenir un objectius clars de quin ha de ser el nostre horitzó educatiu. D'una altra forma no podrem seguir cap ruta.

Per a poder saber on anem, però, hem de tenir en compte dues coses fonamentals.

- Com a educadors professionals, en la nostra tasca diària els valors i necessitats col·lectives han de passar sempre per davant de les nostres pròpies.

- Quan parlem d'un full de ruta ens referim, es clar, al de l'educació no al nostre personal i particular. Aquest també l'hem de tenir però té una altra finalitat diferent.

Assumir això significa que hem de ser capaços de definir i compartir els principis bàsics del que significa educar. Us podria dir que NO és educació per a mi.

- Uns continguts que s'han de reproduir.

- Un negoci que s'ha de mantenir.

- Un lloc de treball.

- Una eina de reproducció.

- Un espai, en forma d'escola, on deixar als xiquets i xiquetes unes hores al dia.

- Una suma d'individualitats sense cap visió de conjunt que les articuli.

Per a mi l'educació és aconseguir que algú aprengui i que, mentre ho faci, sigui feliç perquè pot ser ell/a mateixa cada minut del procés sense excepció.

Com a exemple del que m'agradaria transmetre us explico una experiència personal. Quan començàvem el procés de reforma de les titulacions a la URV el primer pas fou definir el perfil de les titulacions. Aquesta va ser la primera aproximació a la necessitat de que tots els professors/es que tenien docència a un mateix ensenyament compartissin la visió del que havia de ser el futur titulat. Recordo haver assistit a moltes reunions de Consells de Titulació (integrat per tots els professors d'una mateixa titulació) on es debatia aquest tema però una la recordo especialment. Sabeu per què?. A aquella reunió hi havia 11 persones i com a conclusió els sortien 7 perfils de titulat diferents. No arribar a un acord sabeu que significava no?. El "caos" per a l'estudiantat.

Aquest crec que és un dels principals problemes que tenim actualment. El que entén per educació cadascun dels col·lectius que intervé en el procés és diferent i per tant el qui paga les conseqüències és l'estudiant. Un estudiant que només rep missatges contradictoris que l'única cosa que fan és desorientar-lo.

Una de les solucions, des del meu punt de vista, interessos polítics a banda, és arribar a un consens sobre que pretén i/o ha de pretendre l'educació. Una vegada pactades les bases d'aquesta pretensió ja estarem en condicions d'ajudar als nostres estudiants a emprendre el seu viatge estellar. Mentre això no sigui així no podem més que empènyer-los al mig mateix del foc creuat.

No fem servir més al sistema social i polític com a excusa si realment tenim clar quin és aquest procés. Som persones adultes, competents i preparades, compromeses ... sent així només ens quedar passar a l'acció. 

A què esperem!!. Les naus estan la plataforma de sortida a punt per a quan ens decidim a pujar-hi. Només depèn de nosaltres.

Avui em despedeixo sonant Antònia Font: Alegria!. Espero que sigui així com inicieu la vostra setmana.

Gràcies per llegir-me!

Bona nit!

Galàxia Learning: Els forats negres de Wonderland

Bon dia de diumenge a totes i tots.

Ahir acabava la meva aportació amb una pregunta. Tenim un full de ruta?. 

Evidentment que moltes i molts de vosaltres igual, en llegir-ho, vareu pensar i per a què el necessitem?. Però la realitat és que no hem d'oblidar que la nostra tasca educativa es desenvolupa al Sistema Educatiu Formal i això implica que hi ha uns objectius marcats per "llei" que s'han de complir. Que això sigui així no implica que puguem emprar diferents camins per arribar-hi.

Una vegada assumit que és imprescindible tenir un PLA, hem d'analitzar els perills que ens trobarem perquè també n'hi ha. Ja sabeu, i heu comprovat, que sóc una persona molt positiva però tinc la mateixa dosi de realisme. Per això és necessari tenir consciència de en quin moment estem. La veritat és que les notícies que m'arriben d'Europa no són gens esperançadores per tant, més raó per fer aquesta anàlisi però no tant per a descobrir el per què hi estem com per entendre per què hi hem arribat:

- Ingressar a la Unió Europea ens ha facilitat el ser considerats un més dels Estats de la Unió.

- Hem pogut gaudir durant les darreres dues dècades dels fons estructurals de la Unió. Una part d'ells també per a l'educació.

- La nostra recuperació i preponderància econòmica ha anat en ascens fins que fa tres anys va començar a caure en picat. Era el veritable potencial o era una il·lusió?.

- L'arribada de l'€ ens ha igualat als grans però la realitat és que el nostre poder adquisitiu, des de llavors, cada vegada és menor.

.../...

Dit això, em faig una pregunta: Sempre hem invertit bé tots els diners que ens han arribat?. Ho hem fet pensant en un futur a mig termini?. Segurament la resposta és que no. D'aquí la situació actual.

Per tant, al capítol d'avui ens acompanyarà un altre dels personatges de la saga galàctica: Dark Vader. Ja sabeu que aquest personatge representa a les forces del mal. D'alguna manera, que existeixin també és positiu perquè això ens impedeix baixar mai la guàrdia. Que representaria ara aquesta força malèfica?. Sense cap dubte, la situació econòmica. Com la contrarestem?.

Com per a dissenyar el PLA és fonamental poder dimensionar, més o menys, els recursos amb que comptarem hem de tenir en considerar que:

- Si no ens arriba tanta dotació econòmica haurem de rendibilitzar molt més tot allò que tenim. Quants de recursos han arribat a determinats centres que mai se'ls ha tret el profit que calia?.

- Sembla que hi haurà menys professorat. Això vol dir que haurem de treballar més hores?. I si mirem d'organitzar el temps conjunt en lloc de fer-ho de manera individual?.

- Si hi ha menys recursos docents per què no ens decidim, definitivament a compartir-los de tal manera que aconseguim sumes que multipliquin?. Deu persones que comparteixen un material cadascuna multiplica per deu l'esforç de fer-ne un.

- Ens hem de formar de manera continuada. Qui es forma, quan i on?. Les TIC ens poden facilitar molt aquesta tasca i poden abaratir la despesa de tenir que moure'ns de manera permanent. Fem que la "presencialitat virtual" esdevingui una realitat.

- Totes i tots tenim molts de projectes desenvolupats, Donem-los a conèixer. Les TIC, altra vegada, ens podem facilitar la tasca de crear veritables aparadors de transferència de bones pràctiques i, en definitiva, de coneixement.

- Siguem conscients/es de la importància de la nostra tasca i busquem, sempre, la màxima qualitat en allò que fem. Que el sistema no sigui exigent amb la nostra tasca no hauria d'evitar que nosaltres ho siguem. Continua sent vàlid aquell eslogan que deia "la feina ben fet no té fronteres i la mal feta no té futur". Siguem autoexigents.

Totes aquestes mesures ens poden ajudar a afrontar de manera realista el nostre full de ruta. Ara faltaria veure quin ha de ser el contingut i com ens hem d'organitzar per a complir-lo. Això, però, ho guardarem per a demà i els propers dies.

Quan els astrònoms parlen dels forats negres és per a referir-se a: "una región finita del espacio-tiempo provocada por una gran concentración de masa en su interior, con enorme aumento de la densidad, lo que genera un campo gravitatorio tal que ninguna partícula material, ni siquiera los fotones de luz, pueden escapar de dicha región". La realitat del darrers temps ens a espentejat sense contemplacions cap a una situació econòmica que ens ha fet viure per un temps a Wonderland. Com també passa al conte d'Alícia ella acaba tornant a la realitat així que benvinguts a la realitat!!. És el que hi ha i el que tenim i amb això haurem de treballar.

De totes maneres el potencial de tot el coneixement que tenim entre tots/es és tan gran que ni la major força de la gravetat i els DarkVader més malèfics ens impediran seguir avançant segons el nostres objectius.

Avui em despedeixo sonant Mather Earth, el 3. moviment de la Simfonia Planet Earth de Johan de Meij possiblement el millor compositor de música per a banda del món. Interpreta l'obra la Banda de l'Agrupació Musical Senienca. Amb aquesta obra va guanyar un 1er premi al 39è Certamen Internacional de Bandes de Música 'Vila d'Altea'. Un premi que era el resultat d'un treball dur durant molts de mesos y de molta dedicació a un projecte per part de molta gent. En definitiva, un full de ruta molt ben implementat.

Bona nit!!.

Galàxia Learning: Un full de ruta per a navegar pel ciberespai

Bon dia de dissabte a totes i tots:

Espero que haureu tingut una bona setmana entre notícies de crisi, uniformes escolars, manifestacions de la gent jove, ... i clar, feina, molta feina!.

Avui el post arribarà més tard de l'hora habitual perquè he anat a una concert de la l'Orquestra Simfònica de Vancouver. La realitat és que el teatre està a quatre minuts caminant des de casa meva així que la temptació és permanent jeje. Com sempre que vaig a un concert no només escolto la música sinó que m'agrada molt observar els directors i també l'actitud dels músics. Tots transmeten coses. Em crida l'atenció d'aquí que els directors sempre comenten les peces, parlen amb el públic, expliquen l'actuació. Nosaltres som molt més formals. Hi ha una distància real entre el públic i els artistes. Jo prefereixo aquesta proximitat.

La programació cultural de Vancouver és molt extensa i variada i a tots els actes a les he anat, principalment als musicals, sempre hi havia molt de públic. Fa goig això de veure com la gent s'implica i participa en la vida cultural de la ciutat. El que si que compartim, nosaltres i els canadencs, és la mitjana d'edat de la gent que va als concerts de música clàssica. Normalment són persones grans com aquí a casa nostra. Això si que és diferent al nord d'Europa. Allí els xiquets i xiquetes van a l'òpera des de ben menuts. Aquesta educació informal i no formal sempre he pensat que és fonamental per a formar a la persona. Llàstima que la considerem tan poc. Però bé, estic entenent-me massa en un tema que no és el que ens ocupa avui. De totes maneres si que hi ha coses del concert que em serviran per a exposar els meus arguments.

Després torno sobre el tema música però ara deixeu-me que expliqui el per què del títol d'avui. Durant la setmana he anat llegint diferents comentaris i escrits que m'han cridat l'atenció. En reprodueixo dos:

- Comentari d'un mestre/a respecte a la participació dels pares a l'escola "que jo vaig al seu lloc de treball?, pues ells no cal que vinguin al meu". Fatal!! perquè l'educació és cosa de tots. No hi ha compartiments separats. És un procés complex on hi intervenen una gran quantitat d'agents que tenen un projecte comú: formar a una persona. Recordeu l'exemple del cos humà que posava l'altre dia.

- A un post de presentació d'un llibre "La Societat de la Ignorància" hi ha un primer comentari que acaba dient "Cap anàlisi sense proposta".

Quan ho vaig llegir vaig pensar que tenia tota la raó. Ens passem els dies reflexionant o fent coses a la nostra realitat personal sense fer servir el nostre coneixement per a generar solucions y respostes a tot allò que no funciona o que podria fer-se d'una altra manera.

Relacionant aquests dos comentaris amb el concert se m'ha acudit que hem de començar a assumir el paper del director de l'orquestra i dissenyar el nostre full de ruta: Avantatges d'utilitzar aquesta doble metàfora. Tenim un projecte i una meta que aconseguir, un temps determinat (més flexible del que ens sembla) i uns recursos per a dur-la a terme. Que falta?. Ho tenim tot!!.

Si em centro ara en el primer pas: tenir un full de ruta, és evident que si pretenem navegar pel ciberespai no serà possible sense una guia. És tan gran, hi ha tants de camins per anar cap a unes altres galàxies, hi ha tants de planetes diferents, hi ha tantes naus diferents per a recórrer-lo, i ha tant de material perillós que hem d'aprendre a evitar, ... tot això requereix una gran dosi d'organització.

Les dues primeres preguntes d'aquesta part de la sèrie serien: Tenim un pla?. Sabem on volem anar?. Si en acabar aquesta lectura heu estat capaços de respondre, sense pensar, a les dues preguntes ja hem donat el pas fonamental. Posar-nos en "ruta". Què ja fa temps que hi esteu en "ruta"?. No ho dubto però ... Teniu un full de ruta?.

Demà el segon :-).

Avui em despedeixo amb una cita: "En el cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant, i darrere de cada nit, ve una aurora somrient" (Khalil Gibran). Per molt difícil que us sembli el moment actual no dubteu que la primavera sempre arriba, cada any sense excepció.

Bona nit!

De les aules a la Galàxia Learning

Bon dia a totes i tots.

Torno amb un nou post després d'uns dies. Demano disculpes als meus seguidors/es bloguers/es habituals. Aquests darrers dies el temps no ha donat per a més. Això no treu que hagi pensat en quins temes hauríem d'abordar i, com sempre, tinc massa temes damunt de la taula.

Fa uns anys que a la universitat vaig començar a utilitzar l'expressió "de les aules al món" per a poder posar en relació allò del que tantes vegades hem parlat de "pensar global i actual local". És una altra variació de la mateixa idea.

Si segueixo amb la sèrie de la Galàxia Learning hom podria pensar que si ja tenim la nostra galàxia, per a que en necessitem més?. Però clar el món no es composa d'una sola galàxia sinó que n'hi ha una infinitat. Si aquesta idea l'associem al sistema escolar. Per què ens empenyem en parlar de l'educació com si aquesta només es produís a l'escola?.

Si us he de ser franca, aquests darrers dies he arribat a la conclusió de què més val que no parlin de l'educació. Al menys no diuen banalitats i incoherències. Si us pugues ensenyar la col·lecció d'enllaços i de referències d'aquesta darrera setmana no us ho podríeu creure. M'han superat una mica, la veritat. Només s'hi han referit per a parlar de fracàs, d'incompetència, d'inutilitat, d'imatge negativa, ... I del fons de la qüestió?, qui se n'ocupa?. De moment ningú. Aquest és el veritable problema.

Com la meva mirada sempre acaba sent positiva, segueixo en aquesta línia i reclamo la vostra l'atenció en dos aspectes generals:

1. És interessant que vagi apareixent la idea d'integrar al procés educatiu la vessant no formal i informal. Si partim de la base de què l'estudiant, com a persona, és un tot no té massa sentit compartimentar la seva preparació. Com a persona humana aprèn cada minut de la seva vida, estigui o no estigui  a una institució educativa formal, així que l'haurem d'ajudar a tenir eines per a que pugui créixer personalment i com a ciutadà de manera permanent. Primera premissa. L'escola té una part d'atribucions en aquest procés i per tant també de responsabilitats però com no m'he cansat de dir no les té totes.

2. El sistema escolar no és una torre d'ivori en cap sentit. Com a institució té sentit sempre i quan sigui capaç d'organitzar el procés de formació d'una persona per a fer-la més feliç, més autònoma i més realitzada. També per a transmetre-li uns continguts però aquest és el següent pas. En la mesura en què aquest es sent presoner de la institució alguna cosa comença a anar malament. Revisem quantes portes hem d'obrir, quan i per què. Deixem entrar una mica d'aire fresc. És imprescindible.

Per últim donem la paraula i visibilitzem a tots aquells professors i professores que creuen en la seva feia i que, cada dia, és per a ells/es una nova aventura en la carrera del coneixement. Realment s'ho mereixen i, a més, ens permeten demostrar que el sistema funciona, innova, canvia i, el que és més important, evoluciona.

Avui, em permetreu que utilitzi alguns exemples per a demostrar que un altre sistema educatiu és possible des del punt de vista del professorat amb:

- Projectes com el que s'acaba d'iniciar en la versió Spanish. Quin és el propòsit de l'Educació?. Sense fronteres sense jerarquies, amb un sol objectiu comú: pensar i treballar per a l'educació [@purposedES].

- La visió de que les TIC, com a eina de treball n'han fet un dels objectius fonamentals de la seva tasca professional per a evidenciar que també l'escola ha entrat a l'era digital [Educat 1x 1] [EduCAT1x1].

- La mirada posada al món per aprendre dels altres i amb els altres com una eina per créixer i millorar com a professionals [EducaXip] [@xiscolir].

- La inconformitat de les directrius d'un currículum que, sovint, té unes mires massa estretes i creuen que unes altres activitats, metodologies i estratègies docents són possibles, inclús traspassant fronteres [ePaLs] [@cpaez01].

- La capacitat de desenvolupar un procés de formació permanent, sigui on sigui que es desenvolupi aquest. La necessitat de sortir "de casa" [@juanfratic] i anar fins on creiem que ens poden ajudar a generar, compartir i transferir coneixement.

- La convicció de què cada estudiant és únic i irrepetible i la certesa de què l'estandardització no té lloc quan parlem d'educació [XarxaTic] [@xarxatic].

- La valentia de demostrar que els recursos TIC també serveixen per ensenyar les matèries "clàssiques" com la llengua [We like English! [@gemturfer], NewsNeus [@NewsNeus]].

Totes aquestes iniciatives són una petita mostra, molt petita, del que som capaços de fer tots i totes de i per l'educació. 

Saber i veure tot el que s'està fent d'innovador i de diferent estic segura que seria inabastable. Sent així no podem per més que estar satisfets d'haver emprés aquests camí. Un camí que sense dubte hem de continuar dibuixant nosaltres mateixos amb la mirada posada en la qualitat de l'educació. Una educació que entre tots hem ubicat a la Galàxia Learning, molt lluny ja de les quatre parets de les aules i de l'edifici de les escoles. Ni més ni menys que al món. 

Felicitats!! per fer-ho possible i que aquestes siguin només les primeres passes d'un camí infinit que ens permeti traspassar galàxies.

Avui em despedeixo sonant Amy McDonald "This is the Life". Hi ha res més bonic a la vida que treballar per ajudar a formar a les millors persones. Crec que poques coses!!.

Bona nit!

Galàxia Learning: La reconquesta del coneixement (del pensament a l'acció)

Bon dia a totes i tots. Bon divendres!

Els dies anteriors hem analitzat el tema de l'aprenentatge des de la perspectiva familiar i des de la dels propis estudiants.

Com els protagonistes d'aquesta sèrie eren tres avui haurem de parlar del professorat. Així ja podem abordar la història sencera una vegada fetes les presentacions. Vull fer, però, un aclariment. Em referiré al mestre en el sentit més ampli i clàssic del terme. Algú que té la capacitat i l'objectiu d'ajudar a entendre el món i a construir coneixements.

Des de l'antiguitat que els mestres i els pedagogs han tingut un paper rellevant a la història. Ells [durant segles i segles no hi van haver elles] eren els encarregats de formar als mandataris, a vegades d'assessorar-los i sempre ens els presenten com uns pensadors que tenien com a missió fonamental crear coneixement.

Pot ser aquesta és una visió romàntica d'aquesta figura però crec, sincerament, que aquesta és la part que realment hauríem de recuperar.

Com sempre miro d'explicar-me.

Si heu llegit el llibre de Seymur Papert "La màquina dels nens" al pròleg posa un exemple que després hem utilitzat totes i tots moltes vegades "si un mestre i un metge del segle XIX vinguessin a l'actualitat el metge no reconeixeria ni l'hospital ni el seu àmbit de treball mentre que el mestre entraria normalment a la classe i començaria a donar classe, no ha canviat res". Si continuéssim amb l'exemple ens faltaria dia que el metge reconeixeria perfectament al cos humà i el mestre no sabria que fer amb els xiquets i xiquetes que té a dins de la classe. No entendria ni el que li diuen. Aquest és un tema interessant però que l'abordarem un altre dia. Mireu a la imatge que segueix com es van imaginar l'escola i les TIC. Igual que al pròleg de Papert. 

Villard (1900)

Poso aquest exemple només per a fer evident que hem perdut una mica l'essència del que suposa ser mestre. Ens serveix per il·lustrar-ho, perfectament, el paper del mestre Yoda (tots el coneixeu). És el que més sap, el que sap entendre les galàxies i el que és capaç de formar al "guerrer" de l'espai per a superar les forces del mal. En aquest cas al seu propi pare, curiós, no?. Però no us preocupeu. Quan dic "tot ho sap" em refereixo que té totes les eines per accedir a tot el saber.

Bé, històries de ficció, a part, aquest argument té prou a veure amb la realitat. Per què.

- El fet que el "mestre" hagi perdut aquesta part de consideració intel·lectual li resta autoritat. En el moment que no és considerat la part "culta" de la societat deixa de tenir un paper fonamental.

- El món exterior al sistema escolar ha evolucionat molt i molt. L'estructura i la missió d'aquest sistema no ho ha fet de la mateixa manera hem de reformular-la de manera urgent. Com hem de formar als guerrers de l'espai si no entenem quin és el seu funcionament?. Fixeu-vos com arriben ja de ben menuts a l'escola (amb les primeres imatges ja ho entendreu).

- Hem cregut, en els darrers anys, que les eines i recursos moderns per ells mateixos suposaven la renovació del sistema. La realitat és ben diferent. L'espasa d'Obi Wan Kenobi té poders però primer s'ha hagut de formar per a entendre contra què i contra qui havia de lluitar. Tots els mestres saben que hi han espases i entenen el seu funcionament?. Saben com enfrontar-se al món amb aquestes "armes"?.

- La clau està amb els seus coneixements i com aquestos s'apliquen a la realitat que li toca viure cada dia al seu entorn professional però també al social i personal. Fins a quin punt és té conciència de quines són les claus del món en el que estem vivint?. Penseu que les Galàxies són sistemes complexos i, a més, dinàmics, en continua evolució.

- Si el sistema és dinàmic i en continua evolució no ens podem permetre no aprendre cada dia per a poder generar coneixement de manera continuada. Aquesta serà una de les nostres principals missions.

Avui em despedeixo amb una cita: "Pensar és fàcil. Actuar és difícil. Actuar com es pensa és el més difícil de tot. (J. W. Goethe). Apostem per la coherència i l'adquisició i generació de coneixement. Aquesta ha de ser la clau.

Bona nit!

Galàxia Learning: Avatars nascuts per aprendre

Bon dia a totes i tots.

A Vancouver tot i que comença a aparèixer tímidament la primavera continua plovent cada dia. Ara mateix plou com si fes mesos que no ha caigut una gota d'aigua. Que hi farem! no tot pot ser perfecte.

Al darrer post abordava la importància del paper dels pares i de la família. També havíem parlat de la importància de l'educació als primers anys. Si, allò que ha de ser una base sòlida per a poder edificar la persona que hem de formar. 

Bé, si estem d'acord que la base és sòlida, que ho ha de ser, ara hem de procurar generar contextos i processos que ens permetin formar als ciutadans i ciutadanes del demà.

Dit així sona molt bé però, per on comencem?.

Sembla que tot està en crisi, que no hi ha diners, que res funciona, que la societat està entre atemorida i desmotivada, que passarà? per on haurem de continuar?, ...

Penseu que nosaltres, els formadors de les properes generacions, som els qui tenim la clau del futur i la resposta a totes aquestes preguntes. Com ha de ser aquest ciutadà del segle XXI?. Jo diria que ha de ser una persona integral. 

Analitzem, avui, la fase prèvia a parlar de les programacions didàctiques, dels continguts, dels mitjans i recursos, de les activitats de l'avaluació. Tot això és fonamental però abans hem de prendre algunes decisions.

Que entenem per persona?, que entenem per estudiant?, que entenem per ciutadà?, que entenem per treballador? [poseu-hi una (a) a cada pregunta].

Per a poder respondre a totes les preguntes en una ho faré d'una manera gràfica. Els meus companys de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV m'ajudaran. Si teniu algun conegut proper que estudia o ha estudiat medicina els haurem sentit parlar de l'anatomia, de la farmacologia, de la cirurgia, ... Durant tota la història de la medicina que aquestes matèries s'explicaven per separat i sense massa relació entre unes i les altres. Un dia a la URV, van arribar a la conclusió de què el cos humà és un tot. És una màquina perfecta que té uns engranatges complexos que funcionen amb una precisió que difícilment es pot imitar. Tots depenen de tots. No n'hi ha quasi cap que, per ell mateix, pugui funcionar de manera autònoma.

Com han traduït tot això en termes docents?. Parteixen del cos humà, com un tot, i cada professor/a intervé en aquest procés aportant tots aquells coneixements i eines necessàries per entendre aquella part del cos humà sense deslligar-la mai de tota la resta. Això que pareix tan evident els ha costat anys i anys de treball conjunt i discussions per a poder trencar amb les inèrcies de la història, dels continguts i de la percepció aquella de què el més important i fonamental és la meva matèria.

Per tant, primera conclusió. L'estudiant és un tot i la nostra feina com a educadors, és poder aportar la part que ens correspon en la seva construcció. Un tot, d'altra banda, que està a un sistema solar, i que és un estel o un planeta diferent a tots els altres. Això no ho hem de perdre de vista. A més, que ha nascut per aprendre de manera constant i permanent [gràcies Mar @marett] per compartir aquest enllaç. 

Per què penseu que hi ha més del 30% de persones del sistema escolar que les perdem pel camí?. Recordeu un xiquet de mesos. Des de que obre els ulls que té ànsia de saber és com una esponja. Si això es perd pel camí és necessari saber on i per què. Si no és així no podrem avançar en termes de millora. Segurament perquè ens hem oblidat de la persona que hem d'ajudar a créixer i, el que és pitjor, que hem aconseguit que perdi les ganes d'aprendre. Dos problemes perfectament detectats per als que haurem de trobar una solució.

Una solució possible, en contra del que els detractors solen dir, és usar les TIC com a elements motivadors i com a eina per ajudar a construir uns altres espais d'aprenentatge més flexibles i adaptables. En aquests entorns els estudiants, des de molt menuts poden trobar el seu espai. La nostra capacitat d'integrar aquest potencial al procés de formació serà un dels principals reptes.

Per últim, prenent com a exemple la pel·lícula Avatar, procurem no facilitar el què els nostres estudiants des de la seva educació primària tinguin que crear un món paral·lel a l'escola per a poder ser ells/es mateixos/es. Mirem d'integrar tots els àmbits del procés de formació on l'escola és un d'ells. En alguns moments el més important però en alguns altres no tant.  Si resulta evident l'anacronisme d'aquesta no usem més vegades aquest terme només  reconduïm-la. Una altra vegada les TIC ens poden ajudar a fer un salt quantitatiu i qualitatiu molt important. Preparats/des per a saltar?.

Em despedeixo amb una cita: Arriscar-se és perdre l'equilibri momentàniament. No arriscar-se és perdre's un mateix. S. Kierkegaard. Crec que no tenim cap més opció.


Bona nit.

Galàxia Learning: l'art d'educar o la lluita contra els clons

Hola, bon dia a totes i tots.

Espero que haureu tingut un molt bon cap de setmana de primavera.

Amb el darrer post començàvem una sèrie de que vaig anomenar Galàxia Learning. Vaig aprofitar per explicar una mica l'argument i per presentar als protagonistes de la història.

Avui, com en totes les històries, haurem de començar pel principi i el principi és a qui hem de formar i per a què. Aquesta és una pregunta que en hem de fer tots/es. Pares/mares, sistema educatiu i societat en general. Aquesta és una responsabilitat compartida.

Si ho recordeu a l'entrevista que Punset li va fer a Robinson parlen d'anacronisme de l'escola. Uns altres parlen, directament, de presó escolar. Sigui com sigui, l'educació infantil i primària que ara tenim no respon a les necessitats de la societat en la que vivim i pot ser tampoc a les necessitats dels estudiants d'aquests nivells.

Aquesta setmana tornava a aparèixer a la premsa la notícia de què el fracàs escolar continua pujant de manera alarmant. Per què li diuen fracàs escolar?, per què no dir-li millor fracàs del sistema sòcio-educatiu, en general. Per què els xiquets i xiquetes no aprenen el que deurien?. Per què no formem al professorat com és necessari?, per què els pares/mares (no tots per fortuna) fan d'inquisidors del sistema escolar en lloc de ser-ne uns aliats?. Tot en conjunt fa que la situació de l'educació sigui cada vegada més crítica. 

Però bé, mirem de fer-hi alguna cosa.

1. Canviar els principis que inspiren l'educació primària. Estem a l'era del coneixement ja no a la de la revolució industrial.

2. Siguem conscients del món en el que vivim. Cada dia evoluciona i nosaltres ho hem de fer amb ell. Les TIC són l'eix que hauria d'articular tot el discurs. Aquesta evolució influeix en el desenvolupament de grans i menuts.

3. Que cadascú assumeixi el paper que li toca a aquesta sèrie. Comencem pels pares i mares. Ells han de ser uns observadors permanents del procés de creixement i aprenentatge dels seus fills/es. Les escoles només són un suport tècnic continuat. Sense una base familiar tot allò que construeixen cada dia a l'escola cau només sortir de l'edifici d'aquesta. Com si d'una batalla diària es tractés.

4. No ens oblidem, ningú, de tots els responsables, que cada xiquet i xiqueta és únic i irrepetible. Pensem que és com una obra d'art (escultura, música, dansa, ...) no n'hi ha cap d'idèntica. No els convertim en un patró.

5. No oblidem, tampoc, que la major responsabilitat és ajudar a construir persones. No especialistes en continguts. Això vindrà molt després. El més important és que sàpiguen, des del principi, qui són, cap on han d'anar i el que serà fonamental és que aprenguin a escoltar-se i a descobrir-se a elles/es mateixos/es mentre van recorrent aquest camí. Han de ser feliços mentre ho fan i, el que és més important, han de voler anar a l'escola cada dia més que cap altra cosa (Aquest és un vídeo de l'any 1990. Quina visió de futur!!).

Les galàxies, si alguna cosa les caracterítza,  és que són "un sistema masivo de estrellas, nubes de gas, planetas, polvo, y quizá materia oscura, y energía oscura, unidos gravitacionalmente" (Wikipedia) per aquesta quantitat d'elements és pel que em serveix l'exemple. Penseu que nosaltres hem de formar als estels i als planetes i haurem d'ensenyar a interpretar i a evitar, si cal la matèria i l'energia obscura. Cada estel i cada planeta és diferent a tots els demés. Oblidem-nos de "clonar" als nostres estudiants. Intentem que cadascú sigui ell/a mateix/a.

Preparats i preparades per assumir el repte?. Els pares i mares són els primers que tenen la paraula. Si no assumeixen bé el seu paper els clons i les forces del mal s'apoderen de la realitat. No ho podem permetre!!.

Avui em despedeixo sonant George Gershwin  "Rhapsody in Blue". Si no l'heu sentida mai us convido a fer-ho. Una meravella.

Bona nit!!